dimecres, 22 d’abril de 2020

1-El carrer de Sant Bernat medieval. Les cases i les famílies (Segles XIV-XV) La casa de la Pia Almoina



Carrer de Sant Bernat. Façana de la casa que
havia estat la PIa Almoina medieval de Vilafranca

L’actual carrer de Sant Bernat de Vilafranca del Penedès va ser una de les primeres vies importants que va tenir la ciutat en època medieval. A prop es va formar el que ara és Vilafranca: La primera església romànica de Santa Maria, el cementiri, el castell dels castlans, el call jueu i els palaus reials (l’actual Vinseum i un altre que ha desaparegut).
El carrer va tenir diferents noms, depèn de l’edifici o element hi era situat o/i en la direcció que es dirigia el carrer o/i el prestigi social d’algun propietari o senyor feudal que o hi vivia en algunes de les seves cases o hi cobrava rendes/censos: Sant Julià, Santes Creus, Ramon de Vilafranca, Pont Nou i Sant Bernat.
El nom de Sant Julià perquè era el camí que anava fins a la capella i creu de terme de Sant Julià (1312-1485); Santes Creus, per haver-hi des del segle XIV un edifici on el monestir de Santes Creus hi cobrava les seves rendes (1360-1484); Ramon de Vilafranca era nom d’un jueu convers que posteriorment es va fer noble i hi cobrava rendes (1388-1481); Pont Nou per haver-hi un pont sobre el portal de la muralla situat al final del carrer (1356-1481) i Sant Bernat per la construcció d’una capella dedicada a Sant Bernat Calvó, que fou abat del monestir de Santes Creus a meitat del segle tretze (1401-1487). Els anys, entre parèntesis, corresponen a la documentació trobada. Moltes vegades dos noms s’ajunten en els mateixos anys. Alguns van continuar anotant-se en la documentació fins ben entrat el segle XX.
Comentarem en diferents articles la història d’aquest carrer des d’abans del segle XIV fins a finals del XV, donant molta més informació, d’aquests dos segles, de les famílies que hi vivien o eren propietaris d’una o altra casa (o edifici) i a quina part del carrer estava situada i quins elements/parts hi havia en alguna d’elles.
Façana de la casa a la plaça de Santa Maria

Marc d’Avinyó i la casa de la Pia Almoina (1401-1481)
Començarem en aquest primer capítol per l’edifici de la casa de la Pia Almoina. Ja hem parlat en alguns articles d’aquest blog, d’aquesta casa i que actualment a la cantonada de la plaça de Santa Maria encara hi ha gravat un recordatori de qui la va fundar, tot i que l’edifici està molt canviat i reformat. Fou el franciscà Marc d’Avinyó qui fundà l’any 1401 la casa per acollir els pobres que hi havia a la vila.
Marc d’Avinyó abans de ser franciscà va ser jueu. Expliquem les raons d’aquesta afirmació. Sabem que els jueus quan es convertien/batejaven com a cristians adoptaven, la majoria, el nom del seu padrí. Coneixem que en el segle XIV el noble Marc d’Avinyó era del llinatge dels senyors d’Avinyó (Avinyonet del Penedès). Un Marc d’Avinyó, convers, el trobem en la documentació l’any 1397 venent una casa situada al call. En aquesta venda hi surt anotat el seu pare, el jueu convers Raimon d’Avinyó (21/9). En el llinatge dels Avinyó hi trobem altres Avinyó conversos que van emparentar amb la nissaga, però no hi ha cap Marc d’Avinyó amb l’afegit de convers. Sabem que el seu nom, quan era jueu, fou Samuel Gràcia. El document que ens ho afirma ens diu: “...Joana conversa, muller de Pere Febrer (abans Astruc Gràcia) de Vilafranca, abans de la seva conversió es deia Colrana, germana del convers Raimon d’Avinyó (abans Salcell Gràcia) i el fill, germà de Pere Febrer, Marc d’Avinyó (abans Samuel Gràcia)...”. El franciscà Marc d’Avinyó fou marmessor del convers Pere Febrer (1406).
Signa com testimoni d'un document, Raimon d'Avinyó convers.

Entre aquest any i el 1401 es deuria fer franciscà, amb una forta influència dels ideals de pobresa en contraposició a l’ambient familiar i social en que havia viscut, pensem en els negocis dels jueus. Aquesta opció de vida no representava una novetat en la seva època.
El fet que la casa de la Pia Almoina estès situada just al límit d’on ocupava el call jueu, al carrer Sant Bernat, deuria ser una opció escollida pel mateix Marc.
En un altre document el tenim relacionat amb el seu pare: “...el frare Marc d’Avinyó, administrador de la casa de la Pia Almoina, ven a Joana, muller del convers Raimon d’Avinyó, una casa al call jueu de Vilafranca que paga cens a la Pia Almoina...(1403)”.
Les relacions amb el seu “padrí” s’entenen molt bé en un document de l’any 1410 on el noble Marc d’Avinyó (senyor d’Avinyonet), el fill Joan d’Avinyó i ell mateix (el franciscà Marc d’Avinyó) ratifiquen la venda de la quadra o fortalesa de Miralpeix (Garraf) a l’Almoina, en aquest cas, de la Seu de Barcelona.
L’edifici de la Pia Almoina feia cantonada amb l’actual plaça de Santa Maria. No sabem si fou construït o ja era una edificació existent que es va fer utilitzar. Creiem amb això últim. I encara més, podria ser ben bé la casa on vivia Marc d’Avinyó (Samuel Gràcia) i la seva família quan eren jueus.
Senyal del noble Marc d'Avinyó

El majordom
Era el càrrec que tenia el administrador i qui cuidava de la casa, acostumaven a ser preveres de l’església de Santa Maria. Sabem que abans de l’any 1430 el majordom fou el prevere Lluís Tintorer. Justament aquest any, hi va haver un canvi de majordom. L’obligació del qui deixava el càrrec, era fer un inventari del que hi havia a la casa, per qüestions obvies. El substitut seria el prevere Bartomeu Conill. L’any 1443 el majordom fou el prevere Bartomeu Massana (1443-1453). Un document de finals del segle XV ens diu que era escollit (segurament per Marc d’Avinyó en un principi, després pels almoiners): “...que lo majordom qui serà elegit aia la ració de pa e vi e de totes coses de la casa...”. Hi havia també un fadrí (noi de no més de quinze anys) que l’ajudava a atendre als pobres.
El majordom: “...aia a prendre totes les robes e béns de la casa amb inventari de les seves rendes e altres esdeviments...rebudes e de totes despeses...sia llevar tots los censos e deutes sens cap salari...” No ha d’acollir per menjar o beure a ningú de la Vila, ni viure amb ell: “...no gos a cullir per menjar, beure, ne dormir negú de la vila en la dita casa...si doncs algun estranger qui fos son amich, donar un dinar o sopar del seu propi...”. Ell ha de donar l’orde al fadrí per cobrir les taules amb les tovalles pels pobres i donar l’almoina: “...posen en la taula la porció de pa e de vi, e de carn o de llegums devant cascú...donar a cada pobre pa cuit e la mesura acostumada de vi, e lo pes de la carn el dia que es podrà menjar i sinó la porció de llegums...”
Façana actual de la plaça Santa Maria. Sabem que l'edifici
ocupava la planta baixa i tenia una golfa.

No podrà donar almoina a ningú que hi vagi personalment de la vila o hi envií una altra per ella. També: “...que lo dit majordom no puscha fer obres en la casa sinó amb el consentiment dels almoiners...(preveres escollits per recollir les rendes de la casa per tota la vila) ”. Lo majordom no tindrà: “...dona en la casa més si haurà de fer lavar draps de la casa...” Haurà de fer pastar a la flequera:”...o altre dona lo pa de la almoina, que li donen tres lliures de gra cuit així com fan els frares menors (franciscans), lo qual pa li agin de portar a la casa...”
En el cas que el majordom sigui negligent en els afers de la casa: “...a conexença dels honrats jurats e almoiners que lavors seran, que aquell, puscha remoure e fora gitar de la dita majordomia i que lo dit majordom que revocat sea...”.
Inventari de la Pia Almoina (1430)
Quines eren les parts de la casa i les robes i/o els elements que hi havia?.
En la cambra de l’estudi: (habitació on s’estudiava o es treballava intel·lectualment, probablement el fadrí, però com hi veurem, hi havia de tot. La cambra tenia finestra a la plaça de Santa Maria) Mobles:
Un llit encaixat ple de palla (amb cuixeres-barres laterals-). Un bancal amb dos trons (banc llarg). Dues caixes d’àlber amb dos caixons cadascuna. Una taula on hi una màrfega de cànem ple palla (matalàs). Una post per tenir llibres (cal suposar que n’hi havia, no surten llistats en el inventari). Un carner per tenir lletres (armariet). Una cadira plegadissa. Una caixa d’àlber amb el seu pany i clau. Una taula de roure de Flandes amb frontisses i dos peus. Una caixeta petita d’àlber amb el seu pany i clau.
Robes: Trossos de cànem. Un matalàs de fustany (teixit de cotó).Un travesser de fustany  ple de ploma (coixí). Tres tovallons de cotó blau als caps. Unes tovalles de cotó blau als caps, velles. Un parell de llençols d’estopa (part basta del lli i el cànem) de cànem. Dos llençols d’estamenya (teixit de llana). Dos mantos (mantells). Un estrumàs (coixí). Un travesser pintat de ploma. Dues tovalloles, davant l’oratori amb un sendat (tela de seda). Quatre trossos de draps encerats. Quatre vànoves de diferents tipus. Una flassada amb els caps pintats. Un tros de flassada blava.
Estris de cuina: Una conca amb una ansa (recipient per rentar). Una conca de llautó. Un perol partit amb anses (olla per cuinar). Un poal de coure amb anses (una galleda). Una cassola d’aram. Un morter de coure amb sa mà. Una olla de coure per dotze o tretze escudelles. Altra olla de coure per vuit o nou escudelles. Altra olla de coure petita per cinc o sis escudelles. Una caldera amb ansa. Altra olla de coure petita per cinc o sis escudelles. Una servidora de terra d’obra valenciana (recipient per a servir). Dos poals grans de coure per portar aigua.
Decoració: Un canelobre antic i petit. Una estora de paret al voltant del llit. Dues peces de cortines de cànem negres. Un panovet de salvaguarda reial (senyal en, forma de bandera, que garantia la seguretat de la casa contra les violències de soldats o altres persones).Un rellotge petit amb la seva caixa. Un drap on són pintats els pobres. Una coltellera amb tres ganivetes. Una estora de peus d’espart.
Objectes religiosos: Un retaule on hi ha la Pietat amb algunes figures als costats. Un crucifix amb una roca. Un drap on hi ha la imatge de Sant Cristòfol. Un drap de Flandes on a pinzell hi ha la història com Jesús entra a Jerusalem, l’ascensió i com renta els peus als apòstols.
Altres estris: Una atxa amb mànec. Un foguer de ferro amb corrioles (escalfador). Un fogueret petit de ferro. Unes tisores antigues. Una tribanella (barrina petita). Un bossot de cuiro blanc (bossa gran). Dues cistelles, una de canyes, l’altra de verducs. Quatre paners dos de rostoll i un de verduc, aquest amb ansa. Unes balances i dotze peces de ferro i de coure.
On deuria ser el celler de la casa amb façana
al carrer de Sant Bernat

En la cambra del carrer de Santes Creus (habitació o sala que tenia finestra al carrer Sant Bernat o Santes Creus):
Mobles: un llit de posts amb màrfega plena de palla. Un banc petit davant el llit.
Robes: un matalàs de drap pintat per sota de cànem, de color groc, ple de pèl. Un travesser de fustany blanc amb algunes ratlles, ple de ploma. Un parell de llençols d’estopa, esquinçats. Un cobertor blau, esquinçat. Una flassada de borràs blanca (una part del cànem). Podem notar que aquesta cambra deuria ser més petita que l’anterior, per les poques coses que hi havia.
En la cuina de dalt (ens indica que l’edifici tenia dues plantes en aquest any, tot i que aquesta cuina era quasi com una golfa i petita):
Quatre gerres olieres. Dos poals oliers (càntirs d’oli).
En el menjador: l’únic que surt en el inventari és un canelobre de ferro, obra de Flandes.
Com que hi segueix l’entrada de la casa, cal pensar que el menjador estava situat de seguida a l’entrar, lloc on menjaven els pobres.
En l’entrada de la casa:
Mobles: tres posts que estaven sobre sitis (seients) de pedra de les taules als pobres. Una posteta on és la taula dels pobres (cal pensat que era una fusta ampla i llarga amb un sol peu). Tres taules fermades amb petges de pedra. Una tauleta amb una cadira i un banc.
Decoració: Una estora de paret, esquinçada. Una estora de palma.
Objectes religiosos: Un oratori (retaule amb un armariet) on hi ha la Pietat, amb algunes altres figures, i es tanca.
Altres estris: Una caixota per tenir-hi farina. Una pastera amb el seu cobertor (dos elements per fer el pa)
En la cuina de baix ( era més gran que la cuina de dalt, per la carn o cuinar els llegums):
Una olla d’aram, dos talladors de fusta. Quatre talladors. Cinc escudelles de terra. Dues cobertores de terra (tapadores de fang). Una de ferro. Un cassó (cullerot). Una giradora.
Un ast de ferro. Una llosa. Unes ferros. Un girador d’ast. Una mesura del vi pels pobres.
Unes peces de fusta amb el pes del pa dels pobres.
I finalment trenta-vuit lliures en diners.
En el celler: Un cup de vuit cèrcols de cinquanta o seixanta somades (mesura). Una folladora (per trepitjar el raïm)amb la seva caixa, tot nou. Un banc de figuera amb els seus peus, gran. Altre cup de quaranta somades amb vuit cèrcols amb una folladora, amb la seva caixa vella, un banc gran i un altre petit. Una bóta maresa. Una bóta gran amb deu cèrcols. Una altra bóta plena de vi novell amb vuit cèrcols de sis sesters (mesura). Altra bóta plena de vi de set sesters amb vuit cèrcols. Altra bóta plena de bon most, de vuit cèrcols. Altra bóta maresa plena de vi. Dos parells de portadores noves i un parell de velles. Dues gerres verdes de terra. Altra gerra amb vinagre. Altra gerra groga. Un embut de trafegar (passar líquid). Un cubell de vi de vuit somades amb vuit cèrcols.
Una bóta gran amb vinagre. Un carretell (barril) petit ple de vi grec (varietat de raïm) de quatre quarteres (mesura). Altre de malvasia (raïm blanc) de vi de sis quarteres. Mitja bóta de vi grec. Un carretell de tres barrils (mesura) de vi grec. Dos carretells buits. Un llibrell de terra de lliurar vi. Un flascó de vidre cobert de tres quarteres. Altre flascó d’una quartera. Un dall (dalla) per esparregar. Una serra. Tres cèrcols nous de cup. Una esponja. Dues escaletes, una de tres escalons, altre de dos escalons i dos destrals.
Fragment del inventari de l'any 1430 

Fins aquí aquest inventari de l’any 1430. La informació que s’extreu són les següents:
La casa de la Pia Almoina disposava de sis  estàncies: l’entrada amb el menjador o sala i la cambra (habitació) de l’estudi estaven situades amb façana a la plaça de Santa Maria. Altra cambra, la cuina de baix i el celler eren amb façana al carrer de Sant Bernat amb la golfa (cuina de dalt). L’habitació de l’estudi i el celler eren les estances més grans.
El vint-nou de juny de l’any 1401 ja sabem que l’edifici era la casa de la Pia Almoina. Al davant, en el carrer de Sant Bernat, eren les cases del monestir de Santes Creus (Palau Reial, l’actual Vinseum).
En aquest dia i primer any de la seva fundació ja estava creat l’administració dels almoiners, persones particulars que s’encarregaven de recollir les rendes per la casa. Eren l’advocat Joan Colteller, el notari Jaume Maimó i el teixidor Pere Adrover. El cens acostumava a ser de cinc sous per casa.
Es va cobrar aquesta quantitat al sastre Gonsalbo Llopis per la casa, que tenia en propietat, molt a prop de la de Pia Almoina en el carrer Sant Bernat.
Altres articles d’aquest blog que hem explicat el paper de la Pia Almoina a Vilafranca del Penedès:
El sastre i hostaler Gonsalbo Llopis (1399-1474)
Sabem que la casa estava al costat de la de Pia Almoina el mateix any 1401. En part estava derruïda, i va haver-hi de fer obres. Degut això, els almoiners li van rebaixar el cens de cinc a tres sous.
Gonsalbo Llopis era oriünd de València. Al seu fill Lluis el va posar a l’orde del barber/cirurgià Berenguer Plana de Vilafranca, perquè aprengués aquest ofici durant deu anys. Pensem que la casa en ruïnes fou comprada al barber Plana.
Tot i que vivia a Vilafranca i era sastre, també tenia un hostal (bordell) a Sitges (1406). A l’any 1423 li lloguen una habitació en una casa situada a la Plaça del Blat de Vilafranca (l’actual Constitució) pel temps de sis anys. Molt probablement deuria llogar la casa del carrer de Sant Bernat durant aquest mateix temps. Viure a la plaça representava estar molt més a prop dels moviments locals (mercat, venta d’esclaus, subhastes públiques, carnisseria...). També li van llogar, per temps indefinit, una vinya situada en el terme de Vilafranca. Posteriorment se li reconeix propietari d’arbres fruiters situats a les Clotes i altra vinya a Puigciuró. Va formar part de la confraria dels sastres de la vila.
L’any 1453 va ser escollit pel rei com un dels arrendadors de les rendes reials de la vila.
L’any 1474 la casa del carrer de Sant Bernat era dels hereus de Gonsalbo Llopis. Posteriorment, va ser propietari de la casa el rector, originari de Banyeres del Penedès, Anton Guerau. Parlar d’ell serà en un segon capítol d’aquest carrer, cases i/o edificis i personatges que hi vivien.



Cap comentari:

Publica un comentari