diumenge, 30 d’octubre de 2016

El feu de l’escrivania de Vilafranca del Penedès (segles XII-XV)


El notari escrivint un testament


El notari exercia d’escrivà de la cort i custodiava els documents. La immensa majoria de parròquies de Catalunya comptaven en un principi amb l’activitat del sacerdot com a notari. Des de l’any 1187 ja existia una escrivania notarial per tot el terme d’Olèrdola, i Bernat Clergue (del llinatge dels castlans de Vilafranca), frare franciscà, prevere de l’església de Santa Maria i gran terratinent, en fou el primer notari conegut. L’església de Vilafranca era qui posseïa l’escrivania, per concessió reial. Posteriorment l’escrivania passà de mans de Bernat al clergue Ramon de Puig (1209). L’any 1263 el rei concedeix l’escrivania del batlle i del veguer de Vilafranca al prevere Guillem Pere. El rei fa la donació a canvi del pagament d’un censal d’una moneda d’or a l’any. Totes dues escrivanies, per tant, passen a ser controlades per l’església de Santa Maria.

Posteriorment passà l’escrivania de la vila i tot el seu terme al rector de la mateixa església, Pere de Torruella, que al mateix temps era canonge de la catedral de Barcelona (1315). Torruella fa el reconeixement al rei Jaume II fent-li homenatge. Aquest mateix any l’escrivania passa a elaborar documents del terme tan sols de Vilafranca.

Pere Martí va ser el primer notari que no formava part de l’església de Santa Maria (1328) tot i que Berenguer Papiol, ardiaca del Penedès i canonge de la catedral de Barcelona, era qui va obtenir el feu i que el rei li donà la investidura. Bernat, el pare de Pere Martí, va ser veguer de Vilafranca l’any 1280. Posteriorment altres Martí formaran part de l’escrivania: Duran Martí (1344), Bartomeu Martí (1348-1355) i Pere Martí (1376). Durant els anys del segle XV, Francesc Martí, notari de l’Arboç (1464) i a Vilafranca (1473).

El feu de l’escrivania passà després al germà de Berenguer Papiol, Raimon. Aquest era cavaller, senyor d’una quadra de l’Arboç del Penedès. Raimon compareix davant del rei Pere d’Aragó per prestar-li el plet i homenatge corresponent (1336).

Els Papiol al Penedès eren senyors feudals d’una quadra al terme de l’Arboç i alguns van ser frares franciscans del monestir de Vilafranca durant els anys dels segles XIV i XV. Posseïen masos al terme de Castellet i la Gornal, però vivien a Vilafranca. El teixidor Jaume Papiol va ser persona influent a la vila pel fet de tenir un germà com a guardià del monestir dels franciscans i cobrar rendes per cases i horts de la vila.

Els límits de l’escrivania i el litigi del segle XIV

L’any 1344 sorgeixen una sèrie d’acusacions contra els rectors que fins aquell moment havien tingut el feu de l’escrivania perquè no havien actuat correctament quant als límits del territori de la batllia i la vegueria de la vila. La causa principal era que els rectors de l’església d’Olèrdola, que vivien al carrer de la Parellada de Vilafranca, també disposaven del feu d’una escrivania i els seus límits d’actuació es barrejaven amb els dels notaris de la vila. Els advocats vilafranquins Berenguer de Secabechs i Bartomeu Plana actuen com a àrbitres en un procés davant dels procuradors de l’ardiaca Berenguer de Papiol. No volem comentar els problemes que surten anotats en aquest llarg procés pel que fa als límits amb què haurien d’haver actuat els notaris-preveres i no van fer. Ens aturarem més en quins eren els notaris que surten treballant en l’escrivania de Vilafranca i d’Olèrdola i quins van ser els testimonis que van actuar-hi. El procés fa una història de les dues escrivanies. Fem ara una llista dels diferents testimonis que expliquen qui tenia el feu de l’escrivania i quin notaris la van exercir. 



Els testimonis:
Francesc Cabreny (notari), Arnau Figols (notari), Pere Marc (notari), Bartomeu Juncosa (notari),
Romeu Escofet (notari), Berenguer Bramon (notari), el seu fill Pere fou advocat i comissari reial a Vilafranca. Bernat Pellisser (notari), Pere Miró (notari), Bernat Vendrell (notari), veí de Molins de Rei. Gerard de Trilla (batlle de Vilafranca), Guillem Maiol (notari de la cort del degà del Penedès),
Guillem Llotger (advocat), Marc Joan (notari), Berenguer Marquès (notari), Berenguer de Secabechs (advocat), Bartomeu Plana (advocat), Bernat Martí (notari), Guillem Pellisser (notari), Pere Gerard (advocat), Miró de Saifores (senyor del castell de Saifores, Baix Penedès), Guillem Cavaller (prevere)

Caldria destacar els tres testimonis del llinatge Pellisser (dos Bernat i Guillem), que contesten i afirmen que l’única escrivania que existeix des de l’any 1188 és la de Vilafranca. Els Pellisser eren qui arrendaven un dels edificis (actualment hi ha la casa de la vila) perquè l’escrivania hi tingués l’espai necessari per fer les escriptures durant els anys del segle XIV i part del XV. Molts Pellisser van ser notaris a la vila i fora d’ella: Pere Pellisser, notari de Santa Coloma de Queralt (1398), Pere Pellisser, notari de Barcelona (1402-1412), Joan Pellisser, notari de Vilafranca (1485). I fins i tot més enllà del segle XV: Rafael Pellisser, notari de Barcelona (1614).

També podem dir que els testimonis, quasi tots, són notaris. Pocs són els preveres de l’església de Santa Maria que podrien haver donat més informació de com escripturaven els preveres-notaris. Els únics que surten en el procés que formen part de l’escrivania d’Olèrdola són Bernat i Guillem Pere. El rector de la dita església era en el moment d’aquests notaris Bartomeu Guarner.

Finalment el procés reafirma que l’escrivania sempre ha estat en poder del rector de l’església de Santa Maria. Els límits d’aquesta havien de ser de tota la vegueria i el terme de Vilafranca. La d’Olèrdola va sorgir posteriorment i sense donació de cap rei, i no es va prestar a ningú cap lleialtat o homenatge. Sembla que els notaris Pere van ser els causants d’aquest litigi.

Els Pere, Bernat i Guillem, actuaven igual que altres notaris, exercint les mateixes funcions a Vilafranca. Posteriorment Valentí i Pere de Pere van ser notaris de l’escrivania de Vilafranca. De fet, ja hem comentat que el prevere-notari Guillem Pere va ser qui va obtenir l’escrivania del batlle i del veguer l’any 1263. Guillem era també rector de l’església d’Olèrdola. Bernat de Pere va ser notari reial (1332) i signà molts documents reials de la primera meitat del segle XIV.

El causant de tot, doncs, era clar: el rei i el rector/preveres de l’església de Santa Maria s’enfrontaren per veure qui posseïa realment el feu de l’escrivania i tenia més poder a l’hora de limitar les actuacions dels notaris. En el procés es va seguint si s’havia d’actuar escripturant més fora de la muralla de la vila (les parròquies de Sant Salvador, Santa Magdalena, Santa Digna, Sant Jaume, el monestir dels Franciscans) o dins de la ciutat. Fora de la població el poder el tenia l’església de Santa Maria amb la seva comunitat de preveres, i a dintre el rei conjuntament amb els castlans eren més amos i senyors.


Notaris de l’escrivania del batlle i del veguer (segle XIV) segons el procés de l’any 1344:

Bernat Clergue (frare i rector de Santa Maria), Pere Miró (notari), Joan de Beers (notari) procedia d’un llinatge de jueus residents a Vilafranca. Pere Martí (notari), Dalmau Oller (notari),

Romeu de Montoliu (rector de Santa Maria), Marc Joan (notari), Ferrer Gilabert (notari),

Valentí de Pere (notari), Pere Miró (notari), Bernat Pons (notari), Pere de Pere (notari),

L’any 1395 el feu de l’escrivania de la cort del batlle és propietat de Ramon Vilafranca i dels notaris Francesc Jover i Joan Pellisser. Paguen de cens al rei 15 sous i 10 diners. Els rectors de l’església de Santa Maria ja no disposen del poder d’escripturar i “controlar” documents privats o públics. A partir d’ara seran els castlans o persones relacionades amb la universitat de la vila qui aconseguiran el feu.

Al segle XV el rei continua cobrant cens. L’escrivania de la cort del veguer i la del batlle s’arrenden de quatre en quatre anys. Els cavallers, els senyors feudals i gent benestant que actuaven com a senyors feudals a la vila eren els que la compraven. Pagaven un cens d’uns 40 sous o un paó del mateix valor al rei. Vegem quins eren els que tenien el poder en el feu de l’escrivania durant el segle XV.

Titulars del feu de l’escrivania de la cort del batlle i del veguer

Segle XV:

1400: Els hereus de Ramon de Vilafranca (ACA. Mestre Rac. 1023).

1401: Els hereus de Ramon de Vilafranca (ACA. Mestre Rac. 1024) i el notari Pere Pons.

1404: Els hereus de Ramon de Vilafranca (ACA. Mestre Rac.1404).

1405: Els hereus de Ramon de Vilafranca (ACA. Mestre Rac. 1027).

1406: Els hereus de Ramon de Vilafranca (ACA. Mestre Rac. 1028).

1416: Joan Boixadors, donzell, com a hereu de Ramon de Vilafranca  i el notari Pere Pons (escrivania del batlle) (ACA. Mestre Rac. 1036).

1413: Joan Boixadors, donzell, i Caterina Gual (ACA. Batllia general 1111).

1485: Joan Boixadors, donzell, i l’advocat Joan Busquets (escrivania del batlle)-(ACA. Mestre Rac. 1109).

1499: Francesc Pons, notari (el lloguer ara és de 60 sous de cens al rei, cada any).

L’any 1346, dos anys després del procés sobre els límits amb què havia d’actuar l’escrivania, el rei Pere el Cerimoniós concedeix a Ramon de Vilafranca, cambrer major de la reina Maria, pel temps de la vida del dit Ramon i d’un primer hereu seu, l’escrivania de la vegueria i batllia de Vilafranca del Penedès, en compensació dels diversos deutes que Jaume II i Alfons el Liberal havien contret amb el dit Ramon, i que ascendien a un total de 21.209 sous. Aquest Ramon de Vilafranca formà part del llinatge dels Bartomeu de Vilafranca del carrer dels Pellissers. La seva filla Maria es casà amb Joan Boixadors, l’hereu de Ramon. El notari de Vilafranca Francesc Claver regeix l’escrivania del batlle l’any 1366. Els anys següents no varia gaire la propietat del feu. Cal destacar la venda de l’escrivania de la vegueria i del batlle que fa l’hereu de Ramon, Joan Boixadors, a la vídua de Guillem Gual del mas de la Riba, Caterina, durant un any, pel preu de 11.000 sous.

Resumirem dient que primerament l’escrivania pertanyia al poder de l’església, a l’església de Santa Maria. Posteriorment, i a partir probablement del fet de no poder controlar el rei les escriptures i tot el que feien els notaris/preveres, va passar a mans de gent molt més a prop de la casa reial. El poder reial conjuntament amb persones influents de Vilafranca exercien el poder en els documents que manava fer el batlle i el veguer de la vila.


5 comentaris:

  1. Hola Josep. Un article molt interessant. Tinc un dubte: en el penúltim paràgraf, quan comentes que "Aquest Ramón de Vilafranca formà part del llinatge dels Bartomeu de Vilafranca del carrer dels Pellissers", significa que els Bartomeu i Ramón tenien de cognom Pellisser?

    ResponSuprimeix
  2. Exactament. Em sembla que ho vam comentar. Molts Pellissers es van emparentar amb els castlans de Vilafranca i alguns d'aquests van passar a cognominar-se Vilafranca. Tenim per exemple dos Bartomeu de Vilafranca que són coetanis en els mateixos anys. En els documents els diferencien com un del carrer dels Pellissers (per tant de cognom Pellisser) i l'altre del castell (que vivia al castell dels castlans de Vilafranca).

    ResponSuprimeix
  3. Hay que seguir con la historia dándola a conocer.enhorabuena.

    ResponSuprimeix
  4. Moltes gràcies. Aquesta és i ha estat sempre la meva intenció.

    ResponSuprimeix