En llatí ho
llegim moltes vegades escrit Cassanus ,
segons alguns autors és una arrel gàl·lica que significa alzina i que també hi
deriva el nom Cassanu, d’origen celta. Si fos així estem davant d’un dels
topònims interessants i a profunditzar en el seu estudi de Vilafranca del
Penedès.
Encara que
també ho llegim, més d’una vegada, Cassera, sempre escrit en dues esses.
Potser, com altres topònims, el pas del temps va modificar la seva escriptura. El
nom Casera, escrit amb una essa
significa caseriu, és a dir, conjunt de cases d’una població. En castellà Cacera significa canal per on es
condueixen les aigües a diferents llocs o per regar. El diccionari Alcover-Moll
parlant de Casseres, que és el plural de casera, significa cau. Per tant, com
veiem parlar d’aquest topònim és difícil d’esbrinar ben bé el seu significat.
Si el podem situar, podria donar-nos més pistes pel seu significat, anem-ho a
veure.
Començarem
dient que és un dels topònims antics que trobem documentat en el terme de
Vilafranca en l’època medieval. El monestir de Santes Creus, en el llistat de
rendes que cobrava de dins de Vilafranca i el seu terme ens parla dels drets
que tenia sobre unes terres de Ramon Mas, situades a Cassera, prop de
l’hospital dels malalts de la vila.
Hospital dels malalts
Amb aquest
nom trobem ja l’any 1170 que els hospitalers de Sant Valentí de les Cabanyes,
després també a Vilafranca, cobrava rendes per unes cases situades a la porta
dels malalts. El 1294 el castlà Bernat de Vilafranca en el seu testament deix
als malalts de l’hospital de Sant Pere cinc sous.
Finalment
una data prou significativa ens diu a l’any 1328, el hospital dels malalts,
anomenat de sant Pere, els veïns volien enderrocar-lo per obrir una plaça o
carrer en el seu lloc, projecte que el degà del Penedès va impedir per encàrrec
del bisbat en aquest mateix any.
Com veiem
l’hospital no és altre que l’hospital dels pobres que va fundar el clergue
Bernat, familiar dels castlans de Vilafranca, comentat en algun altre article
d’aquest blog. La porta dels malalts es deuria referir al portal de la muralla
que hi havia molt a prop de l’hospital, anomenada també portal de Sant Pere, al
final del carrer de la Cort actual, en direcció a la Rambla de Sant Francesc.
El joc de la rutlla
Amb aquest
nom a finals del segle XVI trobem algun document que ens diu que Cassara és
també el lloc on es jugava el joc de la rutlla.
Aquest joc
que era fer córrer el cèrcol fou tan popular en l’Edat Mitjana com en altres
èpoques. Tenim dades l’any 1476 on Simeó Morell tenia terra situada al joc de
la Rutlla. Els límits d’aquesta terra ens parla del camí de la rutlla. Una
altra data del 1497 ens situa una altra terra en el mateix lloc. Els límits són
el camí general que va de Vilafranca a Barcelona i al lloc dit el joc de la
rutlla.
Si continuem
mirant documentació del XVI, trobem dates en els límits de diferents terres:
...camí reial de la Rutlla a Barcelona...
(1581); ... camí que va del portal de la
Font al joc de la Rutlla...camí que
va del portal de Santa Maria al joc de la Rutlla i a Barcelona... (1582);
...el monestir de Santa Clara o el joc de
la Rutlla... (1597)...
El portal
de la Font seria el portal de la muralla del carrer actual de la Font, al
final, tocant a la plaça
actual de Milà i Fontanals. El portal de Santa Maria, seria el que hi havia al carrer de la Parellada, a tocar de la Rambla de Nostra Senyora i el
monestir de Santa Clara (com ja hem comentat en un altre article d’aquest blog),
estava situat molt a prop de la mateixa plaça Milà i Fontanals.
Les dades
d'on estava situat l’espai del joc de la Rutlla del segle XV i les de final del XVI no semblen
coincidir i ens aparta bastant del lloc anomenat abans del portal dels
malalts. Creiem que el joc de la Rutlla deuria estar ubicat davant del portal
de la Parellada o de Santa Maria, en l’actual Rambla de Nostra Senyora, però
era un espai molt més extens que arribava fins l’extrem de l’actual Rambla de
Sant Francesc.
La de
Nostra Senyora que enllaça les avingudes de Barcelona i de Tarragona
s’urbanitza l’any 1802, però molt abans ja existia un passeig o carrer anomenat de Barcelona, on hi passava la via
principal, fora muralles de Vilafranca. Mentre que la Rambla de Sant Francesc
que s’urbanitzà posteriorment també existia molt abans un passeig o carrer anomenat de Torregrossa i/o raval.
Per què a
finals del segle XVI trobem documents que ens diu que Cassara/Cassera/Cassanus/
és el mateix lloc on es jugava el joc de la Rutlla? Doncs si, era el mateix
espai, si pensem amb el que consistia el joc, es necessitava un espai prou
llarg per fer córrer el cèrcol amb la mà o algun altre estri.
Situació de Cassanus/Cassera
Trobem la
primera data, escrita en llatí, en la documentació medieval l’any 1312. Moltes
són les terres d’ordi i horts que es treballen. Escollim algunes dades que ens
ajuden a situar aquest espai anomenat també quadra en alguna documentació del
segle XIV i XV:
...en terres
situades a Cassera, en els seus
límits hi surten el camí que va a Melió...,camí general...tres vies públiques...camí
que va al Pas de Pere Miró...camí que
rau a la riera...(1400)...camí que va
a Botonet (1407)...camí que va al Mas
Rabassa (1456)...camí general que va
a Puigciuró (1468). El pas de Pere Miró era un pont que passava per sobre
la riera de Vilafranca, en direcció al Molí d’en Rovira (Botonet), o cap a la capella romànica de Santa Maria dels Horts. En
les dades d’aquest any veiem que ens tornem a dirigir a la part del portal de
Santa Maria o de la Parellada, seguint la carretera cap a Vilanova. Un camí des
de Vilafranca es dirigia a Sant Cugat Sesgarrigues a la quadra de Puigciuró.
Per
concloure aquest article podem resumir que la partida o espai que tenia el nom
de Cassanus/Cassera, abraçava un terreny
molt ampli que anava des de la porta dels malalts (portal de la muralla de l’hospital
dels pobres, final del carrer de la Cort, principi del carrer de Sant Pere)
fins el portal de Santa Maria (portal de la muralla del carrer de la Parellada,
al capdamunt de l’actual Rambla de Nostra Senyora).
Un topònim
que podria ser un (o potser l’únic d’origen romà) que, en un primer moment,
anomenava l’exterior de la muralla, seguint la Via Augusta (carrer dels
Ferrers, Cort, Sant Pere) i posteriorment anava més enllà seguint l’avinguda de
Barcelona fins la Rambla Sant Francesc, que era on s’ha celebrava la fira internacional
des del segle XIII.
En quant al
significat, no ho tenim molt clar, podria
ser ben bé el lloc on confluïen aigües de la pluja i d’aquí el fet que hi haguessin
terres que es treballaven. I ens referim sobretot a la Rambla de Sant Francesc
què hem trobat algun document que ens parla de que hi passaven aigües. Tot i
així, creiem que el significat seria més relacionat amb caseriu, (conjunt de
cases) pel fet de que va ser el primer espai extramurs, ja que el fet d’haver-se
construït l’hospital dels pobres abans del segle XIII, es va comença a urbanitzar
en petites cases, fora de l’espai urbà.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada