dilluns, 15 de setembre de 2014

Forns i forners medievals





El pa:

Se sap que a la Mesopotàmia es consumia una massa preparada amb cereals picats i mòlts i que es venia no per peces sinó valent-se de mesures de capacitat. Els assiris, més tard, menjaven unes galetes cuites al caliu del foc i que els pobres l’acompanyaven amb ceba. Els grecs van ser acurats i exquisits forners. La deessa Demèter era la protectora de la nutrició, tenia una rossa cabellera d’espigues de blat madur, a Roma l’equivalent era la deessa Ceres. Els primers cuiners grecs van ser forners, fabricaven una galeta de pasta sense llevat tal com la coneixem avui, preferien el blat a qualsevol altre cereal.


El pa és un producte directe del processat manual dels cereal. Potser fou el pa, juntament amb la cervesa, l'oli i el vi, un dels primers aliments processats en la història de la humanitat.

La base de l'alimentació era el pa, de més o menys qualitat segons les circumstàncies. El cereal panificable per excel•lència era el blat, però en algunes ocasions les famílies humils, sobretot en anys de mala collita, es veien obligades a utilitzar barreges amb sègol i fins i tot amb ordi, per anar al molí a fer farina.

L'aliment principal a la taula medieval és el pa; Es deia que es necessitaven uns 350 quilos per persona a l'any, gairebé un quilo diari per persona.

Els cereals, per si sols, no poden ser digerits per l'aparell digestiu humà. És per aquesta raó que els cereals són artificialment processats (mòlts, remullats, etc.) i només a partir d'aquest moment van començar a convertir-se en aliments bàsics per a l'home, aportant hidrats de carboni, que es complementarien amb les proteïnes procedents de les carns (caça). Així doncs, el pa primigeni (elaborat amb espècies antigues d'ordi) podria haver estat un dels primers aliments elaborats de la història de l'alimentació.

El pa era l'aliment bàsic de la població en aquell temps. Era costum que els qui collien blat, l'anessin a moldre.

Els molins

Els molins de farina s'escalonaven al llarg dels rius de les nostres contrades i eren moguts per la pressió de l'aigua que saltava de la bassa. De la peixera del riu fins a la bassa, l’aigua hi era conduïda a través de les segles molinals. Com a retribució el moliner cobrava al client la moltura, o sigui una quantitat, en diner o en espècie, per cada quartera de gra mòlt.

El molí dels Monjos, el moli de la Bleda, el moli de la casa de l’Abadal, el moli de l’hospital de sant Joan a Puigdecet, el moli d’Espitlles, el moli de Farran a Castellet, el moli de Gener a Torrelles de Foix, el moli de Morató als Monjos, el moli de Morgades a santa Margarida, el moli del Pestell (al carre Canyemàs, actual Farran a Vilafranca), el moli de Ramon Marti a la Bleda, el moli de les Clotes a Pacs, el moli de Pons a la Bleda, el moli de la masia de Ribalta a Lavit, el moli de Subirats..són alguns dels molins comunals que existien a la comarca.


Les pasteres:

No hi ha ni una casa de Vilafranca, sense la seva pastera (recipient de fusta on es pastava la farina) en els anys dels segles XIV i XV, a vegades situades al menjador, o a la cuina o en una cambra. Igualment de farina molta n’hi havia en algun espai de la casa. El pa era l’aliment bàsic per tothom.

Cada quinze dies a l'estiu i cada tres setmanes a l'hivern, les famílies elaboraven el pa que havien de menester durant aquell període de temps. Sobre la pastera s'hi posaven les escaletes, per damunt de les quals es podia moure el sedàs, una mena de porgador amb un tramat molt fi. El producte de la moltura que portaven del molí el passaven pel sedàs, la farina queia a la pastera i el segó i els altres elements més grossers eren deixats a part  i es destinaven a l'alimentació de les bestioles del corral.


En l’inventari de la casa de la Pia Almoina, fundada l’any 1401 pels franciscà Marc de Puigmoltó i que atenia als pobres que venien a la vila també hi pastaven el pa,ens diu l’inventari que hi havia a la casa:  / una caxota per tenir farina / una pastera amb son cobertor/ i el pa que es donava als pobres era per tots la mateixa quantitat, ja que l’inventari també diu:  unes pesses de fusta amb el pes del pa dels pobres/ i quant tots estaven a taula: quant tots seien en taula que posen en la taula la porció de pa e de vi de carn o de llegums..això si el pa havia d’estar cuit: majordom aia a donar a cascun pobre entès de pa cuit e la mesura acostumada de vi.../

A la pastera la farina es posava amb les mans, agregant-hi el “ren”, o sigui una petita porció de pasta que es guardava de l’elaboració anterior i que, agrejada, servia de llevat. La farina ja manipulada es deixava reposar unes hores perquè el llevat fes efecte i la pasta s’espongés. Per traslladar la pasta al forn, on es feien els pans, s’utilitzava una pastereta.

Cada localitat disposava d’un o més forns públics on, per torn, coïen el pa les famílies de la població. Només les masies i algunes cases riques comptaven amb forn propi per al seu ús. A les viles en què el forn  s’utilitzava d’una manera continuada, un arrendatari tenia cura del seu funcionament i cobrava, com en el cas dels molins fariners, una determinada quantitat per fornada, en diners o en pa.


Molí de la Bleda (Sant Martí Sarroca)


 

Els forns de pa de Vilafranca del Penedès:

A Vilafranca l’any 1171 Oller de Rasquera, el seu fill Veià i Berenguer donen tots els drets que tenen sobre el forn de Vilafranca i sobre tots aquells altres que amb anterioritat s’havien edificat a Pere de Vilafranca, a la seva muller Guillema i als seus descendents.

Els forns comunals en la Vilafranca medieval en els segles XIV i XV foren el forn del castell, el forn dels monjos, el forn de la fruita, el forn de les Cols, el forn de les Olles, el forn de la Palma i el forn de la Parellada..

El Forn del castell  i més endavant anomenat el forn de les Olles. Alguns forners van ser els  Rocafort. A finals del segle XV fins ben bé el segle XX, aquest mateix forn es va fer servir per fer càntirs o altres recipients per posar líquids, com l’oli, i d’aquí ve el nom d’aquesta plaça en l’actualitat: la plaça de l’Oli. Els cavallers Barberà i posteriorment el monestir de Santes Creus cobraven les rendes d’aquest forn. Els  Baró fou una família de forners que hi vivien, el cuidaven i coïen el pa.

El forn dels monjos sorgeix en la documentació l’any 1313..el monestir de Santes Creus demana permís al rei per edificar un forn de pa entre el portal de la Parellada i el portal de sant Pere i a portal o hort de Ferrer de Lillet i des d’aquí a l’hort de monestir de santa Clara. Posseí el forn amb alou franc i lliure. El podem situar pel carrer de la Palma, ja que aquí també es situa el carrer del forn dels monjos. El mateix monestir de Santes Creus cobrava rendes d’aquest forn. La família Roig foren els forners a més d’altres. Sembla ser que aquest forn era el que més treball feia, per una banda perquè estava molt a prop de l’entrada de la Vila.

El forn de la Parellada, va ser el primer forn que va tenir la vila. Es coneixen dades d’ell des de l’any 1232. És una venda que fa el noble Pere Vallmoll al mercader Guillem Pellisser de tots els drets que tenia Vallmoll en aquest forn, és a dir de cobrar les rendes. Uns anys més tard eren els castlans del castell, els senyors de Vilafranca i els de Canyelles, també castlans del castell de la Vila, els que administraven i cobraven les rendes d’aquest forn per més endavant passar al llinatge dels Masdovelles de l’Arboç. L’any 1494 fou enderrocat però reconstruït de nou a l’any seguent pels mateixos Masdovelles. Això portà a un procés judicial per a veure qui era el posseïdor de les rendes. En les intervencions dels testimonis del dit procés es diu que durant la guerra civil del segle XV que en tota la guerra i apres de la guerra lo dit forn no ha passat de coure pans cada dia a so sabien los seus veïns Gual, Blancafort, Bartolomeu Llopís notari, Joan Escardó teixidor, Joan Rufet, Bernat Escardó i molts altres veïns. Un forn que continua donant pa més enllà d’aquets segle, un exemple:

L’any 1685, Joan Pons sabater de vila procurador de Miquel Masdovelles arrenda el forn per tres anys a Francesc Alujas.

El forn de la Fruita: Es tenen dades des de l’any 1373. Aquest any és el rei qui dóna llicència a Guillema vídua de Guillem Sunyer perquè vengui pa d’una unça i altres al forn de la Fruita.

El castlà Bartolomé de Vilafranca en el segle XV cobrava les rendes del dit forn. Coneixem amb data de l’any 1447, l’arrendament del castlà Huc de Vilafranca a un forner, justament un esclau seu anomenat Antoni Joan, que fou conegut per en Joan forner, que deixà lliure i el posà a exercir de forner en aquest forn. Entre altres articles d’aquest arrendament diu: que el cens que ha de pagar ha de ser de 34 quarteres i mitja de civada anualment, i que pot coure el pa que vulgui, vendre´l per terces, de ternes e de messes e lo dret i al preu que hagi de ser.

Forn de les Cols o Coll: Un altre del forn antic de la vila, fou el del forn de les Cols o de Coll. La primera dada és de l’any 1287 quan Guillem de Vilafranca castlà de Vallirana fa donació dels drets que rep d’aquest forn al seu germà Jaume de Vilafranca. Els cavallers Montbrú, foren després els rendataris. Sembla ser que a mitjans segle XV fou reconstruït de nou, ja que la documentació hi surt ara com el forn nou, la guerra civil entre Joan II i la Generalitat d’aquell segle, podia haver estat la causa de la seva destrucció, tenint en compte que estava molt a prop de l’entrada de la vila. Un físic anomenat Pere Comabella rep la propietat del dit forn per part del rei l’any 1332. El document ens diu que li dona el rei perquè continuí estudiant la seva ciència. Suposem que eren els diners que obtenia que l’ajudarien a estudiar. De l’any 1503 disposem també d’un arrendament del forn al forner Francesc Jofre. Entre altres coses ens diu que cada any han de pagar al mercader Antoni Rovira, qui fa l’arrendament, 50 sous.

El gra per fer la farina i el pa a la vila a vegades hi mancava i s’havia de portar d’altres indrets. L’any 1384 un dels proveïdors d’aquest blat fou Antoni Llorens, barquer de Sitges.

Les flaqueres:

Moltes eren les flaqueres que després d’enviudar continuaven el negoci del seu marit. Això sí amb el permís del rei, com en aquest eexemple:

L’any 1386, Elisenda, vídua de Pere Puig, forner, el rei li permet continuar l’ofici perquè pugui vendre 4 pans petits al preu d’una onza ( la dotzena part d’una lliura ).

A vegades les flaqueres venien pa adulterat : L’any 1402 la Universitat de Vilafranca acorda que si les flaqueres pasten pa fet amb bla o farina que no sigui del municipi paguin una multa de 10 sous.

La Festa del Pa Beneit al Vendrell és una de les tradicions més característiques i emblemàtiques de la nostra comarca. El seu origen és medieval (quan el pa era la base de l’alimentació de la població) i es remunta a la benedicció que antigament es feia de la farina vella abans de segar el blat nou. La celebració es duia a terme a la vuitada de Corpus, ja que era la temporada que coincidia amb la sega.

 

http://dades.grupnaciodigital.com/redaccio/arxius/imatges/201308/576_1377345270pabeneit.jpg

 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada