El
clavari era un oficial de l’antiga Universitat (Ajuntament), l’encarregat
sobretot de passar comptes. S’elegia per sorteig, pel sistema d’insaculació,
l’anomenat règim de sac i sort. Segons el règim de l’any 1454, firmat per Joan
de Navarra, germà d’Alfons IV el Magnànim, el càrrec era un any del sac de mà
major i l’any següent del sac de mà mitjana, i era elegit després del de jurat.
Encara que l’any 1408 no va ser així sinó que es vengué el càrrec en pública
subhasta al millor pagador i abastava un període de regència d’un any.
La
condició que s’exigia era la de saber llegir i escriure.
El clavari haurà de comprar o regir la
clavaria per tot el present any 1408 hi hagi diners o no n’hi hagi.
Les
funcions i pagaments que havia de fer el clavari de Vilafranca del Penedès
l’any 1408, segons un document extret de l’Arxiu Comarcal de Vilafranca que es
feien públics, eren els següents:
Els
encarregats aquell final d’any 1407 d’enumerar les funcions del nou clavari pel
nou any que comença, són les persones honrades
que formaven el jurat, els mercaders Guillem Coll, Joan Esplugues, Bernat
Pellisser i Antoni Cabrera. Manen que el clavari anomenat ha d’estar un any
essent oficial de la dita Universitat:
“En l’any de
la nativitat de nostre senyor 1408 a un any comensador lo primer dia del
present mes de gener e finara lo darrer dia de desembre primer vinent amb los
adjutoris (les ajudes) e questa davall escrits e ordenat”.
Primerament,
els jurats, en nom de la Vila, donaran e assignaran e faran adjutori de la retribució per ajudar en les despeses que ha
de tenir el clavari. Aquesta ajuda sortirà de: “...tots los
preus de totes les imposicions ja venudes e d’aquelles qui dins lo present any
se vendran, e tot això que la vila acostuma cascun any de rebre de diverses
persones e per diverses raons en certs termes...”
També prometen els jurats honrats que els diners
recollits d’aquesta manera hauran de servir per pagar les pensions de préstecs (censals morts) que la Universitat
deu: “...que venudes totes les dites
imposicions de la dita vila e los preus d’aquelles , en semps amb això que la
vila acostuma de rebre a la quantitat que el dit clavari haurà a pagar així per
pensions de censal morts, e per salaris e dades comunes e totes altres messions
que el dit clavari haurà a pagar dins lo
dit any...”
També al mateix temps la Universitat ha fet
préstecs (censals morts) a diferent gent de la Vila i per cobrar aquestes pensions ho ha de fer el clavari: “...dit clavari haia e sia tengut de haver
reebre e exegir totes e sengles quantitats de diners los quals la dita
universitat rep e ha acostumat de rebre cada any en certs termes de diverses
persones qui aquelles fan a la vila per diverses raons...” A més entre el
que ha de cobrar s’hi ha de sumar les 10 lliures 6 sous i 3 diners les quals en
Pere Marti mercader de la dita vila fa cada any en el dia de Santa Maria,el dos
de febrer.
Haurà també de manar escriure al notari de la
cort del batlle de la Vila, els comptes d’ingressos i despeses tant del mateix
clavari com dels jurats: “...haia sia tengut de metre en compte de
reebudes e de dades totes e sengles quantitats de diners administrades per los dits jurats e clavari en nom llur dins
llur any per qualsevol causa raó se
façen les quals reebudes e dades sien
escrites de ma de l’escriva de la vila et les quals sien havudes per
autentiques segons es acostumat...”
No amagarà públicament el clavari el nom de
qui haurà comprat les imposicions de la
carn i el peix. És a dir, el cobrament dels impostos del carn i el peix
podia ser venut a qualsevol persona i a qualsevol preu i d’aquesta manera la
Universitat hii podia treure benefici. El que comprés les rendes havia de ser
publicat i a coneixença de tothom. El deure del clavari era ajudar en aquest
afer i saber el preu en què s’ha venut el cobrament d’aquests impostos.
Amb els dits compradors el clavari els hi cobrarà de la següent
manera : “...haia e sia tengut de allongar (allargar) los compradors de les dites
imposicions per los termens davall escrits, ets a saber la paga del mes de
gener per tot lo mes de febrer, e de la paga del mes de febrer per tot lo mes
de març, e així de totes los altres mesos
En el cas dels compradors d’altres impostos
es pot allargar el seu pagament: ...de
les imposicions del vi, del safra e de
les bisties sien fetes maiors pagues en los mesos ques solien mes vendra
com se venien de 4 en 4 mesos per tal com en un mes se solien mes vendra que en
altre, et aixó venga a coneguda dels jurats...”
Seguidament diuen els jurats que haurà doncs
de pagar totes : pensions e fruits e anuals de censal morts e serveis de comandes que la
vila faça e tots altres interessos
que la vila faça e sia tenguda pagar a qualsevol persones e per qualsevol raó
los quals censals munten a quantitat de 60
mil sous poc més o menys.
Aquest any 1408 és el que encara continua en
la reparació/ampliació de la muralla de la Vila i és per això que: “...haia e sia tengut de pagar lo dit clavari
tots anuals ques facen per les
propietats qui foren preses per lo mur...”
Les quantitats que segueixen han de ser
pagades per la Universitat i per tant pel seu clavari:
A la casa
de l’Almoina, per la caritat anual, (fundada a Vilafranca el 1401) 20
lliures el dilluns de Pasqua/ El salari
dels jurats que són 20 lliures/ El salari
dels advocats de la Universitat, dos lliures deu sous/ El salari de l’escrivà de la Universitat
20 lliures i una lliura per paper/
El salari del síndic de la
Universitat, una lliura i cinc sous/ El salari
del lector de la Universitat, cinc lliures/ Pagament als franciscans o frares menors de la Vila per vestuari deu lliures/ El salari dels mestres de gramàtica, 20
lliures/ La soldada del missatger de
la Vila, 11 lliures/
La Vila era obligada al pagament de les
cenes: “...item per les cenes del senyor
rei e de la senyora reina per cascun 20 lliures/ El salari dels oidors de les comptes 4 lliures, Salari dels escrivans de la cort del batlle 2
lliures 10 sous/.
Al pregoner
Francesc Esblades per fer les crides (bans) una lliura, dos sous/
El salari
dels joglars i les seves vestidures cinc lliures/.
Seguidament venen les clàusules de
l’obligació per part del clavari de lles seves funcions i que sinó ho fes seria
multat amb 500 sous. I finalment no pot donar ni deixar el càrrec a qualsevol
altre que no sigui ell ni es pot desdir una vegada hagi comprar el càrrec:
“...Item
quel dit clavari qui la dita clavaria
comprara e al qual la asta fiscal sea liurada per lo corredor en lo encant
public haia a regir la dita clavaria personalment e no per substituit ne
len pusguen erer per altre.
Item entenem
e declarem los dits honrats jurats que aquell qui en lo encant públic dira en
la present clavaria nos pusguen desdir ne exir d’aquella dita dins 4 dies
comptadors del dia avant que y haura dit no contrestat qualsevol dret
constitució constuma us o privilegi sobre aço fets o servats a menys temp...”
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada