dilluns, 30 de desembre de 2013

Un topònim d’origen medieval desaparegut dins el terme de Vilafranca del Penedès: El Pontarró.


Pont de les Masuques d'origen medieval.

Pontarró és un mot que significa un pont petit, tot i que algú creu que més antigament podria significar el pont de dalt o potser el pont de la porta. Aquest últim més relacionat amb l’època dels ibers i que es marquès amb un pont la “fita” del possible poblat iber que hi havia a prop.
Aquest topònim el tenim en diferents llocs de Catalunya, alguns exemples en són el Pedró del Pontarró (Bages) o no molt lluny la capella de la Mare de Déu del Pontarró, una petita ermita de camí, situada a poca distància del pont de fusta del riu Anoia i davant mateix del camí de Montserrat, avui desapareguda.
El que sí sabem del cert és que el topònim Pontarró dins el terme de Vilafranca del Penedès va perdurar fins al segle XVI. Posteriorment ja no es troba en els documents de les diferents èpoques.
La muntanya de Sant Pau, situada en sentit nord de Vilafranca, de 302 m, d’alçada amaga molts vestigis de l’època medieval i també d’èpoques anteriors. Algunes excavacions han deixat al descobert moltes d’aquestes incògnites.
 Vegetació de l'indret
 
El Pontarró estava situat prop d’aquesta muntanya de Sant Pau. Així ens ho demostren els documents notarials i medievals: prop del camí al munt de Pacs del Penedès (sabem que per sobra de la muntanya hi passava el camí cap a la població més propera, la de Pacs), camí general o camí que val al terme de Sant Martí Sarroca, o camí que surt de la Creu de Calendraix (creu de terme encara en peu però ubicat en un altre lloc que no és l’originari), camí de Canyemàs (canemàs) espai on hi havia cànem per fabricar cordes i altres (encara existint en l’actualitat) prop d’una riera anomenada quan passava per aquest indret com la riera de Canyemàs que en direcció cap a Sant Martí Sarroca s’anomena encara avui riera de Llitrà.
Per sobre d’aquesta riera molt probablement hi havia el pont que donaria lloc a l’indret anomenat el Pontarró o “quadra del Pontarró”. Només en alguns documents del segle XV hi hem vist anotat un pont: “ Romeu Girbau alies Roqueta ara de Vila, téé al pontarró 3 quartons de cens una quartera d’ordi. Signat el document el 18/8/1386 pel notari Jaume Garrigues. Límits d’aquestes terres: terra dels hereus de Raimon des Senyechs i ara de Raimon Mestre, Pont del Pontarró i rassa, rassa major que està entre honor dicti hereus i el cami general (el que va a Sant Martí Sarroca) més 2 quarteres de terra que son ad latus dicti terres”.
El nom però el trobem ja el segle X “ 1031: Cartulari de sant Cugat: doc 520. 18/6/ Isovardo y sus hermanos conceden al monasterio el derecho de paso de agua desde el molino de Ermemir hasta el Pontarrono, pudiendo tomar Isovardo la que necesite. Le dan ademas cuatro mancusos para que firmen la escritura los hermanos de Isovardo.
Ens anomena ja el pas de l’aigua per sota el pont i un molí. Sabem també que la riera de Llitrà era també molt propensa a tenir algun dels moliners fariners medievals. Un dels molins que trobem a prop del Pontarró és el molí de Morató, molí d’origen medieval desaparegut però en conserva el nom del camí que hi anava.
 
Un dels camins que pugen a la muntanya de Sant Pau i que potser anaven fins a Pacs del Penedés

Una adoberia medieval, la del notari Bernat Pi (anomenat l’adoberia d’en Pi) i el topònim Horta de Badarres, paraula aquesta última probablement d’origen celta/ibèric estaven situats en aquest mateix indret.
L’any 1326 un Bernat de Pontarró el trobem vivint a Vilafranca. No creiem que fos un dels familiars d’un llinatge de Vilabella (mirar la tesis de “Els Pontarró, de Vilabella. De pagesos i mercaders a nobles (segles XV-XVIII) Salvador- J. Rovira i Gòmez), ja que el primer Pontarró documentat d’aquesta família és de l’any 1358.
M’inclino més a pensar que el tal Bernat de Pontarró era el mateix notari Bernat Pi que en algun moment davant del notari es deuria autoanomenar Bernat de Pontarró per tenir l’adoberia a prop del dit pont, potser d’origen romà.
El pont podria haver estat situat en l’actual carretera que es dirigeix a Sant Martí Sarroca on  actualment n'hi ha un altre on per sota hi passa la riera de Canyemàs/Llitrà al costat de l'edifici la Fassina/alberg de Vilafranca.

 
Actual pont de la carretera des de Vilafranca en dirección a Sant Martí Sarroca que passa per sobre la riera de Canyemàs/LLitrà
 
 




 



 

Cap comentari:

Publica un comentari