dissabte, 3 d’abril de 2021

Els Muntanyans del Penedès (segles XIV_XV)

 

Ermita de Muntanyans
Un noble cavaller de cognom Muntanyans fou general de galeres. Es documenta a mitjans del segle XV. Fills seus foren Francesc de Muntanyans, casat amb Isabel Corbera, baronesa de Púbol (població baix empordanesa). La filla era Violant.

Hi havia Muntanyans a Mallorca: Jaume Muntanyans Morell (lloctinent del governador de Mallorca, 1476), el seu fill Jaume Muntanyans de Verí i els seus néts, Jaume i Nicolau Muntanyans i Berard., Tots ells, advocats i alts càrrecs del govern. En aquest mateix segle hi va haver Muntanyans a Lleida, a Girona, a Terrassa.

A Torredembarra hi ha l’espai natural protegit dels Muntanyans, entre la platja d’aquest poble i Creixell i entre aquest i Roda de Berà. Hi és per conservar ecosistemes (dunes i maresmes sobretot). La paraula muntanyans té el seu origen en les dunes.

Proper a la Ràpita (proper a Santa Margarida i els Monjos) en un turó anomenat Muntanyans, existeix l’ermita dedicada a Santa Maria de Muntanyans. El primer document d’aquesta església és de l’any 1341, en un document d’Albert de Muntanyans. Uns Muntanyans van viure en els segles XIV i XV al Penedès. En aquest article vull fer esment de les dades que he anat trobant d’aquesta família i els llocs on van viure del Penedès.

 

Púbol
Els primers Muntanyans (Arboç del Penedès)

És a l’Arboç on trobo la primera data d’un Muntanyans: un document de l’any 1290, que conserva l’Arxiu Nacional de Catalunya. És una àpoca (rebut autoritzat pel rector de l’església de l’Arboç, Ramon de Bocegalls) en què Blanca, muller de l’advocat de l’Arboç Berenguer Eimeric, reconeix haver pagat una quantitat al noble Jaume Rovira. Els testimonis del reconeixement del pagament són Guillem de Gelida, Raimon de Muntanyans i Ramon Figueres, escolars de l’església de l’Arboç.

Posteriorment, en l’any 1323, un Berenguer de Muntanyans és batlle de la població de l’Arboç, encara que el trobo escrit també com a Muntanyana. El document en qüestió, és un registre de la cancelleria de l’Arxiu de la Corona d’Aragó on el rei Jaume concedeix, al batlle, l’edifici on ell solia hostejar-se situat a la dita població.  Aquest Berenguer fou captador del bací dels pobres vergonyants de l’Arboç (1351). Uns anys després, el 1357 hi situem a la població un hospici (casa) situada al carrer Major de propietat de Berenguer de Muntanyans. És en aquest any quan en la documentació hi trobem el mercader Berenguer de Muntanyans (Muntanyana) assistint de conseller en la Universitat de Vilafranca del Penedès. Sabem del cert que és el mateix Berenguer, i que el seu origen és de l’Arboç. A Vilafranca té una casa al carrer de Sant Julià (l’actual carrer de Sant Bernat) el 1358. L’any següent presta diners a la Universitat de l’Arboç. Això voldria dir que tenia prou capacitat per poder invertir en préstecs (censals morts). En la mateixa Universitat de l’Arboç en els anys 1358-62 hi ha els consellers Pere, Bernat (barber), Joan, Jaume i Bartomeu (sabater) de Muntanyans o Muntanyana.

Pere de Muntanyans de l’Arboç, el 1395, ha de vendre part del seu patrimoni per tenir diners i poder deixar lliure la seva filla que està  a mans de Nicolau Mota propietari del Mas de Rocaplana, situat al terme de Castellet de la Gornal. La filla es diu Elisenda. No sabem el perquè estava captiva. Segurament pel mateix motiu l’any 1396, existeix un procés entre ell i el batlle de l’Arboç, en Berenguer Sadurní.

La casa situada a l’Arboç, d’aquest Pere de Muntanyans, és venuda l’any 1431 a Nicolau Vives, també de la mateixa població, per part del nét de Pere, el sacristà de la catedral de Tarragona, Guillem Vives.

En la guerra civil dels anys 1462-1472 contra Joan II de Navarra, Bartomeu de Muntanyans, especier/apotecari de l’Arboç,  lluita a favor del rei. Sabem que l’any 1473 viu a Tarragona continuant el seu ofici. La causa sembla ser que la botiga que tenia a l’Arboç va ser destruïda en temps de la guerra. Estava situada al carrer Rua o la Plaça.

Altres Muntanyans que viuen a l’Arboç durant el segle XV foren Francesc i Miquel Muntanyas (a vegades escrit Muntanyana). Aquest últim vivint al carrer Estruc. També el pagès Ferrer de Muntanyans que viu al carrer Abeurador.

Un familiar d’aquests Muntanyans de l’Arboç era Bernat de Muntanyans en què entre els anys 1380-1422 fou rector i notari de l’església de La Granada del Penedès.

Els Muntanyans de Vilafranca del Penedès

El mercader Berenguer de Muntanyans (natural de l’Arboç) es va casar amb Romieta. Una filla seva fou Francesca que es va casar amb Nicolau Marcer, que es cuidava del Palau reial de Vilafranca (1378). El testament de Berenguer és redactat el 1368 en un notari de Vilafranca. Els marmessors són Berenguer Vallent i el noble Gerard de Bellvei de l’Arboç del Penedès. Demana, que amb consens del guardià del monestir dels franciscans de Vilafranca, es venguin els seus béns. Entre aquests béns hi ha la casa amb una pallissa situades al carrer de Sant Bernat i una altra casa al carrer Coltellers (part de l’actual carrer de la Parellada) i encara una més al carrer dels Ferrers. En aquest carrer hi cobrava diferents censals (censos-rendes) entre cases i horts. Es venen al mercader Bartomeu Mestre de Vilafranca pel preu de quinze lliures i deu sous el 1380.

A mitjans del segle XV en la documentació notarial de Vilafranca del Penedès hi trobem anotat dos fusters (pare i fill) de nom Bartomeu i Jaume de Muntanyans respectivament, originaris de Mallorca, Aspecte aquest, que crec més anecdòtic que no pas que fossin família dels mallorquins que hem comentat al principi.

 

Una carrer de l'Arboç del Penedès
Els nobles Muntanyans

Comencem a veure nobles/cavallers Muntanyans l’any 1388. Violant, filla del noble Francesc de Muntanyans i Francesca, s’uneix en matrimoni amb el castlà i noble de Mediona Joan de Barberà. L’origen d’aquest Francesc és de la parròquia de Sant Joan d’Horta (Barcelona) que li pertanyia per herència. Era el baró de Púbol. Podem ara saber que aquest Francesc era el que després es va casar en segones núpcies amb Isabel Corbera (com ja hem dit). Aquest Francesc el 1390 fa diferents vendes de terres situades en el terme de Montagut (al Penedès).

L’any 1399 i 1400 Francesc de Muntanyans és el veguer de Vilafranca del Penedès. Un germà de Francesc va ser en Jaume de Muntanyans. Va ser comanador de la casa dels Hospitalers de Sant Joan de Jerusalem a Vilafranca el 1408.

Una nissaga dels Muntanyans  vivien a la vila de Terrassa. Antoni Guillem de Muntanyans va promoure la construcció al 1441 d’una font amb abeurador i al costat dels murs del castell palau de Terrassa. Va ser ambaixador a Sicília i persona de confiança dels reis. Entre els anys 1495-98 era posseïdor dels béns situats a Pacs del Penedès i Vilafranca del noble Joan de Barberà, per tant, familiar de Violant de Muntanyans. Un fill d’aquest Antoni Guillem fou un altre Francesc de Muntanyans, que va ser castlà de Terrassa el 1457. El fill d’aquest Francesc, fou Dimas de Muntanyans, que el 1499 se li fa donació de la castlania de Terrassa. Dimas en aquests anys el trobem també relacionat amb els  béns dels nobles Requesens que hi havia a Vilanova i la Geltrú. Se l’anomena d’Horta. Tornem a veure, doncs, que tots són originaris de Púbol.

La baronia de Púbol fou una jurisdicció senyorial centrada en el castell de Púbol. En el segle XIV la baronia passà a mans dels Campllong, una família de l’oligarquia burgesa ennoblida de Girona. El 1368 Pere el Cerimoniós vengué la baronia, a Jaspert de Campllong, notari de Girona. Descendent dels Campllong fou Margarida de Campllong, senyora de les baronies de Púbol i d’Esponellà, que es casà amb Bernat de Corbera, passant la baronia al llinatge dels Corbera i, més tard als Requesens (Francesc de Requesens i de Corbera – Campllong), als Muntanyans-Horta (cognomenats Requesens. Campllong).

Els nobles/cavallers Muntanyas tenen relació amb el Penedès medieval degut al casament amb els Barberà, senyors de molts castells de les nostres comarques, a partir de l’any 1388.

 L’església/ermita de Muntanyans sembla molt clar que va ser fundada pels de l’Arboç del Penedès, que no tenien res a veure amb els nobles Muntanyans de Púbol. Molt probablement el turó era propietat d’aquesta família, començant per aquell Berenguer de Muntanyans que va ser batlle de l’Arboç el 1323.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Cap comentari:

Publica un comentari