dijous, 20 de març de 2014

Els mercaders i el mercader vilafranquí Francesc Babau.



Les cases dels mercaders, més petites si es trobaven dins de la muralla medieval, i més grans quan es bastiren fora murs, solien tenir els baixos ocupats pel celler i el magatzem. La teulada estava coberta amb teules a doble vessant. A les golfes s’hi guardaven els mals endreços, o bé hi dormien els esclaus i els criats.   

La cuina i el menjador, sovint sense separació, formaven una part molt important de la casa. A la cuina hi havia els estris propis per a l’elaboració del pa i per cuinar; el menjador no tenia gaires mobles, la taula moltes vegades era plegable i els objectes diversos i les vaixelles es guardaven en caixes que també servien per seure, com els bancs.
A les cases també es guardava armament divers que el pare de família utilitzava quan feia els llargs viatges per terres llunyanes. Els dormitoris no eren molt grans: hi encabien el llit i les caixes on es guardava la roba. A les cases dels mercaders també es podia trobar una habitació destinada a fer d’escriptori, així com una capella.
La casa solia estar ocupada per la unitat familiar que formaven el mercader, l’esposa i els fills, els quals rebien la primera instrucció a casa. Amb la família, també hi vivien els criats i els esclaus que es dedicaven a les labors domèstiques.
La vida del mercader estava totalment dedicada al negoci i passava llargues temporades juny de casa, a l’estranger, embrancat en diferents operacions comercials i exposat a diversos perills. El que
més temia era l’esclavatge en cas de ser capturat pels musulmans.


          La ciutat de Bruges
Inventari del mercader vilafranquí Francesc Babau 
A la mort del mercader Francesc Babau, l’any 1422, Constança, la seva muller, i els seus fills Bartomeu, Jaume i Joan fan un inventari dels seus béns. Hem escollit alguns fragments :
...in càmera in quad ictus difunt jacebat...un libre de paper de les Constitucions de Catalunya en pla, cubert de vermell..fou oberta la caxeta..e fou trobat diversos papers de diversos comptes així per raó de ser mercader e com altres papers..un libre de la companyia que liat ab en Vicens Riba (un altre mercader de Vilafranca del Penedès)...diverses cartes...per altres censals morts (prèstecs) e peças de terra...en la caxa gran de les scrptures..fou hi trobat tres balanses de pesar florins, noves embolicada ab una tovallola obrada ab botons de seda morada...fou trobat un libre de paper ab cuberta de pergamí en la qual foren a trobats capbrevats los censals següents:...de la universitat de la vila...de la universitat de l’Arbós...i també un full de paper scrit de mà pròpia del senyor en Galcerà de Fontella, mercader de Barcelona, qui comença: stà en veritat que a 22 de novembre..havia en lo safrà que fou tramés per abdosos a Brugés e en Anglaterra, lo qual safrà munte a quantitat de 1055 lliures... Els bucs barcelonins s’incorporen, poc després de 1300, a la ruta del mas del Nord. Als carregaments d’anada són nombrosos els articles orientals – espècies, alum i colorants- seguits d’alguns productes locals- safrà, arròs, fruits secs i armes-. Els de tornada estaven integrats quasi exclusivament per draps flamencs i estany anglès. La presència catalana a Bruges, vers el 1330, assolí la fundació d’un consolat.
Continuant amb l’inventari ens diu:..primerament, del dit safrà trameteren per terra per la via de Muntpeyler de Gènova tres sachs de safrà Balaguer (Lleida)/ També trameteren per la via de Mallorques per les galeres de venessians dues bales de safrà de Balaguer en que ha 360 lliures de safrà a pes de Barcelona, les quals són consignades a Londres an Lorenç Madrenchs ( Sabem d’un Pere Madrenc, veler de l’ofici de valer del General de Catalunya).
Aquestes són les deutes qui són deguts a la dita heretat dins la ciutat de Tarragona per rahó d’aquells 18 fays (teixits de seda fets amb lligam de plana i trama gruixuda o doblada a diversos caps per passada) i 7 cuyrs palosos de bous castellans de pes de 20 tones que’l dit Francesc Babau li tramés per la barca d’en Antoni Cardona de Barcelona consignats al senyor en Pere Gilabert e Gabriel Gilabert son fill el 1/7/1420.
Altres deutes que han de cobrar els hereus són: ..de Joan Marti sabater de Tarragona per 11 cuyrs de bou pellesos..; de Pere Lobaria, també sabater de Tarragona per un fay de cuyros de bou...; Bassa Nebot d’en Riera sabater de Tarragona per un fay de cuyros...; Marti Gilabert, blanquer de Tarragona per 22 cuyros de bou...; Pere Fuster sabater de Tarragona per 11 cuyros palosos de bou; mestre Semoya Francesc sabater de Tarragona per 11 cuyros...
També deutes de gent de Montblanc: d’en Pere Mariner de Montblanch per una saya blanca que el dit Francesc Babau li havia comanada per aparelar...dels sabaters Rafel Figols e Marti Terrissa e en Gomar, tots de Montblanch per 11 cuyrs adobats...
Els Babau fou un llinatge molt important a Vilafranca i a tot el Penedès. Andreu, Joan, Francesc, Jaume, Bernat, Guillem Babau, són alguns dels mercaders al segle XV i del mateix llinatge. Més de 300 mercaders que treballaven per la nostra comarca durant el segle XIV i XV van viure a la Vilafranca medieval.


Cap comentari:

Publica un comentari