Relacions de poder en l’època medieval: els castlans i la universitat de Vilafranca

Vilafranca del Penedès va ser vila reial i incorporada al comtat de Barcelona l’any 1300. Per aquest motiu el rei Alfons III, l’any 1328, autoritzà la Universitat de Vilafranca a través d’un privilegi a organitzar-se, i va deixar a mans del govern municipal la manera de fer-ho. Pere III més tard confirma el mateix privilegi (1359). El poder que a partir d’aquell moment va obtenir la universitat era incompatible amb el que havien tingut o encara volien tenir els castlans. I les tensions entre ambdós es veia sovint.

Entre el castlà Bartomeu de Vilafranca del castell i la universitat hi va haver un d’aquests casos. L’any 1368, en un consell de la universitat celebrat a la casa de Santes Creus de Vilafranca, Bartomeu Babau i Bartomeu Rovira, en nom de tots els consellers de la vila, van ser citats pel lloctinent del batlle general, com a representant del rei. La raó era que el castlà Bartomeu de Vilafranca i els altres que eren castlans havien demanat respostes a les següents coses a la universitat i als consellers: primerament, que com que la vila havia de fer vall i muralla i arran d’això s’havien enderrocat diferents albergs, i els que hi vivien havien de pagar sous als castlans, qui se’n feia càrrec?; seguidament els castlans es queixaven que la vila havia comprat forment al mercader Bernat Oliver i el dit forment s’havia venut sense pagar mesuratge al rei; finalment, també protestaven perquè les flequeres compraven forment i ordi i tampoc havien pagat mesuratge. El castlà Bartomeu acabava dient que li cal a la universitat, al consell, fer justícia. Era clar que la diversitat de poder, ara en mans de la universitat i abans dels castlans, portava a un frec a frec entre les dues parts.

Els representants de la universitat davant del batlle general van afirmar que com que aquest afer feia quedar malament els consellers, es farien càrrec de cobrar tot el que calgués.

El batlle/castlà Bartomeu de Vilafranca

El batlle de Vilafranca era anomenat pel rei. Aquest presidia els consells de la universitat. Els castlans segurament deurien veure malament que el batlle fos elegit directament pel rei i ells es quedessin en un segon pla. L’any 1376 el mateix castlà anomenat Bartomeu del castell es proclama, sense el consentiment del rei, batlle de Vilafranca. Aquest nomenament farà ara que sigui la universitat qui es queixi: els jurats de la universitat es presentaren dins del castell de Vilafranca i davant de la casa on vivia el castlà Bartomeu.

Amb la presència d’un notari i dos testimonis demanaven al dit Bartomeu una suposada còpia d’una carta del duc que deia que la Universitat de Vilafranca no tenia jurisdicció civil ni criminal, sinó que ambdues pertanyien al castlà. Bartomeu no els donà cap carta. Els jurats fan constar en una acta notarial la negativa del castlà Bartomeu del castell. Al cap d’uns dos mesos, en escrits notarials, consta com a batlle i castlà de Vilafranca, nomenat per designi reial. Com a batlle, doncs, convoca consell general a la sala capitular del monestir dels frares menors i s’elegeixen nous consellers de la universitat.

No va ser fàcil el seu mandat. Va haver de retenir a la presó –situada al castell– l’algutzir de Vilafranca, Gerard Bages, i s’apropià l’arma que portava contra la seva voluntat i la dels jurats de la universitat. Les persones que formaven part dels jurats de la universitat en aquest mateix any, els advocats Bartomeu Babau i Antoni Aragonès i els mercaders Valentí de Petra i Guillem Huguet, van acusar el castlà davant del rei que s’havia apropiat de jurisdiccions que repercutien a la universitat, però en un consell general celebrat al monestir dels frares menors de Vilafranca l’1 de setembre el castlà Bartomeu perdonava els jurats i la universitat per aquest afer i es confirmava que ell continuaria posseint la jurisdicció civil i criminal.

Aquesta “lluita” pel poder devia anar molt més lluny perquè també el governador de Catalunya va presentar-se a la vila per trobar una solució entre les dues parts, i Bartomeu del castell el va detenir. L’any següent, el 1377, Bartomeu ja no és batlle. El substitueix el mercader Guillem Huguet, nomenat pel rei.

Els castlans i els nobles del Penedès

Els castlans també s’aliaren amb altres nobles de la vila per fer-se valer. L’any 1386 l’escuder Nicolau Escolà –procurador de Bartomeu, del castell de Pacs– actua en contra de la universitat conjuntament amb els cavallers Guillem des Piules, Berenguer Pujades i Marc de Puigmoltó. Tots tres nobles formaven part d’una branca familiar dels castlans de Vilafranca. Van presentar una carta del rei Pere III en la qual es dicta sentència respecte al conflicte succeït a Vilafranca del Penedès, entre cavallers i homes de paratge d’una banda, i els homes de la universitat de l’altra. En la sentència es condemna la universitat a pagar 779 sous de moneda de tern Barcelona.

També l’any 1398 els castlans Bartomeu de Vilafranca, Bernat Febrer i Elisenda, muller de Galcerà de Barberà, estan en desacord amb els prohoms de la universitat, perquè aquests últims volien que la seva participació econòmica en la reparació de la muralla i la vall de Vilafranca fos més amplia, tenint en compte el cobrament dels censos de cases dins de la vila.

A la Universitat de Vilafranca durant el segle XV li són confirmats els privilegis pels diferents reis que s’anaven succeint durant aquests anys. L’autoritzaven a continuar organitzant el règim municipal. Els consellers i el govern de la vila cada vegada més s’assentaren en el poder sense intervencions dels castlans. A causa de la crisi de la baixa edat mitjana l’antic ajuntament necessitava demanar crèdits, els censals morts, a nobles de la vila. Això farà que la universitat quedi endeutada, com moltes altres de Catalunya.

La xarxa de poder de la universitat

L’organització municipal va ser una xarxa de poder entre llinatges de la classe benestant de la vila que anava passant de pares a fills, ja des del principi. Els castlans deixaven cada vegada més el seu poder en mans dels consellers de la universitat i les seves branques familiars anaven més cap a Barcelona o altres indrets. L’engranatge del poder municipal quedava en mans d’uns pocs, els de la classe acomodada, alguns, relacionats familiarment amb els castlans, altres amb nobles feudals de la vila.

Els consells de la universitat

El consell de la universitat era l’òrgan que expressava la voluntat del municipi. El consell municipal apareix plenament organitzat en el decurs del segle XIV. Originàriament el consell general estava integrat pels caps de família, que progressivament, per raons d’índole política i a conseqüència dels problemes d’ordre que això ocasionava, va esdevenir un òrgan restringit substituït aviat per un nombre fix de prohoms, consellers o jurats de les diverses mans o estaments i que es reunia per resoldre temes especialment importants. Això era la tònica general, però a Vilafranca es concentrava sovint per decidir temes de tota mena.

Paral·lelament, un altre consell, el particular, era un òrgan configurat per poques persones, auxiliades per un nombre major de consellers o prohoms.

A més dels magistrats amb atribucions de caràcter polític o governatiu, en els consells hi trobem càrrecs municipals de gestió administrativa i assessorament tècnic, com el batlle. Aquest, com hem dit, era el representant del monarca i, nomenat directament per ell, presidia el consell municipal i aplicava les ordenacions generals i locals, mitjançant crides i bans. El batlle, per tal d’administrar justícia, era assistit per una cort o cúria, que era integrada per un substitut (lloctinent, en el cas de Vilafranca), el notari i el procurador fiscal.

Entre les atribucions del consell, tenien un relleu especial l’administració de justícia i tot allò referent a hisenda i fiscalitat.

Sabem que l’augment de la població i l’organització municipal al segle XIII va permetre a Vilafranca tenir l’any 1283 dos jurats diputats a les corts de Catalunya i el 1289 quatre jurats i seixanta consellers.

Els jurats al segle XIII ja formen part dels consells de la Universitat de Vilafranca del Penedès, però no és fins al segle XIV que s’escampen arreu del Principat. Era el nom que tenien els magistrats municipals i en nombre reduït –a Vilafranca eren a vegades tres o quatre– constituïen l’òrgan directiu del consell.

Les eleccions, tant pels consellers com pels jurats, eren anuals i regulades per privilegis reials que en algunes ocasions podien necessitar altres normes d’organització interna.

Com a vila reial que era Vilafranca i incorporada al comtat de Barcelona –com ja hem dit–, l’any 1328 el rei Alfons III, a través d’un privilegi, autoritza la Universitat de Vilafranca per organitzar el seu règim municipal, sense indicar de quina manera ho havia de fer. Pere III (1359) confirma el mateix privilegi, sense aportar res de nou. Deixen, per tant, que sigui la mateixa universitat qui elabori la seva organització.

Els llocs de reunió dels consells (general o particular) majoritàriament es feien a la sala capitular del monestir dels frares menors, al carrer de Sant Pere. El lloc que estava situat al costat del claustre actual, on es van celebrar també Corts de Catalunya els anys 1353, 1367 i 1451.

Un altre dels espais utilitzats era el Palau Reial, on ara hi ha el Vinseum, dit la casa del monestir de Santes Creus, ja que a partir de l’any 1308 aquest monestir comprà una part i el cobrador de les rendes de Santes Creus i s’hi instal·lava quan calia. L’església de Santa Maria era un altre dels llocs de reunió del consell. A vegades les trobades es feien davant del castell dels castlans, d’una casa d’un notari o d’un cavaller important de la vila o excepcionalment a sota d’uns ametllers, com aquella que es convocà a Sant Cugat Sesgarrigues: “[...] ab veu de crida públicament en lo loch de Sent Cugat, que tota persona de qualque condició fos qui fos, de Vilafrancha, fos de consell general, sots certa pena, al qual consell, tots del dit host qui venir hi volgueren hi foren. E com, fossen instats la major partida del dit host, en lo dit camp [del Raspall], sot uns ametllers [...]”