El Mas Ratera de Castellvell (Castellví de la Marca)

Castell de Castellvell (Castellví de la Marca)

 

Enfortits els cristians en la línea del Llobregat i havent ocupat l’Ordal, decideix el Comte Sunyer (914) conquerir el Penedès. A Olèrdola, destruïda pels sarraïns, el Comte Sunyer hi fa reedificar el castell  i una església sota l’advocació de Sant Miquel i Sant Pere (929).

Amb tot, Castellví o Castell vell extrem, o la Marca, ha nascut amb plena personalitat a la vida social, religiosa i militar, conservant durant anys, una categoria diferents entre l’escampall de pobles i terme del Penedès.

Al comte Sunyer li succeí Borrell II, que partint del Castell de Castellvell s’enfilà per Marmellà, conquerint el Montmell fins el Coll de Santa Cristina. Durant aquest període fou intensa la construcció de defenses en els lloc més exposats. Es concedeixen immunitats o franqueses als qui habiten al Montmell i altres llocs perillosos, a fi de que no abandonin llurs habitatges. Amb tot, l’any 985, Almançor feu una incursió que passant pel Penedès fins a Barcelona va malmetre i destruir moltes d’aquestes defenses.

Al prendre el comandament del Comtat barceloní el Comte Ramon Borrell (992), va empènyer la Marca o Frontera fins al riu Gaià (1015) i promogué una expedició cristiana a Còrdova (1010) que s’organitzà i partí del Penedès.

Tot i així durant força temps (1070-1096) tota la plana del Penedès, quedà molt abandonada i buida, degut a les interminables incursions sarraïnes que tot ho malmeteren.

A partir de la meitat del segle XII, la reconquesta anirà endavant, Ramon Berenguer IV conquereix Tortosa (1148) i Lleida (1149) i els últims reductes sarraïns (1153). Aquest Comte feu reedificar més de 300 esglésies. Era el temps de la restauració d’Olèrdola, de la fundació del monestir de Poblet, de la naixença de Vilafranca del Penedès i d’una fundació de masos arrecerats als camins vells, als camins romans, a les carrerades.  

Així sorgí la frontera i grups de pagesos decideixen marxar pel seu compte cap a ella per trobar terres noves.

El Mas Ratera de Castellvell de la Marca

Un Mas, com a molts que hi havien al Penedès actualment ja no hi és. Un Mas però que ha deixat el topònim a un nucli de població dins el terme de Castellví de la Marca, el Barri de Ratera.

Era un Mas medieval que sorgí molt probablement el segle XII i va donar nom als que hi van viure. A mitjans d’aquest segle, l’any 1269, trobem un document on el noble i senyor feudal Bartomeu de Castellbisbal atorga la definició, és a dir donar per a finalitzat, a Ramon Ratera, al seu fill Ramon, a la muller d’aquest Elisenda, a Ferrer Ratera i a la seva muller Berenguera el deure de residència que tenien amb ell per la possessió del Mas Ratera, propietat del mateix Bartomeu, que continuarà però, mantenint intactes la resta dels seus drets medievals sobre el mas.

Els Castellbisbal, els Olorda i els Ribes

El 1189 era castlà del castell de Castellbisbal, en Bernat de Castellbisbal, vassall dels Castellvell que tenien drets sobre Castellbisbal en nom del bisbe de Barcelona. Els desacords de l’hereu de la casa de Castellvell amb el bisbe va propiciar que el rei confisqués el castell fent-lo passar als béns de la corona. Anys més tard el rei Alfons el Magnànim el va tornar a cedir als Castellbisbal.

Els Castellbisbal van ser castlans de Calafell, de Cubelles, de la Bisbal i altres espais medievals del Penedès.

L’any 1328 el  cavaller Berenguer d’Olorda conjuntament amb el seu fill Pericó i la muller d’aquest, fan entrega de la possessió a un altre cavaller i senyor en Bernat de Penyafort d’uns masos anomenats de Ratera situats en el terme de Castellvell juntament amb totes les seves possessions, honors i drets feudals que abans eren del noble Bernat Guillem Ribes.

Els Olorda els trobem al Penedès a partir de l’any 1275, concretament en el terme de Pacs del Penedès: el cavaller Berenguer d’Olorda anomena testament l’any 1290 (pare del primer Berenguer). En el dit testament sabem que la seva família està pel Penedès: són també senyors de La Granada, un fill, l’Humbert, és prior del hospitalers de Sant Valentí de les Cabanyes. Són parents seus els senyors de Fontrúbia (Fontrubi).

Els cavallers i senyors feudals Ribes (originaris de Sant Pere de Ribes) són també al segle XII pel Penedès, també a Avinyonet del Penedès: el 1158, Ramon i Sibil·la de Ribes cedeixen el Puig de Santa Susanna situada al terme de Sant Pere d’Avinyó al senyor d’Avinyonet, i així aquest, poder construir una fortalesa i un hàbitat. Trobem els Ribes tambe ocupant altres indrets del Penedès, a part de Ribes, a les Gunyoles, a les Cabanyes, a la Granada...

Els Ratera

És per tant, a partir de finals del segle XII que la família Ratera i el seu cognom s’expandeix pel Penedès i altres contrades.

Va ser l’any 1312 quan Bernat Ratera amb el seu fill Arnau i la família es traslladà del terme de Castellví de la Marca cap a Vilafranca del Penedès. Tenen i treballen terres dins el terme de Vilafranca: a les Clotes, a Puigroig...

El 1348 Bertran de Ratera dicta el testament. Vol ser enterrat a l’església de Santa Maria de Vilafranca. Fa deixes a la dita església, als pobres vergonyants de la dita església, a l’hospital de pobres de Vilafranca, a les esglésies de Sant Julià, Sant Salvador de la Calçada, Sant Andreu de la Picollera, Santa Digna, Santa Maria dels Horts, Santa Maria de la Tallada i Sant Pau de Vallmoll, totes situades dins el terme de Vilafranca i Santa Maria de Penyafel (situada a la parròquia de Santa Margarida i els Monjos).

Al seu nebot Berenguer de Ratera de Avinyonet, li deix 30 sous, Al seu germà Romeu de les Cabanyes, 15 sous. A una altra neboda seva, Berengaria de Santa Fe del Penedès, casada amb Berenguer Agustí li deix 20 sous. Finalment, a la seva néta, Francesca, filla d’Arnau Ratera li deix una terra situada en el terme de Vilafranca.  

Com podem veure recordava molt poc el seu origen, ja no disposaven de cap terra dins el terme de Castellvell (Castellví de la Marca).

El Mas Ratera en els segles posteriors

El Mas durant el segle XV encara es viu. El mercader de Vilafranca, Francesc Babau és un dels que hi cobra rendes l’any 1422. Se l’anomena ara el feu de Ratera, és a dir, aquell domini de què un senyor era investit pel rei o un altre senyor de domini major, amb obligacions i drets determinats. Exactament hi rep en Babau, aquest any 11 quarteres de civada de rendes anualment. Ell és l’hereu d’un altre cavaller, en Francesc Llaurador que també hi cobrava rendes del Mas o Masos que hi havia a prop del de Ratera. Si aquests eren els senyors, qui hi vivia al Mas?

Els Palau

Sabem que a finals del segle XIV i en els anys del segle XV hi vivia la família Palau,. L’any 1395 Berenguer Palau és home propi, soliu i afocat de la comanda dels hospitalers de Vilafranca del Penedès, és a dir, un pagès remença amb els seus mals usos que havia de pagar al comanador del dit Hospital de Sant Joan.

Alguns Palau es van cognominar de Ratera. Fixem-nos: l’any 1435 Valentí Palau és el que viu al Mas Ratera. L’any 1467, Maria filla de Valentí de Ratera (és el mateix Valentí Palau) i de Constança es casa amb el teixidor de Vilafranca, Joan Tintorer. A finals del segle, el 1485 trobem un document on es diu el Mas d’en Palau de Ratera situat molt a prop del poble de la Múnia.

Els Jansà

A partir del segle XVI és el llinatge Jansà el que viu en el Mas Ratera i a més el tenen en propietat. Són els hereus d’aquell Valentí Palau. El primer documentat és en Vicens Jansà, pagès del Mas Ratera l’any 1563.

Els Jansà en el segle XV vivien a la parròquia de Sant Joan d’Olesa de Bonesvalls. El 1404 Ferrer Jansà hi té masies i terres en aquest terme.

Tot i així els Jansà també amplien la seva estada al Penedès i viuen a diferents espais, com a la mateixa Vilafranca del Penedès: on hi viu l’any 1606, el pagès Tomàs Jansà, oriünd de la casa de Ratera, situada al terme de Castellvell.

Continuen els Jansà essent propietaris del Mas Ratera, el mateix Tomàs anomenat, l’any 1608, deu rendes de diferents terres al senyor del castell de Pujades, situat a dins el terme de Castellvell, a Lluís de Masdovelles.

Com que el castell de les Pujades era també senyor de les terres del Mas Ratera, a partir del segle XVII els Jansà se’ls anomena de les Pujades: Tomàs Jansà del Mas de les Pujades (1625);

Benet Jansà ermità de la capella de la muntanya de Sant Pau, fill de Tomàs Jansà pagès de les Pujades (1702); 

Actualment el cognom Jansà encara existeix en el terme de Castellví de la Marca (Castellvell).

El Mas Ratera ha desaparegut de les nostres contrades, però queda la seva història. Això només ha estat una pessic. El nostre paisatge, el nostre entorn ens diu moltes coses de la nostra presència en aquest Gran Penedès.