dissabte, 31 de març de 2018

El carrer dels Ferrers de Vilafranca del Penedès



Carrer d’origen medieval que va des de la plaça de la Constitució (abans Cap de Creus) fins la muralla dels Vallets (actualment va més avall). En aquest indret hi havia un portal de la muralla, anomenat en la majoria de documents com el portal de La Granada situat en la cruïlla entre la muralla dels Vallets i el mateix carrer de Ferrers.
Trobem a part de la muralla i el portal un carrer que anava fins al carrer del Sant Esperit (l’actual carrer de la Font) seria la primera travessia que trobem en aquest carrer (l’actual Galceran). El carrer dels Ferrers és també una de les vies per on hi passava la famosa Via Augusta romana que continuava pel carrer de la Cort i el carrer de Sant Pere fins tornar a agafar la carretera general de la nacional 340.
Davant mateix del carrer Galceran hi havia un passatge, el passatge del forn de la Fruita, que anava des del carrer dels Ferrers al carrer de la Fruita, passatge on hi havia el dit forn.
En la documentació notarial, referint-se aquest carrer, hi trobem més d’una vegada, declinacions en llatí com el plural genitiu fabrum, que el seu significat seria el d’obrer o artesà, per tant, jo aventuraria que el seu nom original era carrer d’artesans i no exclusivament de ferrers, incloent-hi diferents tallers o obradors artesanals. Tot i que hi dominaven els ferrers.
Les cases dels Solanes
La primera data que hem trobat amb el nom de carrer dels Ferrers és de l’any 1292. En aquest document hi ha una casa que pertany al fuster Arnau Solanes. La seva muller Elisenda, després de la defunció del seu marit, ven la casa al sastre Bernat Montserrat.
La família Solanes la tenim vivint en aquest carrer fins el segle XV. I no només són propietaris d’una casa sinó més d’una. L’any 1407 hi viu l’advocat Jaume Solanes. El mateix document ens diu que un altre Guillem Solanes, sabater, viu en una altra casa del mateix carrer.
Anterior a aquesta data, els Solanes eren propietaris de més d’una casa, com ja hem dit. Un document de l’any 1389 es parla d’unes cases que foren de Solanes.
La filla del sastre Bernat Montserrat, Geraldona,es va casar amb el fuster Pere Bertran. La casa del seu pare, va passar a ser del dit Pere Bertran.
L’any 1421 la casa passa a ser propietat del fuster Joan Bertran. L’any 1450 la mateixa casa es ven a l’assaonador de pells Vicens Sogornat que la té fins a finals del segle XV.

El sabater Francesc Coll
El 1411 el sabater Francesc Coll i la seva muller Eulàlia Alió, filla d’un sastre, compren una casa al carrer dels Ferrers, que era del mercader Guillem Mestre. Ha de pagar un cens de la dita casa al mercader Antoni Brugal de deu sous.
Es van casar justament aquest any. Francesc rep de dot de la seva muller una terra situada a Morató i una pallissa al carrer de Sant Julià (l’actual de Sant Bernat).
El 1413, Francesc, conjuntament amb la seva muller Eulàlia, lloguen al franciscà Pere Ferrer una casa amb un hort situada al carrer de Sant Pere, davant del monestir que és de la seva propietat. Pagava cens, d’aquesta casa, a la comunitat de preveres de l’església de Santa Maria de Vilafranca.
L’any 1432, el fill de Francesc, un altre Francesc i també sabater, és l’hereu que ocupa la dita casa.
A Finals del segle XV la casa encara és propietat del sabater Francesc Coll.
La casa del sabater Francesc Coll estava situada a la part que donava al carrer de la Font. Era una de les cases que hi havia entre el carrer de la Parellada i el carrer Galceran.
Quan compra la casa Francesc Coll al costat mateix hi tenia la seva el sabater Berenguer Ferrer. L’any 1432 ell ja és difunt i passa a ser propietat dels seus hereus.
Els Ferrer
Bartomeu i Pere Ferrer són artesans, ferrers. Són els fills i hereus del sabater Berenguer Ferrer. Però ja tenien altres cases al mateix carrer. Sabem que el manyà Bartomeu el 1415 hi viu en una i Arnau Ferrer (un altre possible germà) també manyà, en té una altra el 1425. També coneixem que al carrer hi tenia casa el capellà Arnau Ferrer ja l’any 1366.
El Bartomeu manyà es va casar amb la Joana Boixador, que era filla d’un jueu convers. Un fill de Pere Ferrer, fou un altre Bartomeu, que també fou manyà. Es casà amb Jaumeta Torrents, filla d’un propietari de Pacs. Per dot rep terres situades a les Clotes de Vilafranca.
De la seva família també hi trobem el 1448 el baster Pere Ferrer, que conjuntament amb la seva muller Francina, aquest any, venen un pati amb arcs i arbres que tenen darrera de casa seva al dit carrer. També venen un altre pati gran situat al costat.
Com veiem la família Ferrer hi tenien més d’una casa en el carrer. ¿No podem pas suposar que el nom del carrer fos per la importància d’aquesta família en la vila i en aquest carrer? No ho creiem, ja que el cognom Ferrer estava escampat per la Vila en els segles XIV i XV, era molt comú.

Els Ferrux
També com a veí dels sabaters Francesc Coll i Berenguer Ferrer hi tenia casa i obrador el sabater Jaume Tort que tenia el sobrenom Ferrux, que algú potser ho relacionaria a l’ofici de ferrer, encara que no he creiem del cert, ja que familiars d’aquest Jaume tenien l’ofici d’especier i altres que no eren ferrer. M’inclinaria més per pensar que l’origen d’aquest sobrenom era Ferrús, un altre cognom que deuria d’adoptar al casar-se amb una filla d’algun personatge important anomenat així. Cal fer evident que en aquesta època també existeix un topònim de terres dins el terme de Vilafranca que té aquest mateix nom, probablement lloc que deuria ocupar propietats dels Ferrús.
L’any 1407 Jaume hi té la casa al carrer dels Ferrers. Un fill seu, l’hereu, també de nom Jaume, és sabater i amb un altre ofici, el d’especier i té la botiga en el mateix carrer l’any 1446.
En època de la guerra civil del segle XV (1462-1472) el sabater/especier Jaume Tort és partidari del rei Joan (el rei navarrès) i per tant, contrari a la Generalitat.
Els Ferragut
El mercader Guillem Mestre va ser qui va vendre la casa al sabater Berenguer Ferrer.
Aquesta casa i d’altres del mateix carrer, Guillem les va comprar l’any 1407 als hereus de l’artesà Miquel Ferragut, que era ferrer, el seu cognom deriva d’aquest ofici. Estava casat amb la Sibil·la Hortolà, filla d’un ferrer originari de Torrelles de Foix però que vivia a Vilafranca.
L’any 1360 trobem el seu pare Bartomeu Ferragut documentat també com a ferrer. Ell participa durant diferents anys en les decisions de la Universitat (l’Ajuntament). És representant de l’ofici en els consells de la Universitat. Un germà seu, en Berenguer Ferragut era sastre i no ferrer.
Qui les ven a Guillem Mestre va ser un altre ferrer, en Berenguer Cosida, com a procurador dels hereus de Miquel Ferragut. Però una altra de les cases dels Ferragut la va comprar anteriorment Berenguer Cosida en el mateix carrer.

Els Cosida
El ferrer Berenguer Cosida també formava part dels consellers de la Universitat de Vilafranca durant diferents anys del segle XIV. El seu germà Joan Cosida, també ferrer, té una casa en el dit carrer, però la ven l’any 1414 al pagès Raimon Segarra. Era, però també propietari d’unes altres cases que estaven derruïdes l’any 1422. És en aquest any quan fa donació d’aquestes derruïdes al noble Marc de Puigmoltó, que li pagava cens per les dites cases. Aquestes cases tenien una superfície que arribava fins el carrer de la Font (anteriorment carrer del Sant Esperit).
Els Cosida van ser una família prou important a Vilafranca i al Penedès. Entre ells hi havia preveres, hostalers, un d’ells, Francesc Cosida, va ser porter del rei, és a dir, formava part de la custòdia del rei, vivint a Barcelona durant els anys primers del segle XV.
Acabem aquest esbós sobre el carrer dels Ferrers (tenim moltes altres coses per a dir, però ja hi haurà un altre moment) comentant aspectes de les cases.
L’any 1453 hi ha una disputa entre el sabater Jaume Torrelles i el calderer Guillem Rosell. La causa és una finestra (un forat) que hi ha en la paret mitjanera entre les dues cases. És una finestra petita que està situada sobre el replà del pas de la cuina a la casa de Guillem Rosell que mira sobre el corral de la casa de Jaume Torrelles que fa un pam d’ample i dos d’alt. Tots dues estan situades al carrer dels Ferrers.
Representants de la Universitat de Vilafranca fan d’intermediari per solucionar el conflicte. Diuen que Rosell hi posi una barra de ferro per tapar la dita finestra. A més, descobreixen que hi ha un altre forat en una cambra de la casa que també mira sobre el corral del veí i mana al dit Rosell que el tapi. Les cases en aquell temps es tocaven unes a les altres i era bastant difícil disposar d’una intimitat.







Cap comentari:

Publica un comentari