Els Blancafort, sabaters i avarquers.

Els orígens dels sabaters

Una de les representacions suposadament més antigues de les que es disposen sobre l’ofici d’un sabater data de fa 4000 anys. Es tracta d’un fresc egipci, no massa ben conservat, trobat en la tomba de Rejmire a Tebas, que esbossa una espècie de història de distints oficis. Altre dels testimonis escrits sobre l’ofici de sabater apareix per primera vegada en l’àrea germànica durant el segle VI dC. en el dret borgonyó, i en el segle IX en les lleis de Carlemagne (capítol XLV sobre hisendes). Al citat document, s’obliga a l’administrador de la hisenda a buscar bons artesans.

Per a posar fi a les desavinences que des de l’antiguitat regnaven entre els romans, el segon emperador romà, Numa Pompilla (715-672 aC.) dividí als ciutadans en nou comunitats segons la tradició, tenint en compte llur llinat

Els sabaters estaven situats en el rang número cinc. Tanmateix, en l’imperi romà, les agrupacions d’oficis de caràcter gremial no seran documentades fins el segle II a. C. Aquestes associacions van estar controlades per l’estat i entre llurs principals deures s’hi trobava el regular l’exercici del culte així com els esdeveniments de tipus social o interessos comuns de l’ofici. Els sabaters i treballadors de cada ofici s’agrupaven tots en la mateixa zona i instal·laven els seus tallers en carrers secundaris de la ciutat.

Els gremis de sabaters

A finals del segle XI, les confraries van derivar en els gremis medievals. Els gremis de sabaters determinaven les seves pròpies regles i observaven el compliment de forma molt estricta, Fixaven els preus, exercien estrictes controls de qualitat i dictaven les ordenances per la regulació de la producció dels horaris de treball i de les condicions d’admissió, així com les disposicions sobre la formació d’aprenents i oficials. Així mateix, supervisaven la vida social dels seus membres.

Als membres dels gremis de sabaters se’ls imposava una sèrie d’obligacions, entre altres, hi havia aquestes:

-Realitzar els treballs de sabateria amb llum diürna, és a dir, estava prohibit realitzar els treballs després de la porta del sol.

-L’obra havia de ser perfecta, sense defectes, seguint criteris d’art i els transgressors se’ls imposava una multa.

-Tenien l’obligació, en cas de malaltia, de col·laborar amb la família del sabater realitzant els seus treballs i, en cas de mort, a alimentar per un temps a la viuda i als fills.

Els sabaters a Vilafranca del Penedès al segle XIV i XV

La confraria de sabaters suscitava el recel dels preveres de l’església de Santa Maria de Vilafranca.

A l’any 1332 es va establir la confraria de sabaters i cuirassers (relacionat amb el cuir) amb el permís del vicari perpetu de dita església.

Alguns sabaters eren Pere Albinyana, Pere Borràs, Pere Bosch, Antoni Brugal, Marti Clapers, Berenguer Ferrer, Berenguer Mas, Pere Mas, Pere Massana, Arnau Masseguer, Bernat Pastor, Romeu Quer, Bernat Roig, Nadal Salvany, Antoni Soler, Bartomeu Traval...

En el segle XV hi trobem: Pere Alzina, Pere Arboç, Bernat Eimerich, Francesc Bas, Pere Blanch, Francesc Borrell, Bartomeu Borràs, Pere Brugal, Joan Busquet, Joan Calendraix, Francesc Carbó,  Antoni Carbonell, Bernat Carbonell, Pere Castell, Joan Closes, Pere Codines, Pere Coll, Guillem Coloma, Pere Coloma, Joan Coloma, Pere Conill, Salvador Cordella, Joan Crispià, Francesc Cuch, Andreu Cullerer, Gabriel Cullerer, Bernat Duran, Lluis Febrer, Gabriel Ferran, Pere Ferrer, Joan Ferrux, Jaume Figuera, Pere Figuera, Berenguer Figuera, Miquel Figuerola, Jaume Fuyana, Gaspar Fuyana,  Joan Galter, Jaume Garriga, Joan Girart,  Llorens Gomar, Pere Gual, Bartomeu Gual, Tomàs Guardiola, Pere Joan, Joan Jofre, Francesc Julià, Joan Julià, Marc Illes, Bonanat Jané, Antoni Jofre,Bernat Lleves, Jaume Llombart, Pere Llor, Pere Llorens, Joan Lluna, Bernat Maiol, Pere Marquès, Tomàs Marquès, Miquel Massana, Joan Mata, Arnau Merlés, Pere Mestre, Tomàs Miquel, Guillem Moliner,Bernat Monistrol, Bartomeu Montagut, Francesc Pastor,  Joan Pasqual, Miquel Pelegrí, Pere  Perdigó, Pere Piquer, Arnau Pujol, Bartomeu Pujol, Antoni Quer, Bartomeu Respall, Francesc Roca, Pere Roig, Joan Roig, Francesc Roig, Gabriel Rosa, Baltasar Rosell, Francesc Rosselló, Pere Rosselló, Valentí Saiornat,  Nicolau Salelles,  Francesc Salvany, Raimon Salvany, Ramon Solà, Bartomeu Subirana, Jaume Tintorer, Berenguer Torrella, Pere Uruga, Joan Vall...

Els sabaters/avarquers Blancafort

El cognom Blancafort al Penedès medieval el comencem a trobar l’any 1220. Un Pere Blancafort s’uní amb matrimoni amb Saurina, filla del noble Bernat Salvà, el que serà posteriorment el senyor de la Bisbal del Penedès.

Durant els primers anys del segle XIV Bartomeu de Blancafort viu a Vilafranca del Penedès. És pagès i traginer. Compra una mula el 1321 a Guillem Oliver d’Igualada. És propietari de terres situades a les Clotes (1323/1416) situades en el terme de Viloafranca. Viu al carrer de Puigmoltó.

El sabater Pere Blancafort

El primer sabater de cognom Blancafort és Pere. És propietari de terra a les Clotes (1347/1390/1400/1409/1412), a la quadra de Ferruç (1348) i al camp de Pere de Pere (Sant Pere Molanta-1348), al fossar dels sarraïns (1391),Vallmoll (1400), Puigroig (1400), la Pelegrina (1433).

És propietari d’una era situada a extramurs, que el seu pare li va comprar a Pere Oller. Està situada molt a prop del portal del Sant Esperit (final del carrer de la Font actual-1400/1432)

L’any 1369 ajuda a reparar la muralla de Vilafranca, venent a la Universitat una partida de reble (Conjunt de trossos de pedra petits que s'usen per a omplir buits entre les pedres grosses quan es construeix una paret). Aspecte aquest que ens pot indicar que el seu origen era pagès. Família del primer Bartomeu Blancafort.

Pere formava part de l’administració del gremi dels sabaters, que tenien de patró a Sant Miquel i Santa Maria (1394/1404).

La muller de Pere, és Maria. L’any 1400 una filla, Clara, es casa amb el barber de Vilafranca, Marc Puig. Pel seu dot rep Pere una terra a Ferruç, una altra a Vallmoll, una altra a Puigroig i una altra a les Clotes.

Un altre fill és Francesc, que el 1414 es casa amb Francesca filla del sabater Nicolau Salelles. En aquest cas la dot de Francesca serà de 120 lliures, una quantitat bastant elevada.

Una altra filla, Maria, es casa amb el sabater Francesc Borrell de Vilafranca.

En aquest moment, Pere i família ja disposen d’un cert coixí econòmic i inverteixen en la compra i venta d’immobles. L’any següent venen al batlle de Vilafranca, Guillem Mercer, una casa situada al carrer Graupere, que havíem comprat en el moment de rebre el dot de Francesca. El preu de la venta és de 39 lliures.

Forma part com a conseller de la Universitat de Vilafranca del Penedès dels anys 1390 fins el 1405.

Viu al carrer de la Palma.

L’any 1433 Pere Blancafort és difunt. L’hereu universal és la seva filla Maria, casada amb el sabater Francesc Borrell.

L’avarquer/sabater Francesc Blancafort

L’avarquer li ve de l’avarca, que era aquell calçat rústec compost d'una sola de cuiro i alguns correigs i cordells que la subjecten al peu i al turmell.

És el fill de Pere. És propietari de l’era del carrer del Sant Esperit (1422/1425/1433) on disposa de farraginal (on hi ha sembrat farratge; tros de terra situat prop de l'era, i destinat a fer-hi farratge) . Té terra a extramurs, al Portell (1423), a la Tria (1426), a la quadra de Vallmoll (1429),

També va formar part de l’administració dels sabaters i cuirassers, amb honor de Sant Miquel (el Santa Maria desapareix de la documentació-1422).

L’avarquer Miquel Blancafort

En la documentació Miquel ja no surt com a sabater sinó com avarquer. És el fill i hereu de Francesc.

És propietari de terres situades dins el terme de Vilafranca:  a la muntanya de Sant Pau, dins el terme de Vilafranca (1435), a Montjuic (1463/1474), a la Tria (1467/1469/1474/1480), Canyemàs (1473), a la Fira (1473), a Ferruç (1473), a Fontanilles (1473),a Montaspre (1473), a la Pelegrina (1473)...

Continua essent propietari de l’era amb farraginal, situada a extramurs. Els documents ens la situen ara, a prop del camí que va al Pou Nou (l’actual carrer de Montserrat) i prop del vall de la muralla de la Vila.

Miquel disposava de més patrimoni i diners i per això prestava a interès a altres persones que en tenien necessitat. L’any 1453 li deuen diners per préstecs que els hi feu, el barber Francesc Vives, el sabater Pere Alzina, el ferrer Antoni Ferrer, el moliner Guillem Solà, el sabater Antoni Garrigues i l’especier Francesc Roig...

Compra terres per després vendre-les. El 1470 en ven unes situades a Fontanilles a Bernat Gual i unes que són a les Clotes al mercader Gaspar Ferran.

La seva muller és Clara.

La seva filla Eulalia es casa amb el barber Ramon Vives el 1468. Rep de dot la quantitat de 110 lliures.

Viu al carrer de la Ferradura (el nom actual és de la Indústria). La casa deuria ser gran, ja que es situa al costat mateix de la capella de Sant Joan i la part del darrera donava al carrer de la Palma, tot i que cal entendre que hi havia diferents corralons entre un carrer i l’altre. Hi havia un hort que s’entrava per el carrer de Sant Joan.

El 1483 Miquel Blancafort és difunt.

El fill i hereu de Miquel, és Pere Blancafort. El seu ofici és avarquer i cuirasser (de cuir). És propietari de terra al Portell.

La seva muller és Margarita. És difunt el 1505. Va morir molt jove.

Un fill d’aquest Pere, fou un altre Pere Blancafort, d’ofici blanquer (qui té per ofici assaonar les pells) a finals del segle XV. L’ofici de sabater i/o d’avarquer sembla ser que ja no aportava tants beneficis als Blancafort. Aquets Pere es casa el 1498 amb Eufrasina Vallès, filla d’un blanquer.

El blanquer Francesc Blancafort

Un altre fill de Miquel, és Francesc. El seu ofici també és blanquer. El 1483 es casa amb Isabel, filla del calderer Gabriel Coloma. Com a regal per aquesta unió, el seu germà Pere, li fa donació d’una casa al carrer dels Ferrers i d’una terra situada a la Tria.

Francesc té terra a la Costa (1499), a la Tria (1483/1497)...

A  principis del segle XVI, Francesc, el blanquer, és l’encarregat d’arrendar en forn de pa públic que estava situat al carrer de la Parellada i era del domini del noble Masdovelles (1509). Compra cases situades a la única plaça que hi havia en aquells moments a Vilafranca, a la plaça Major (l’actual de Constitució) el 1512...

Deduïm que els Blancafort primer pagesos, després sabaters/avarquers i posteriorment blanquers, van anar canviant d’ofici segons la demana del moment i els beneficis que es podien aconseguir. Un exemple com altres d’aquell Penedès medieval.