A l’extrem de ponent del terme de Banyeres, a la vora
esquerra del torrent del Papiolet, tocant als termes de la Bisbal i de Llorenç
del Penedès i prop l’autopista s’alça la casa Murada. Una masia d’origen
medieval, que integra diverses dependències, és presidit per una torre
construïda amb encofrat de tàpia, que podria datar, del segle XIII. És de
planta quadrangular i forma troncopiramidal. A la base, conserva una volta
apuntada amb dues petites trampes per les quals s’accedia, des del pis
superior, al “sòl de la torre”.
Torre de Santa Cristina (Bisbal del Penedés)
Torre de Santa Cristina (Bisbal del Penedés)
Aquesta torre, molt ben conservada. Guarda similituds
amb la calafellenca torre de Viola i amb l’anomenada casa forta de Santa Cristina,
situada dins el terme de la Bisbal del Penedès. Al costat de la torre hi ha la
casa pairal també d’origen medieval i construïda, així mateix de tàpia. Consta
de dues plantes i golfes, sota coberta a dues vessants. Al pis hi ha obertures
gòtico-renaixentistes, i a les golfes finestretes com les de la torre. A la
dreta té adossat un gran celler, d’època molt posterior, que amaga la part
baixa de la torre. El conjunt, que és precedit d’un pati, és tancat per un mur
o baluard que té adossada una capella de construcció recent que avui resta
sense culte.
L’edificació original ha estat molt modificada i
reformada en èpoques posteriors.
Entre la casa Murada i la caseria de l’Albornar es van
localitzar l’any 1948 les restes d’un assentament iberomà, consistents en
abundants fragments de ceràmica ibèrica pintada, ceràmica d’importació campaniana,
ceràmica comuna romana i una pedra de molí giratori fragmentada. També a
Banyeres del Penedès, al Mas Canyis, s’ha trobat una Necròpolis romana datada
del segle VI-V a.C.
“Murada” vol dir muralla amb nom antic. Existeix la
cala “Murada” a Mallorca; l’Illa “Murada” a Eivissa; la Caseria “la Murada”
situat dins el municipi d’Orihuela, que centra la gran partida del camp de “la
Murada” (Murcia). Hom parla de que aquest topònim té orígens morisc que vol dir
cementiri amb àrab. L’Alcover Moll ens
amplia el significat dient que vol dir “els afores de la població” i que ve del
llatí “murata”, femení de “muratus” que significa “guarnit de murs”.
Jo m’inclino a que pot ben ser un nom d’origen àrab.
Al segle XV, concretament l’any 1499, sabem que hi vivia
en aquesta casa en Guillem Huguet amb la seva muller Joana. Va ser recol·lector
de les rendes al Penedès com a procurador del arquebisbat de Tarragona. Ell,
com el seu pare, Bernat i el seu avi
també anomenat Guillem van ser secretaris, notaris o comissaris reials. L’avi d’aquest Guillem, en Bernat, va ser
tresorer del rei l’any el 1384. Una germana de Guillem, Constança Huguet es
casà amb el cavaller i noble Marc de Puigmoltó.
El fill de Guillem, Bernat Huguet es va casar amb Eufrasina,
filla d’un paraire de Vilafranca aquell any de 1499.
Més cap a nosaltres, l’any 1776 el noble Francesc Foxà
de Copons (de la casa Manresana) compra la casa Murada, que en aquells moments
pertanyia a Maria viuda del pagès Jaume Palau de Banyeres.
En aquell mateix any en Gregori Soler, mestre de cases
del Vendrell, cobra 45 lliures per haver fet obres a la casa Murada. Consistien
en arreglar les parets del baluard, construir una menjadora en l’establia,
obrir dos portals, fer un sostre, posar set bigues noves, compondre el cup i
arreglar les teulades de la casa. Com veiem, les obres anaven aguantant la
casa. El que és curiós és que no van fer obres a la torre.
Molt probablement els senyors que ha anat tenint el
poble de Banyeres i els seus voltants durant l’època medieval n’eren també els propietaris
i potser hi vivien en aquesta casa forta: els Tous, els Mir Llop, els Palau (el
segle XIV), els Gerard...
Actualment és un lloc adequat per enregistrar música.
Jesús Rovira, baixista dels Lax’n’Busto lloga o deixa el seu estudi de gravació
instal·lat en la casa “Murada” per qui ho desitgi. Es poden veure per internet
diferents vídeos gravats en aquest estudi de diferents cantants i grups tan
catalans, com espanyols o estrangers. Em pregunto: calia fer-ho tot tan modern? Com a mínim la torre continua allà preguntant-s´ho. Esperem que no
la deixin perdre.
Adreça per qui vulgui “tafanejar” sobre l’estudi
de gravació:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada