dissabte, 22 d’agost de 2015

Els arrendataris a la Vilafranca medieval




https://eltoledoescondido.files.wordpress.com/2012/07/42.jpg?w=450&h=336

Tots els emoluments i drets que el rei extreia de la vila per raó de mercat i fires que procedien de l’ús de mesures i de lleudes, o aquells que percebia dels mesuratges o de les quarteres del mercat (el de la sal, el de l’oli, el del rendori les lleudes del peix, la del pla, de les bèsties i porcs, i la gran lleuda de la fira), és a dir, totes les rendes i drets reials, eren arrendats en pública subhasta a la plaça Major. La duració era anual o biennal. Els arrendataris pagaven el producte de l’arrendament, per terços, al batlle general com a gestor administratiu del patrimoni reial i l’encarregat de fer la subhasta.

Els arrendataris eren homes de l’alta esfera tant política com econòmica de la vila. Ells participaven en les decisions de la universitat. Alguns tenien relacions familiars amb gent noble o amb els mateixos castlans de la vila. A partir de ser els cobradors de les rendes reials, els seus beneficis s’incrementaven, el seu poder augmentava, i el seu prestigi social i polític era evident.

A les dades dels primers anys del segle XV, aconseguides en els comptes del mestre racional, hi veiem anotats com a arrendataris de les rendes reials els cognoms de mercaders i notaris de Vilafranca.

 

Els Cabreny

El mercader Joan Cabreny compra les rendes del rei en subhasta pública i les administra de l’any 1400 al 1402. El fill de Pere Cabreny, notari, té les rendes els anys següents (1402 al 1404).

Trobem la família Cabreny, en la documentació, a partir de l’any 1294, vivint a Vilafranca. Els anys posteriors del segle XIV posseeixen terres i el mas anomenat Baullop a la parròquia de Santa Margarida, a prop de Vilafranca. Eren senyors, tenien homes propis, solius i afocats en aquell indret.

Durant aquest segle XIV un Joan de Cabreny és notari de l’escrivania de la vila. Marc Cabreny, pare de Joan, forma part de la universitat i és jurat de Vilafranca. Un altre Marc és prevere de l’església de Santa Maria de la vila. L’any 1377 Joan Cabreny, mercader, es casà amb Elisenda Nadal, filla del senyor de la quadra de Puigciuró (Sant Cugat Sesgarrigues). Obtenen en aquest moment cases a la vila com a dot, i cobren diferents rendes en els carrers de la Fruita, Ferrers, Forn dels Monjos, del Mar, Puigmoltó i la Pobla de Llobets.

Les relacions a fora de la vila dels mercaders vilafranquins les podem veure en el següent exemple: Joan de Cabreny, mercader, nomena procurador seu Pericó Martí, mercader, de Vilafranca, perquè demani i recuperi 8 lliures i 9 sous que Pericó Amigó, d’Alforja del Camp de Tarragona, tenia en comanda seva, segons un document signat el dia 21 de l’any 1386.

Els Cabreny van començar el segle XV, amb un poder econòmic, polític i de prestigi social no gens menyspreable. Per això es podien permetre el pagament de 2.000 sous cada any per la compra de les rendes del rei en pública subhasta, i a la vegada ho aprofitaven per cobrar les seves pròpies rendes que tenien a la vila. Una part dels beneficis que els Cabreny cobraven de les rendes de moltes cases anava a l’erari reial.

http://lh3.ggpht.com/_KKTCT60suEU/TIUeOukfANI/AAAAAAAABBU/zsOdnRNHwRE/agricultura%20anderrerida.jpg?imgmax=640

Els Sapera

El llinatge Sapera forma part durant el segle XIV de la universitat de la vila. Valentí Sapera arriba a ser l’any 1401 lloctinent del batlle general del rei. Bernat Sapera, fill de Valentí, i el fill seu, Guillem, van ser els compradors de les rendes els anys 1404-1406 i 1410-1412. Tots eren mercaders.

Lluís Sapera va ser vicari de l’església de Santa Maria i rector de l’església de la Bleda (Sant Martí Sarroca). A finals del segle XV el castlà Hug de Vilafranca (Desplà) s’anomenava també de Sapera perquè heretà alguns dels béns dels Sapera, aspecte que ens fa suposar que hi va haver un enllaç matrimonial amb els castlans de la vila. Molts eren també els carrers on el llinatge hi cobrava rendes, tant d’horts com de cases. Fins i tot un dels carrers de la vila es va dir durant els anys del segle XV carrer de Valentí Sapera: estava situat molt a prop del lloc on se celebrava la fira de la vila.

Els Sapera, per tant, entren en aquesta xarxa de poder no ja pel que tenien, sinó ampliant el seu patrimoni cobrant les rendes del rei. Valentí Sapera, durant tots els anys del segle XV, rep una part corresponent dels diners que es paguen de les rendes. La quantitat és sempre de 500 sous. A partir de l’any 1437 és el seu fill Bernat el beneficiat. Més endavant és la seva vídua, Elionor, qui rep els diners.

https://encrypted-tbn1.gstatic.com/images?q=tbn:ANd9GcRJj9X5MLq2LH3aSaGj4e_nh5FRUSg0gKZ3ajgdMoaK7q0Wwg6cDw

 

Els Tàrrega

L’historiador Jaume Aurell ens diu: “El mercader Joan Tàrrega [...], fill d’una família de drapers de Vilafranca del Penedès, va formar part d’algunes companyies comercials de Barcelona del segle XV, combinant la seva residència entre Barcelona, Vilafranca i Flandes. Les seves inversions es reparteixen entre l’adquisició del senyoriu de Bellvei, al Penedès, inversions en armaments de naus, arrendament de rendes privades, compra de censals i alguns altres negocis especulatius. En definitiva, una demostració més de l’habilitat dels mercaders d’aquesta època per diversificar les seves inversions i per submergir-se en el món especulatiu i financer de l’època.” Fou el pare de Joan, el també mercader Bartomeu Tàrrega, el comprador de les rendes de l’any 1406 fins al 1418. Bartomeu va ser al mateix moment el clavari de la universitat de la vila, és a dir, administrava els béns reials i també els de la universitat.

Els anys anteriors, a finals del segle XIV, el mercader Francesc Tàrrega, pare de Bartomeu, era el dipositari reial a Vilafranca. Moltes són les rendes que cobraven els Tàrrega a Vilafranca.

Es van emparentar amb els nobles Avinyó. Agnès, filla de Bartomeu Tàrrega, es casà amb el cavaller Joan d’Avinyó l’any 1457.

Totes les inversions i les relacions matrimonials amb gent influent a la vila no haurien estat possibles sense haver enriquit el seu patrimoni tant polític com econòmic. El cobrament de les rendes reials va ser un camí important per aconseguir-ho.

http://www.xtec.cat/~cgonza2/imagenes/imagenes%20segundo%20ESO/edad%20media/B.E.M/imagenes%20bem/mercado%20medieval.jpg

Els Malet

Finalment, comentem l’aprofitament que també va treure la família Malet de poder cobrar les rendes reials i les seves pròpies a Vilafranca. A partir de l’any 1408 fins al 1412 va ser el mercader Pere Malet l’encarregat de fer aquesta feina.

Els Malet els trobem vivint a Vilafranca des de l’any 1298: els marmessors de Ferrer Malet actuen contra el veguer de Vilafranca, Bartomeu de Mans, per abusos en l’exercici de la cort de la vila. Són, els Malet, propietaris d’alguns dels hostals de la vila on s’allotgen prostitutes en els anys dels dos segles posteriors (XIV i XV).

Posseeixen molins, terres i cases tant a dins de la vila com a pobles de la comarca: Sant Martí Sarroca i Fontrubí.

L’advocat Joan Malet forma part de la universitat de la vila. A finals del segle XV alguns Malet van a viure a Barcelona –hi trobem el notari Esteve Malet–. S’emparentaren amb altres mercaders de Vilafranca.

Altres personatges no menys importants són els arrendataris de les rendes, en els primers anys del segle XV: els mercaders Joan Mata i Marc Golet i el notari Pere Pons. Eren famílies semblants a les comentades anteriorment. Podem veure, per tant, que els castlans, els representants del rei a Vilafranca, ja no van ser els únics personatges en el cobrament de les rendes reials. Podria haver passat que el rei confiés més en les persones que dirigien la vila a través de la universitat (l’ajuntament medieval); és a dir, el poder dels castlans cada vegada era més reduït. La universitat anava aconseguint més poder tant polític com econòmic.

 

Cap comentari:

Publica un comentari