dissabte, 5 de juny de 2021

La baronia de Riudefoix (Sant Martí Sarroca)

 

La baronia de Riudefoix està situada prop de la Serra de Dalt, dins el terme de Sant Martí Sarroca. Es troba prop del riu Foix, a una alçada de 285 metres.

La baronia era el nom que tenia un domini jurisdiccional, des del segle XII. El senyor o home notable era el baró, condició que se li atribuïa pel fet de tenir domini sobre aquesta jurisdicció en mer i mixt imperi i el dret de posar un batlle jurisdiccional permanent al dit lloc. Al Principat, a la baixa edat mitjana, la paraula baró va servir per designar els grans magnats i, en un sentit diferent des del segle XIV, nobles posseïdors de terres senyorials.Una masia fortificada era el domicili del dit senyor.

La masia que té també aquest nom, és de tipus basilical. Actualment té el nom de Cal Pere Jorba. Hom diu que té el seu origen en el molí que s’esmenta el 2 de juliol de 1086 al testament de Ramon Mir, del Cartulari de Sant Cugat.

És un edifici de planta quadrada format pels baixos i dos pisos. La coberta és a quatre vessants. Té murs d’un gruix considerable i contraforts. Dins el clos de l’edifici hi ha la capella de Sant Llorenç. Als baixos, arc escarser de grans dimensions amb arestes aixamfranades. Portal adovellat de mig punt que va al celler. Al primer replà de l’escala, un portal petit de mig punt. A la planta noble, portal de pedra picada amb arcada conopial, amb motllures a les arestes, molt ben treballat. Al sostre del rebedor, dues filades de motllures d’estuc, amb dibuixos de flors. El portal d’entrada de l’edifici és de mig punt, amb un elm damunt seu, com a distintiu nobiliari. L’edifici actual i de la capella se situa al segle XVI, feta sobre una edificació molt més antiga. El conjunt és completat per un baluart. Actualment se li han fet moltes reformes, i s’ha destruït allò que era important de conservar.

El llinatge dels Riudefoix del segle XII el situem originari d’aquesta masia i baronia. Si més no, n’eren propietaris. El 1161 Bernat de Riudefoix i la seva muller Berenguera venen a Valldaura la torre de Valldosera, amb l’església que hi ha edificada, amb tots els alous conreats i sense conrear, amb els delmes i les primícies i tot el que hi hagi per cent vint morabatins d’or ajadins.

Aquesta propietat l’han heretat del seu avi Bertran Ot i de la seva àvia Rotlenda, els quals l’havien comprat a Ramon Berenguer IV, comte de Barcelona. Aquest document el signen com a testimoni el germà de Bernat, Raimon de Riudefoix, i un Miró Guillem de Torrelles de Foix, població a prop de Sant Martí Sarroca.

Podem encara ampliar la informació d’aquest lloc amb un altre document, de l’any 1168, en què Bernat de Riudefoix dóna garanties a l’abat Pere de Valldaura que protegirà la propietat de Valldosera, que el monestir de Santes Creus li va comprar, de tot damnatge que contra ella pugui fer qualsevol persona. Durant la seva absència ho farà Guillem de Sant Martí. I dóna com a garantia de la seva paraula el seu honor de Riudefoix. El dit Guillem pertanyé al llinatge dels Sant Martí. Era fill de Jordà de Sant Martí, senyor del castell homònim.

Al segle XIV Bartomeu de Vilafranca del carrer dels Pellissers, amb la seva primera muller Sabrina i posteriorment amb Sibil·la, va ser el senyor, batlle i posseïdor de les terres que envoltaven la baronia i la dita masia. Després de la seva mort, a finals d’aquest mateix segle, passà a mans del seu fill també anomenat Bartomeu dels Pellissers, amb la seva muller Beatriu, i els hereus d’aquest. El mestre racional -l’encarregat de cobrar les rendes reials- reclama a Pere de Vilafranca, fill d’aquest segon Bartomeu dels Pellissers, els comptes del seu pare sobre la batllia del castell de Sant Martí Sarroca (1402). Aquest mateix any Pere és batlle de Sant Martí i senyor de Riudefoix. Encara que la baronia de Riudefoix la compartia amb Raimon de Riudefoix, hereu de Ferrer de Riudefoix, probablement també fill del primer Bartomeu dels Pellissers, per tant, oncle de Pere.

A la mort de Pere, va passar a mans dels Avinyó del Penedès. Això va ser perquè Blanca, filla de Bartomeu dels Pellissers i germana de Pere, es va casar amb Pere d’Avinyó. Posteriorment Pere va vendre la seva part de la baronia. Francesca d’Avinyó, monja del monestir de Valls i filla de Blanca i Pere d’Avinyó, confirma la venda que fa Pere de Vilafranca al noble Bernat de Barberà de Vilafranca, senyor de la casa de la Rovira Roja, situada al mateix terme de Sant Martí Sarroca. Una part de la baronia de Riudefoix li pertanyia a Francesca, per herència de la seva mare, Blanca. El 1440 Pere de Barberà és senyor de la casa de Riudefoix. Per tant, els Barberà continuen ampliant el seu patrimoni.

El 1464, en la guerra civil, Gerald de Barberà, castlà de Vilafranca, posseeix la baronia de Riudefoix o una part d’aquesta. Roderic de Perca, cavaller de la casa del rei Carles, s’apropià de les cases, el fortí del castell de Vilafranca i la casa de Riudefoix, que era del dit Gerald, i va declarar-lo rebel.

Els Avinyó, doncs, deurien encara participar del cobrament de rendes de la baronia, perquè l’any 1485 el donzell Miquel d’Avinyó ven pel preu de 450 lliures a la Pia Almoina de Barcelona el que li pertanyia del lloc de Riudefoix, que consistia en delmes, censos, tasques i quèstia.

Els Barberà recuperaren la part que els corresponia de la casa de Riudefoix després de la guerra. El cavaller Pere de Barberà amb la seva muller Alduncia és qui hi fa estada a finals del segle XV. Més enllà, al XVI, hi trobem el cavaller Gerald Joan de Barberà, senyor de Querol i de la casa de Riudefoix.

Els Vilafranca i la seva relació amb la baronia de Riudefoix va fer ampliar el seu patrimoni i el seu poder. Recordem que els Barberà estaven entroncats amb els castlans.

Els Senyors de la baronia de Riudefoix als segles XIV i XV foren Bartomeu de Vilafranca (dels Pellicers) de Vilafranca que en primeres nùcpies fou casat amb Sabrina Tosit i en segones amb Sibil·lia Salvà. Posteriorment fou del fill i hereu del primer un altre Bartomeu de Vilafranca (dels Pellicers) casat amb Beatriu Boixadors. Un dels fills seus fou Ferrer de Vilafranca i de Riudefoix. Una filla fou casada amb el noble Huguet de Montagut, senyor del castell de Miralles (l'Anoia). Cap a mitjans del segle XV la baronia pertanyia al fill de Bartomeu i Beatriu, en Pere de Vilafranca, casat amb Clara Bellstar (filla del noble Umbert de Bellstar). Unes germanes de Pere fou Blanca que es va casar amb el noble Pere d'Avinyó i Beatriu que es va casar amb el noble Ramon de Cunit.



 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada