dijous, 7 de maig de 2020

2-El carrer de Sant Bernat medieval. Les cases i les famílies (Segles XIV-XV)


El carreró i el rector Guerau (1474-1506)
“...Pujant pel carrer de Sant Bernat i sortint a la plaça de l’Oli, trobeu a Vilafranca un d’aquests llocs que us fan sentir que això d’haver nascut  a Catalunya té una gran importància...” així escrivia, entre altres paraules, el poeta, novel·lista, dramaturg ... Josep Maria de Sagarra l’any 1929.
En la primera part d’aquest carrer vam acabar parlant de la casa de Gonsalbo Llopis, que l’any 1474 ja era dels seus hereus. Creiem, per diferents informacions documentals, que la casa va passar a ser del rector Antoni Guerau. També va ser propietari d’una altra casa del mateix carrer.
Tenim notícies del rector Antoni Guerau a partir de l’any 1439. Era originari d’un mas situat en el terme de Banyeres del Penedès. Aquest mateix any fou rector de l’església de Sant Pere Molanta, posteriorment fou el de l’església de Sant Joan d’Olesa de Bonesvalls (1447) i després de l’església de Santa Eulàlia de Banyeres (1458-1485). El seu germà, l’hereu del mas, era Bernat Guerau. Un Francesc Guerau d’ofici teixidor viu a Barcelona el 1474, també originari de Banyeres.
La casa (la que era de Gonsalbo Llopis) la va anar llogant fins algun any de finals del XV. Sabem que el 1500 era de Francesc Batlle. L’altra casa del rector Guerau estava situada al costat de l’anterior, la va vendre al fuster Antoni Batlle el 1481.
L’any 1481 en la documentació ens surt un carreró sense sortida (atzucac) amb el nom de carreró de Guerau. Un carreró que actualment encara existeix al darrere de les primeres cases del carrer de Sant Bernat, ocupant també el d’algunes del final del carrer del Coll. Al davant d’aquest atzucac hi havia el segon hospici de Guerau. Segurament el rector hi tenia sortida a un petit hort o jardí.
L’any 1506 a l’exterior del carrer de Sant Bernat, fora muralla, hi ha encara un farraginal que és propietat del rector, però ja era difunt. Era habitual que persones propietàries tinguessin molt a prop el seu hort, camp o farraginal. El carreró de Guerau, a partir d’aquest moment, és simplement anomenat en la documentació com el carreró.
Francesc i Antoni Batlle no van ser els primers Batlle que varen tenir casa en propietat.
El primer Batlle que trobem amb una casa (hospici-alberg-domus), és la del sastre Bartomeu Batlle. L’hospici era situat a prop de la muralla, és a dir, al final del carrer. La primera data és l’any 1422: “...alberg de Bartomeu Batlle sastre, que fou de la senyora Torra”. Es referia a Francesca, muller del fuster Pere Torra, el sogre de Bartomeu Batlle, pare de Maria Torra. L’edifici va ser donar en temps de núpcies de la filla . Un hort situat al darrera acompanyava la donació.
Al costat de l’edifici del fuster Batlle hi trobem el 1481 la casa del prevere Pere Llaurador. Sabem que Pere la va comprar al teixidor de llana Joan Sibilia, fill i hereu del barber i cirurgià Marc Sibilia i Clara. També el mateix any compra una altra casa, situada al costat de l’anterior, al sabater Pere Codines. Es pagava cens al mercader Francesc Riba i la muller Elionor.
Es va repetint la compra de dues cases aparellades, un fet que fa pensar en què en la construcció inicial les cases eren petites i els nous propietaris les fan més grans.
El mercader Ferrer Llaurador l’any 1389 tenia en propietat unes cases al carrer, que havia comprat a Miquel Segarra, situades a l’altra banda de la Pia Almoina. Ell vivia al carrer del Sant Esperit (l’actual de la Font), per tant, les deuria llogar, com altres que tenia per la vila. Ferrer Llaurador era fill de l’advocat Marc Llaurador. Més enllà del segle XV, el 1586, una d’aquestes cases va ser del prevere Rafael Llaurador. Tots eren familiars.
Els Sibilia ja tenien casa a Sant Bernat abans de 1481. L’any 1401 el baster Marc Sibilia, és propietari d’un “hospici” amb el seu hort. La muller era Elisenda, filla del sabater Antoni Brugal, qui fa donació de la casa, com a dot, a la filla l’any 1375. Després va passar a mans del seu fill, el cirurgià Marc Sibilia. I posteriorment al fill seu, el teixidor Joan Sibilia, que la va vendre el 1481 al fuster Antoni Batlle.
El clergue Pere Codines, de l’església de Santa Maria, el novembre de 1474, compra l’hospici a subhasta pública pel preu de vint-i-sis lliures i deu sous, que el 1481 la ven al fuster Antoni Batlle. Foren venedors els administradors de la capella de Sant Nicolau i els sagristans de l’església de Santa Maria, l’apotecari Raimon Llaurador, el mercader Bartomeu Guilera, el notari Bernat Vila i l’assaonador de pells Joan Peixò.
El sabater Pere Codines el 1477 compra un pati, que abans fou pallissa, en el mateix carrer, i a l’altra vorera. Però poc li va durar, ja que el 1485 el ven al cirurgià Pere Morell. Aquest mateix any també posseïa un hort fora muralla, que havia venut a Pere Moragues, però li tornaren. Cobrava renda de quatre sous, al dit Moragues, pagada a la festa de Sant Miquel del mes de setembre.
L’apotecari Pons Riba el 1331 era propietari d’un hort al carrer de Sant Julià. Li fou llegat en testament pel seu sogre Bernat Ceuler (abans jueu). El teixidor Bartomeu Riba serà qui tindrà l’hort fins el 1500.
El mercader Francesc Riba cobrava cens de la casa de Pere Llaurador, abans del clergue Pere Codines el 1481. El seu germà Bartomeu Riba, també mercader, és el propietari de la casa del costat de la de Llaurador, baixant pel carrer. Tots familiars de l’apotecari Pons Riba.
Romia Gual, filla de Jaume Gual i Romia Alsina, senyor del mas de la Riba, situat en el terme de Sant Martí Sarroca i Romia Alsina, en temps de núpcies amb Pere Salelles, rep de dot l’any 1386, una casa situada al carrer de Santes Creus. El calderer Marti Gual el 1453 té possessions al carrer Sant Julià. El 1473 el seu fill, el teixidor Bernat Gual, hi té un hort . El noble Joan Gual, senyor del mas de la Riba, és veí del mercader Bartomeu Riba el 1474. Al segle XIX, el 1874 els hereus del pagès Magí Gual Trius fill del blanquer Magí i Caietana, tenen una casa situada al mateix lloc.
El sabater Nicolau Salelles i Guillema eren els pares del notari Pere Salelles que es va casar amb Romia Gual. Nicolau era propietari d’una altra casa al carrer del Pont Nou l’any 1387. Cobrava rendes d’algunes que llogava. Més endavant van ser els procuradors dels aniversaris dels preveres de l’església de Santa Maria de Vilafranca els que les rebien. Totes les cases que tenien en propietat hi havia cellers. Foren venudes el 1386 pel pagès Pere Cavaller.
Les cases dels Salelles (1386- XVI)
Els anys primers del segle XV el portal de la muralla del carrer, a més d’altres, es troba en la documentació el nom de Portal de Salelles: “...prop vall de vila, fora el portal de Salelles té un hort Pere Gasull. Els límits són hort de Ferrer Esplugues, camí que passa per l’hort d’Esplugues...” (1422). Familiars del Nicolau apuntat anteriorment, foren:
El sastre Francesc Salelles i la muller Guillema que tenen un pati prop la muralla el 1399. Bartomeu Salelles, fou el fill i l’hereu, que va viure a Barcelona i va ser notari reial. El 1399, la seva viuda Francesca, té un alberg i hort al carrer Pont Nou/Sant Bernat.
L’any 1487 Iolanda, viuda del mercader Bartomeu Salelles, amb els fills Pere i Joan Salelles, fan inventari de l’alberg situat al carrer de Sant Bernat. La casa té dos portals, pany i claus. A l’entrada hi ha una caixa gran amb pany i clau. Les altres parts són la cuina, el menjador, una cambra (a la part del darrera) i una altra cambra que dóna la finestra al carrer. També era propietària d’una altra casa que la tenen llogada a Valentina. Paga cens de sis sous a la Pia Almoina de Vilafranca.
L’adoberia de Salelles
L’any 1425 Pere Salelles compra una terra a l’apotecari Narcís Marti i Sància vora el portal de Sant Bernat. Aquesta terra, ens diu el document, serà per construir-hi una adoberia per adobar pells. Sabem que hi havia calciners, que eren dipòsits grans on els adobadors posaven pells en calç fusa per assaonar-les.
Un altre Nicolau Salelles, també sabater, i la muller Francesca, l’any 1434 tenien casa amb adoberia, cups i hort a l’exterior del carrer. Algunes parets i sostres de la casa foren derruïdes aquest any per disposar de més espai pel pou de l’adoberia. Es parla d’una torra situada en l’adoberia i propietat del mateix Nicolau.
Hi tenen terres prop,  l’apotecari Ferrer Alemany un pati i hort al camp de l’adoberia de Salelles (1426); Jaume Babau (1448); el pagès Bartomeu Salelles (1470); l’advocat Joan Malet (1470); ...dos horts a extramurs al carrer de Sant Julià al camí de l’adoberia de Salelles (1473); ...una bassa prop l’adoberia de Salelles (1474); el sabater Coloma té terra davant l’adoberia (1475); el paraire Francesc Busquet té terra a la pobla dels jueus, sota l’adoberia de Salelles (1479)...Posteriorment l’adoberia passarà a mans de Francesc Damià i passa a ser l’adoberia de Damià.
Part de la muralla que es pot veure dins d'un edifici actual

La muralla, el passatge, el vall i el portal
Hem comentat el inventari del mercader Bartomeu Salelles, entre els seus béns hi surt un farraginal prop del vall de la muralla, a l’exterior de la muralla. Francesc Salelles el 1399 tenia un pati a prop de la muralla.
L’any 1312 tenim ja documentat el portal del Pont Nou. Deuria ser un pas que passava per dalt la muralla i que unia l’interior i l’exterior de la muralla.
Sabem que fora muralla existien cases alineades amb les del carrer dins mur. El 1422 l’artesà Bartomeu Solà té cases a extramurs del carrer del Pont Nou. Els límits són les cases de Pere Gasull, la del sastre Batlle, la muralla, l’hort i parets de la casa de Ramon Brugal. El prevere Francesc Baró disposa d’un hort tapiat, darrera el portal del Pont Nou el 1425. Andreu Babau té hort a l’exterior del carrer, prop del vall i el portal de Salelles. Els límits són el passatge del vall i un camí que va a la capella de Sant Julià (1475).
El pagès Bartomeu Salelles té una era prop el vall del portal de Salelles. El pagès Joan Estavella té cases a prop el portal de Salelles (1476).  Fora del portal de Salelles, Antoni Vendrell té un farraginal. Entre els seus límits hi ha el paisatge del vall (1479).
El pagès Antoni Alegret té una era prop el portal de Salelles. Els límits són part del vall, part carrer de Sant Julià (1485).
Al pas dels anys tenim altres dades prou interessants sobre la muralla. En un inventari del noble Joan Amat hi ha una casa amb un portal que dóna al carrer de Sant Bernat. Seguidament a la casa una pallissa amb el seu hort i pou. La pallissa dóna la porta al passadís de la muralla i l’hort al carrer de Sant Bernat. També és propietari de dues cases petites juntes amb hort i pou. Les portes donen a l’hort i al carrer que continua fora muralla. La casa serà anomenada dels “quatre vents” (1703).
En altres anys més propers hi trobem una pallissa, quasi derruïda, situada en el passatge de la muralla que surt del carrer de Sant Bernat fins arribar a la casa del marquès de Llupià (l’actual col·legi de Sant Ramon). Els límits són a l’est el passatge del mur, al sud la muralla i el vall; a l’oest el vall i muralla i al nord el passatge de la muralla (1816).
Fins aquí una segona part d’aquest carrer, deixarem per una tercera, el comentar les cases de la part on està situat el Palau Reial i aquells edificis que tocaven el call jueu de Vilafranca del Penedès.

Cap comentari:

Publica un comentari