El llinatge dels Febrer amb els Vilafranca i la reina Violant

El rei Pere el Cerimoniós

 

Els Febrer eren originaris de Barcelona. L’any 1367 Joana, filla del castlà de Vilafranca Bertran de Canyelles, s’uní en matrimoni amb el cavaller Pere Febrer, fill de Pere i Constança. Pere va ser veguer de Vilafranca els anys 1375-76. Pere fill va ser el procurador de la reina Violant de Bar, segona muller del rei Joan I.

Els primers Febrer els trobem vivint a Barcelona. La data més antiga que hem pogut trobar és la de l’any 1318, en què Guillem Febrer de Barcelona fa testament. Entre altres disposicions, nomena marmessors el seu cunyat Ramon de Queixans, el seu antic gendre Berenguer de Vilalta i el seu fill Guillem, a més de substituir aquest pel seu altre fill, Pericó, com a hereu universal.

El 1348, l’any de la pesta, el pare Pere Febrer ordena testament. Disposa ser enterrat a l’església de Santa Maria del Mar. Divideix la seva heretat en tres parts, una per a la seva filla Constança, i les dues restants per al seu fill Pere, que passa a ser l’hereu.

L’any 1350 trobem una sentència judicial en què el jutge Jaume de Far en nom del veguer de Barcelona, Francesc Togores, concedeix llicència a Guillem de Molins, tutor de Pericó Febrer, fill i hereu del seu pare Pere Febrer, per vendre els béns del seu pupil per tal de pagar la quantitat de 18.000 sous que es devien a la seva mare Constança, en concepte de dot i augment, de l’heretat del seu pare.

Finalment aquest mateix any la mare Constança, vídua de Pere Febrer, està casada en segones núpcies amb un altre canvista de Barcelona, anomenat Bernat Bertran, i amb el consentiment del seu marit, reconeix haver rebut de Franciscona, esposa de Guerau d’Esplugues de la casa de la reina, i de Constança, filla del difunt Francesc Rovira, per manament de Pericó Febrer i Constança, fills del seu primer matrimoni, les 320 lliures en concepte de restitució de dot.

Aquest fill anomenat Pere és el que es casà amb Joana Canyelles. Hi ha, doncs, relació amb la taula de canvi de Barcelona per la unió matrimonial de dues persones del llinatge amb personatges canvistes. També amb la de l’any 1404, en què el canvista de Barcelona Pere Pasqual a l’hora d’ordenar testament fa marmessor Pere Febrer de Vilafranca, i amb la casa de la reina fa valdre la importància del matrimoni entre Bartomeu de Vilafranca i Violant Fabrer tant econòmicament com políticament.

Imatge de Sant Martí Sarroca del Castell abans de la seva restauració

La reina Violant i els Febrer

Mentre Pere el Cerimoniós va emmalaltir, Bernat de Fortià va obtenir d’ell, per a si i per als hereus, la donació perpètua dels drets de segell concernents a l’escrivania reial i provinents de les seves possessions. Bernat era cunyat del rei Pere pel casament de la seva germana Sibil·la amb el rei. Sibil·la, preocupada per la situació en què es trobava respecte a Joan, el futur rei, va decidir marxar de la cort.

El 6 de gener de 1387 el rei Pere va morir. La reina, junt amb la mare i el germà Bernat, fou conduïda a la masia de Jaume Pujol, situada al terme de Sant Martí Sarroca. Hi estigué reclosa durant alguns dies, i després la traslladaren a Barcelona i l’empresonaren. Bernat de Fortià fou conduït a Barcelona pres. El procés es tancà el mes d’abril, i es condemnà a mort tots els acusats que van seguir la reina, excepte Sibil·la, Bernat de Fortià i el comte Hug de Pallars –que va ajudar la reina–. Renunciaren a totes les donacions que el rei Pere havia fet a Sibil·la i Bernat a canvi de pensions anuals.

El 1387, la reina Violant de Bar ordenava al seu procurador Pere Febrer que prengués possessió dels castells, viles, llocs i parròquies de la Geltrú, Vilanova, Cubelles, Sitges, Ribes i altres propietats situades al Penedès, que eren de Bernat Fortià. Aquestes possessions eren cessions que rebé Violant, per part del seu espòs, el rei Joan. Entre aquestes, també hi hagué el castell de Sant Martí Sarroca. Violant establí com a batlle de Sant Martí, a Pere de Vilafranca, fill del castlà de Vilafranca, Bartomeu.

Església de Sant Pere i Sant Feliu de Font-rubí

També els procuradors del rei Joan I van vendre a Pere Febrer el 3 d’octubre de 1381 la jurisdicció del castell de la Bleda, del Castellet i de les quadres de Santa Margarida i Moja. El rei Joan I va vendre el castell de Fontrubí amb els termes a Pere de Febrer, el 17 de març de 1391. El comprador ja n’havia pres possessió l’any 1387, com a procurador de la reina Violant, ja que havia estat beneficiada amb aquest castell, com amb altres, en perjudici de Bernat de Fortià, germà de la reina Sibil·la. Cal dir, però, que ja en el fogatge dels anys 1365-70 es diu que el castell de Fontrubí és reial i que solia ésser del castlà Bartomeu de Vilafranca.

El testament d’aquest Pere Febrer fill, signat l’any 1407, reflecteix els béns que posseïa i que passen a formar part dels castlans de la vila, a causa sobretot del seu enllaç matrimonial amb Joana Canyelles, filla del castlà Bertran de Canyelles.

 

Tombes de Joan I i la reina Violant de Bar (Monestir de Poblet)