 |
| Alfons I |
L'any 1191, Berenguer de Vilafranca, Pere
de Vilafranca, Dalmau de Canyelles i Vidià de Rafaguera, van rebre com a
castlans de Vilafranca la confirmació dels seus anteriors drets sobre la vila i
els seus habitants, per part del rei Alfons I, i es va reiterar la possessió alodial dels seus antecessors
i les respectives participacions amb els censos, rendes i drets de tota classe
que corresponien al monarca.
A partir de la seva lectura es veu
l'existència d'una progressió urbana, amb el seu mercat i fira, els seus
obradors... Aquest aspecte ens indica que ja feia un temps que Vilafranca
existia tant socialment com econòmicament.
Tres dades ens ho demostren encara
més. La primera, la d’un document
inèdit de l’any 1055 que recull la venda que fa una tal Ermengarda al seu fill
Albert de totes les cases, corts, prats, terres i vinyes que posseeix al
territori de la torre Dela, origen de Vilafranca, dins el terme del castell
d’Olèrdola, on es
corrobora que l’entorn urbà
ja existia, tot i que sembla que no organitzat políticament.
La segona dada, de l’any 1065, també
ens ho confirma. Una escriptura que conté la venda i permuta que un tal
Armengol Ebri i la seva muller Bellordis fan al comte Ramon Berenguer de l’alou
que tenien dins el terme del castell d’Olèrdola, en el lloc anomenat torre
Dela, amb els seus drets i pertinences, per altres alous, que Ramon Berenguer i
la comtessa Almodís tenien per 770 mancusos d’or.
L’última és una escriptura del
mateix any en què Esteve Mir, Edelvira i Guisla venen al comte Ramon Berenguer
el que posseïen en el comtat de Barcelona, al terme d’Olèrdola, l’alou de la
torre Dela, per 17 mancusos.
Hem de dir que el rei els concedeix
el domini senyorial de la vila, però amb la condició que la tinguin per ell –ut
per me habeatis–. Els ho confirma perquè la posseeixin perpetualment, com
la van tenir els seus pares, per donació del comte. Ens confirma, per tant, que
la Vilafranca d’aquella època posseïa béns que eren reials.
Els noms dels castlans anomenats en
la confirmació de l’any 1191 són Berenguer, fill de Pere Berenguer, el batlle
comtal de la vila l’any 1151; el seu fill Pere; Vidià, que fou fill d’Oller –el seu patronímic de Rafaguera era
degut al fet que el seu pare posseïa aquest mas i ell en va ser l’hereu–;
Dalmau de Canyelles, adoptant el cognom de la veïna vila penedesenca, lloc
aleshores també del terme d’Olèrdola i del qual es tenen notícies des de l’any
992. Els patronímics Bertran i Dalmau foren normals en els senyors de Canyelles
durant els segles XII i posteriors.
Hi ha una data l’any 1170 en què
Berenguer de Vilafranca, Pere de Vilafranca i Vidià Rafaguera no consten com a
castlans, però sí com a personatges que viuen a Vilafranca.
De Pere de Vilafranca trobem un document en què participava
conjuntament amb Oller i el seu fill Vidià i Berenguer amb els drets sobre un
forn de Vilafranca l’any 1171. El trobem casat amb Guillema. L’any 1206 encara
es viu. En un document d’aquest any, conjuntament amb la seva muller i els seus
fills i filles, dóna a Bernat d’Àger com a abat de Santa Maria del monestir de
Santes Creus una mitgera de blat del mas que posseeix a Centcelles, al camp de
Tarragona, per la salvació de la seva ànima i la dels seus pares. La seva
relació amb el repoblament del camp de Tarragona també és clara. Els tornem a
veure signant un document de venda, l’any 1210, d’unes cases de Vilafranca per
part de Bernat de Moià a Pere Mulet.
 |
| Document any 1055 on s'insinua una Vilafranca urbana |
Els hereus
del castlà Pere de Vilafranca i Guillema
L’any 1171 el castlà Pere de Vilafranca rep
per part d’Oller de Rafaguera i el seu fill Vidià els drets sobre un forn a
Vilafranca. L’any 1187 dicta testament.
El Testament
de Pere de Vilafranca
Designa marmessors el seu fill Bernat,
anomenat clergue de Vilafranca, i Guillem Puig, germà de la seva muller; fa
hereu el seu fill Pere donant-li el mas de Cortei ( La Granada – Alt Penedès),
terres i masies a Sant Quintí de Mediona, terres a la Geltrú, el feu de Pacs
del Penedès, el mas de l’Om (Sant Cugat Sesgarrigues), mas de la Riba amb el
seu molí (Olèrdola), el mas de Vallirana, que va fundar el seu altre fill
Berenguer; a la seva filla Elisenda li dóna un molí que hi ha a Subirats
(Penedès), diferents terres a prop del mas d’Espitlles (Santa Margarida,
Penedès) i del mas de l’Om; a la seva filla Saurina i als seus fills Bernat,
Guillem i Raimon, els honors que té al camp de Tarragona; al seu fill Berenguer
li deixa el cobrament de diferents censos de terres i freginals (terrenys de
farratge); a la seva filla Ermessenda, un camp de Sant Salvador i un altre de
Santa Digna (tots dos a prop de Vilafranca); al seu cavaller Francesc li dóna
vaques i ovelles i altres animals i robes.
En aquest resum del testament podem veure, a
part de ser castlà de Vilafranca, tot el que posseïa pel voltant de la vila. El
1190 Pere rep també els drets sobre un altre forn vell a Vilafranca, el qual
fou transformat en habitatge, per part de Berenguer de Vilafranca. Ja hem
anotat tres dels fills que van tenir Pere i Guillema. Guillem va viure i era el
propietari de terres i masos a Vallirana; Pere, com a hereu de Guillem, tenia
terres fora de la vila l’any 1279 fins ben bé l’any 1319. Pere és qui va exercir la castlania a
Vilafranca.
Altres fills de Pere i Guillema són Elisenda,
Saurina, Ermessenda, Ramon i Berenguer. Alguns d’aquests van viure i exercir el
seu poder en la vila de Montblanc. La vila de Montblanc des del seu origen
formava part de la xarxa de poder dels Vilafranca. En un document de l’any 1246
signat a Montblanc, no és clar que sigui Berenguer el castlà, però sí que forma
part de la universitat d’aquesta vila. L’any 1424 encara tenim un Bertran de
Vilafranca que surt en la documentació com a cavaller i formant part de la
mateixa universitat. L’any 1470 ja només hi trobem un Joan de Vilafranca com a
capità o castellà del castell de Montblanc. A partir d’aquesta data els
Vilafranca no tenen a Montblanc un pes específic, ja que no es troben en la
documentació posterior.
Bernat de
Vilafranca, clergue de Vilafranca
L’herència de la castlania a Vilafranca, com
dèiem, passà a mans de Pere, que es casà amb Ferrera. Un altre germà i fill de
Pere i Guillema era Bernat, anomenat en la documentació clergue de Vilafranca.
Va ser el precursor de l’hospital dels pobres de Vilafranca, abans de l’any
1200. També en aquest any posseïa el mas de Vallmoll, el que tenien els primers
Bonfill. L’any 1201 dóna al monestir de Santes Creus el dit mas de Vallmoll.
L’any 1204 fa testament. A partir d’aquest, podem saber que té terres i cases a
Lleida i que les dóna al monestir de Santes Creus; esclaus sarraïns que
reparteix entre la seva família i amics; i sobretot parla del seu nebot que es
diu Bernat de Vilafranca, fill d’un germà seu, a qui dóna un mas (casa) a la plaça
de Vilafranca; al seu germà Pere de Vilafranca li dóna un esclau sarraí, de nom
Almassor (àrab). A més, disposa que el seu cos sigui enterrat al monestir de
Santes Creus.
 |
| Plànol de la Vilafranca medieval |
Els hereus
del castlà Guillem de Vilafranca i Elisenda
Guillem era fill
del Berenguer castlà de Montblanc i Arsenda. Ell va ser qui va rebre la
castlania després del seu pare. Va ser castlà des del 1204 fins mes enllà del
1246.
Disposem del testament del cavaller i castlà
Bernat de Vilafranca amb data de l’any 1281.
Testament
del castlà Bernat de Vilafranca
És el 1269 quan li donen la castlania els
seus pares Guillem i Elisenda. D’aquest mateix any consta una escriptura on hi
ha la donació per núpcies que fan Guillem de Vilafranca i la seva muller
Elisenda, a favor del seu fill Bernat, de la castlania i domini que tenien a la
quadra de Vilafranca. Aquesta escriptura ens informa que el casament de Bernat
es deuria produir en aquesta data.
Els pares del citat Bernat, li cedeixen tots
els drets de la castlania que tenen pel rei. Posteriorment, Bernat va prestar
sagrament i homenatge al rei per la castlania el 3 d’agost de 1281, l’any en
què redacta el seu testament. Elegeix com a marmessors la seva mare Elisenda,
la seva muller Maria, filla de Bernat Llobet, un notari de Vilafranca, el seu
gendre Bernat de Fonollar, Bertran de Canyelles, el germà d’aquest Berenguer de Canyelles, el pare
d’aquests dos, Galcerà de Canyelles, el seu germà Dalmau de Vilafranca i el
cavaller Bernat de Puigmoltó. Vol ser enterrat al monestir dels frares menors
de la vila, lloc adequat per la seva condició de castlà, ja que l’altre lloc
d’enterrament situat pel voltant de l’església de Santa Maria de Vilafranca era
propi de gent menys noble.
La quantitat d’esglésies i capelles existents
en aquest any tant a dins de la vila com pel seu voltant fa que Bernat deixi
diferents sous a cada una d’elles. Passà la castlania al seu fill Berenguer,
tot i que aquest la donà al seu germà Ferrer.
Hem intentat deixar al descobert algunes
dades prou importants, per demostrar la relació que tenien aquest castlans de
Vilafranca del Penedès amb alguns pobles
d’aquest Gran Penedès medieval i fins i tot més enllà.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada