dijous, 6 de juny de 2013

Quadra de Cantallops/Cantacorbs



Cantallops és un poble de l'Alt Penedès repartit entre els municipis d'Avinyonet del Penedès i Subirats a 290 m d'alçada.
La primera referència documental al lloc anomenat "Campo de Lupis" molt presumiblement Cantallops, es remunta a l'any 991. Tot i així, es possible l’ús d'aquest topònim en dates anteriors sota la forma villa de Lobos. En concret, un document (datat el 15 de gener de l'any 976) que delimita una propietat i diu "(...) in termine de Olerdula i delimitada de orientis in ipsos gorgos, de miridie in villa de Lobos (probablement Cantallops), de occiduo in termine de S. Stefani, de circi in termine de Subiratus".
Un un document de l’any 1035, ens situa en el terme d’Avinyonet un riu anomenat Cantallops:  Fols, levita del difunt Geribert, amb els seus germans Mir i Seniol fan donació al monestir de Sant Sebastià dels Gorgs d’un alou situat al comtat de Barcelona, al Penedès, a Vidrà i als Gorgs, i d’un altre situat a la parroquia de Sant Boi, sobre el riu Llobregat, que tenen per la marmessoria de la difunta Ermengarda, filla del difunt comte Borgell, obligats per la voluntat testamentària d’Ermengarda i per decició judicial. Un dels límits de l’alou dels Gorgs diu: “…domibus vel curtis qui infra sunt, de partis aquilonis in rio qui discurrit de Canta Lupis…”
D’altra banda, en un establiment datat el 26 de juliol de 1176, apareix com el nom d'un mas. En aquest document consta que "in termine Olerdole, sive in parrochia s. Petri de Avinione" hi ha "ipso manso de Ficulnea, sive ipso manso de Campo de Lupis" (Cartulari de Sant Cugat del Vallès, núm. 1110). En temps del rei Pere III el Cerimoniós (1319 - 1387) el lloc de Cantallops es citat com a possessió de Sant Pau d'Ordal, parròquia que depenia de Sant Sebastià dels Gorgs. La devoció a Santa Margarida, a qui es troba dedicada la església actual del Cap de Grill, i encara una d’anterior, situada a la carretera, fou força present en temps medievals. Geogràficament proper es troba l'antecedent d'aquesta advocació a Santa Maria de Llinda, en la capella enrunada del segle X, amb posterioritat, capella de la Mare de Deu de Llinda . Resulta interessant la casualitat històrica de l’existència, en documentació del segle XI, de un Llop Sanç, afincat en les proximitats de Llinda en terres que inclouen el “Campo de Lupo” (Cantallops?), encomanat l’any 1176 a Bertran de Solario, l’amo de Mas Bertran, pel monestir de Sant Cugat .
El 1447 es constituí el municipi d’Avinyonet i tornar formar part de la senyoria del rei, després d’haver estat formant part de la senyoria del noble Guerau de Cervelló: “Los homes e universitats del castell d’Avinyonet, dels llocs de Sant Sebastià dels Gorgs, de Monistrol de Noia, de les Gunyoles, de la quadra de Cantallops del Guarner, de l’Arboçar, de cases blanques, dels masos de Torrebeces e de la casa den Clariana e termes e parroquies d’aquells situats en Penedès qui en temps passat son estats separats de la corona reial desijans e afectants tornar a la senyoria del molt alt senyor rei e vostra e oferen per lluició e quitament de les jurisdiccions dels dits castell, lloc, quadres, masos e casa, termes e parroquies d’aquelles pagar aquells 2000 florins qui son preu de llur rehemeoe encara los messions necessaries així em peró e no en altra manera que vos senyora com a lloctinent general que sots del molt alt senyor rei si a vostra merce sera en nom del dit senyor rei e vostre atorgues façats…”
Al segle XIV hi trobem gent de Vilafranca que cobren rendes a pagesos que viuen a Cantallops que abans eren de nobles: 1347: Bernat Samar, la seva muller Elisenda i el fill Guillem del castell de Ribes venen a Guillem Pujades sastre, el domini d’una vinya que té Raimon Calçada a Cantallops.
Albareda, Sibilia, Calçada, Sabanell, Girona, Saguals, Escofet, Vendrell, Anglès, Pastor, Muntagut, Gual, Ripoll, Rovira, Ballester, Solanes, Brugal, Morató, Piquer, són alguns dels cognoms que trobem a Cantallops en el segle XIV i XV.
   
Quadra de Cantacorps (Cantacorbs):

Cantacorps és l’altre topònim en què es coneixia aquest espai territorial i senyorial del Penedès durant els segles XIV i XV, tot i que a vegades es confon amb un altre semblant que hi ha al terme de Sant Martí Sarroca.
 Si més amunt hem parlat d’un Llop Sanç al segle XI afincat a Cantallops, en aquests anys hi trobem els Ripoll, que degut a tenir propietats en aquest lloc, obtenien l’alies d’en Llop: 1357: ...rep censal de Pere Ripoll alies Llop i la seva muller Ferrerona una quartera d’ordi per terra dotal de Ferrerona a Cantacorps...”
Altres documents ens parlen de Cantacorbs: 1385: Miquel Jofreny, de Vilafranca, com administrador del seu fill Berengueró Jofreny, ven a Pere Ponç, Berenguer Oller, Pere Marc, notari, tots terratinents del terme de Cantacorbs, la servitud de pas en una terra situada a l’horta de Morató....”
 
El segle XV hi surt el mas de Cantacorps: 1485: ...dues parts amb honors den Bosch de les Pallisses et ex alia parte amb honors mas den Llorens de l’Alzina et ex alia parte amb honors mas de Cantacorps et alia parte amb honors mas ...”

Cap comentari:

Publica un comentari