 |
| Carrer de Sant Bernat. Façana de la casa que havia estat la PIa Almoina medieval de Vilafranca |
L’actual carrer de Sant Bernat de Vilafranca del Penedès va ser una de les primeres vies importants que va tenir la ciutat en època medieval. A prop es va formar el que ara és Vilafranca: La primera església romànica de Santa Maria, el cementiri, el castell dels castlans, el call jueu i els palaus reials (l’actual Vinseum i un altre que ha desaparegut).
El carrer va tenir diferents noms, depèn de l’edifici o element hi era
situat o/i en la direcció que es dirigia el carrer o/i el prestigi social
d’algun propietari o senyor feudal que o hi vivia en algunes de les seves cases
o hi cobrava rendes/censos: Sant Julià, Santes Creus, Ramon de Vilafranca, Pont
Nou i Sant Bernat.
El nom de Sant Julià perquè era el camí que anava fins a la capella i
creu de terme de Sant Julià (1312-1485); Santes Creus, per haver-hi des del
segle XIV un edifici on el monestir de Santes Creus hi cobrava les seves rendes
(1360-1484); Ramon de Vilafranca era nom d’un jueu convers que posteriorment es
va fer noble i hi cobrava rendes (1388-1481); Pont Nou per haver-hi un pont
sobre el portal de la muralla situat al final del carrer (1356-1481) i Sant
Bernat per la construcció d’una capella dedicada a Sant Bernat Calvó, que fou
abat del monestir de Santes Creus a meitat del segle tretze (1401-1487). Els
anys, entre parèntesis, corresponen a la documentació trobada. Moltes vegades
dos noms s’ajunten en els mateixos anys. Alguns van continuar anotant-se en la
documentació fins ben entrat el segle XX.
Comentarem en diferents articles la història d’aquest carrer des d’abans
del segle XIV fins a finals del XV, donant molta més informació, d’aquests dos
segles, de les famílies que hi vivien o eren propietaris d’una o altra casa (o
edifici) i a quina part del carrer estava situada i quins elements/parts hi
havia en alguna d’elles.
 |
| Façana de la casa a la plaça de Santa Maria |
Marc d’Avinyó i la casa de la Pia Almoina (1401-1481)
Començarem
en aquest primer capítol per
l’edifici de la casa de la Pia Almoina. Ja hem parlat en alguns articles
d’aquest blog, d’aquesta casa i que actualment a la cantonada de la plaça de
Santa Maria encara hi ha gravat un recordatori de qui la va fundar, tot i que
l’edifici està molt canviat i reformat. Fou el franciscà Marc d’Avinyó qui
fundà l’any 1401 la casa per acollir els pobres que hi havia a la vila.
Marc
d’Avinyó abans de ser franciscà va ser jueu. Expliquem les raons d’aquesta
afirmació. Sabem que els jueus quan es convertien/batejaven com a cristians
adoptaven, la majoria, el nom del seu padrí. Coneixem que en el segle XIV el
noble Marc d’Avinyó era del llinatge dels senyors d’Avinyó (Avinyonet del
Penedès). Un Marc d’Avinyó, convers, el trobem en la documentació l’any 1397
venent una casa situada al call. En aquesta venda hi surt anotat el seu pare,
el jueu convers Raimon d’Avinyó (21/9). En el llinatge dels Avinyó hi trobem
altres Avinyó conversos que van emparentar amb la nissaga, però no hi ha cap
Marc d’Avinyó amb l’afegit de convers. Sabem que el seu nom, quan era jueu, fou
Samuel Gràcia. El document que ens ho afirma ens diu: “...Joana conversa, muller de Pere Febrer (abans Astruc Gràcia) de
Vilafranca, abans de la seva conversió es deia Colrana, germana del convers
Raimon d’Avinyó (abans Salcell Gràcia) i el fill, germà de Pere Febrer, Marc
d’Avinyó (abans Samuel Gràcia)...”. El franciscà Marc d’Avinyó fou
marmessor del convers Pere Febrer (1406).
 |
| Signa com testimoni d'un document, Raimon d'Avinyó convers. |
Entre aquest any i el 1401 es deuria fer franciscà, amb una forta influència dels ideals de pobresa en contraposició a l’ambient familiar i social en que havia viscut, pensem en els negocis dels jueus. Aquesta opció de vida no representava una novetat en la seva època.
El fet que
la casa de la Pia Almoina estès situada just al límit d’on ocupava el call
jueu, al carrer Sant Bernat, deuria ser una opció escollida pel mateix Marc.
En un altre
document el tenim relacionat amb el seu pare: “...el frare Marc d’Avinyó, administrador de la casa de la Pia Almoina, ven
a Joana, muller del convers Raimon d’Avinyó, una casa al call jueu de
Vilafranca que paga cens a la Pia Almoina...(1403)”.
Les
relacions amb el seu “padrí”
s’entenen molt bé en un document de l’any 1410 on el noble Marc d’Avinyó
(senyor d’Avinyonet), el fill Joan d’Avinyó i ell mateix (el franciscà Marc
d’Avinyó) ratifiquen la venda de la quadra o fortalesa de Miralpeix (Garraf) a
l’Almoina, en aquest cas, de la Seu de Barcelona.
L’edifici de
la Pia Almoina feia cantonada amb l’actual plaça de Santa Maria. No sabem si
fou construït o ja era una edificació existent que es va fer utilitzar. Creiem
amb això últim. I encara més, podria ser ben bé la casa on vivia Marc d’Avinyó
(Samuel Gràcia) i la seva família quan eren jueus.
 |
| Senyal del noble Marc d'Avinyó |
El majordom
Era el
càrrec que tenia el administrador i qui cuidava de la casa, acostumaven a ser
preveres de l’església de Santa Maria. Sabem que abans de l’any 1430 el
majordom fou el prevere Lluís Tintorer. Justament aquest any, hi va haver un
canvi de majordom. L’obligació del qui deixava el càrrec, era fer un inventari
del que hi havia a la casa, per qüestions obvies. El substitut seria el prevere
Bartomeu Conill. L’any 1443 el majordom fou el prevere Bartomeu Massana
(1443-1453). Un document de finals del segle XV ens diu que era escollit
(segurament per Marc d’Avinyó en un principi, després pels almoiners): “...que lo majordom qui serà elegit aia la ració
de pa e vi e de totes coses de la casa...”. Hi havia també un fadrí (noi de
no més de quinze anys) que l’ajudava a atendre als pobres.
El majordom:
“...aia a prendre totes les robes e béns
de la casa amb inventari de les seves rendes e altres esdeviments...rebudes e
de totes despeses...sia llevar tots
los censos e deutes sens cap salari...” No ha d’acollir per menjar o beure
a ningú de la Vila, ni viure amb ell: “...no
gos a cullir per menjar, beure, ne dormir negú de la vila en la dita casa...si
doncs algun estranger qui fos son amich, donar un dinar o sopar del seu propi...”.
Ell ha de donar l’orde al fadrí per cobrir les taules amb les tovalles pels
pobres i donar l’almoina: “...posen en la
taula la porció de pa e de vi, e de carn o de llegums devant cascú...donar a cada pobre pa cuit e la mesura
acostumada de vi, e lo pes de la carn el dia que es podrà menjar i sinó la
porció de llegums...”
 |
| Façana actual de la plaça Santa Maria. Sabem que l'edifici ocupava la planta baixa i tenia una golfa. |
No podrà
donar almoina a ningú que hi vagi personalment de la vila o hi envií una altra
per ella. També: “...que lo dit majordom
no puscha fer obres en la casa sinó amb el consentiment dels almoiners...(preveres
escollits per recollir les rendes de la casa per tota la vila) ”. Lo majordom
no tindrà: “...dona en la casa més si
haurà de fer lavar draps de la casa...” Haurà de fer pastar a la
flequera:”...o altre dona lo pa de la
almoina, que li donen tres lliures de gra cuit així com fan els frares menors
(franciscans), lo qual pa li agin de
portar a la casa...”
En el cas
que el majordom sigui negligent en els afers de la casa: “...a conexença dels honrats jurats e almoiners que lavors seran, que aquell,
puscha remoure e fora gitar de la dita majordomia i que lo dit majordom que
revocat sea...”.
Inventari de la Pia Almoina (1430)
Quines eren
les parts de la casa i les robes i/o els elements que hi havia?.
En la cambra de l’estudi: (habitació on
s’estudiava o es treballava intel·lectualment, probablement el fadrí, però com
hi veurem, hi havia de tot. La cambra tenia finestra a la plaça de Santa Maria)
Mobles:
Un llit encaixat ple de palla (amb cuixeres-barres laterals-). Un bancal amb dos trons (banc llarg). Dues caixes d’àlber amb dos caixons
cadascuna. Una taula on hi una
màrfega de cànem ple palla (matalàs). Una
post per tenir llibres (cal suposar que n’hi havia, no surten llistats en
el inventari). Un carner per tenir lletres
(armariet). Una cadira plegadissa.
Una caixa d’àlber amb el seu pany i clau. Una taula de roure de Flandes amb
frontisses i dos peus. Una caixeta petita d’àlber amb el seu pany i clau.
Robes: Trossos de cànem. Un matalàs de fustany (teixit de cotó).Un travesser de fustany ple de ploma (coixí). Tres tovallons de cotó blau als caps. Unes tovalles de cotó blau als caps, velles.
Un parell de llençols d’estopa (part
basta del lli i el cànem) de cànem. Dos llençols d’estamenya (teixit de
llana). Dos mantos (mantells). Un estrumàs (coixí). Un travesser pintat de ploma. Dues tovalloles, davant l’oratori amb un
sendat (tela de seda). Quatre trossos
de draps encerats. Quatre vànoves
de diferents tipus. Una flassada amb els
caps pintats. Un tros de flassada blava.
Estris
de cuina: Una conca amb una ansa (recipient per
rentar). Una conca de llautó. Un perol partit amb anses (olla per
cuinar). Un poal de coure amb anses
(una galleda). Una cassola d’aram. Un
morter de coure amb sa mà. Una olla de coure per dotze o tretze escudelles.
Altra olla de coure per vuit o nou escudelles. Altra olla de coure petita per
cinc o sis escudelles. Una caldera amb ansa. Altra olla de coure petita per
cinc o sis escudelles. Una servidora de terra d’obra valenciana (recipient
per a servir). Dos poals grans de coure
per portar aigua.
Decoració:
Un canelobre antic i petit. Una estora de paret al voltant del llit. Dues peces
de cortines de cànem negres. Un panovet de salvaguarda reial (senyal en, forma de bandera, que garantia la
seguretat de la casa contra les violències de soldats o altres persones).Un rellotge petit amb la seva caixa. Un drap on són pintats els pobres. Una coltellera amb tres ganivetes. Una estora de peus d’espart.
Objectes
religiosos: Un retaule on hi ha la Pietat amb algunes
figures als costats. Un crucifix amb una roca. Un drap on hi ha la imatge de
Sant Cristòfol. Un drap de Flandes on a pinzell hi ha la història com Jesús
entra a Jerusalem, l’ascensió i com renta els peus als apòstols.
Altres
estris: Una atxa amb mànec. Un foguer de ferro amb
corrioles (escalfador). Un fogueret petit de ferro. Unes tisores
antigues. Una tribanella (barrina petita). Un bossot de cuiro blanc (bossa gran). Dues cistelles, una de canyes, l’altra de verducs. Quatre paners dos de rostoll i un de verduc,
aquest amb ansa. Unes balances i dotze peces de ferro i de coure.
 |
| On deuria ser el celler de la casa amb façana al carrer de Sant Bernat |
En la cambra del carrer de Santes Creus (habitació o sala que tenia finestra al carrer Sant Bernat o Santes Creus):
Mobles:
un llit de posts amb màrfega plena de palla. Un
banc petit davant el llit.
Robes: un
matalàs de drap pintat per sota de cànem, de color groc, ple de pèl. Un travesser de fustany blanc amb algunes
ratlles, ple de ploma. Un parell de
llençols d’estopa, esquinçats. Un cobertor blau, esquinçat. Una flassada de
borràs blanca (una part del cànem). Podem notar que aquesta cambra deuria
ser més petita que l’anterior, per les poques coses que hi havia.
En la cuina de dalt (ens indica que
l’edifici tenia dues plantes en aquest any, tot i que aquesta cuina era quasi
com una golfa i petita):
Quatre gerres olieres. Dos poals oliers (càntirs d’oli).
En el menjador: l’únic que surt en el
inventari és un canelobre de ferro, obra de
Flandes.
Com que hi segueix
l’entrada de la casa, cal pensar que el menjador estava situat de seguida a
l’entrar, lloc on menjaven els pobres.
En l’entrada de la casa:
Mobles: tres posts que estaven sobre sitis
(seients) de pedra de les taules als pobres.
Una posteta on és la taula dels pobres
(cal pensat que era una fusta ampla i llarga amb un sol peu). Tres taules fermades amb petges de pedra.
Una tauleta amb una cadira i un banc.
Decoració: Una estora de paret, esquinçada.
Una estora de palma.
Objectes religiosos: Un oratori
(retaule amb un armariet) on hi ha la
Pietat, amb algunes altres figures, i es tanca.
Altres estris: Una caixota
per tenir-hi farina. Una pastera amb el seu cobertor (dos elements per fer
el pa)
En la cuina de baix ( era més gran que la
cuina de dalt, per la carn o cuinar els llegums):
Una olla d’aram, dos talladors de fusta. Quatre
talladors. Cinc escudelles de terra. Dues cobertores de terra
(tapadores de fang). Una de ferro. Un cassó (cullerot). Una giradora.
Un ast de ferro. Una llosa.
Unes ferros. Un girador d’ast. Una
mesura del vi pels pobres.
Unes peces de fusta amb el pes del pa dels pobres.
I finalment trenta-vuit lliures en diners.
En el celler: Un cup de vuit cèrcols de cinquanta o seixanta somades (mesura). Una folladora (per trepitjar el raïm)amb la seva caixa, tot nou. Un banc de figuera amb els seus peus, gran.
Altre cup de quaranta somades amb vuit
cèrcols amb una folladora, amb la
seva caixa vella, un banc gran i un altre petit. Una bóta maresa. Una bóta
gran amb deu cèrcols. Una altra bóta
plena de vi novell amb vuit cèrcols de sis sesters (mesura). Altra bóta plena de vi de set sesters amb
vuit cèrcols. Altra bóta plena de bon most, de vuit cèrcols. Altra bóta maresa
plena de vi. Dos parells de portadores noves i un parell de velles. Dues gerres
verdes de terra. Altra gerra amb vinagre. Altra gerra groga. Un embut de
trafegar (passar líquid). Un cubell
de vi de vuit somades amb vuit cèrcols.
Una bóta gran amb vinagre. Un
carretell (barril) petit ple de vi
grec (varietat de raïm) de quatre
quarteres (mesura). Altre de malvasia
(raïm blanc) de vi de sis quarteres. Mitja bóta de vi grec. Un carretell de tres barrils (mesura) de vi grec. Dos carretells buits. Un
llibrell de terra de lliurar vi. Un flascó de vidre cobert de tres quarteres.
Altre flascó d’una quartera. Un dall (dalla) per esparregar. Una serra. Tres cèrcols nous de cup. Una esponja. Dues
escaletes, una de tres escalons, altre de dos escalons i dos destrals.
 |
| Fragment del inventari de l'any 1430 |
Fins aquí aquest inventari de l’any 1430. La informació que s’extreu són les següents:
La casa de la Pia
Almoina disposava de sis estàncies:
l’entrada amb el menjador o sala i la cambra (habitació) de l’estudi estaven
situades amb façana a la plaça de Santa Maria. Altra cambra, la cuina de baix i
el celler eren amb façana al carrer de Sant Bernat amb la golfa (cuina de
dalt). L’habitació de l’estudi i el celler eren les estances més grans.
El vint-nou
de juny de l’any 1401 ja sabem que l’edifici era la casa de la Pia Almoina. Al
davant, en el carrer de Sant Bernat, eren les cases del monestir de Santes
Creus (Palau Reial, l’actual Vinseum).
En aquest
dia i primer any de la seva fundació ja estava creat l’administració dels
almoiners, persones particulars que s’encarregaven de recollir les rendes per
la casa. Eren l’advocat Joan Colteller, el notari Jaume Maimó i el teixidor
Pere Adrover. El cens acostumava a ser de cinc sous per casa.
Es va cobrar
aquesta quantitat al sastre Gonsalbo Llopis per la casa, que tenia en
propietat, molt a prop de la de Pia Almoina en el carrer Sant Bernat.
Altres
articles d’aquest blog que hem explicat el paper de la Pia Almoina a Vilafranca
del Penedès:
El sastre i hostaler Gonsalbo Llopis (1399-1474)
Sabem que la
casa estava al costat de la de Pia Almoina el mateix any 1401. En part estava
derruïda, i va haver-hi de fer obres. Degut això, els almoiners li van rebaixar
el cens de cinc a tres sous.
Gonsalbo
Llopis era oriünd de València. Al seu fill Lluis el va posar a l’orde del
barber/cirurgià Berenguer Plana de Vilafranca, perquè aprengués aquest ofici
durant deu anys. Pensem que la casa en ruïnes fou comprada al barber Plana.
Tot i que
vivia a Vilafranca i era sastre, també tenia un hostal (bordell) a Sitges
(1406). A l’any 1423 li lloguen una habitació en una casa situada a la Plaça
del Blat de Vilafranca (l’actual Constitució) pel temps de sis anys. Molt
probablement deuria llogar la casa del carrer de Sant Bernat durant aquest
mateix temps. Viure a la plaça representava estar molt més a prop dels
moviments locals (mercat, venta d’esclaus, subhastes públiques, carnisseria...).
També li van llogar, per temps indefinit, una vinya situada en el terme de
Vilafranca. Posteriorment se li reconeix propietari d’arbres fruiters situats a
les Clotes i altra vinya a Puigciuró. Va formar part de la confraria dels
sastres de la vila.
L’any 1453
va ser escollit pel rei com un dels arrendadors de les rendes reials de la
vila.
L’any 1474
la casa del carrer de Sant Bernat era dels hereus de Gonsalbo Llopis. Posteriorment,
va ser propietari de la casa el rector, originari de Banyeres del Penedès, Anton
Guerau. Parlar d’ell serà en un segon capítol d’aquest carrer, cases i/o
edificis i personatges que hi vivien.
estrumàs: llit de mariner, mena de hamaca
ResponElimina*cullerot (calc de "cucharón") : llossa