diumenge, 3 de maig de 2015

Fires i mercats medievals del Penedès





La ciutat medieval de Vilafranca del Penedès ha vist celebrar la fira i el mercat des de l’any 1177, data de la qual prové la seva primera notícia.

Els primers notaris reials actius en una fira es troben a Vilafranca del Penedès per concessió del rei Alfons a la vila el 1188. El primer va ser el clergue Bernat, de la família dels castlans Vilafranca. L’escrivania es féu amb la finalitat de poder redactar escriptures i documents públics que donessin fe i proporcionessin seguretat jurídica a les transaccions que es realitzaven entre els comerciants i entre els particulars durant els dies que durava la fira de Vilafranca i set dies després.

La Fira de Vilafranca

La fira de Vilafranca era internacional, tot i que també tenia àmbit local. Fou confirmada, igual que el mercat, pel mateix rei Alfons, que en féu donació a Berenguer i a Pere de Vilafranca i a dos cavallers més per mitjà d’una cessió del maig de 1191, on consta que el rei només conservava una quarta part dels impostos de les concessions comercials. El rei cedia dues quartes parts als castlans Vilafranca i la darrera era per al bisbe de Barcelona. Al mateix temps concedí a la vila una escrivania pública, necessària per a l’activitat dels mercaders. La celebració de la fira començava per sant Lluc (18 d’octubre) i durava quinze dies.

La fira de Vilafranca, a més de ser un lloc de trobada de negociants, també tenia un caire ramader, ja que els pagesos d’Eramprunyà, per exemple, hi anaven a adquirir bous per llaurar. No hi mancaven bons cavalls i muls, com comentava el rei Jaume II al sotsveguer de la vila en fer-li encàrrec el 13 d’octubre de 1304 d’adquirir-li un mul excel·lent.

La importància de la vila quant als beneficis de la fira s’aprecia en la xifra de les rendes reials cobrades el 1259, 8.000 sous barcelonesos. Aquesta quantitat es pot relacionar amb l’existència del call dels jueus, pel cobrament de rendes per part del rei i la producció i venda del “drap vermell de Vilafranca”, documentat al segle XIV, que també pagava rendes.

A la fira s’hi venia metalls de coure, ferro, estany, safrà, pells, espècies, flassades, llanes, oli, formatge, mel, cera... en quant a productes agrícoles: hortalisses, alls, cebes, porros, escalunyes (planta semblant a la ceba),fruita verda, raïms...

La Fira de Vilafranca i la de l’Arboç del Penedès

L’any 1358 el rei Pere III confirma les fires de l’Arboç, que se celebren deu dies després de la festa de sant Pere Apòstol, del mes d’octubre, i dóna, al mateix temps, seguretat a tots els que vinguin. Aquesta confirmació va donar pas a un plet que s’inicià entre la vila de l’Arboç i Vilafranca perquè els jurats de Vilafranca protestaren per l’excessiva proximitat entre les dues fires.

Descoberta de la muralla de l'Arboç del Penedès


Argumentaven dient que podrien començar les fires de Vilafranca el dia de sant Jaume i sant Cugat del mes de juliol i durarien quinze dies, i les de l’Arboç començarien el dia de sant Pere i sant Feliu, del mes d’agost. Per evitar ressentiments entre les dues viles el rei dictà sentència: les fires de l’Arboç començarien deu dies després dels Apòstols del mes d’octubre, i durarien deu dies seguits,[1] mentre que les de Vilafranca serien el juliol i durarien quinze dies. La importància de la fira de Vilafranca per la de l’Arboç era evident.

La fira, a Vilafranca, es feia en l’espai exterior de la muralla on passava la via secundària que sortia de Barcelona en direcció a Lleida. Aquesta via creuava tota la comarca en direcció de llevant a ponent; més endavant va substituir la Via Augusta, que passava pel centre de la Vila, i era el camí preferit dels mercaders i comerciants que concorrien a la fira. El nom de fira el trobem en la documentació alternativament amb el de la fira de porcs, fira de les bèsties menudes i fira de les bèsties grosses, noms donats perquè s’hi venien aquests tipus d’animals.

Els mercaders o nobles de Vilafranca i del Penedès posseïen el domini de moltes terres, horts i cases a prop del lloc de la celebració de les fires.

http://www.guimera.info/medieval/orig/cereal.jpg

El Mercat medieval de la Granada i Vilafranca

Quant al mercat de Vilafranca, no fou el primer del Penedès. Anteriorment es feia el del poble veí de la Granada, que ja trobem documentat l’any 1133.

El mercat de la Granada coexistí durant un cert temps amb el de Vilafranca, fins que aquest l’absorbí del tot en superar-lo en importància. El mercat es feia dins del centre urbà, en l’espai de la plaça Major també anomenada posteriorment plaça del Blat (l’actual de la Constitució). Era més local i s’hi deurien trobar els productes més necessaris que portaven a vendre els pagesos de la comarca o els mateixos vilatans.

L’any 1401 el rei concedeix a Vilafranca que el mercat es faci el dissabte. Posteriorment, el rei mana que si el dissabte és festa, es faci el dilluns.

La lleuda era un dels impostos que gravaven l’entrada de mercaderies a la vila; eren els ingressos més importants que rebia el rei, però justament a causa dels privilegis de franquícies que donava a les viles o ciutats, aquest erari públic era poc abundós.

http://www.lagranada.com/municipi/fotos-historia/campanar.jpg
La Granada del Penedès


A Vilafranca del Penedès els beneficis del mercat i les fires anaven al rei, però també als mercaders, cavallers i/o burgesos de la vila. Aquest fet era perquè les lleudes eren arrendades en subhasta pública i els arrendataris pagaven l’import de l’arrendament al batlle general administrador del patrimoni reial. La majoria d’aquests arrendataris al segle XV eren mercaders vilafranquins, persones amb molts interessos tant econòmics com polítics a la vila. De les lleudes existien la lleuda del peix, que gravava el salat i el fresc, la lleuda del pla, que gravava l’entrada de productes hortícoles, la lleuda de les bèsties grosses o menudes i la lleuda dels porcs, gravava aquesta lleuda també als muls, les egües, els pollins, bous, vaques, ases, someres...

http://www.vila-real.info/vilapedia2015/images/thumb/f/f8/Firamedieval.jpg/350px-Firamedieval.jpg

Els veïns de la vila que venien els seus productes tant al mercat com a la fira pagaven menys impostos que els forans. Per exemple, es manava que “els forasters o gent estranya que vinguessin a vendre a la fira i portessin una somada a sobre d’un mul o mula o rocí o egua, paguessin 8 diners. Si la càrrega era sobre d’un ase o somera, 6 diners. Els homes de la vila o ciutat franca només paguessin mitja lleuda [...]”

A la plaça Major se situava la carnisseria i la peixateria, i també els botiguers hi tenien la seva taula o tauló, on venien els seus productes.

La carnisseria era molt activa, moltes són les carns que es venien –la del moltó era la més venuda–. Les taules de venda de la carn estaven davant de les del peix. Els mercaders eren els que proveïen les parades i els carnissers els que venien. El rei també tenia poder per potenciar la venda: Ferrer de Lillet, com a batlle general, estableix als carnissers Romeu Font i Pere d’Argençola taules amb bancs per vendre carns salades i també peix (1309). L’any 1378 el mercader Guillem Muntanyola i la seva muller venen al carnisser Bartomeu Soler un alou franc i lliure d’una taula de moltó per 11 lliures. El mercader Raimon Senyecs ven al carnisser Bernat Senyechs una taula amb botiga subterrània al mateix lloc per 15 lliures.

Els castlans obtenien, com a representants del rei a la vila, el domini d’aquestes vendes, i els carnissers havien de pagar també cens als senyors del castell.

Les fires i els mercats medievals i també a Vilafranca del Penedès, van ajudar a l’enriquiment de la classe burgesa.

Els homes que tenien franquícia i no pagaven els productes eren gent de l’hospital, clergues o religiosos i els homes de paratge o ciutadans honrats de Vilafranca.

 

 

 



[1] ACA. Cancelleria. Reg. 905, f. 35 r.

Cap comentari:

Publica un comentari