dilluns, 10 de març de 2014

El mas medieval Penedès



 Mas Abadal (santa Margarida i els Monjos)

Un mas, ens diuen alguns autors, és una explotació familiar que té com a base una casa i terres que en depenen. Terres que solen ésser formades per camps de conreus, prats i pastures, boscs i horts. R. Viader plantejà la possibilitat que des de la meitat del segle XII al Penedès, “ací i allà, algun senyor hagués pogut reagrupar algunes parcel·les, reunir-les per formar un mas”.

A l’entorn de Vilafranca del Penedès trobem masos que són explotacions, amb horts, eres, arbres fruiters, camps grans, vinyes, zones de pastures i fins i tot zones forestals. El mas també es fa servir com a habitatge, amb una orientació i una ubicació adequada amb existència de camins que el comunicava amb altres masos del voltant, amb la proximitat d’una riera o torrentera...

Trobem masies al voltant de Vilafranca com a centre urbà que recull els diferents pobles petits i rurals de la comarca on els propietaris formaran o formen part del poder urbà de Vilafranca, a la vegada que hi treballen o hi viuen. Molts són els habitants del centre urbà de la vila, que deuen el seu origen a viure en un mas existent molt a prop. No els acostumen a deixar, sinó que part d’aquest llinatge viuen a dins de la vila o hi tenen béns propis. Alguns d’aquests masos que habitualment trobem en la documentació notarial són els que es detallen a continuació.

El mas de l’Alzina, on primer eren propietaris els Alzina, originaris del poble de Moja, i després, a causa de polítiques matrimonials, n’és senyor el llinatge Gual. Els Gual també són propietaris i terratinents d’altres masos de les comarques de l’Alt Penedès i Baix Penedès, com el mas de la Riba o el mas de Pacs del Penedès.

El mas de l’Abadal, situat a la parròquia de Santa Margarida dels Monjos, d’on és originari el llinatge Brunet. Molts dels llinatges de tota l’edat mitjana que vivien dins del nucli urbà tenien el seu origen en aquesta parròquia –primer espai poblat, abans de la mateixa Vilafranca–. En aquest espai s’hi trobaven els masos Brugal; el mas de la Coma; la casa o castell dels Espitlles, nobles que eren també senyors del castell de la Bleda, en el terme de Sant Martí Sarroca; el mas Pelegrins, llinatge de mercaders; el mas dels Porgues, del llinatge Mulner; el mas Rabassa, que és un dels més importants tant per la seva ubicació, molt a prop del castell d’Olèrdola, com pel seu poder econòmic fora i dins de Vilafranca.




Un altre dels espais poblats anteriorment també va ser el terme de Sant Martí Sarroca. D’aquest en surten els masos i cognoms següents: mas Bruguers; mas del Coll, d’on era originari el llinatge Senyechs, molt important quant al poder polític de la vila del segle XV; mas de la Pedrosa, d’on ve el llinatge Berenguer; la casa o mas de Riudefoix, situat al terme de Sant Martí Sarroca, del qual també els castlans de Vilafranca van ser propietaris; el mas Salma dels Pujadors al terme de Sant Martí Sarroca.

Dins el municipi de Vilafranca hi trobem els masos següents: Caldoria; el mas de Na Casina o el mas Fangar són del terme de Sant Pere Molanta, poble on també molts nobles de Vilafranca hi tindran el seu espai de poder a través de cobraments de censos amb terres, o altres masos que estableixen (els llinatges Borràs i Ferrer són originaris d’aquests dos masos); el mas de les Clotes, del llinatge Lleó (aquest nom de les Clotes és el que té actualment el barri de Vilafranca que està situat en el mateix lloc on hi havia el mas).

Ja més cap a l’extrem de la comarca hi trobem masos que ciutadans honrats, nobles o cavallers de la vila també posseïen: el mas Estavella, al terme de Castellví, del qual els nobles Barberà van ser propietaris conjuntament amb els castlans Vilafranca, conjuntament amb el mas de les Pujades (Castellví) als segles XIV i XV; el mas Saig (Castellví), amb el llinatge dels Carbonell.

Altres masos foren el mas Guilera, del llinatge Bolet (Terrassola i Lavit); el mas Ribalta (Terrassola i Lavit) i el mas Pontons (Pontons), dels nobles d’Avinyó; el mas de la Costa (les Gunyoles-Avinyonet), amb el llinatge Miró; el mas d’Oller i el mas Sala (la Granada), d’on són originaris els Gostemps àlies Sala.

Finalment destacarem també dins del terme de Sant Cugat Sesgarrigues el mas de Puigroig, on van viure els llinatges Canyelles, Vilafranca, Montbui, Copons i altres, tots emparentats entre ells.

Un dels llinatges que es va propagar per tota la comarca i molt més enllà, i que la seva influència i poder va ser molt important a Vilafranca i comarca, van ser els Cervelló, senyors de Vilademàger, dins el terme de la Llacuna. Van formar part del llinatge familiar dels castlans de Vilafranca i altres nobles com els Avinyó, els Barberà o els Espitlles.

La influència de l’entorn de Vilafranca del Penedès va ajudar i molt en el poder que s’exercia a la vila. Per una part, va ser el fet d’haver estat poblat, en un principi, per masies aïllades que explotaven en servitud feudal pagesos i que posteriorment van voler ampliar el seu poder polític i social vivint dins del nucli urbà de la vila. L’origen de quasi totes les famílies existents a la vila els segles XIV i XV derivava d’un mas. Aquests van ser la font del poder polític i social. Més endavant, i veient que el fet de viure en una ciutat on no s’havia de pagar uns certs impostos era atraient, moltes més persones benestants s’hi afegiren.

Cap comentari:

Publica un comentari