dilluns, 26 de setembre del 2016

La carta de confirmació de drets sobre els castlans a Vilafranca del Penedès (1191) i els hereus d'aquests


Alfons I



L'any 1191, Berenguer de Vilafranca, Pere de Vilafranca, Dalmau de Canyelles i Vidià de Rafaguera, van rebre com a castlans de Vilafranca la confirmació dels seus anteriors drets sobre la vila i els seus habitants, per part del rei Alfons I, i es va reiterar la possessió alodial dels seus antecessors i les respectives participacions amb els censos, rendes i drets de tota classe que corresponien al monarca.

A partir de la seva lectura es veu l'existència d'una progressió urbana, amb el seu mercat i fira, els seus obradors... Aquest aspecte ens indica que ja feia un temps que Vilafranca existia tant socialment com econòmicament.

Tres dades ens ho demostren encara més. La primera, la d’un document inèdit de l’any 1055 que recull la venda que fa una tal Ermengarda al seu fill Albert de totes les cases, corts, prats, terres i vinyes que posseeix al territori de la torre Dela, origen de Vilafranca, dins el terme del castell d’Olèrdola, on es corrobora que l’entorn urbà ja existia, tot i que sembla que no organitzat políticament.

La segona dada, de l’any 1065, també ens ho confirma. Una escriptura que conté la venda i permuta que un tal Armengol Ebri i la seva muller Bellordis fan al comte Ramon Berenguer de l’alou que tenien dins el terme del castell d’Olèrdola, en el lloc anomenat torre Dela, amb els seus drets i pertinences, per altres alous, que Ramon Berenguer i la comtessa Almodís tenien per 770 mancusos d’or.

L’última és una escriptura del mateix any en què Esteve Mir, Edelvira i Guisla venen al comte Ramon Berenguer el que posseïen en el comtat de Barcelona, al terme d’Olèrdola, l’alou de la torre Dela, per 17 mancusos.

Hem de dir que el rei els concedeix el domini senyorial de la vila, però amb la condició que la tinguin per ell –ut per me habeatis–. Els ho confirma perquè la posseeixin perpetualment, com la van tenir els seus pares, per donació del comte. Ens confirma, per tant, que la Vilafranca d’aquella època posseïa béns que eren reials.

Els noms dels castlans anomenats en la confirmació de l’any 1191 són Berenguer, fill de Pere Berenguer, el batlle comtal de la vila l’any 1151; el seu fill Pere; Vidià, que fou fill d’Oller –el seu patronímic de Rafaguera era degut al fet que el seu pare posseïa aquest mas i ell en va ser l’hereu–; Dalmau de Canyelles, adoptant el cognom de la veïna vila penedesenca, lloc aleshores també del terme d’Olèrdola i del qual es tenen notícies des de l’any 992. Els patronímics Bertran i Dalmau foren normals en els senyors de Canyelles durant els segles XII i posteriors.

Hi ha una data l’any 1170 en què Berenguer de Vilafranca, Pere de Vilafranca i Vidià Rafaguera no consten com a castlans, però sí com a personatges que viuen a Vilafranca.

De Pere de Vilafranca trobem un document en què participava conjuntament amb Oller i el seu fill Vidià i Berenguer amb els drets sobre un forn de Vilafranca l’any 1171. El trobem casat amb Guillema. L’any 1206 encara es viu. En un document d’aquest any, conjuntament amb la seva muller i els seus fills i filles, dóna a Bernat d’Àger com a abat de Santa Maria del monestir de Santes Creus una mitgera de blat del mas que posseeix a Centcelles, al camp de Tarragona, per la salvació de la seva ànima i la dels seus pares. La seva relació amb el repoblament del camp de Tarragona també és clara. Els tornem a veure signant un document de venda, l’any 1210, d’unes cases de Vilafranca per part de Bernat de Moià a Pere Mulet.
Document any 1055 on s'insinua una Vilafranca urbana


Els hereus del castlà Pere de Vilafranca i Guillema

L’any 1171 el castlà Pere de Vilafranca rep per part d’Oller de Rafaguera i el seu fill Vidià els drets sobre un forn a Vilafranca. L’any 1187 dicta testament.

El Testament de Pere de Vilafranca

Designa marmessors el seu fill Bernat, anomenat clergue de Vilafranca, i Guillem Puig, germà de la seva muller; fa hereu el seu fill Pere donant-li el mas de Cortei ( La Granada – Alt Penedès), terres i masies a Sant Quintí de Mediona, terres a la Geltrú, el feu de Pacs del Penedès, el mas de l’Om (Sant Cugat Sesgarrigues), mas de la Riba amb el seu molí (Olèrdola), el mas de Vallirana, que va fundar el seu altre fill Berenguer; a la seva filla Elisenda li dóna un molí que hi ha a Subirats (Penedès), diferents terres a prop del mas d’Espitlles (Santa Margarida, Penedès) i del mas de l’Om; a la seva filla Saurina i als seus fills Bernat, Guillem i Raimon, els honors que té al camp de Tarragona; al seu fill Berenguer li deixa el cobrament de diferents censos de terres i freginals (terrenys de farratge); a la seva filla Ermessenda, un camp de Sant Salvador i un altre de Santa Digna (tots dos a prop de Vilafranca); al seu cavaller Francesc li dóna vaques i ovelles i altres animals i robes.

En aquest resum del testament podem veure, a part de ser castlà de Vilafranca, tot el que posseïa pel voltant de la vila. El 1190 Pere rep també els drets sobre un altre forn vell a Vilafranca, el qual fou transformat en habitatge, per part de Berenguer de Vilafranca. Ja hem anotat tres dels fills que van tenir Pere i Guillema. Guillem va viure i era el propietari de terres i masos a Vallirana; Pere, com a hereu de Guillem, tenia terres fora de la vila l’any 1279 fins ben bé l’any 1319.  Pere és qui va exercir la castlania a Vilafranca.

Altres fills de Pere i Guillema són Elisenda, Saurina, Ermessenda, Ramon i Berenguer. Alguns d’aquests van viure i exercir el seu poder en la vila de Montblanc. La vila de Montblanc des del seu origen formava part de la xarxa de poder dels Vilafranca. En un document de l’any 1246 signat a Montblanc, no és clar que sigui Berenguer el castlà, però sí que forma part de la universitat d’aquesta vila. L’any 1424 encara tenim un Bertran de Vilafranca que surt en la documentació com a cavaller i formant part de la mateixa universitat. L’any 1470 ja només hi trobem un Joan de Vilafranca com a capità o castellà del castell de Montblanc. A partir d’aquesta data els Vilafranca no tenen a Montblanc un pes específic, ja que no es troben en la documentació posterior.

Bernat de Vilafranca, clergue de Vilafranca

L’herència de la castlania a Vilafranca, com dèiem, passà a mans de Pere, que es casà amb Ferrera. Un altre germà i fill de Pere i Guillema era Bernat, anomenat en la documentació clergue de Vilafranca. Va ser el precursor de l’hospital dels pobres de Vilafranca, abans de l’any 1200. També en aquest any posseïa el mas de Vallmoll, el que tenien els primers Bonfill. L’any 1201 dóna al monestir de Santes Creus el dit mas de Vallmoll. L’any 1204 fa testament. A partir d’aquest, podem saber que té terres i cases a Lleida i que les dóna al monestir de Santes Creus; esclaus sarraïns que reparteix entre la seva família i amics; i sobretot parla del seu nebot que es diu Bernat de Vilafranca, fill d’un germà seu, a qui dóna un mas (casa) a la plaça de Vilafranca; al seu germà Pere de Vilafranca li dóna un esclau sarraí, de nom Almassor (àrab). A més, disposa que el seu cos sigui enterrat al monestir de Santes Creus.
Plànol de la Vilafranca medieval


Els hereus del castlà Guillem de Vilafranca i Elisenda

Guillem era fill del Berenguer castlà de Montblanc i Arsenda. Ell va ser qui va rebre la castlania després del seu pare. Va ser castlà des del 1204 fins mes enllà del 1246.

Disposem del testament del cavaller i castlà Bernat de Vilafranca amb data de l’any 1281.

Testament del castlà Bernat de Vilafranca

És el 1269 quan li donen la castlania els seus pares Guillem i Elisenda. D’aquest mateix any consta una escriptura on hi ha la donació per núpcies que fan Guillem de Vilafranca i la seva muller Elisenda, a favor del seu fill Bernat, de la castlania i domini que tenien a la quadra de Vilafranca. Aquesta escriptura ens informa que el casament de Bernat es deuria produir en aquesta data.

Els pares del citat Bernat, li cedeixen tots els drets de la castlania que tenen pel rei. Posteriorment, Bernat va prestar sagrament i homenatge al rei per la castlania el 3 d’agost de 1281, l’any en què redacta el seu testament. Elegeix com a marmessors la seva mare Elisenda, la seva muller Maria, filla de Bernat Llobet, un notari de Vilafranca, el seu gendre Bernat de Fonollar, Bertran de Canyelles, el germà  d’aquest Berenguer de Canyelles, el pare d’aquests dos, Galcerà de Canyelles, el seu germà Dalmau de Vilafranca i el cavaller Bernat de Puigmoltó. Vol ser enterrat al monestir dels frares menors de la vila, lloc adequat per la seva condició de castlà, ja que l’altre lloc d’enterrament situat pel voltant de l’església de Santa Maria de Vilafranca era propi de gent menys noble.

La quantitat d’esglésies i capelles existents en aquest any tant a dins de la vila com pel seu voltant fa que Bernat deixi diferents sous a cada una d’elles. Passà la castlania al seu fill Berenguer, tot i que aquest la donà al seu germà Ferrer.

Hem intentat deixar al descobert algunes dades prou importants, per demostrar la relació que tenien aquest castlans de Vilafranca del Penedès amb  alguns pobles d’aquest Gran Penedès medieval i fins i tot més enllà.
















divendres, 2 de setembre del 2016

El call jueu de Vilafranca del Penedès




La primera data d’un jueu que viu a Vilafranca del Penedès és de l’any 1255. La seva estada probablement era abans d’aquesta data. El fet de la celebració de la fira a Vilafranca podria haver estat una de les causes que visquessin jueus a la vila.

La pobla dels Jueus

Era aquell espai de poder que dominaven els castlans, la primera expansió urbanística de la vila. Espai ubicat al davant i al darrere del castell dels castlans, on també s’afegia el barri dels jueus, carrers que entraven dins el recinte urbà. Al mateix temps s’ampliava per fora de la muralla i tenia noms relacionats amb els castlans: la mujada d’Huguet o de Ferrer de Vilafranca ([1] Mujada és un tros de terra que poden llaurar un parell de bous en un dia, aproximadament quaranta-nou àrees) o carrer de Ramon de Vilafranca.

Per tant, deduïm que aquesta ubicació corresponia als inicis de la primera distribució urbana, que va començar amb indrets molt a prop del castell, arribant a situar els carrers del barri jueu i ampliant-se amb els espais exteriors inicials dels primers habitants de la vila abans de ser emmurallada.

El nom de pobla dels Jueus el trobem escrit en els documents a partir de l’any 1312 fins a la meitat del segle XV. Els carrers que formaven part d’aquesta pobla tenien els següents noms: dels Sarraïns o Batipalmes; (Era un espai on hi havia una era in es dedicaven a batre palmes)de Santes Creus (aquest carrer va tenir altres noms com el de Pont Nou, Sant Julià i finalment el de Sant Bernat com en l’actualitat se’l coneix); de Canyemàs (al final d’aquest carrer exisitia iniclament lúnic portal per on s’entrava al barri jueu); Vall del Castell (el vall envoltava una part del castell amb un pont llevadís que se situava pel portal de la muralla anomenat de Coloma); d’Aiguaviva (referit als senyors nobles d’Aiguaviva que van viure en aquest carrer); de Senyecs (nom referit al llinatge dels Senyechs, nobles emparentats amb els castlans de Vilafranca);  de Sant Julià. També en formaven part els portals de Canyemàs, de Salelles i de Coloma.


El call

Fins al 1290 el call només disposava d’un sol portal: el de Canyamars. Posteriorment, l’aljama va ser autoritzada per construir altres portals i portes, a fi que en fos assegurat el tancament. El call jueu vilafranquí ocupava una mena de pentàgon on hi entraven quatre carrers, entre ells el carrer anomenat dels Sarraïns o Batipalmes. L’envoltava part de la muralla i vall de la vila.

