La creu de terme de Vilafranca del Penedès anomenada Creu de Santa Digna, ha portat una certa polèmica a Vilafranca, pel desmuntatge a l'hora de fer les obres cobertes de la via del ferrocarril i
posteriorment tornar-la a muntar d’una manera totalment incorrecta. En el
moment que escrivim aquest article continua igual i en un lloc diferent d'abans de les obres.
Voldría comentar la seva història i la ubicació en el seu origen.
Començaré dient que totes les creus de terme que hi havia a Vilafranca
durant l’època de la guerra civil, es van tirar a terra. Algunes parts es van
perdre, altres es van guardar i pels anys 40 es van tornar a muntar d’una o
altra manera. Alguna es va fer de nou, com és el cas de la Creueta, situada a
les pistes esportives, que la va construir en la seva totalitat l’arquitecte
Fèlix Mestre Sala.
La Quadra de Santa Digna
La quadra de Santa Digna tenia el nom per tenir a prop la Capella
romànica de Santa Digna situada en el lloc de la “Serreta” fundada a les darreries del segle X (978), i que fou
derruïda al segle XVIII. Algunes indicacions ens parla de que el camí que hi
anava era el camí de la Serreta que passava pel darrera del molí de Rovira.
Dues dades que ens ho confirmen. La primera la donació testamentària de
l’any 998 que fa el prevere Teudemon a la seu de Barcelona ens parla de les
vinyes i terres de blat que posseïa en aquest indret: “rebé tots
els béns que Teudemon tenia a l’alou de
Santa Digna (terme de Vilafranca) i els masos de Castellet amb les seves
terres i el blat que es trobés allí i les vinyes que havia comprat a Ferriol i
Castíssima i a un altre Ferriol i a Bonet, amb el vi que s’hi trobés, dos
cafissos d’ordi de la pròxima collita, sis cafissos de vi i un nombre
indeterminat d’ovelles, cabres i porcs, 6 oques i dos lorizs”.
Una altra de l’any 1001 en que Lunes i la seva muller permuten amb l’abat
Odón un alou (terra) situat a Pont Tallada (situat també dins la quadra) per
unes terres prop de Santa Digna, dues vaques i un anyell i ens limita aquestes
terres amb: “ ...in termino de Olerdola, in locho que dicunt Fonte Taliata, et afrontat
ipso alaude, de orientis in ipso aragallo, qui per imber discurrit, et de
meridie in ipso riunculo, qui discurrit, et de occideio in ipsa sttrada, de
circii en terra de Iane et de sant Cucufato.
Des de la capella de Santa Digna hi sortia el camí : “...via que va de la capella
de Santa Digna al mas de Rabassa” (1420...)...”camí fariner (també anava al molí del Coll) que va de la capella de Santa Digna al mas de Rabassa” (1582).
Trobem un
altre nom que es refereix a una creu que deuria estar situada en el terme de
Moja i un camí que d’aquesta creu (de
ferro) anava a la capella de Santa Digna (1512).
Des de Vilafranca on hi havia la bassa de Raconsens o d’Espitlles hi
havia un camí que anava a la capella (1400). La bassa estava situada en el “..camí general que va a Sitges...” (1383);
“...casa de Joan d’Espitlles, bassa comuna
de Vilafranca, camí que va a Sitges” (1401); “...camí que va a Botanet...(molí d’en Rovira)” (1404)
Raconses era el cognom de Guillem Raconses que
vivia a Vilafranca en diferents anys de la baixa edat mitjana amb una casa (que
deuria ser important) en què després va passar a propietat del noble Guillem d’Espitlles
i hereus, senyors d’Espitlles en el terme de Santa Margarita i els Monjos i el
castell de La Bleda (1383...).
La casa dels Espitlles de Vilafranca
Com hem vist els Espitlles tenien una casa a
Vilafranca. Intentarem situar-la.
Sabem que la casa fou derruïda l’any 1425, però
hi va quedar el pou: “...el sabater Jaume
Torrelles té una terra al costat del pou d’en Espitlles. Limitava amb les cases
derruïdes d’Eimeric d’Espitlles...” (1425); “...el pagès Joan Pau té un hort al carrer del Pou d’Espitlles amb diversos
arbres fruiters” (1437); Caterina, viuda de Bernat de Peralba té una casa i
hort al carrer forn dels Monjos (carrer de Barcelona). Un dels límits és “...un carrer que va al pou d’Espitlles” (1437); Pou
d’Espitlles (1447,1448...). Elisa viuda del noble Joan d’Espitlles té una
terra situada a la Fira. Entre els límits: “..camí general que va de Vilafranca pel pou d’Espitlles a Sitges...”(1475).
Podem deduir per aquesta dades, que la casa amb
el pou estaven situats a prop de la partida anomenada la Fira: “...terra a la Fira...entre els seus límits hi
ha el camí que va al moli del Coll i que
va a Sitges...” (1429).
La fira de Vilafranca, a més de
ser un lloc de trobada de negociants, també tenia un mercat de caire ramader. La
fira es feia en l’espai exterior de la muralla a tocar de la via secundària que
sortia de Barcelona en direcció a Lleida. Podem assegurar, per la diversa
documentació, que el lloc on es celebrava era entre on avui hi ha la Rambla de
Sant Francesc i la Plaça del Penedès.
La casa amb el pou dels
Espitlles estava situada en aquest indret més a prop de la Plaça anomenada.
Per tant, el camí que anava a
Sitges, a Muntaspre, al molí d’en Coll, a Botanet des de Vilafranca era l’actual
General Cortijo que al final enllaçava amb l’actual Avinguda de Vilanova.
La Creu
El nom com a Creu de Santa Digna no és d’origen
medieval. En aquells anys era el de la Creu de Montaspre (1390...), pel mateix
nom de la muntanyeta (La Serreta) on estava situada la capella; i a vegades el
de Creu d’Espitlles (1473...), nom de la casa dels Espitlles comentada abans,
situada a extramurs de Vilafranca.
Sabem aquests diferents noms per la documentació
que ens dona referències: “... el moliner
d’Antoni Cirera del molí del Coll, té una terra situada a prop de la Creu o
coll de Muntaspre...”(1408).“...Pere
Pujol té una terra situada a la quadra de Santa Digna...entre els límits hi
ha les roques que pugen a la creu de
Montaspre (1467).
“...Joan
Malet té una terra situada a la Creu d’Espitlles. Entre els seus límits hi
ha un:... camí que va a Santa Digna”
(1473); “...Jaume Papiol té un jornal de
terra situada a la Creu d’Espitlles...camí que va a Santa Digna (1487); “...el notari Pau Xamar té una terra prop la
Creu d’Espitlles...al sud hi limita amb el
camí que va a la capella de Santa Digna” (1582); “...Francesc Llaurador té una terra situada a la Creu d’Espitlles...camí general que va de Vilafranca a
Montaspre...” (1516).
Si ens fixem en aquestes dades podem entendre que
l’origen de la Creu primer estava situada a dalt del “Montaspre” (segle XIV-XV) potser situada davant de la mateixa capella
de Santa Digna i que marcava el terme de Vilafranca, com indica el Llibre Verd
de Vilafranca l’any 1599 marcant els límits del terme: “...Comensant a la casa del molí del Coll la qual discorrent tota la riera
de Santa Digna...”
Posteriorment, a finals del segle XV, es deuria traslladar en algun lloc
de l’actual Passeig Rafael Soler o en el que jo sempre hi anava a jugar de petit,
al final del mateix Passeig, tocant a l’Avinguda de Vilanova. Més tard va anar
a parar sobre el cobriment de llosa de les vies del tren per després ser desmuntada,
desada a peces, suposadament numerades, i tornada a muntar sense ordre ni
lògica.
En unes noves dades, trobades no fa gaire, ens indiquen que ja hi havia l'any 1209 una creu de Santa Digna indicant els límits del castell d'Olèrdola amb les vinyes i terres on hi tenia el domini senyorial. El fragment del text el poso en aquest article. Es pot llegir: "...aquestes vinyes ...limiten pel nord amb les vinyes de Santa Creu o de Santa Digna...a oest amb el camí que puja a Santa Digna..."
Concloent aquest escrit cal dir que és una de les
creus que té origen medieval i que caldria conservar. Tot i que no confirmaria
que totes les peces corresponguin a l’original (per la destrucció que hi va
haver en la guerra civil, com he dit), si més no pertanyen a les creus de terme
que tenia Vilafranca en aquells anys o/i altres construccions.
Molt interessant i ben explicat, gràcies
ResponElimina