dijous, 17 de juliol de 2014

El Palau Reial de Vilafranca del Penedès


El Palau reial abans d'una primera reforma.







La primera referència de l’existència d’un palau a Vilafranca és del 1209, tot i que aquesta referència no situa de manera concreta el lloc on es troba, ni fa una referència explícita a l’edifici que actualment ocupa el Museu de Vilafranca Museu del Vi.

L’any 1236, el rei Jaume I cedí l’edifici actual (Vinseum) a Fructià de Palau, amb l’obligació de donar-hi allotjament al rei i als seus successors sempre que hi fossin de pas. Aquestes condicions indiquen que ja existeix el palau amb anterioritat, per be que no es pot concretar amb exactitud quant de temps abans.

El rei Jaume I cedía a Fructià de Palau i als seus successors el seu Palau reial de Vilafranca i les cases que envoltaven el Palau. Imposa a ell i als seus successors l’obligació de tenir sempre preparades 200 escudelles (plats), 14 vasos de fusta i 4 llits pel servei del rei, sempre i quan se li acudís venir a allotjar-se en ell.

L’11 de novembre de 1285 mor a les dependències del Palau el rei Pere II de Catalunya i III d’Aragó conegut com “el Gran”, al qual varen assistir el guardià del cenobi de Sant Francesc i l’abat de Santes Creus, on el rei va voler ser enterrat.

http://cultura21.comunicacio21.cat/files/vinseum_palau_reial.jpg

 

La Capella reial en el Palau:

Sempre hem llegit i s’ha dit que l’any 1308 el Palau és adquirit pel Monestir de Santes Creus, que el convertí en procuradoria de l’orde Cistercenc a Vilafranca. Al palau hi residiren alguns monjos que eren els que cobraven les rendes de les nombroses terres i propietats que posseïa l’orde al Penedès i que els frares van construir-hi una capella dedicada a Sant Bernat.

Això no és ben bé cert, un document de l’any 1290 (cinc anys després de la mort del rei Pere l Gran) el seu primer fill, Alfons el Lliberal, ordena al seu mestre racional Arnau de Sa Bastida que faci construí una església en el seu palau i una capella en honor a Sant Bernat. En la dita construcció i capella hi posa en el seu mandat al clergue (no frare) Pere Dalmau. Pel pagament de les despeses d’aquesta construcció i dotació de la capella dóna 20.000 quarteres de forment i trenta d’ordi. A Pere Dalmau el tenim documentat uns anys abans com a rector de l’església de Pacs, per tant, no tenia cap relació amb el monestir de Santes Creus. No sabem si l’actual capella de Sant Pelegrí podria ser aquesta església primitiva, però si sabem que deuria ser d’unes dimensions prou considerables. Pensem que el rei Pere el Gran morí al Palau, fou enterrat al monestir de Santes Creus: Sant Bernat fou un monjo i reformador francès principal difusor de l'orde monàstic cistercenc per la qual cosa se'n considera cofundador. És lògic pensar el perquè el seu primer fill li fa aquest reconeixement.

Mentre que el monestir de Santes Creus si que a partir de l’any 1305 té una casa que deuria formar part del Palau Reial situada al carrer actual de Sant Bernat. El nom del carrer no necessàriament ha de pensar-se que en aquí hi hauria l’església anomenada sinó si pel fet de tenir la casa el monestir de Santes Creus. Ja que en el segle XIV el carrer té el nom de carrer de Santes Creus i no és fins el segle XV quan es comença a trobar el nom de carrer de Sant Bernat.



Document any 1290 on s’ordena la construcció de l’església i capella dedicada a Sant Bernat. ACA, Registre 82.


Els Mercer i  els Babau propietaris del Palau

L’any 1387: Joan Mercer és el nou personatge que custodia el Palau Reial. Guillem de Palau advocat de Vilafranca fa donació de la custodia del Palau a l’advocat  Joan Mercer que era casat amb Ferrerona, filla de Guillem de Palau.

L’any 1462 : La reina Joana, lloctinent del rei Joan II, confirma a Eleonor, muller de Joan Babau, mercader de Vilafranca del Penedès, filla del difunt Joan Mercer, com a successora d'aquest i de Frontí de Palau, la possessió del palau reial de Vilafranca, lliure d'host, cavalcada, qüèstia, tolta, fòrcia, peita, bovatge, monedatge i de qualsevol altre servei i exacció, que havia estat concedit per Jaume I a Frontí de Palau el 9 d'agost de 1223 i successivament confirmat als seus predecessosrs.

L’any 1664 en Bernat Babau i de Vilallonga actua contra Barcelona en un judici reclamant que és posseïdor del Palau Reial davant dels consellers i síndics de Barcelona i que li pertany com a successor dels seus familiars. En el document surt la donació del rei a Fructià de Palau i també una confirmació de la possessió que fa el rei Ferran a Francesc Babau l’any 1503.

Posteriorment els Babau també seran propietaris del anomenat Palau Baltà o Babau situat al costat de l’església de Santa Maria, per raó d’herències familiars dels Copons i Salbà.

Enmig d’aquests anys van ser altres els propietaris d’aquest edifici històric de Vilafranca del Penedès on va morir el rei Pere el Gran, però no van ser tan importants a la Vila com aquests llinatges: Els Palau/Mercer i Babau.

Qui vulgui saber més podeu anar en aquesta adreça en un estudi històric que va fer el Vinseum:

 


 

Cap comentari:

Publica un comentari