Dins del clos tancat i tocant per darrere diferents cases de jueus hi ha el palau reial, on el rei quan venia a Vilafranca hi feia estada –l’actual Vinseum-.

En un principi només una porta era l’única per accedir al call; més endavant el rei va donar permís perquè obrissin dues portes més, i va manar que es fessin còpies de les claus de les portes i que les guardessin els castlans del castell.

 L’investigador local Antoni Massanell ens assenyalava que els jueus que vivien a la vila l’any 1325 eren cent tres. Les dades les extreu del Llibre de la Cort del Batlle d’aquest mateix any. En aquesta llista podien ser-hi només els jueus de més categoria i els més ben situats econòmicament. Aspecte, aquest, que podria fer pensar que eren molts més els que hi vivien.

Posteriorment hem trobat un registre del 1322 a la cancelleria, on hi ha un llistat d’uns setanta jueus de Vilafranca. Són noms que surten al llistat de l’any 1325, però n’hi ha de nous. Un altre historiador local, Pere Mas i Perera, ens diu que la jueria vilatana era relativament poc important, però probablement degué haver-hi una creixença, el 1324, ja que el rei autoritzà la construcció d’una nova sinagoga.

Finalment, creiem que el call podria haver tingut una seixantena de focs, o sigui entre 270 o 300 persones. Relacionar cognoms i cases del call així ens ho fa pensar, sobretot a mitjans del segle XIV, quan deuria tenir la màxima esplendor.

Sabem que a finals del segle XIV els jueus d’arreu de Catalunya foren expulsats o maltractats, però en el cas de Vilafranca els veiem vivim durant tot el segle XV, o com a mínim els documents notarials  ho especifiquen, que encara son jueus i viuen en el call.

Sí que hi va haver abusos anteriorment, per exemple l’any 1298 hi va haver extorsions i abusos de poder comesos pel veguer de Vilafranca Bartomeu de Mans. Més d’un judici que hi va haver aquest any va intentar resoldre el conflicte. Uns setze jueus vilafranquins van intervenir com a testimonis, participant en els judicis presidits per jutges de la cort reial, un altre aspecte més de la defensa que el rei feia dels jueus.

Alguns dels cognoms de les famílies jueves de Vilafranca de Penedès eren Abenafia, Astruc, Bessers, Benvenist, de la Caravida, Cavalleria, de Cortal, Cresques, Gràcia, Mercadell, de Porta...

Benvenist de Porta, jueu de Vilafranca, formava part d’una família poderosa dels regnes d’Occitània i també del nord d’Àfrica. El 1268 el rei Jaume va decidir sobre un testament escrit en hebreu pel difunt Benvenist segons els costums dels jueus.

L’any 1274 els jueus van obtenir el permís reial per poder fer la compra de dues quarteres de terra, prop de la vila, per edificar-hi el seu cementiri, que estava situat en línia recta per un dels carrers principals del call, el carrer de Canyamàs, a la muntanya de Pacs actualment anomenada de Sant Jordi. Trobem en aquest indret diferents terres on se situa el nom de Montjuïc, topònim donat al dit fossar dels jueus.


Molts jueus es van convertir al cristianisme obligats per la circumstàncies. Els jueus i els convertits van entrar en la xarxa de poder de la vila. Alguns exemples: Joan i Salomó de Bessers foren notaris de l’escrivania de la vila (1303-1306). El cognom dels cavallers Febrer fou un dels que s’apropiaren jueus conversos: Huc Febrer era jueu anomenat Astruc Gràcia; Francesc Febrer s’anomenava Salomó Gràcia quan fou jueu (1392). D’altres, com el dels cavallers Montbrú, també el tenia Abraham Acaz quan es convertí (1394). També dels Boixadors (1406) i dels Avinyó: Ramon d’Avinyó, convers (1406)... Alguns es dedicaren a la medicina quan eren jueus, i posteriorment continuaren exercint-la, tot introduint-se en la política vilafranquina.


Per primera vegada a la història de Vilafranca, durant aquest mes de setembre, es faran excavacions arqueològiques en un indret del call gràcies a l’autorització d’un particular i l’assessorament de l’ Institut Montjuïc de Barcelona.