El Mas Granell (Olèrdola)
L’any 1971 s’aprovà en un Consell de Ministres el Polígon Industrial de Vilafranca. La ubicació definitiva però, va tenir diversos contratemps. El primer lloc que va assenyalar l’Ajuntament d’aquell temps, com a zona ideal per aquesta funció agafava els municipis d’Olèrdola, Monjos i Vilafranca, a l’indret conegut per Mas Granell. Aquest enclavament proposat però, va ser desestimat pel Ministeri de la Vivenda al no considerar-lo apte, sobretot per estar situat en una zona de difícils accessos a les vies de comunicació (Tothom núm. 278, 8/6/1974).
Sort – diria jo- es va tenir de la resposta d’aquell “Ministerio”, –avui dia podríem estar en desacord en més d’una ubicació dels diferents polígons industrials que tenim en el nostre entorn i han fet desaparèixer molts paisatges, construccions i aspectes d’èpoques passades - el Mas Granell contínua existint a més de tot el seu entorn natural i tranquil·litat que l’envolta. Fou aquest mas, un d’aquells, de tants, en què el seu origen segurament era medieval. Trobem dades posteriors: l’any 1567 Jaume Tort és pagès del Mas de Granell. Però molt probablement el mas formà part del patrimoni dels Granell, família que tot i no ser originaria del Penedès, va aposentar-se en aquells poders feudals: de prestigi social, econòmic i polític.
La creu de terme amb el nom de “la Creu de Granell” va format part de l’entorn de Vilafranca a partir de mitjans segle XV. Situada a prop del portal de la muralla, anomenat portal d’en Coloma, al carrer de sant Pau actual. També fou anomenada en diferents moments, la creu de Vallmoll, de les Clotes, la Creueta, de la casa d’Andraix, Moragues i Pelegrina. Actualment la trobem desplaçada del seu lloc d’origen en direcció al mercat de la Pelegrina. Des de la creu sortíen els camins cap a la Granada, a les Cabanyes i a l’església de sant Hilari. Davant hi havia “l’era de Granell”, on es batia part del blat que necessitava la vila.
Els Granell els trobem pel Penedès a partir de l’any 1254: el primer és en Ramon Granell, comanador de la casa de sant Joan de Jerusalem a sant Valentí de les Cabanyes. Probablement són originaris d’Igualada, perquè molts Granell els trobem anotats en els documents notarials d’aquesta població. Alguns Granell vivien a la Llacuna.
L’hostaler de Vilafranca, Berenguer Granell, va ser un dels més assidus com a propietari de diferents terres, cases (hospicis i pallisses) a Vilafranca en uns anys del segle XV: vinyes situades a la muntanya de sant Jaume, a Moja, cases al carrer Graupere, sant Esperit (l’actual de a Font), a Puigciuró... Blanca fou la seva muller, filla dels mercaders vilafranquins Peralba. El seu fill Pere, també fou hostaler. Un altre fill, Antoni, fou advocat. Es va casar amb Violant, filla dels Torrella, que foren també advocats. Un altre Berenguer Granell era “estudiant de les arts” a Barcelona l’any 1441. Antoni Granell fou prevere de l’església de santa Maria de Vilafranca.
El 1480 Pere Granell, mercader, fou lloctinent del batlle General de Catalunya i veguer de Vilafranca. El 1488 ell mateix, fou batlle de la vila. Es va casar amb Caterina Malet, filla de Joan Malet advocat, que també fou batlle General de Catalunya en diferents anys del segle XV.
Com veiem, el que encara queda a les nostres contrades es pot arribar a conèixer molt més si anem a les fonts documentals medievals
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada