Les
dones medievals en la legislació:
A l’Edat Mitjana, les dones queden
excloses de determinades àrees del dret; no cal ni dir que les dones no
participaven de la seva creació. Quan apareixen en els textos jurídics acostuma
a ser per regular situacions que posen les dones en estreta relació amb els
homes, aspectes recollits bàsicament en el dret successori i el dret
matrimonial. El patrimoni de les dones va ser objecte d’interès dels
legisladors, ja que gràcies als béns que posseïen podien exercir una gran
influència dins de la societat medieval i per això calia codificar-ho. Els
legisladors medievals també es van preocupar de regular altres aspectes en
relació a les dones, són aquells que, d’acord amb la historiadora Milagros
Rivera, regien l’accés al cos femení, és a dir, l’adulteri, la prostitució i
l’avortament.
La condició legal de la dona estava
supeditada des del seu naixement al seu pare i, un cop casada, passava a
dependre legalment del marit. Els Usatges de Barcelona establien que “cascuna fembra sie esmenada segons la valor
de son marit,e si marit no ha ni n’ach, segons la valor de son frare ho de son
pare”
La
mala o bona fama en la vida medieval:
La quantitat i qualitat dels testimonis
en les qüestions fonamentals en qualsevol tipus de judicis, i en els casos
sobretot d’anul·lacions matrimonials afectava a aquells que donaven fe d’acord
amb els seus coneixements. La fama pública era essencial per decidir en un
judici. Per aixó Celesti III (1191-1198) va establir que els testimonis en
plets matrimonials han de ser desestimats per dret de testimoni si tenien mala
fama.
En la majoria de processos judicials,
portats a Catalunya per les autoritats locals, el rumor o fama pública juguen
un paper destacat.
En el judici de la Geralda, “pocha
mercera”, començat l’any 1376 a Vilafranca en tots els testimonis se’ls hi pregunta si saben
que és la fama. La majoria contesta dient : allò
que és veritat i no dir coses que no ho són. Per tant, allò que hom passa
de boca en boca en una vila medieval acostumava a ser la veritat, ja que la
majoria de testimonis contesta a les preguntes afegint abans: he sentit a dir...
Un procés de l’any 1376: El judici
contra Geralda:
L’advocat
acusador, Jaume Serra, proclama la possible acusació dient que: Geralda, vídua
de Guillem des Vilar, anomenada “Pocha Mercera”, quan ella vivia, tenia en
propietat l’hospici situat al carrer de la Parellada de Vilafranca.
L’hospici,
la casa, Geralda l’havia obtingut amb
els títols d’adquisició corresponents. Geralda morí sense fer testament i deixà
una filla, Constança concebuda amb el difunt Berenguer Baró veí de Vilafranca, sense
haver estat casada.
La
filla Constança ven l’hospici a una fornera. Podia fer aquesta venda? Era filla
legal de Geralda? Li pertanyia la casa per herència de la seva mare?
Calia
provar si Geralda va cometre adulteri i la seva filla va néixer mentre era casada amb Guillem des Vilar o
posteriorment i també si Berenguer Baró era casat en aquell moment. Així es
podria saber si Constança és legalment l’hereva de la seva mare Geralda o ho és
el nebot de Geralda, Berenguer Rosell per qüestió de proximitat successòria amb
Geralda.
Les
vídues en el dret:
Les mencions sobre les dones al dret
canònic fan referència bàsicament a aspectes relacionats amb la sexualitat, el
matrimoni o la contracepció. En quant a les vídues, els temes que més
preocupaven a l’Església eren les segones núpcies i el manteniment de la
castedat.
Tant el dret canònic com el dret civil,
permetien a la vídua tornar-se a casar, tot i que les noves núpcies eren motiu
de controvèrsies en el si de l’Església. Per una banda, hi havia aquelles veus,
com la de sant Ambrós de Milà, que insistien en la importància del celibat i de
la castedat, per la qual cosa eren contraris a les segones núpcies en cas de viduïtat.
La raó per la qual aquestes eren mal vistes perquè es consideraven com un adulteri
encobert.
Si seguim el procés de Geralda veiem
que es dóna més importància a si va cometre adulteri mentre era casada amb
Berenguer Baró o a l’inrevés.
El procés va durar més de dos anys amb
presència de testimonis que van i venen, alguns que no es presenten tot i ser
cridats i al final el procés acaba sense una sentència clara per falta de
proves contundents, però si que va quedar en evidència davant de la gent la “mala
fama” de la mare de Geralda, tot i estar ella difunta.
L’adulteri
Un
anàlisi de les lleis medievals ens portarà amb molta seguretat a la conclusió
dient que la llei no era igual per a tothom, ja que s’incloïen diferents
categories d’aplicació atenent a diverses circumstàncies essent el sexe potser
el més determinant. La primera característica és que els delictes més penats i
perseguits són els que estan relacionats amb el cos de les dones, és a dir
l’adulteri i la violació. Cal remarcar també, que l’adulteri només es considera
un pecat femení. Els homes que cometien aquest delicte/pecat, encara que fossin
casats, només rebien el pes de la llei en el cas que la dona fos casada i tingues
una posició social igual o superior, entenent que perjudicava a l’honor del
marit, el càstig per tant, és per atentar contra la propietat d’un altre home.
Així mentre l’adultera era castigada amb la mort , l’home que havia mantingut
relacions amb ella, derivat d’anar contra la propietat privada de la família,
en molts casos es saldava amb una compensació económica.
L’adulteri de Romieta de Fontrúbia
L’any
1365 trobem una avinença entre dos homes: Pere Castellví i Bernat Ça Riba (o d’Olivella).
La muller del primer, en Romieta, era maltractada pel seu marit. Ella decideix
anar a casa de la seva mare que vivia a la Geltrú.
Bernat
Ça Riba habitant de la Geltrú, entra a l’alberg (casa) de la mare de Romieta i en llocs “sospitosos...fornica
amb ella” . El marit, Pere Castellví, avisat per la mare de Romieta davant
notari, signa amb Bernat un acord, una avinença per a no portar-lo a judici ni
a ell ni a la seva muller i a la vegada Pere jura durant un any i un dia no maltractar
a la seva muller perquè pugui tornar a casa. Durant aquest temps tampoc la intentarà
forçar de cap manera. La muller jura
també que no cometrà més adulteri ni amb Bernat Ça Riba ni en cap altre home
més. L’ incompliment seria la pena de mort per ella.
El
resum dels pactes són aquests:
“En
nom de Deu sia i de madona santa Maria: avinença es estada entre en Pere
Castellví del terme de Font-rubí d’una part i Bernat Ça Riba o d’Olivella del castell
de la Geltrú sobre aquella qüestió que entre lo dit Bernat que havia treta de
l’alberg la muller de Pere Castellví, Romieta.
Acorden
que Bernat faci sagrament e homenatge de boca i de mans (jurament) davant de l’honrat en Pere d’Avinyó (castlà de la
Geltrú) que ell per nul temps no serà en los sospitós amb la dita muller del
dit Pere Castellví i no cometra adulteri o fornicació e si ho fes sera bare
(faltarà a la promesa de fidelitat) e traïdor a costum de Catalunya traïdor a
fur d’Aragó e d’això nos pogués sen... pena de 1000 sous guanyades la meitat al
dit Pere d’Avinyó i l’altre a l´honrat veguer de Vilafranca...
Que dit Bernat Sa Riba pagui a Pere Castellví 30 lliures per les despeses i agravis.
Que
el dit Pere Castellví sia tengut de renunciar al procés de la pau i treva (el
judici) contra el dit Bernat Ça Riba i la muller del dit Pere per la raó damunt
dita.
Que Pere
farà sagrament e homenatge a ell no fara ne fer fara no encara no tractara fer
mal en presencia de la dita muller seva per un any e va dir comptador del dit
que la dita muller del dit Pere tornarà en poder de la dita mare seva així
espera
Que
lo dit Pere puga la dita muller seva pugui convenir però passat lo dit un any i
un dia que la pugui forçar o fer forçar...
Que
la dita muller de Pere fara sagrament e homenatge e encara se posara pena de
mort nat que ella dins lo dit un any e un dia no exira del lloc de la Geltrú e
de la Vilanova e per espai d’un tret de ballesta e si lo contrai feia ques posa
pena de mort ara per llavor e llavors per ara en la qual fes encorreguda ipso
facto...
Que ella jamas en lloc sospitós amb lo dit
Bernat ne cometra adulteri ni fornicació amb ell ni amb altres...
Que
los Pere Castellví e Bernat d’Olivella
se presten sagrament homenatge de nul comptes fer sa nul persona ne e
bens facint pen final la un a l’altre segons que es acostumat e encara però
semblant.." (és a dir, ningú serà acusat si aquesta avinença es compleix).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada