El llinatge Boixadors al Penedès (segles XIV i XV)

 

Sepulcre de Bernat de Boixadors (segle XIV)

Els Boixadors van ser un llinatge relacionat amb els castlans de Vilafranca. Bartomeu de Vilafranca, un fill bastard d’un altre Bartomeu de Vilafranca, es diferencien amb els documents en que el primer viu al carrer dels Pellissers (l’actual carrer de la Font) i l’altre al castell de Vilafranca.

El Bartomeu del carrer dels Pellissers es casà en segones núpcies amb Beatriu, filla de Joan Boixadors; era d’una família de l’estament militar del Principat de Catalunya, probablement originària del castell de Boixadors (Bages). El llinatge Boixadors, que comença al segle XII no es documenta al Penedès fins al segle XIV i XV, on tenen poder, tant amb relació als castlans com a tot el Penedès. S’uneixen amb la branca dels Cervelló de la Llacuna o els Avinyó d’Avinyonet, els castlans Vilafranca, els Barberà... Arriben a posseir el mas de Ribalta de Torrelavit -també va ser dels Avinyó-.

Joan Boixadors, el que es casà amb Maria, filla de Ramon de Vilafranca i néta de Bartomeu del carrer dels Pellissers, surt en els documents notarials com honrat, noble, donzell i notari. Abans de la seva majoria d’edat, Bernat de Boixadors és el seu tutor, casat amb Sibil·la Montbui, filla del senyor de Vilanova de Cubelles.

De tota manera, no va ser Maria solament la que s’emparentà directament amb els Boixadors. També ho féu Margarida, una germana seva i filla també de Ramon de Vilafranca, amb Berenguer de Boixadors del castell de Montoliu.

Un altre Joan, fill de Bernat, fou l’hereu de Ramon de Vilafranca, i posseïa l’escrivania de la cort del batlle i de la cort del veguer amb la senyoria del rei fins que l’any 1436 la ven a Caterina, vídua de Guillem Gual del mas de la Riba. També continua pagant els censos de senyoria corresponents al pati que ocupaven els Beguins a Vilafranca. Rep també per part d’algun familiar de la branca dels castlans el cobrament de censos de terres i cases del municipi de la vila, que pertanyien al cavaller Pere Febrer. Joan viu al castell dels castlans de Vilafranca.

Castell de Boixadors  (Sant Pere Sallavinera-Anoia)

A partir de mitjans del segle XV la branca dels Boixadors, els Boïl, és present a la vila: Joan Boïl de Boixadors, noble cavaller de Vilafranca i senyor del castell de Montoliu (Tarragonès), és administrador del seu fill Joan Boïl, sobre l’herència del cavaller Pere Febrer (1445). En temps de la guerra civil (1462-1472) són afins al rei Joan II. Per donació del rei, rep Enric Boïl de Boixadors la possessió del castell de Subirats (1464) amb tota la seva jurisdicció civil i criminal.

A finals del XV alguns Boïl Boixadors se’n van a València. El patrimoni que tenen encara a la vila calia administrar-lo: Josuè Boïl de València reconeix a la comunitat de preveres de l’església de Santa Maria de Vilafranca una sèrie de censals que han de cobrar per l’ànima del cavaller Raimon de Vilafranca, per la de Iolanda, vídua del cavaller Pere Febrer, i per la del difunt Joan de Boixadors (1474).

Algunes de les cases que formaven part del castell dels castlans van passar a ser propietat dels Boïl Boixadors després de la guerra i les van vendre a diferents particulars de la vila i de fora.

Ja al segle XVI els Boixadors posseeixen cases, masies o llocs que havien format part dels Vilafranca o Barberà: baronia de Riudefoix (Sant Martí Sarroca), casa Estalella (Castellví de la Marca), Mas de Pontons (Alt Penedès).

Reproducció del sepulcre de Guillem de Boixadors a Sant Benet del Bages.

Altres llinatges del Penedès relacionats amb els Boixadors van ser:

Els Avinyó. Aquesta família era originària d’Avinyonet del Penedès. Van ser propietaris de diferents masies del Penedès: mas Pontons, mas Ribalta (Torrelavit) i diferents cases a Vilafranca. El frare franciscà Marc Avinyó fundà la Pia Almoina a Vilafranca l’any 1401.

Els Montoliu. Tenien diverses propietats a Calafell, Cubelles, Altafulla, Pontons. Un Jaume Montoliu es casà amb Elisenda, filla del castlà Bernat de Vilafranca i que passà a ser castlà de la vila a principis del segle XIV. També s’emparentaren amb els Barberà.

Els Montbui,  que s’emparentaren amb els Barberà i amb els Salbà. Van ser castlans del castell de Cubelles. L’any 1464 Joan de Montbui, castlà d’aquest castell, fou declarat contrari a la corona del rei Joan II, i el rei nomenà a Gaspar d’Avinyó castlà de Cubelles en el seu lloc. Els Montbui van obtenir per herència la casa de Savall (Subirats). Una altra de les cases senyorials importants fortificada del Penedès en la baixa edat mitjana.

Famílies, llinatges, gent noble que s’enriquí a expenses de la Vila lliure o franca d’impostos, que ajudava a incrementar els seus beneficis i el seu poder senyorial. També a base de beneficiosos enllaços matrimonials i a finals de segle XV estan en el bàndol dels guanyadors de la guerra.

La relació familiar/matrimonial dels Vilafranca amb tot tipus de gent noble o senyors d’altres espais de poder escampats arreu del Principat, farà que el seu poder es multipliqui i contràriament disminueixi cada cop més, i sobretot durant el segle XV, en el seu centre original de la seva potestat, a Vilafranca del Penedès.

Les causes les podem trobar en el patrimoni que van anar aconseguint, arrel de les seves relacions familiars i que havien d’estar controlats en tot moment i per tant, van haver d’ampliar el seu domini, el seu poder econòmic, polític i social.

També una altra causa podria ser el nou centre de poder que cada vegada més tindria en la vila de Vilafranca, la universitat. Aquest nou centre de jurisdicció que aglutinava altres estaments benestants i sobretot durant el el segle XV, van ser els que van agafar el nou repte de domini de la ciutat en tots els seus àmbits.