dissabte, 18 de juliol de 2015

Tomàs Alsina i Guillem Rubió: dos franciscans vilafranquins




http://img.scoop.it/ZLWMAaqcVERClSxLsa70D4XXXL4j3HpexhjNOf_P3YmryPKwJ94QGRtDb3Sbc6KY

Entre els anys 1316 i 1317 es desenvolupà al monestir franciscà de Vilafranca una discussió que parlava sobre la fi del món i sobre la bondat de l’ensenyament oral. Entre els beguins vilafranquins i els franciscans espirituals hi havia un estret vincle a tot Catalunya. Les interpretacions pròpies de la pobresa evangèlica que feren els franciscans espirituals  té molta influència a tot el principat. Trobem dins d’aquesta línia a Arnau de Vilanova, Pere d’Aragó, framenors, clarisses i terciaris. Aquests últims s’integraren dintre dels beguins.

http://www.biografiasyvidas.com/biografia/v/fotos/vilanova_libro.jpg

Tomàs Alsina fou un franciscà vilafranquí, el trobem signant documents com a testimoni a l’any 1305,que participà activament en la vida espiritual i religiosa de finals del segle XIV. Alsina va ser teòleg, mestre de teologia del rei Joan I i ministre provincial dels franciscans entre els anys 1375 i 1406. L’hem documentat l’any 1371, quan la reina Leonor de Sicília, tercera muller de Pere III el Cerimoniós, reina d’Aragó, li atorgà vint-i-cinc florins pels costos del seu magisteri.

L’any 1380 com a persona de confiança de la cort reial formà part de la comissió que examinava les revelacions de Pere d’Aragó. Aquestes foren considerades falses. Aquell mateix any el rei Joan li assignà dos-cents florins anuals.

A la butlla Sincerae devotionis del papa Climent VII, datada a Avinyó el 10 de març de 1382 hi apareix com a ministre provincial el frare “Tomàs Olzina”, investit a Terol el sis de juny de 1378. En aquest any de 1382, Francesc Eiximenis des de València va fer una incursió a Barcelona, conjuntament amb el seu company Tomàs Alsina, cridat pels consellers de Barcelona, per a pacificar uns escàndols i alteracions que es van produir en el convent franciscà barcelonès.

http://grupsderecerca.uab.cat/arnau/sites/grupsderecerca.uab.cat.arnau/files/images/arnaut2.jpg

Posteriorment apareix com a confessor del rei Joan com a un document de 1391. El document és un pacte entre el convent de Sant Francesc de Vilafranca, en nom del frare Berenguer Alegret, guardià del monestir, i els administradors de l’Almoina de sastres i pellissers de les capelles de Sant Lluc de l’església de Santa Maria i Sant Lluís de l’església del dit convent. Els membres de l’almoina volien construir un carner o túmul davant mateix de la capella de Sant Lluís.

Un any després, es féu un contracte entre Tomàs Alsina i Lluís Borrassà, relatiu a la pintura d’un retaule dedicat a les Santes Caterina i Elena. El retaule anava destinat al convent dels frares menors de Vilafranca del Penedès, actualment desconegut.

El mes d’agost del mateix any s’expedí una carta de remuneració atorgada per Lluís Borrassà. Aquesta era a favor de Fra Alsina per la suma de 30 lliures barcelonines. Eren el primer pagament del total de 45 lliures, preu convingut per la pintura del retaule, destinat a Vilafranca.

Alsina fou un franciscà famós a la seva època, tal com demostra el fet que l’inquisidor Nicolau Eimeric li dedicà un tractat contra nigromàntics, l’any 1395.

http://blogs.elpunt.cat/enricfigueras/files/2012/06/diccionario11.jpg
L'inquisidor Nicolau Eimeric


Benet XIII (l’any 1404) confià a Fra Alsina i Fra Peguera per a que intervinguessin en una causa que afectava a les clarisses de Vilafranca i l’elecció de la seva abadessa. La biblioteca d’Alsina també era reconeguda. Un any després el rei Martí demanà al bisbe de l’Urgell els tres volums d’acotacions sobre la bíblia, que havia aconseguit d’Alsina.

El 1408 es signaren uns capítols entre varis frares conventuals: Pere Çavila –guardià del monestir–, Gabriel Bartaró vicari, Blas Serra mestre natural, Guillem Martí, Martí de Molpia, Joan Sunor, Tomàs Marqués, Guillem Sunor, Guillem Boter, Blas Filera, Joan de Berga, Gerard de Casanova i Martí Miquel, d’una part i de l’altra Guillem Martorell, hortolà vilafranquí. Es feren els dits capítols a la sala capitular del monestir de Sant Francesc de Vilafranca. Aquests capítols tractaren sobre l’arrendament de l’hort del monestir.

El 1417 encara el localitzem a la vila al convent de Sant Francesc. Dos anys després Alsina i fra Francesc Pascàs el frare Tomàs Marqués, guardià i dinou religiosos del convent de Vilafranca, autoritzaren la fundació i construcció de la capella de la Verge de Gràcia i Sant Miquel Arcàngel. Aquesta es trobava al costat de la capella de Santa Bàrbara, també anomenada del Capítol. Aquesta última informació ens dóna una idea de la influència d’Alsina al monestir franciscà de Vilafranca.

Alsina formava part dels franciscans més espirituals i radicals que seguien fil per randa els preceptes de Sant Francesc. No coneixem o bé no ens ha arribat cap obra de Tomàs Alsina fins als nostres dies, tot i que creiem que n’hauria escrit alguna.

Destacà també  un altre franciscà vilafranquí d’uns anys abans: Guillem Rubió (Vilafranca 1295-c.1335/9), frare menor del convent de Sant Francesc. Fou deixeble de Francesc de Marchia  a París i que va fer els comentaris de diverses obres d’Aristòtil (ja vam parlar.ne en alguna pàgina d'aquest mateix bloc).

Sobresurt el Comentari a les Sentències (de 1333 i publicat 1518), obra influenciada per els pensaments de Duns Escot. També rebé influències de Guillem d’Ockham. Fou ministre provincial d’Aragó i el 1334 va assistir al capítol general d’Assís. Morí quatre anys després.

 

Cap comentari:

Publica un comentari