divendres, 26 de febrer de 2021

La casa dels Pellicer del carrer de la Cort de Vilafranca del Penedès

 

L’edifici actual de l’Ajuntament de Vilafranca es va comprar el 1559 al notari Bernat Pellicer i s’hi va traslladar. El 1604 es va fer una reforma. Posteriorment s’hi va afegir el cos de l’esquerra. A la planta baixa hi ha sitges i diferents arcades d’origen medieval.

El 1892 l’arquitecte municipal Antoni Vila Palmés planteja unes reformes i va dissenyar un projecte que no es va executar mai. El 1893 Santiago Güell Grau, que acabava d’obtenir el títol d’arquitecte planteja més reformes totes de caire modernista i finalment va ser l’arquitecte municipal Eugeni Campllonch que les acabés d’enllestir amb la reforma de la façana el 1909. Però en aquest blog volem deixar constància dels antics propietaris d’aquell edifici, que molt poca cosa té a veure amb l’actual sinó fos pels seus fonaments, els Pellicer.

Els Pellicer va ser un llinatge que va acaparar quasi tota la política, econòmica i social tant de Vilafranca, com d’altres llocs del Penedès. Uns carrers van tenir el nom:  dels Pellicers (l’actual de la Font de Vilafranca), de Bernat Pellicer ( el Puigmoltó actual).

El document més antic on hi ha dades dels Pellicer és del 1202, Pere Pellicer signa com a testimoni en la venda d’una casa. Uns anys després (1207) un altre ens parla d’unes cases situades a la plaça de Vilafranca, del difunt Pere Pellicer (cal suposar que era l’actual plaça de la Constitució, única que existia llavors).

Vull referir-me aquí tan sols als Pellicer que tenien relació amb el carrer de la Cort i de l’edifici que llavors va passar a ser l’Ajuntament actual.

El nom del carrer li ve de l’escrivania de la Cort del Veguer i del Batlle que es situava justament en la casa anomenada de Macià (al costat de la casa de la Vila) i el mateix edifici de l’Ajuntament durant l’època medieval.

Durant els anys del segle XIII els Pellicer de Vilafranca els tenim també vivint a Barcelona i posseint cases en aquesta ciutat. Un dels primers veguers que va haver-hi al Penedès fou Bernat Pellicer (1275). En aquests anys doncs, ja disposaven de l’edifici on s’administrava l’escrivania del veguer i del batlle. A mitjans del XIV un Bernat i Guillem Pellicer participen com a testimonis en un litigi entre l’església de Santa Maria de Vilafranca i el veguer sobre els límits de l’escrivania (1344). Comenten que aquests límits es van decidir en la casa del difunt Pere Pellicer que és advocat.

L’arrendatari Joan Pellicer

El 1386 parts de la casa Pellicer la llogava el mercader Joan Pellicer al batlle i al veguer. Es reconeix el pagament per part dels escrivents/juristes Bernat i Ramon Brugal a l’anomenat Joan de  set lliures, dos sous i tres diners, que correspon a tres anys, cinc mesos i dos dies que Guerau Ses Corts va exercir de batlle i va utilitzar l’edifici per fer reunions de la Universitat (Ajuntament). El 1402 diferents notaris de Vilafranca (Pere Codines, Berenguer Gabiol, Pere Mas, Francesc Claver, Berenguer Alegre, Pere Pere, Joan Cabreny) amb el batlle Guillem Ribalta es reuneixen a casa de Joan Pellisser per organitzar l’administració dels documents notarials per agrupar-los i guardar-los a la casa.

La viuda Clara i els hereus de Joan Pellicer

El 1412 la casa (actual Ajuntament) pertany als hereus de Joan Pellisser. L’hereu va ser el fill Guillem Pellicer d’ofici paraire. Però l’usdefruit dels seus béns eren de la seva muller Clara.

L’any 1420, Clara, viuda de Joan Pellicer, rep una carta del batlle de Vilafranca i els prohoms de la vila perquè l’escrivania de la cort està tancada junt amb les escriptures de notaris perquè la torni a obrir i arrendar o donar els llibres al nou notari: “...com vos Clara oiats tancada, per vostra pròpia autoritat la casa de l’escrivania de la cort del batlle...dir e lliurar les seves escriptures...que el notari Pere Tauler...mana a vos Clara que la obri o les escriptures donats al dit Pere Tauler...”. Es dona la carta a Guillem, fill i hereu de Joan Pellicer. Sabem que es va tornar a obrir i Guillem continuava cobrant el lloguer d’una part de la casa durant la primera meitat del segle XV. A la resta de l’edifici hi vivien la viuda Clara i l’hereu Guillem Pellicer. A la mort de Guillem els seus béns passen a parts iguals a Ferrer Pellicer (oncle de Guillem) i el seu fill a un altre Joan Pellicer.

La donació de la casa (1441)

Aquest any, en el mes de març, es signen uns capítols matrimonials entre Joan (de 16 anys), fill de l’apotecari Ferrer Pellicer (germà del mercader difunt Joan Pellicer) i Joana amb Eufrasina, (quinze anys) filla del mercader Francesc Guilera i Blanca. Tots de Vilafranca del Penedès.

L’hereu Guillem, fill del mercader difunt Joan Pellicer conjuntament amb la seva mare Clara, el primer, oncle del nuvi Joan per part de mare i ella com la seva àvia i per tant mare de l’apotecari Ferrer Pellicer, li fan donació del alberg (casa) situada al carrer de la Cort i de tots els mobles que en aquell moment existeixen. A més de tots els censos i censals que tenen en alou com de senyoria. I de totes les propietats, camps, vinyes, terres, horts i altres propietats en qualsevol lloc estiguin, que siguin dels dits Guillem i Clara. Ordenen que el frare Pere Pons (germà de Clara) tingui habitació la resta de la seva vida en la dita casa. També li donen dos-florins d’or perquè els utilitzin amb obres a la casa.

La casa limitava per la dreta amb el barber Nicolau Gorner, pel davant amb el carrer de Sant Joan i la botiga de l’especier Miquel Comes i en una part del carrer de la Cort.

El maltractament

Teresa Vinyoles ens diu que en plena època feudal es van constituir els llinatges, es formaren els cognoms relacionats amb el nom del pare i canviaren les lleis respecta al matrimoni i al dot; de manera que es van crear unes noves estratègies de poder per les quals l’home, senyor de la família, fins ii tot podia disposar d’un peculiar ius maletractandi. Fou una evolució constant vers formes de domini patriarcal més clarament visibles als darrers segles medievals que no pas durant els primers. En tenim un exemple, en la denúncia (aspecte curiós) per part d’Eufrasina, muller de Joan Pellicer, fill de Ferrer Pellicer i Joana, propietaris, en aquest moment, de la casa.

La reina Maria, muller i lloctinent del rei Alfons IV escriu el trenta de maig de 1449 al batlle de Vilafranca i li diu: “...li han fet exposició d’un judici contra l’apotecari Joan Pellicer per part de la seva muller Eufrasina, declarant aquesta que ha estat maltractada...super maltractaments...” ordena que s’indemnitzi a la muller pagant-li cent florins d’or a més del seu arrest. El germà d’Eufrasina, en Bartomeu Guilera, va barallar-se i defensar la seva germana. La reina demana també el seu arrest. Aquest fet passa dins la casa del carrer de la Cort. En el procés es diu que Ferrer Pellicer, pare de Joan, i Blanca, mare de Eufrasina, van permetre aquests fets. La reina Maria demana el perdó d’ells dos i que Joan Pellicer i Bartomeu Guilera arribin a fer les paus. Si ho prometen davant el batlle només hauran de pagar una multa (l’anomenada en Joan i deu sous Bartomeu). Anys posteriors segueixen junts, per tant, sembla que no va anar més enllà.

La casa dels Pellicer i la guerra civil (1462-1472)

Mort Alfons IV sense fills legítims heretà la corona catalano-aragonesa el seu germà Joan, rei de Navarra. Joan II s’havia casat amb primeres núpcies amb Blanca de Navarra, del qual enllaç va néixer l’infant Carles de Viana, però aviat enviudà i es va casar amb Joana Enriquez. Carles de Viana que residia a Sicília on era molt apreciat per tothom, va provocar gelosia del seu pare qui li va requerir abandonar Sicília i li va prohibir que entrés a Navarra. Aquest va venir a Barcelona on fou rebut amb molta alegria i festa que al comte-rei, el seu pare.

El vint-i-u de gener de 1461 la reina Joana signà a Vilafranca un document forçat proclamant hereu al príncep de Viana. A l’any següent van estar a Vilafranca del Penedès el rei Joan II i la seva muller amb un exèrcit franco-espanyol de 16.000 soldats. Es cremaren totes les escriptures dels notaris i s’aportaren tots els béns movibles, i mataren a cinc-cents homes dels més importants de Vilafranca.

El 1464 Joan de Tafalla, botiller del rei Joan II, s’apropia, en nom del rei, de les cases amb els seus horts, l’escrivania de la cort del batlle i pren possessió, en aquest moment estava llogada la casa al cantirer Gabriel Fons. Tots els béns de Ferrer i Joan Pellicer van ser expropiats per ser rebels a les causes reials. Entre aquests fins i tot hi ha els seus esclaus. En els documents es llegeix el nom del serf de nom Marti i de quaranta-cinc anys que era propietat de Joan Pellicer i del seu pare. Tramita la possessió l’algutzir del rei Llorens Muñoz. Dos mil sous que formaven part d’aquests bens es van fer servir per l’enterrament i funerals d’Eleonor, filla de Joan Pellicer, que havia estat casada amb el mercader Francesc Prats. Així ho va decidir el protonotari reial Gaspar Maimò (1468).

A partir d’aquest any es llegeix en els documents notarials que Joan Pellicer continua cobrant rendes de cases situades al carrer de la Cort. És la venda d’una casa que fa el teixidor Melxior Tintorer al baixador Gabriel Mas, el qual havia de pagar el cens de sis sous  vuit diners, per Sant Miquel, a Joan Pellicer (1468).

A l’any 1471 la casa amb el seu pati torna als Pellicer. Hi continuen vivint l’apotecari Ferrer i el mercader Joan, pare i fill. El 1473 dins la casa de Joan Pellicer, es signen els capítols matrimonials entre el teixidor Marc Lunes i Eulàlia Puig.

Els últims dies del segle XV el mercader Joan Pellicer és escollit, pel rei, batlle de Vilafranca del Penedès. L’hereu de Joan va ser Rafael Pellicer que continua llogant la casa a la Cort del batlle. L’any 1504 cobra del batlle Bernat Ferrer quatre lliures;  el 1512 del batlle Francesc Llaurador setze lliures. Rafael també va ser batlle de Vilafranca (1510-15). Fill d’aquest Rafael era el notari Bernat Pellisser que va vendre la casa a l’Ajuntament el 1559.

La casa Macià i la de l’Ajuntament

Les dues cases, una al costat de l’altra, eren en el seu inici la casa dels Pellicer. Posteriorment es van vendre per separat. Els burgesos Macià la tenen des dels anys del segle XVII.

L’any 1876 el propietari va ser Frederic Macià Miret. Tenia el número catorze del carrer de la Cort. Tenia un pis i unes baixos. Hi existien dos cups, una quadra i unes golfes. La superfície era de cinc-centes setanta-sis metres quadrats. Unida a la casa hi havia un paller, un pati al darrera i un hort. Els límits en aquell any foren, entre altres, a l’esquerra la casa consistorial.

L’Ajuntament en aquest mateix any 1876, l’alcalde fou Ramon Freixas Miret. La casa tenia el número dotze. Disposava d’una planta baixa, un primer pis i golfes. La superfície era de sis-centes catorze metres i deu centímetres quadrats. Els límits eren a l’est el carrer de Santa Maria, al sud el carrer de la Cort, a l’oest amb Frederic Macià i al nord Francesc Mestre i Joan Trius.

Les dues cases, que en un inici era una, no van canviar gaire la seva estructura ( tot i una reforma de l’any 1604) fins el 1895.

Les imatges que acompanyen aquest text són de l'Ajuntament en unes obres del segle XX i la casa Macià. La imatge del plànol és de l'any 1920 fet per l'arquitecte Antoni Pons.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Cap comentari:

Publica un comentari