El Capbreu de Marc Puigmoltó (1434)

 

Sarcòfag de Marc de Puigmoltó a l'església 
de Sant Francesc de Vilafranca

El noble Francesc de Puigmoltó va néixer a Vilafranca del Penedès, probablement cap a l'any 1310. Es casà amb Saurina Sarrià, natural de Barcelona. D'aquest matrimoni nasqué, entre altres fills, Marc de Puigmoltó Sarrià, que es casà amb Constança, filla de Guillem Huguet, tresorer reial i col·lector de les rendes reials al Penedès. Constança havia estat casada en primeres núpcies amb Ramon Coll, senyor del castell de Secabecs (Foix).

Després de la mort de Guillem Huguet, el càrrec de tresorer reial passà a mans del seu gendre Marc de Puigmoltó Sarrià. A més, aquest fou l'hereu del seu avi matern, Arnau Sarrià. El matrimoni tingué un fill, també anomenat Marc de Puigmoltó Huguet, que es casà amb Clara Marc, filla del cavaller i poeta d'origen valencià Jaume Marc.

De Marc de Puigmoltó Sarrià es conserva un capbreu, és a dir, un document notarial, generalment en forma de llibre o manual, en què els vassalls o emfiteutes reconeixien els drets, les propietats i les rendes que devien satisfer al seu senyor directe. Aquest tipus de registre tenia com a finalitat evitar la prescripció dels drets senyorials i garantir-ne la conservació jurídica.

Segons consta en aquest document, el guardià del monestir dels franciscans de Vilafranca del Penedès, Joan Papiol; els preveres procuradors dels aniversaris de l'església de Santa Maria de Vilafranca; els mercaders Francesc Guilera i Jaume Babau; l'especier Francesc Pellicer; el manescal Joan Vidal, recaptador del bací dels pobres vergonyants de la mateixa església; els hereus universals del noble Marc de Puigmoltó, i l'abadessa del monestir de Santa Clara de Vilafranca, d'acord amb el testament atorgat per Marc de Puigmoltó el 9 de desembre de 1418 —qui morí el dimecres 25 d'agost de 1423—, manifesten el següent:

«Atesa la senyoria que posseïa Marc de Puigmoltó, es presenten les escriptures corresponents. Totes són antigues i, sovint, les coses antigues, amb el pas del temps, tendeixen a caure en l'oblit si no són preservades mitjançant el testimoni de les escriptures. Per aquest motiu, els dits hereus volen que, per mitjà del prevere Jaume Montserrat, es redacti i es presenti el capbreu de totes les rendes, censos i censals morts corresponents a les persones subjectes a la seva heretat.»

Aquest capbreu fou elaborat després de la mort de Constança Huguet, esposa de Marc de Puigmoltó, que morí el 6 d'abril de 1433. Fins aleshores, Constança havia gaudit de l'usdefruit de l'heretat del seu marit.

Llistat de les rendes

Cal recordar que el censal mort era una figura jurídica i financera pròpia de la baixa edat mitjana i de l'època moderna, consistent en el lliurament d'un capital per part del comprador a canvi del dret de percebre una pensió o renda anual perpètua.

El sabater Bernat Duran i la seva esposa pagaven una pensió anual de 9 sous, satisfeta per Pasqua, corresponent a un censal mort constituït arran de la venda d'una pallissa valorada en 9 lliures, integrada en l'heretat de Marc de Puigmoltó. L'immoble estava situat a les eres del carrer del Sant Esperit de Vilafranca, segons consta en l'escriptura autoritzada pel notari Pere Alemany el 5 de gener de 1434.

Aquest espai correspon a l'actual plaça de Milà i Fontanals de Vilafranca. En època medieval hi havia les eres on es batia el blat destinat a l'Hospital del Sant Esperit, situat al carrer de la Font.

Marc de Puigmoltó posseïa altres propietats en aquest indret i als seus voltants. L'any 1400 consta documentat un hort situat al costat d'una bassa i d'un camí que conduïa de les eres fins al monestir de Santa Clara. Cal assenyalar que el carrer de la Font és paral·lel al carrer de Puigmoltó, topònim que conserva la memòria d'aquesta família nobiliària d'origen medieval.

La Universitat de Vilafranca (Ajuntament) satisfeia, des de 1391, una pensió anual de 12 lliures i 10 sous derivada d'un censal mort. Marc de Puigmoltó n'adquirí els drets mitjançant la revenda efectuada pel noble Guillem Savall, senyor d'un domini feudal situat al terme de Subirats. L'operació, formalitzada el 16 d'agost de 1391, ascendí a 175 lliures.

Marc també adquirí de Guillem Savall un altre censal mort, la pensió del qual era satisfeta pel notari vilafranquí Berenguer Alegret des de 1371. Aquest censal havia estat venut anteriorment a Savall pel mercader Pere Cortei.

Així mateix, Marc percebia un cens anual de 5 sous del sabater Bartomeu Traval per unes cases sobre les quals exercia la senyoria, situades al carrer de Puigmoltó de Vilafranca. Aquestes cases havien pertangut al bracer Miquel Coll i foren adquirides per Marc el 3 d'octubre de 1395. Els drets senyorials corresponents també els havia comprat a Antoni Cabot, vinculat al castell de Pacs del Penedès, pel preu de 4 lliures i 8 sous.

El ferrer Guillem Sala, resident al carrer dels Ferrers de Vilafranca, pagava una pensió anual de 25 sous, satisfeta per Sant Tomàs, corresponent a un censal mort valorat en 17 lliures. La venda del censal tingué lloc l'any 1411, i els Sala hipotecaren la seva casa com a garantia de l'operació.

L'any 1414, els hereus del mercader Francesc Babau —Bartomeu, Jaume i Joan Babau— abonaven a Marc de Puigmoltó una pensió anual de 10 lliures, derivada d'un censal mort de 140 lliures. Aquest censal havia estat constituït inicialment a favor del noble Marc de Miravalls, de l'Arboç, des de 1403, però fou traspassat a Marc de Puigmoltó el 1414. Com a garantia del censal, Francesc Babau havia hipotecat un alberg situat a la Plaça Major de Vilafranca.

També consta un cens consistent en una quartera d'ordi, antiga unitat de capacitat per a cereals que, segons la comarca, equivalia aproximadament a 70 litres. Aquest cens era satisfet pel flequer Pere Llorens per una terra situada a la quadra de Benages, dins el terme de Vilafranca, adquirida l'any 1431. Anteriorment, aquesta terra havia pertangut al peixater Pere Llorens.

Finalment, Joan de Santaeulària, Pere Riba, Francesc Torner i Pere Granell, mercaders i administradors de Santa Anastàsia, pagaven una pensió anual de 20 sous corresponent a un censal mort constituït per un capital de 20 lliures.

La quadra de Benages

La quadra era una demarcació territorial amb jurisdicció pròpia, generalment integrada dins d’un terme castral de més extensió. En aquest sentit, la mateixa Vilafranca apareix esmentada en alguns documents anteriors al segle XV com a quadra, atès que formava part del terme castral d’Olèrdola. Amb el pas del temps, moltes d’aquestes demarcacions passaren a mans de nobles, cavallers o membres de les elits locals, que sovint els donaren el seu cognom o nom. Així mateix, algunes esglésies o capelles situades als límits de la Vilafranca medieval també són documentades amb la denominació de quadra.

La quadra de Benages és documentada des de l’any 1225. En un document d’aquell any s’hi indica que Pere Mulet i la seva esposa, Barcelona, per la salvació de les seves ànimes, donaren a l’abat Pere i a la comunitat del monestir de Santes Creus les vinyes i els honors que posseïen al Penedès, dins el terme d’Olèrdola, és a dir, la quadra de Benages, que havien adquirit a Berenguer de Benages. La donació tenia com a finalitat la fundació i el manteniment d’un altar dedicat a sant Joan a l’església del monestir, degudament ornamentat i proveït de tots els vasos sagrats i ornaments necessaris per a la celebració dels oficis divins. A més, s’establia que els rèdits de les propietats donades havien de sufragar el sosteniment d’un monjo prevere i de dos ajudants encarregats del servei litúrgic de l’altar.

La quadra de Benages es pot situar a l’indret també conegut amb el nom de Sant Hilari, prop de la font de la Pelegrina, del camí de les Cabanyes i de la riera de la Pelegrina, al sector septentrional del terme de Vilafranca.

Marc de Puigmoltó hi percebia diversos censos sobre terres situades dins aquesta demarcació. Entre els contribuents hi figura Llorenç Querol, encarregat de tocar la trompa en la lectura dels bans, que satisfeia un cens de mitja quartera d’ordi per una terra que el seu sogre, Domènec Mandor, havia adquirit. Igualment, el sabater Francesc Salvany pagava una mitja quartera d’ordi per una terra que Marc de Puigmoltó li havia establert. També Gabriel Rosa, sabater originari de Sitges però resident a Vilafranca l’any 1433, abonava una quartera d’ordi per una terra que havia pertangut al seu sogre, Bernat Roig, dit de la Claveguera, veí del carrer Graupere de Vilafranca, i que havia estat establerta igualment per Marc de Puigmoltó.

Marc de Puigmoltó cobrava també un cens al sabater Joan Closes per una vinya situada a la mateixa quadra de Benages, heretada del seu sogre Bernat Aimeric, consistent en dues quarteres i mitja d’ordi, pagadores per la festivitat de Sant Pere i Sant Feliu. Així mateix, el sastre Joan Revardes satisfeia una quartera d’ordi per una terra situada en aquesta mateixa quadra, mentre que el bracer Marc Mandor abonava una quartera i sis punyerons d’ordi per una altra peça de terra.

Altres rendes es percebien en diversos indrets, tots dins del terme de Vilafranca del Penedès.

El fuster Joan Alegret pagava també un cens de senyoria de 2 sous i 4 diners a Marc de Puigmoltó per unes cases que havien estat del seu gendre, el teixidor Pere Rigual, situades al carrer de Sant Pere de Vilafranca, via per on antigament transcorria la Via Augusta.

Pel que fa a una pallissa i un hort que el sabater Pere Joan havia comprat als hereus de Marc de Puigmoltó, aquests béns estaven situats en el mateix carrer, corresponent a l’actual carrer de la Font de Vilafranca del Penedès.

Bernat Ferrer pagava rendes per una pallissa i un hort situats a les Eres del Sant Esperit, béns que li havien estat venuts pel sabater Pere Joan i la seva muller.

El notari Guillem Batlle pagava una renda a l’Almoina de Marc de Puigmoltó per una pallissa situada en aquest mateix indret.

El sabater Bernat Duran pagava una renda de 2 sous i 6 diners per una pallissa situada a les Eres.

Bartomeu Riba pagava rendes per una terra situada sota la capella de Sant Julià.

El prevere Bartomeu Julià pagava rendes per una terra que havia comprat, situada al Girador, en el camí que conduïa a la capella de Santa Digna.

Joan Vidal, manescal, i la seva muller Joana feien cens de 18 sous en concepte de censal mort, per una venda feta als hereus de Marc de Puigmoltó, amb un preu de 18 lliures. Aquest cens estava assignat sobre una terra de dues quarterades i mitja situada a la quadra de Santa Digna, que havien comprat als marmessors de Constança, vídua de Marc de Puigmoltó.

El pagès Francesc Puigmoltó pagava cens per una terra situada a la Pelegrina, prop del «fossar dels moros».

Marc de Puigmoltó percebia també una renda d’Antoni Brugal, del mas Brugal, situat al terme de Santa Margarida i els Monjos, consistent en una quantitat d’ordi.

Bartomeu Babau, mercader, feia cens d’una quartera d’ordi amb dret de senyoria, derivat d’una venda per la qual havia assignat aquest cens sobre una terra que havia comprat a Bernat Sartor, situada a l’abeurador de Puigciuró.

El feu de Sant Pere de Riudebitlles

Un feu medieval era un pacte establert entre un senyor feudal i un vassall. A canvi d’un jurament de fidelitat i de la prestació de serveis, principalment militars i econòmics, el senyor concedia al vassall l’usdefruit d’unes terres, un castell i diversos drets jurisdiccionals o econòmics. Aquest territori funcionava com una unitat de producció autosuficient i es dividia en diferents parts destinades a l’explotació agrícola i a l’administració dels recursos.

Pel que fa al feu o quadra de Sant Pere, l’heretat de Marc de Puigmoltó hi percebia anualment diversos drets i rendes, entre els quals es documenten el pa, el vi, els llegums, el safrà i altres prestacions. Marc de Puigmoltó posseïa aquests drets arran de la venda o donació que el castlà de Mediona, el noble Pere Barberà, havia concedit als seus avantpassats.

Anteriorment, les rendes d’aquest feu havien estat en mans dels nobles Blancafort, que el van lliurar com a dot a la seva filla, esposa del noble Pons de Servià. Posteriorment, l’hereu d’Arnau de Servià va transmetre la possessió a Marc de Puigmoltó. Finalment, els hereus de Marc de Puigmoltó van vendre aquest feu el 5 de juliol de 1434 a Isabel, vídua de Pere Barberà, per un preu de 45 lliures.

Deutes a l’heretat de Marc de Puigmoltó

El mateix capbreu de l’any 1434 recull també diverses anotacions relatives als deutes contrets amb l’heretat de Puigmoltó pels seus hereus.

En primer lloc, hi consta el deute de l’ofici dels sabaters de Vilafranca, que ascendia a 73 lliures, contretes amb motiu del blat que havien comprat al mercader Francesc Babau. Per tal de satisfer-ne el pagament, aquesta quantitat havia estat convertida en censal mort a favor de Marc de Puigmoltó. Els hereus acordaren la forma de restitució del deute: el pagament inicial de 18 lliures i 5 sous per la festa de Pasqua, i la resta en lliuraments anuals de 12 lliures per Nadal fins a completar la quantitat establerta.

Igualment, la confraria de l’ofici dels sastres devia a la dita heretat, per raó del mateix blat lliurat a Marc de Puigmoltó, la quantitat de 104 lliures i 18 sous.

També consten altres deutes d’oficis de la vila: la confraria dels cavadors devia 41 lliures, 10 sous i 2 diners; la dels fusters i picapedrers, 49 lliures, 18 sous i 5 diners; i la dels teixidors, 144 lliures, 1 sou i 6 diners, totes elles relacionades amb l’adquisició del blat esmentat.

El capbreu registra també la constitució d’un censal mort fet per Elionor, muller de Francesc de Puigmoltó, i Isabel, filla seva i muller de Guillem d’Espitlles, donzell, aleshores residents a Vilafranca. Aquest censal, valorat en 38 sous anuals i establert sobre un capital de 38 lliures, fou venut als hereus de Marc de Puigmoltó en concepte de la meitat del preu de l’alberg que les dues dones havien adquirit de Francesc Sibilia, com a administrador dels béns de la Pia Almoina, institució hereva de Constança, muller de Guillem Huguet, difunt. L’immoble, un alberg situat al carrer de Puigmoltó, formava part del patrimoni objecte d’aquestes operacions.

Posteriorment, es va procedir a un encant públic —és a dir, una subhasta— dels béns pertanyents a l’heretat de Marc de Puigmoltó. Entre els compradors hi trobem diverses persones vinculades a la vila, com el notari Guillem Batlle, que adquirí una pallissa de l’heretat, així com diversos objectes domèstics: tres gresols, recipients de ceràmica amb orelletes i nanses, i una gran cullera destinada a la cocció del pa.

També el mercader Joan Prats adquirí alguns bancals pertanyents a la mateixa heretat. Aquests exemples formen part d’una venda pública més àmplia dels béns de Marc de Puigmoltó, un episodi que permet observar la dispersió progressiva d’un patrimoni baixmedieval i que mereixeria, per la seva riquesa documental, un estudi propi.