 |
| Al capdamunt hi ha les restes del castell d'Abella de la Conca |
Abella
és un cognom que prové del substantiu "abella", insecte himenòpter.
No són massa freqüents els cognoms que tenen a veure amb la fauna, però Abella
és un d'aquests. Primitivament podria ser un sobrenom indicat a la persona que
es dedicava al conreu de la mel a partir de les abelles. Avella és una forma
equivalent del cognom Abella; ambdues tenen el mateix origen i història i
fonèticament es pronuncien igual. Un títol nobiliari fou el de Baró d'Abella, propi de Catalunya. El Rei
de la Corona catalano-aragonesa Joan II va concedir el títol a Lluís Millan
d'Aragó, cardenal de l'església catòlica el dia 8 de maig de 1477.
Segons
la tradició, aquest cognom és originari d'Itàlia i d'aquest país va passar a
França i Espanya. Els Abella catalans provenen segurament del castell de l'Abella
de la Conca, del qual van prendre el cognom; fou un llinatge de magnats del
comtat del Pallars que intervingueren de manera destacada en la política
catalana dels segle XIII, XIV i XV. D'aquesta família foren destacats membres
Berenguer d'Abella, diplomàtic, conseller i majordom del Rei Pere III. També
Ferrer d'Abella, bisbe, que va lluitar al costat del rei català a Sicília l'any
1392.
S’han trobat dades de famílies amb aquest cognom al Penedès, a partir
de l’any 1312 fins a finals del segle XX. Els trobem, per exemple, a la
parròquia de sant Pere de Subirats i a la de Santa Margarida (als Monjos). Dos
masos eren de propietat seva durant el segle XIV: el mas de Savall (Subirats) i
el mas Brugalet (Santa Margarida).
El prevere Arnau Abeya oriünd de Peralada fou
administrador de l’hospital del sant Esperit de Vilafranca (hospital medieval
que estava situat a l’actual carrer de la Font), durant els primers anys del
segle XIV. Era família dels Abeya que ja vivien aquí? no ho hem pogut saber encara.
L’any 1448, el prevere de l’església de santa Maria
del Mar de Barcelona, Gabriel Avella, signa com testimoni en un afer del castell
de sant Martí Sarroca, molt probablement família dels Avellà de Vilafranca del Penedès.
Els Abeyar de Vilafranca del Penedès
Els primers que trobem en la documentació són Arnau i
Berenguer Abeyar (escrit així) vivien a Vilafranca del Penedès i eren
propietaris de diferents terres situades en el terme durant els anys 1312 i següents.
Francesc i Nicolau Abeya eren clergues de Vilafranca
en aquests mateixos anys. Un Tomàs Abeyar és prevere de l’església de Santa Maria
de Vilafranca l’any 1358.
El ballester Ramon Abeyar
Ramon Abeyar d’ofici ballester, viu el 1357 al carrer
del Pont Nou (actual carrer de sant Bernat ). Ell mateix també és propietari
d’un alberg al carrer dels Pintors (actual carrer de la Palma). També posseïa
diferents terres situades pel terme de Vilafranca. Fou conseller de la
Universitat de Vilafranca durant ben bé deu anys.
Estava casat amb Margarita, filla del paraire
Berenguer Jordà de Vilafranca. Ramon, va ser el propietari del Mas Brugalet de
la parròquia de Santa Margarida l’any 1379 i posteriors.
La seva filla Bartomeua, es va casar amb Bernat Olesa,
paraire de Barcelona. El 1396 Bartomeua signa el seu testament, entre altres
coses, demana ser enterrada a l’església de Santa Maria del Mar de Barcelona.
Una altra filla, Eulalia, es va casar amb Bertran
Roig, també d’ofici ballester de Vilafranca.
A principis del segle XV Ramon Abeyar ja és difunt.
Altres Abeyar dels Penedès
Un Raimon Abeyar amb el seu fill també de nom Raimon domiciliat en el terme de Subirats estava casat amb Saurina a l’any 1323.
Gerald Abeyà que viu en el terme de la parròquia de
Santa Margarita (els Monjos) casat amb Maria. en l’any 1337.
Bernat Abellar de Vilafranca casat amb Francesca
Forner l’any 1384.
El Mas Brugal i el de Brugalet de Santa Margarida
D’aquest Mas en tenim dades justament a partir del
segle XIV. El nom de Brugal li ve d’una família anomenada en aquest cognom. El
trobem situat en el terme de Sant Miquel d’Olèrdola i no pas amb el de Santa
Margarida.
Dins el terme de la parròquia de Santa Margarida n’hi
havia un altre molt probablement més petit, que en un principi, deuria ser dels
mateixos Brugal., d’aquí el nom de Brugalet i que va comprar el ballester Ramon
Abeyar durant la primera meitat del
segle XIV.
Els Brugal van ser mercaders (drapers) que van viure
entre els segles XIV i XV en diferents llocs del Penedès.
En l’any 1387 el Mas Brugalet (mort ja Ramon Abellar)
n’és propietari Bernat Company, fill del notari de Vilafranca, Francesc
Company.
 |
| Mas Savall |
El Mas Savall de Subirats
A ponent de Can Rosell de la Costa, a
Subirats, a uns 260 metres d’alçada hi ha Can Savall. Segons un document del
23/06/1196 s’esmenta el lloc amb el nom de Sant Pere Aval. Es diu que és una
antiga quadra, ara bé, com a tal, nosaltres no hem trobat fins ara, menció
anterior al segle XV que ho confirmi, només la de que pertanyia a Raimon Abeyar;
sabem que el segle XV era d’un donzell anomenat Montbui.
 |
| Cases del poble d'Abella de la Conca |
Els
Abella d’Isona
Ja en èpoques modernes si que sabem d’uns Abella que
eren originaris d’Isona. El més important el notari de Vilafranca del Penedès,
Marià Abella Nogués nascut a Bagà (Solsona), i la seva família vivint a la Vila
durant el segle XVIII I XIX. Era fill d’Anton Abella Bonet, també notari i
Maria Teresa Nogués, nascuda a Isona (Urgell).
La seva muller era Clara Mullol, filla d’un altre notari de
Vilafranca, Jaume Mullol Ferrer.
Actualment
a Vilafranca, tenim un edifici que té el nom de “Casa Abella” situat a la plaça
de Santa Maria números 3 i 4, ja que pertanyia en aquestes anys del segle XIX
amb els anomenats Abella d’Isona, edificat a sobre del que va ser la casa de la
Pia Almoina en el segle XV fins el XVII, també amb els números 1 i 3 del carrer
de Sant Bernat, que també posteriorment, va pertànyer a aquesta mateixa família dels Abella.
 |
| Pia Almoina any 1401 |
Aquests
Abella podríen haver vingut a Vilafranca del Penedès, per trobar-se amb
anteriors Abella, que eren originaris de l’Abella de la Conca? Caldria fer un
treball més extens per saber-ho del cert, de moment això ha estat un tast del que sabem d’aquest
cognom d’origen medieval que va viure en el nostre Penedès medieval.
  |
| Casa Abella- Plaça Santa Maria |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada