divendres, 4 de maig de 2018

Els fills del castlà Ferrer de Vilafranca i de Geralda



A la mort de Ferrer, segons el testament de l’any 1285, la castlania de Vilafranca passà a mans de  Jaume de Montoliu, gendre de Bernat, marit de la seva filla Elisenda, tot i que no era la part que corresponia a Ferrer, ja que aquest últim l’any 1312 ven la seva part al rei Jaume II. També els fills de Ferrer, Ferreró i Pericó, van obtenir una part de la seva herència. L’únic que va ser castlà d’aquests tres va ser Ferreró, l’hereu del seu pare, segons un trasllat de l’any 1286, on hi ha la donació del pare Ferrer al seu fill Ferrer, davant del notari de Vilafranca Mateu Ferrandell, de tota la castlania de la vila, amb tots els seus drets i pertinències i un forn de pa que posseïa.
Del mateix any també hem trobat un altre trasllat d’una escriptura, que conté la definició que Pericó de Vilafranca va fer a favor del seu germà Ferreró de Vilafranca de tots els béns que el seu pare li havia donat. Això fa suposar que Ferreró era l’hereu dels béns del seu pare Ferrer. Aquests deurien ser menors d’edat quan el seu pare va morir, i per això la castlania no va anar a parar a les seves mans.
Un altre trasllat fet davant del mateix notari de Vilafranca, Mateu Ferrandell, conté la donació i definició que Ferrer de Vilafranca va fer, a favor del seu fill Ferreró de Vilafranca, d’aquells 300 morabatins que s’havia retingut sobre la casa de Puigroig, situada dins el terme de Sant Cugat Sesgarrigues. Part d’aquesta herència deuria passar a la seva muller Geralda i és per això que trobem un trasllat de l’any 1308 que conté la concòrdia feta entre els seus fills Pere de Vilafranca i Ferrer de Vilafranca, com a hereus de la seva mare Geralda, per aquests mateixos 300 morabatins. Notarem que no es parla de la castlania, ja que va passar a mans de Jaume Montoliu.
Ferrer de Vilafranca vivia l’any 1312 al castell de Vilafranca. El seu alberg estava situat al costat del, també castlà, Bernat de Canyelles i del d’Elisenda, filla de Bernat de Vilafranca.
El fill de Ferrer, Ferreró o Ferrer, va ser veguer de Barcelona i del Vallès. El podem trobar entre els cavallers que van a la conquesta del Rosselló l’any 1344.   
Un altre fill, Umbert, va ser comanador de l’orde de Sant Joan de Jerusalem, que es va fundar a Vilafranca el segle XIII. Molt abans, l’any 1170, els castlans Berenguer i Pere de Vilafranca donaren a l’hospital unes cases situades a Vilafranca. A partir de llavors els castlans sempre han tingut en compte els hospitalers en els seus testaments. Això vol dir que abans que els hospitalers es traslladessin del petit poble de les Cabanyes del Penedès a Vilafranca, ja tenien possessions en la vila. El 1307 Umbert, manava l’encomanda de Vilafranca fins l’any 1318, i sembla que ell fou el qui va començar la construcció de la capella de sant Joan, encara avui dia en peu.
Encara en relació amb aquesta capella, l’any 1307 Elisenda, filla del difunt Bernat de Vilafranca, castlà de vila, i tia d’Umbert, amb el consentiment del seu marit Jaume Montoliu i dels també castlans Ferrer de Vilafranca i Bernat de Canyelles, fa una venda a favor de Pere Soler, castellà d’Amposta de l’orde del dit hospital, de tot el dret, domini i jurisdicció que tenen sobre les cases i hort que foren d’en Guillem Jafer, sobre les cases que foren de Berenguer Ferran i de Guillem Babau, i sobre la quarterada i mitja de terra que l’orde de l’Hospital pot adquirir a prop de les esmentades cases – cases que eren en el lloc on es va construir la capella de sant Joan- Veiem, per tant, que la presència d’aquest orde a Vilafranca és obra dels castlans d’aquesta època.
Un altre dels fills de Ferrer i Geralda, Bartomeu, molt probablement va ser també frare del mateix orde. El trobem en documents de l’any 1303 com el frare Bartolomé de Vilafranca, i podria ser el comanador de l’orde a la  població d’Alguaire. A partir d’aquest moment trobarem altres Vilafranca com a frares de Sant Joan, com el frare Pere de Vilafranca, l’any 1381 i posteriors, el frare Ferrer de Vilafranca el 1387 -en aquest cas de l’orde de Montesa- o Joan de Vilafranca l’any 1447.

La castlana Alamanda i els Bartomeu
Ferrer de Vilafranca, fill de Ferrer i Geralda, fou castlà. Es casà amb Alamanda anomenada n’Agranda (que podria ser un afegit al seu nom perquè era d’una alçada destacada en l’època).  L’any 1349 Ferrer ja és difunt. La seva vídua fou la castlana, així ens ho diu la documentació. L’any 1356 Alamanda dicta testament. Fa hereu el fill Bartomeu de Vilafranca i el substitueix la filla Constança, muller de Guillem Raimon de Barberà.
Així doncs, l’any 1389 l’hereu, Bartomeu de Vilafranca, és el castlà del castell, conjuntament amb Bertran Febrer i la castlana Elisenda, muller de Galcerà de Barberà. El castlà Bartomeu es casà en primeres núpcies amb Constança, filla del noble Bernat de Tous que fou conseller reial i promotor de l’antiga església gòtica de la població Sant Martí de Tous (l’Anoia). Bartomeu deuria ser molt jove quan es casà, se li reconeixen onze fills que va tenir amb Constança. La seva muller fa testament l’any 1376 i l’any 1399 es casà amb Violant, pertanyent a una branca familiar dels Febrer, senyors del castell de  Fontrubí i filla del també castlà de Vilafranca Bertran Febrer. Tenen quatre fills.
El Bartomeu de Pellissers
Surt en la documentació dels mateixos anys un altre Bartomeu de Vilafranca del carrer dels Pellissers. Aquest carrer corresponia al també anomenat llavors del Sant Esperit o, actualment, de la Font. En tot moment els notaris diferencien un Bartomeu de l’altre amb l’afegit del Bartomeu del castell –el castlà- o el Bartomeu del carrer dels Pellissers.
 El Bartomeu de Pellissers es casà amb Sibil·la, familiar dels nobles Salbà (senyors de la Bisbal del Penedès). El Bartomeu dels Pellissers va ser també fill del castlà Ferrer d’una altra relació del dit Ferrer o potser un fill bastard. El segur és que no fou fill d’Alamanda, ja que és hereu del pare i no de la mare. És per això que cal creure que era el gran, el primogènit. L’any 1381 és difunt.

El Bartomeu del castell
L’hereu d’Alamanda fou el qui seguí la castlania: Bartomeu del castell. Els castlans d’aquesta època estableixen encara les diferents cases, patis o horts que són en els espais al voltant del castell de Vilafranca, i en cobren les rendes. L’any 1397 el rei Martí concedeix a Bartomeu tots els privilegis que ja tenien els seus antecessors en el cobrament de rendes. Un altre Bartomeu, fill del Bartomeu del castell, combinava el seu domicili entre Vilafranca i Barcelona.
Va participar a les Corts de Montsó l’any 1362. Formava part del braç dels cavallers. L’any 1366 fou veguer de Vilafranca.
Hem comentat ja que en el castell hi vivia la castlana Elisenda, muller de Galcerà de Barberà - segona castlana que surt en aquesta època- .Una filla de Bartomeu del castell, Isabel, es casà amb Pere Barberà. Fou cavaller i senyor de la casa d’Estalella, situada al terme de Castellví de la Marca. També la germana de Bartomeu, Constança, es casà amb Guillem Ramon de Barberà, senyor de la mateixa casa.
Els castlans de Vilafranca continuarien la seva presència fins a finals del segle XV, tot i que la guerra civil va parar aquella costum que tenien de passar-se la direcció de la castlania des del segle XII entre ells i els seus familiars.


Cap comentari:

Publica un comentari