Hem treballat
uns documents de l’any 1368, són un recull de les actes d’alguns Consells
particulars i generals de Vilafranca. Aquest document ens dóna informació sobre
els temes tractats pel Consell i els oficis dels consellers.
El 7 de gener
del 1368, es fa l’elecció dels consellers, segons els oficis dels elegits.
OFICIS MAJORITARIS
D’un total de
209 consellers entre el 2 de gener i el 14 de novembre, observem una tendència
d’una major repetició de certs oficis: advocats 13; Carnissers 9; Mercaders 42;
Notaris 8; Sabaters 3; Sastres 1; Teixidors Cap.
Sobretot són
oficis representatius de la mà mitjana:
Els mercaders centraven la seva activitat econòmica en el
comerç a l’engròs, traficaven amb mercaderies o diners, practicaven el comerç
exterior. Trobem mercaders a Vilafranca com a consellers al segle XV. A
Barcelona, la posició dels mercaders s’enfortí a la darreria del S. XV amb la
creació del Consell dels Vint. A vegades
també se’ls anomena botiguers, per tant podem deduir que alguns botiguers
vilafranquins a la vegada feien comerç a l’engròs. Dos nuvis són mercaders, la
resta formen part de la signatura dels capítols matrimonials, com a testimonis
(degut al seu prestigi social ). Molt d’ells cobraven les rendes reials perquè
n’eren arrendataris, ja que les havien comprat anteriorment per subhasta
pública, que normalment es fei a la Plaça Major (actualment Plaça de la
Constitució).
Els advocats,
eren les persones versades en qüestions de dret, que actuaven en representació
d’altres en un tribunal de justícia. A partir del segle XV foren equiparats als
ciutadans honrats. Les diferents famílies que tenien un membre advocat (per exemple la família Babau),
s’emparentaven amb famílies dels castlans de Vilafranca i així ampliar la seva
influència. El seu patró era Sant Marc.
Els notaris,
són les persones encarregades de donar fe pública d’acord amb les lleis dels
contractes i altres actes extrajudicials. El notari pot elevar a públic un
document, el fa vàlid i li dóna valor probatori. La notaria era una art o
tècnica més que no pas una ciència o estudi teòric de les bases jurídiques. El
notari senyorial era l’escrivà de la Cort del Veguer i del Batlle, amb funcions
d’auxiliar judicial. El seu patró era Sant Marc, al igual que els advocats.
L’ofici de sabater era primordial dins el conjunt de la
menestralia tradicional urbana. A la majoria de viles i ciutats, la confraria
de Sant Marc aplegava conjuntament els sabaters i altres menestrals de la pell,
com els assaonadors, els blanquers, els corretgers, etc. A Vilafranca hi havia
el gremi des del 1.333. Per exigències de la indumentària i les modes, han
estat molt vinculats als sastres, però sense perdre la pròpia personalitat.
Els
carnissers eren el que venien i compraven la carn. La carnisseria de Vilafranca
estava situada a la Plaça Major. Aquest grup tenia molta relació amb els
mercaders degut a que els mercaders abastien a molts carnissers.
Els teixidors eren els especialistes en la fabricació de draps
de llana o d’una altra fibra tèxtil. Segons la matèria treballada es distingia
entre teixidors de llana, de lli, etc. (també manipulaven altres fibres).
Durant les darreries de l’època medieval la primacia correspongué als teixidors
de llana. La primera matèria li era portada pel paraire, que a més d’aquest li
recollia la peça un cop teixida per a posar-la a la venda.
Els sastres
eren els que confeccionaven els vestits. Tenien molt contacte amb els teixidors
perquè aquests els proporcionaven la matèria primera. El patró dels sastres era
Sant Lluc. Dintre dels sastres hi havien els giponers que feien gipons o
jaquetes.
OFICIS MINORITARIS
Dins el grup
dels oficis minoritaris, destaquen els membres de la mà menor: argenters (1),
artesans (7), baster (1), botiguers (4), cavadors (2), corder (1), pellissers
etc. Hi han membres de la mà major, com els barbers (2)...
Els
argenters, eren menestrals que treballaven l’argent. En aquest moment a
Vilafranca només n’hem documentat un: Guillem Guitart. Estaven organitzats en
la confraria dels artesans, el patró de la qual era Sant Eloi.
La majoria
dels artesans trobats a la documentació, eren ferrers i es concentraven,
lògicament, al carrer dels Ferrers. Estaven dintre de la confraria de Sant
Eloi.
Els basters,
formaven part dintre dels teixidors i paraires. Aquests fabricaven tota mena
d’arreus per als animals de càrrega.
Els
botiguers, practicaven la venta directa a la menuda d’un producte determinat:
d’adrogueria, espècies, queviures, merceria etc. No tenien local propi sinó
unes “taules”, que estaven al carrer.
Els cavadors,
en el nostre cas, es refereixen a treballadors que realitzen el fossar de les
muralles de la vila, que en aquests moments s’estava reconstruint per ordre del
rei.
Els que fabricaven
cordes o sogues de cànem eren els corders i també elaboraven els fils de les
ballestes.
Dintre del
grup dels teixidors hi havien els pellissers. Eren els encarregats d’adobar i
vendre les pells. Les adobaries solien estar a les afores de les ciutats. A
Vilafranca en coneixem dues: una situada al final del Carrer dels Ferrers i una
altra al Carrer de Sant Bernat. Totes dues eren controlades per la família dels
Salelles.
Els barbers a l’època medieval, eren els professionals de la cirurgia
menor, que feia sagnies amb l’aplicació de sangoneres i extraccions dentaries.
Els cirurgians eren els professionals que practicaven la cirurgia major. Un i
altres formaven confraria i el 1.408 existís la de Barcelona. Al 1860 fou
prohibit als barbers de continuar exercint la cirurgia menor. Al segle XIV a la
Corona d’Aragó, hi hagueren cirurgians formats "científicament" que
havien estudiat la part teòrica, mentre que a la pràctica es valien de
l’ensenyament privat, posant-se durant 5 anys al servei - com a barbers – d’un
cirurgià vell, mitjançant uns típics contractes d’aprenentatge. Acabada aquesta
eren examinats pel gremi de cirurgians. El de Barcelona fou fundat l’any
1400.
 |
| Cognoms de consellers que es van repetint durant el segle XIV |
TEMES TRACTATS AL CONSELL
Dotze són les sessions del Consell de Vilafranca, de l’any 1368. En
aquests consells es varen tractar diversos temes:
7 de gener de 1368: es nomena a Bartomeu Babau perquè vagi a
parlar amb el jueu de la vila Bonsenyor
de Cortal sobre el deute de la pensió d’un censal mort que li deu la
Universitat. També s’acorda que cap foraster porti armes dins la vila. Un altre
acord va ser que s’havia eliminar el soroll que hi havia a dins la vila, per
això segurament dintre d’aquest consell hi va participar un dels hostalers
importants de la vila: Bartomeu Rovira. Els hostals eren llocs molt sorollosos
i on hi havia moltes baralles. La majoria d’ells estaven situats al carrer de
la Parellada. Es determinà a més que no hi hagués frau en les imposicions sobre
la carn. Guillem Urgell, carnisser, és present en el consell. També s’aprova
renovar els quatre notaris del Consell, que escriuran les ordinacions que es
vagin aprovant durant l’any. Els quatre elegits són presents en el consell.
10 de gener de 1368: s’aprova a tots els consellers que no eren a
l’anterior que hi assisteixin per tal de jurar el seu càrrec. S’elegeixen els
vuit baners nous. S’escullen a Bartomeu Vives (barber), Jaume Porta, Valentí
Celoni, Guillem Babau (sastre), Berenguer Cosida (artesà), Guillem Santomàs,
Antoni Soler i Berenguer Duran.
25 de gener de 1368: es prenen decisions sobre els vestits de
les dones, segons les ordinacions fetes pel rei. S’haurà de pagar un impost
sobre els dits vestits. Si no s’acaten les ordres del s’incorrerà en delicte.
Es decideix que Pere Bramon (advocat) vagi a parlamentar amb el rei, per
negociar alguns aspectes d’aquestes ordinacions. Es decideix que Bartomeu Babau
i Bartomeu Rovira parlin amb el lloctinent del batlle general sobre la relació
que tenen amb els castlans. S’informa que el clavari ha deixat un dèficit de
tres-centes lliures i que s’han de prendre mesures sobre el tema. S’elegeixen
els captadors (recaptadors) per a les obres de l’església de Santa Maria i
també els captadors dels pobres vergonyants i de l’església de Sant Joan. També
s’escullen nous sagristans, (El qui té al
seu càrrec el govern de la sagristia i l’endreçament de l’església).
18 de febrer de 1368: es proposa acabar amb les lluites entre els
grups d’en Bernat Malet contra el grup d’en Berenguer Vendrell i Guillem
Revardes, i també els grups d’en Bartomeu Tallada que lluita contra el grup de
Bartomeu Riba. Són un total de vint-i-cinc persones, la majoria mercaders.
25 de febrer de 1368: s’ordena que es donin deu lliures per misses
als Frares Menors i a les Monges de Santa Clara cent sous, com es feia cada
any. S’ordena que en Pere Bramon, advocat i membre del Consell, faci funcionar
el forn de pa del castell, per ordre del rei. Galceran de Barberà demana 10.000
sous a la Universitat que se li deuen segons el testament de Bernat de Barberà (La família
Barberà estava emparentada amb els castlans de Vilafranca).
També s’estableix que es construeixi un pont suplementari a un altre
que es considera perillós, i que sigui pla. (Aquest pont
està situat al Carrer de Sant Bernat i s’anomenarà “el Pont Nou”).
Segurament per això dintre el consell hi havia Vidal Fàbrega, cavador.
S’elegeixen quatre persones, una de cada mà, per petició de Bartomeu Babau.
Pere Bramon explica la relació de súpliques fetes pel consell al rei i a les
Corts, i demanen més privilegis per a la vila. Continua havent-hi problemes amb
els carnissers i la venta de carn. Per això tornem a trobar Guillem Urgell
(carnisser).
17 d’abril de 1368: s’ordena que els oficials que cobren més
diners dels impostos no ho facin. Per aquesta raó s’elegeix Guillem Ametller
(notari) com a síndic per controlar-ho. Els jurats decideixen que el retaule de
Santa Maria s’acabi el més aviat possible.
5 maig de 1368: per manament del senyor rei es restauren els
murs de la vila. S’elegeix a una persona per controlar l’obra, Francesc de
Cabreny (mercader). A més a més s’elegeixen 2 consellers, Berenguer Peyró i
Guerau Bellvey. A tots aquests se’ls obliga a fer jurament per a que no cometin
frau. Arnau Massó (notari) ajudarà al dit Francesc en totes les coses
necessàries. Es decideix traspassar cent lliures dels impostos de la
carnisseria per l’acabament del retaule de Santa Maria. S’escullen a quatre
nous baners: Jaume Girona, Bartomeu Rocafort, Bernat Calopa i Antoni Pujadó.
17 maig de 1368: degut a la falta de forment a la vila les
forneres adulteren el pa. Per això es busca una solució: comprar 2000 quarteres
de forment. S’escullen dos síndics per a que controlin la compra: Pere Bramon
(advocat) i Valentí Sapera (mercader). Conflictes amb els impostos, per a la
contrucció del mur, amb Guillem d’Espitlles senyor del castell de La Bleda.
S’envia a parlamentar amb el rei a Valentí Sapera i Pere Bramon per solucionar
el problema. Pere Massana (mercader) exigeix al consell les 140 lliures que
encara se li devien i la universitat decideix vendre un violari per valor de
250 sous per pagar-li. Al saig de la vila, Pere Montserrat, degut a la seva
negligència, no se li paga el que li deu. S’elegeix com a nou saig a Bernat
Jofre.
 |
| Castell de Montsoriu |
26 de maig de 1368: per una carta del rei, s’ordena al veguer
de la vila que organitzi l’host per anar a defensar el castell de Montsoriu.
L’host havia de ser de 38 persones.
3 de juny de 1368: queixa de Guillem Urgell (carnisser) per a
que se li vol anular el privilegi reial particular que tenia per a tallar carn
a la vila. S’ordena que Ramon Pellisser i Antoni Aragonés anessin a parlamentar
amb el rei sobre aquest tema.
10 de juny de 1368: organització de la host per anar al castell
de Montsoriu per Bartomeu de Vilafranca, veguer i cavaller de la vila. L’host
s’ha de trobar a sota uns ametllers de Sant Cugat Sesgarrigues. Hi ha queixes
pels pagament de l’host. Es determina que els encarregats de pagar l’host són
els que han de pagar-la.
19 de juny de 1368: per primera vegada hi ha presents cavallers:
Bernat de Foix (portaveu del governador de Catalunya), Bartomeu de Vilafranca
(veguer de Vilafranca) i Ferran Garcia (de la comanda de Sant Joan de
Jerusalem). En el consell es discuteix sobre el pagament de l’host. Es decideix
que dos representants de cada mà vagin a Barcelona per a que l’infant els
intenti solucionar el problema.
20 de juny de 1368: continuen els problemes en el pagament de
l’host de Montsoriu, sense arribar a cap solució.
Fins aquí
unes pinzellades d’aquells acords que es van decidir l’any 1368 a la
Universitat (Ajuntament de Vilafranca del Penedès).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada