dissabte, 22 de juny de 2013

La Casa Murada (Banyeres del Penedès)


 
A l’extrem de ponent del terme de Banyeres, a la vora esquerra del torrent del Papiolet, tocant als termes de la Bisbal i de Llorenç del Penedès i prop l’autopista s’alça la casa Murada. Una masia d’origen medieval, que integra diverses dependències, és presidit per una torre construïda amb encofrat de tàpia, que podria datar, del segle XIII. És de planta quadrangular i forma troncopiramidal. A la base, conserva una volta apuntada amb dues petites trampes per les quals s’accedia, des del pis superior, al “sòl de la torre”.
 Torre de Santa Cristina (Bisbal del Penedés)
 
Aquesta torre, molt ben conservada. Guarda similituds amb la calafellenca torre de Viola i amb l’anomenada casa forta de Santa Cristina, situada dins el terme de la Bisbal del Penedès. Al costat de la torre hi ha la casa pairal també d’origen medieval i construïda, així mateix de tàpia. Consta de dues plantes i golfes, sota coberta a dues vessants. Al pis hi ha obertures gòtico-renaixentistes, i a les golfes finestretes com les de la torre. A la dreta té adossat un gran celler, d’època molt posterior, que amaga la part baixa de la torre. El conjunt, que és precedit d’un pati, és tancat per un mur o baluard que té adossada una capella de construcció recent que avui resta sense culte.
L’edificació original ha estat molt modificada i reformada en èpoques posteriors.

Entre la casa Murada i la caseria de l’Albornar es van localitzar l’any 1948 les restes d’un assentament iberomà, consistents en abundants fragments de ceràmica ibèrica pintada, ceràmica d’importació campaniana, ceràmica comuna romana i una pedra de molí giratori fragmentada. També a Banyeres del Penedès, al Mas Canyis, s’ha trobat una Necròpolis romana datada del segle VI-V a.C.

“Murada” vol dir muralla amb nom antic. Existeix la cala “Murada” a Mallorca; l’Illa “Murada” a Eivissa; la Caseria “la Murada” situat dins el municipi d’Orihuela, que centra la gran partida del camp de “la Murada” (Murcia). Hom parla de que aquest topònim té orígens morisc que vol dir cementiri amb àrab.  L’Alcover Moll ens amplia el significat dient que vol dir “els afores de la població” i que ve del llatí “murata”, femení de “muratus” que significa “guarnit de murs”. Jo m’inclino a que pot ben ser un nom d’origen àrab.
Al segle XV, concretament l’any 1499, sabem que hi vivia en aquesta casa en Guillem Huguet amb la seva muller Joana. Va ser recol·lector de les rendes al Penedès com a procurador del arquebisbat de Tarragona. Ell, com el seu pare, Bernat  i el seu avi també anomenat Guillem van ser secretaris, notaris o comissaris reials.  L’avi d’aquest Guillem, en Bernat, va ser tresorer del rei l’any el 1384. Una germana de Guillem, Constança Huguet es casà amb el cavaller i noble Marc de Puigmoltó.
El fill de Guillem, Bernat Huguet es va casar amb Eufrasina, filla d’un paraire de Vilafranca aquell any de 1499.
Més cap a nosaltres, l’any 1776 el noble Francesc Foxà de Copons (de la casa Manresana) compra la casa Murada, que en aquells moments pertanyia a Maria viuda del pagès Jaume Palau de Banyeres.
En aquell mateix any en Gregori Soler, mestre de cases del Vendrell, cobra 45 lliures per haver fet obres a la casa Murada. Consistien en arreglar les parets del baluard, construir una menjadora en l’establia, obrir dos portals, fer un sostre, posar set bigues noves, compondre el cup i arreglar les teulades de la casa. Com veiem, les obres anaven aguantant la casa. El que és curiós és que no van fer obres a la torre.
Molt probablement els senyors que ha anat tenint el poble de Banyeres i els seus voltants durant l’època medieval n’eren també els propietaris i potser hi vivien en aquesta casa forta: els Tous, els Mir Llop, els Palau (el segle XIV), els Gerard...
Actualment és un lloc adequat per enregistrar música. Jesús Rovira, baixista dels Lax’n’Busto lloga o deixa el seu estudi de gravació instal·lat en la casa “Murada” per qui ho desitgi. Es poden veure per internet diferents vídeos gravats en aquest estudi de diferents cantants i grups tan catalans, com espanyols o estrangers. Em pregunto: calia fer-ho tot tan modern? Com a mínim la torre continua allà preguntant-s´ho. Esperem que no la deixin perdre.
Adreça per qui vulgui “tafanejar” sobre l’estudi de gravació:


 Val la pena veure aquest video, per la cançó i el lloc on es va gravar:


 

Cap comentari:

Publica un comentari