dissabte, 15 de juny de 2013

Els cavallers Fontrúbia, senyors del Mas Fumet i de la Rovira Roja (Sant Martí Sarroca)


 


Fontrúbia és el nom actual de l’escola de Guardiola de Fontrubí. Fontrúbia era el nom medieval en què es coneixia aquesta contrada. L’origen ve sobretot del segle XIV.
L’any 1358 ja trobem un Bernat de Fontrúbia, vivint a Vilafranca, que treballava de sabater. Molt probablement havia estat jueu i al batejar-se i convertir-se en cristià agafà el cognom del seu padrí: el cavaller i noble Bernat de Fontrúbia coetani seu.
El 1378 existeix un procés d’adulteri on Blanca, muller del mercader vilafranquí Valentí Golet filla del cavaller Bernat de Fontrúbia, queda prenyada d’un altre home que treballava amb el seu pare. La dona en qüestió és declarada culpable d’adulteri, amn la intervenció de diferents testimonis que l’acusen de tenir una vida massa “alegre”.
El 1388 un Marc de Fontrúbia viu al poble actualment abandonat de Selma (prop de Pontons). Més endavant, el 1399 un Marc de Fontrúbia és carnisser i viu a Vilafranca. Podria ser el mateix o potser fou un altre jueu convers que l’apadrinà aquest altre Marc que vivia a Selma. També més enllà, el 1411, un altre Marc de Fontrúbia és mulater i també viu a Vilafranca. No sembla ser família dels anteriors, però sembla que van ser molt coetanis tots plegats. Tres conversos o dos? Qui ho sap.
És en aquest any quan comencem a trobar en la documentació notarial l’Asbert de Fontrúbia, que ja és difunt, però fou noble i cavaller vivint al terme de Sant Martí Sarroca. Es casà amb Clara, filla d’un altre noble: Umbert de Bellstar de la parròquia de Santa Margarida al Penedès. Al morir el seu marit Asbert, es casà en segones núpcies amb Pere de Vilafranca, fill del senyor de la baronia de RiudeFoix, també situada al terme de Sant Martí Sarroca i familiar dels castlans del castell de Vilafranca.
El germà d’Asbert, en Bernat de Fontrúbia és que heretà els seus béns, en aquests hi constava el Mas Fumet (compartint les rendes i la senyoria amb els cavallers Lloret, antics propietaris del Mas) i el Mas de la Rovira Roja situats al terme de Sant Martí Sarroca i un feu de l’actual Fontrubí.
El fill d’aquest Bernat, un altre Bernat de Fontrúbia, el 1397 es casà amb Elvira, filla del també cavaller i noble Guillem de Savall (del mas Savall de Subirats, al Penedès). Deuria ser molt jove quant es casà, perquè ell mateix l’any 1431 es tornà a casar amb segones núpcies amb Caterina.
Durant el segle XV aquest Bernat de Fontrúbia amplia el seu patrimoni o el seu poder feudal comprant el 1404 un feu que posseïa el llinatge Pellisser de Vilafranca, que en aquells moments molts d’ells formaven part de la Universitat de la Vila. El dit feu es deia Vallvert i estava situat al terme de Sant Martí Sarroca.
A la mort de Bernat, el succeí el seu fill Bernat Roger de Fontrúbia, també senyor de la Rovira Roja. Es casà amb isabel, filla d’un noble de la ciutat de Balaguer.
El Mas Fumet ja no formà part durant el segle XV del patrimoni dels Fontrúbia, ja que aquest mas passà a mans del llinatge, també cavaller Montagut.
Els nobles/senyors feudals que existien en aquests espais del Penedès, durant el segle XIV i XV, es disputaven molt sovint el territori en què ells cobraven les seves rendes als pagesos i era el “pa de cada dia” participà en processos contra el senyor de la Bleda: Eimeric d’Espitlles, el senyor de la Rovira Roja: Bernat Roger de Fontrúbia, el senyor de Castellví de la Marca: en Joan de Barberà, Avinyonet del Penedès: en Joan Avinyó...
Al final de la guerra civil que hi hagué durant els anys 1462/72, entre el rei Joan II i la Generalitat, al Penedès es van substituir molts d’aquests senyors feudals, que fins en aquell moment s’aprofitaven del nostre territori pel seu propi benefici, per uns altres més afins al rei Joan II, que fou qui guanyà l’envestida: tots els béns dels Fontrúbia passaren a mans dels Terra (nobles i escrivans del rei) i després als Llorens (cavallers de Barcelona). La Rovira Roja passà a Lluc d’Avinyó, molt lleial al rei Joan II. En Roger Bernat de Fontrúbia és declarat rebel a la causa reial. Posteriorment la casa passà a mans dels Vilafranca, familiars dels Avinyó.
En el segle XVI tant el Mas Fumet com el Mas de la Rovira Roja n’eren els senyors els cavallers Montbui, també senyors feudals d’altres espais del Penedès medieval.

 El Mas Fumet
 

 


Cap comentari:

Publica un comentari