Mas Abadal (santa Margarida i els Monjos)
Un
mas, ens diuen alguns autors, és una explotació familiar que té com a base una
casa i terres que en depenen. Terres que solen ésser formades per camps de
conreus, prats i pastures, boscs i horts. R. Viader plantejà la possibilitat
que des de la meitat del segle XII al Penedès, “ací i allà, algun senyor hagués
pogut reagrupar algunes parcel·les, reunir-les per formar un mas”.
A
l’entorn de Vilafranca del Penedès trobem masos que són explotacions, amb
horts, eres, arbres fruiters, camps grans, vinyes, zones de pastures i fins i
tot zones forestals. El mas també es fa servir com a habitatge, amb una
orientació i una ubicació adequada amb existència de camins que el comunicava
amb altres masos del voltant, amb la proximitat d’una riera o torrentera...
Trobem
masies al voltant de Vilafranca com a centre urbà que recull els diferents
pobles petits i rurals de la comarca on els propietaris formaran o formen part
del poder urbà de Vilafranca, a la vegada que hi treballen o hi viuen. Molts
són els habitants del centre urbà de la vila, que deuen el seu origen a viure
en un mas existent molt a prop. No els acostumen a deixar, sinó que part d’aquest
llinatge viuen a dins de la vila o hi tenen béns propis. Alguns d’aquests masos
que habitualment trobem en la documentació notarial són els que es detallen a
continuació.
El
mas de l’Alzina, on primer eren propietaris els Alzina, originaris del poble de
Moja, i després, a causa de polítiques matrimonials, n’és senyor el llinatge
Gual. Els Gual també són propietaris i terratinents d’altres masos de les
comarques de l’Alt Penedès i Baix Penedès, com el mas de la Riba o el mas de
Pacs del Penedès.
El
mas de l’Abadal, situat a la parròquia de Santa Margarida dels Monjos, d’on és
originari el llinatge Brunet. Molts dels llinatges de tota l’edat mitjana que
vivien dins del nucli urbà tenien el seu origen en aquesta parròquia –primer
espai poblat, abans de la mateixa Vilafranca–. En aquest espai s’hi trobaven
els masos Brugal; el mas de la Coma; la casa o castell dels Espitlles, nobles
que eren també senyors del castell de la Bleda, en el terme de Sant Martí
Sarroca; el mas Pelegrins, llinatge de mercaders; el mas dels Porgues, del
llinatge Mulner; el mas Rabassa, que és un dels més importants tant per la seva
ubicació, molt a prop del castell d’Olèrdola, com pel seu poder econòmic fora i
dins de Vilafranca.
Un
altre dels espais poblats anteriorment també va ser el terme de Sant Martí
Sarroca. D’aquest en surten els masos i cognoms següents: mas Bruguers; mas del
Coll, d’on era originari el llinatge Senyechs, molt important quant al poder
polític de la vila del segle XV; mas de la Pedrosa, d’on ve el llinatge Berenguer;
la casa o mas de Riudefoix, situat al terme de Sant Martí Sarroca, del qual
també els castlans de Vilafranca van ser propietaris; el mas Salma dels
Pujadors al terme de Sant Martí Sarroca.
Dins
el municipi de Vilafranca hi trobem els masos següents: Caldoria; el mas de Na
Casina o el mas Fangar són del terme de Sant Pere Molanta, poble on també molts
nobles de Vilafranca hi tindran el seu espai de poder a través de cobraments de
censos amb terres, o altres masos que estableixen (els llinatges Borràs i
Ferrer són originaris d’aquests dos masos); el mas de les Clotes, del llinatge
Lleó (aquest nom de les Clotes és el que té actualment el barri de Vilafranca
que està situat en el mateix lloc on hi havia el mas).
Ja
més cap a l’extrem de la comarca hi trobem masos que ciutadans honrats, nobles
o cavallers de la vila també posseïen: el mas Estavella, al terme de Castellví,
del qual els nobles Barberà van ser propietaris conjuntament amb els castlans
Vilafranca, conjuntament amb el mas de les Pujades (Castellví) als segles XIV i
XV; el mas Saig (Castellví), amb el llinatge dels Carbonell.
Altres
masos foren el mas Guilera, del llinatge Bolet (Terrassola i Lavit); el mas
Ribalta (Terrassola i Lavit) i el mas Pontons (Pontons), dels nobles d’Avinyó;
el mas de la Costa (les Gunyoles-Avinyonet), amb el llinatge Miró; el mas
d’Oller i el mas Sala (la Granada), d’on són originaris els Gostemps àlies
Sala.
Finalment
destacarem també dins del terme de Sant Cugat Sesgarrigues el mas de Puigroig,
on van viure els llinatges Canyelles, Vilafranca, Montbui, Copons i altres,
tots emparentats entre ells.
Un
dels llinatges que es va propagar per tota la comarca i molt més enllà, i que
la seva influència i poder va ser molt important a Vilafranca i comarca, van
ser els Cervelló, senyors de Vilademàger, dins el terme de la Llacuna. Van
formar part del llinatge familiar dels castlans de Vilafranca i altres nobles
com els Avinyó, els Barberà o els Espitlles.
La
influència de l’entorn de Vilafranca del Penedès va ajudar i molt en el poder
que s’exercia a la vila. Per una part, va ser el fet d’haver estat poblat, en
un principi, per masies aïllades que explotaven en servitud feudal pagesos i
que posteriorment van voler ampliar el seu poder polític i social vivint dins
del nucli urbà de la vila. L’origen de quasi totes les famílies existents a la
vila els segles XIV i XV derivava d’un mas. Aquests van ser la font del poder
polític i social. Més endavant, i veient que el fet de viure en una ciutat on
no s’havia de pagar uns certs impostos era atraient, moltes més persones
benestants s’hi afegiren.
.JPG)
.JPG)
.JPG)
