dilluns, 16 de juliol de 2018

Argenters del Penedès



Un argenter és aquell menestral que tenia l’ofici de treballar principalment la plata però també altres metalls preciosos i fins i tot combinar-los amb pedres precioses.
A Catalunya aquest ofici va agafar relleu quan l’art gòtic estava ja en ple auge en els gustos culturals de l’època, moment en el qual els obradors d’argent dels monestirs començaren a ser substituïts per professionals en llurs tallers familiars urbans.
La confraria d’argenters de Barcelona està documentada ja des de l’any 1381, data en la qual el llavors infant Joan I va cedir-los el privilegi d’autoritzar o no l’entrada d’aquells que aspiraven a exercir aquest ofici a la ciutat. Els nous permisos s’anunciaven durant la diada de Sant Eloi, el patró del gremi.
Al Penedès, i concretament a Vilafranca, hi havia alguns argenters, pocs, si els comparem als que hi havia a grans ciutats, com a Barcelona durant els segles medievals.
L’argenter Guillem Guitart
L’any 1356 trobem documentat aquest argenter a Vilafranca. Una corretja de plata que va treballar pel cavaller Ramon Berenguer d’Espitlles va costar 8 lliures i 18 sous i mig.
El trobem representant als argenters de la vila, quasi a ell mateix, formant part del consell de la Universitat l’any 1361 fins el 1374.
L’any 1377 signa el seu testament. Els seus marmessors són el prevere Guillem Crispià, el pagès Marc Cuc de Santa Fe del Penedès i Pere Guitart de Sitges. Anomena hereu al seu fill Joan Guitart. Fa deixes a les seves filles Joaneta i Geraldona i al seu fill Arnau Guitart de Sitges. Anomena tutora dels seus fills a la seva muller Clara.
Tenia el seu taller que després passà al seu fill Joan, situat al carrer de la Fruita.
Un altre fill seu, de nom també Guillem i argenter, germà de Joan, tenia el seu taller i vivenda al carrer de la Font (abans del Sant Esperit).
Alamanda, filla de Guillem, es casà amb el sastre de Vilafranca, Bernat Esplugues.
L’any 1416 és l’última data que hem trobat de l’argenter Guillem Guitart, fill, quan ja és difunt.
Carrer de l'Argenteria a Barcelona 

L’argenter Miquel Jofre
L’argenter Miquel Jofre el comencem a trobar en els documents els primers anys del segle XV. Molt probablement el seu pare fou el carnisser Bartomeu Jofre, exercint el seu ofici a Vilafranca.
L’any 1412 ven terres, que tenia en propietat, situades a Magrinyà, dins el terme de Sant Miquel d’Olèrdola. També l’any següent, el 1413 en compra unes altres en el terme de Moja. L’any 1414 té terres dins de Vilafranca, a prop de la muralla, situades molt a prop del carrer de la Palma (abans dels Pintors). L’any 1437 té en propietat  el seu taller i vivenda al dit carrer dels Pintors.
L’argenter Miquel Jofre el trobem documentat a Cervera entre els anys 1420 i 1446. Molt probablement també tenia un altre taller en la dita ciutat. En la primera data, s’establí a la població juntament amb el seu germà Pere, després que el consell municipal els hagués fet un préstec de 20 lliures per tal que poguessin començar a produir “obra d’or d’argenteria”. Al cap de tres anys, aquesta quantitat havia de ser tornada. L’última notícia de Miquel Jofre a la dita ciutat és de l’any 1446 i té relació amb una falsificació de moneda atribuïda a un altre argenter de Cervera. El seu germà Pere, també argenter, és esmentat, novament, en un altre document de l’any 1428.
La producció que coneixem de Miquel Jofre a Cervera és aquesta: el reliquiari de Santa Maria i un parell de vergues d’argent.
El reliquiari de Santa Maria fou una peça important. L’elevat cost, 277 lliures, 18 sous i 10 diners, ho certifica. sabem que era d’argent daurat i contenia esmalts, els quals mostraven la imatge de la Verge amb son fill als braços i, al peu, un petit cérvol que era el senyal de la vila. L’obra, destinada a l’església de Santa Maria i fabricada durant l’any 1422, pesava trenta marcs, set unces i un argenç i el seu valor es calcula a raó de 9 lliures per marc d’argent.
Les dues vergues, també d’argent daurat, foren fetes l’any 1430 per a la paeria de Cervera. L’argenter cobrà, en total, 26 lliures, 5 sous i 6 diners, que corresponien a les partides següents: 3 lliures, 8 sous i 9 diners, per l’argent que hi posà; 38 sous i 6 diners, per compensar la quantitat d’argent perduda en fondre les peces; 20 lliures, 16 sous i 3 diners, pels treballs, i 2 sous per les dues fustes col·locades a l’interior de les vergues. Calgué, a més, comprar una dobla i tres ducats. Aquestes quatre monedes d’or proporcionaren el metall necessari per a daurar les vergues.
Trobem el seu fill Pere Jofre, també argenter, com a ciutadà de Barcelona l’any 1444.
El 5 de març de 1444 es signa un contracte d’aprenentatge entre Pere Jofre, argenter ciutadà de Barcelona, i Pere Esteve, argenter de la mateixa ciutat, amb motiu que Miquel Jofre, fill del primer, pugui aprendre l’ofici amb el segon durant l’espai de sis anys.
El 1480 Miquel Jofre, ven encara terres que tenia situades a Magrinyà. A partir d’aquesta data no en sabem res més de Miquel ni de la seva família ni de la seva producció.
L’argenter Arnau Clapers
De Vilafranca. L’any 1347 el tenim documentat comprant una vinya a les Cabanyes. Originari dels Clapers de Santa Fe del Penedès.
L’argenter Bernat Llopart
De València. Surt en la documentació de Vilafranca els anys 1419 i 1422 com a procurador dels Llopart de Sant Sadurní de Subirats.
A partir d’aquestes dades el trobem com a argenter de Barcelona. Fou aprenent de Marc Canyes i ciutadà de Barcelona. Hi ha moltes obres seves que actualment es conserven com el reliquiari de la Veracreu, procedent de Sant Cugat del Vallès (1419) i la creu de Sant Nicolau de la Confraria del mateix nom de Cervera (1435). Va Passar a ser argenter del rei al final dels anys del segle XV.
Carrer Pou de la Pina de Vilafranca, abans de l'Argenteria 

L’argenter Francesc Burguet
De Barcelona. L’any 1397 en la documentació hi trobem els capítols matrimonials de Maria filla de Marti Clapers hostaler de Vilafranca i Agnés amb Francesc Burguet argenter de vila fill de Pere Burguet difunt teixidor de Barcelona i Francesca. Rep per dot, l’argenter Francesc, una casa al carrer de la Parellada. Aquest mateix any Francesc Burguet, ciutadà de Barcelona, signa una escriptura de procuració al prevere Pere Burguet i que actuï en el seu nom en els seus afers a Barcelona. És clar que vol quedar-se a Vilafranca.
Les cases medievals de Vilafranca disposaven de diferents utensilis elaborats amb plata, així ho fa evident molts inventaris de l`època: tasses, corretges, sivelles, culleres, objectes religiosos...molts deurien ser comprats a Barcelona o altres indrets.
Durant els segles posteriors a partir del segle XVI els argenters al Penedès i a Vilafranca van ser més nombrosos. Fins i tot es deurien concentrar en un carrer anomenat l’Argenteria, que seria l’actual carrer del Pou de la Pina a Vilafranca.


Cap comentari:

Publica un comentari