diumenge, 20 d’abril del 2025

Els nobles Requesens del Penedès (XIV-XV)

 

El llinatge Recasens o Requesens va ser de mercaders i ciutadans honrats. Assoliren el grau de cavallers a la segona meitat del segle XIV i el de nobles el 1458. La seva influència i projecció política es degueren a la vinculació que tingueren amb el càrrec de governador general de Catalunya, i sobretot al fet de posar-se al costat de Joan II durant la guerra civil del 1462-1472.

Hi podria haver una vinculació amb el llinatge homònim de cavallers, que es troba a la ciutat de Girona el 1181 amb Arnau de Recasens, així com amb el castell de Recasens (Alt Empordà), però això no està provat.

Sí que hi ha, en canvi, una connexió amb el llinatge mercader, com el Galcerà de Requesens i de Santacoloma (Molins de Rei, 1385-1400, València), que fou lloctinent de Catalunya durant el regnat d’Alfons el Magnànim. Aquest llinatge formava part dels mercaders i va estar al servei dels Trastàmara, igual que el seu pare, Lluís de Requesens, que fou senyor d’Altafulla, i el seu germà Bernat de Requesens, que s’enfrontà contra l’oligarquia barcelonina, la Biga, a la segona meitat del segle XV.


Guillem de Requesens

Un document de l’any 1327, trobat a l’Arxiu de la Corona d’Aragó, ens diu el següent: “El noble Guillem de Requesens, a qui no sabem el seu origen, tenia una casa a Vilafranca”.

Un Guillem Requesens difunt, que podria haver estat noble, apareix en la documentació com a resident a Vilafranca el 1340. Havia fundat el benefici de Sant Francesc d’Assís a l’altar de Santa Llúcia de l’església de Santa Maria de Vilafranca. Morí sense fer testament, i la seva vídua era Elisenda. El seu fill i hereu, Francesc Requesens, que posteriorment trobem en diversos documents notarials de Vilafranca, apareix com a hostaler i no com a cavaller. El 1394, ja és difunt.

 

L’hospitaler Galcerà de Requesens i Cubelles

L’ordre de la comanda de Sant Joan de Jerusalem va tenir com a comanador al frare Galcerà de Requesens. Tenint en compte que a Vilafranca del Penedès hi va haver una casa dels Hospitalers des del segle XIV fins a la desamortització del segle XIX, es disposa d’informació sobre les persones que la van regentar al llarg dels anys.

Galcerà va ser comanador a Lleida i a Mallorca a partir de 1380. També va exercir com a comanador a Barbens, al Pla d’Urgell, en un temps en què a Vilafranca el tenia fra Garcia de Maissen. L’any 1397, una documentació ens informa que el noble Ferrer de Canet, senyor del castell de Cubelles, va vendre un censal mort (és a dir, un préstec) al comanador Galcerà de Requesens de Mallorca. En aquesta venda, el noble Canet hipotecava el castell de Cubelles, juntament amb tota la seva castlania, censos, feus, molins, fruits, dècimes i altres béns. 

 

Altafulla

Bartomeu de Requesens i Puigdàlber

El 1311, Puigdàlber, a l’Alt Penedès, va ser propietat del noble Bernat Guillem de Ribes, que tenia el castell de Ribes en feu del bisbe de Barcelona. Quan Bernat Guillem de Ribes va morir, va heretar el lloc de Puigdàlber.

L’any 1380, segons el fogatge, Puigdàlber era senyor el noble Guillem de Bellvei. Més tard, passà a mans d’Eimeric de Bellvei. El 1403, un Eimeric, fill de l’anterior, es va casar amb una filla del noble Bartomeu de Requesens. És en aquest moment que el feu de Puigdàlber passa a mans de Bartomeu.

Els drets de la vila de Vilallonga del Camp durant la primera meitat del segle XIV van ser venuts per la família Montoliu l’any 1344 a Pere de Requesens. El 1351, Blanca de Montoliu es va casar amb Berenguer de Requesens. El 1358, en el fogatge d’aquest any, s’indica com a senyor d’aquesta vila al mateix Berenguer.

El 1420, aquest Bartomeu de Requesens era senyor de Vilallonga del Camp i de Puigdelfí, així com també senyor de Puigdàlber

 

Cunit

Els Recasens d’Altafulla al Penedès

El noble Lluís Requesens, conseller del rei i governador de la Batllia General de Catalunya, era també el senyor de la Baronia d’Altafulla i de la Nou de Gaià. El 1396 va participar en l’expedició de Sicília, i el 1408 en la de Sardenya. El 1411 fou designat membre de la vint-i-quatrena que havia d’escollir els compromissaris a Casp durant l’Interregne. Es casà amb Constança de Santa Coloma, que li aportà la castlania de Santa Coloma de Farners. Un fill de Lluís fou Bernat Requesens, que, per compra el 1460, va adquirir el castell de Castellet i l’Arboç, així com el feu de Marsala (Sicília). Bernat es va casar amb Violant Desfar, filla del senyor de Lavit (Torrelavit, Alt Penedès). Un altre fill de Lluís i germà de Bernat fou Galcerà.

Galcerà de Requesens

Galcerà l’any 1453 a Vilafranca del Penedès, on tenia una casa i cobrava censos de diferents terres situades en el terme. La casa i les terres havien estat donades per Catalina, vídua de Pere Coll, algutzir de la governació de Catalunya i originària de la vila.

Galcerà suscità l’odi de l’oligarquia barcelonina, fins a ser expulsat de Barcelona en diverses ocasions i fins i tot empresonat. Els seus serveis als Trastàmara li van donar un notable patrimoni. Casat amb Elisabet Joan Dessoler. La reina Maria l’any 1453 concedeix protecció a la muller de Galcerà.

El dia deu de febrer de 1461, un document notarial signat a Vilafranca, en presència del mateix notari Antoni Senya, l’apotecari Pere Pellicer, el teixidor Gabriel Bruguers i el corredor d’orella Llorens Querol, com a testimonis i complint amb el mandat del diputat de Vilafranca i de la vegueria Blas Merles, ens constitueixen dins de l’hostal de Joan Sabater, situat davant del monestir dels franciscans de Vilafranca, al carrer de Sant Pere, demanant-li que comuniqui al noble Galcerà de Requesens, que estava allotjat (amagat), que es personés a Barcelona davant de les autoritats competents.

Durant la guerra civil de Joan II amb el seu fill, el príncep de Viana, l’any 1464, Joan II va fer donació dels béns del rebel a la seva causa, Pere de Senyechs, que tenia en el camp del Penedès, al seu fidel Galcerà de Requesens.

També, l’any 1467, Vilanova i la Geltrú, el castell de Cubelles i el seu terme van passar a mans de Lluís de Requesens, fill de Galcerà. El senyor d’Altafulla, Bernat de Requesens, com a procurador d’aquest Lluís, va fer l’acte de possessió de les dues viles, gràcies també a la fidelitat de Lluís amb el rei Joan II. A més, el rei li va concedir, el 1472, la baronia de Castellvell.

També, l’any 1467, Vilanova i la Geltrú, el castell de Cubelles i el seu terme van passar a mans de Lluís de Requesens, fill de Galcerà. El senyor d’Altafulla, Bernat de Requesens, com a procurador d’aquest Lluís, va fer l’acte de possessió de les dues viles, gràcies també a la fidelitat de Lluís amb el rei Joan II. A més, el rei li va concedir, el 1472, la baronia de Castellvell.

Puigdàlber

Icard – Requesens

L’origen dels Icard és de Falset, del comtat de Prades i de la baronia d’Entença. Formaven part de la cort comtal de l’infant Pere, fill del rei Jaume II el Just. Pere Icard va ser senyor dels castells, viles i termes de Torredembarra, de Torrebesses i de Vespella. En el seu testament, de l’any 1422, s’esmenta que la seva filla Beatriu era vídua del noble Joan Requesens.

El 1427, Manuel Icard, germà de Beatriu, en un acte al castell d’Altafulla, va reclamar a Bernat de Requesens la senyoria d’Altafulla, argumentant que li pertanyia com a herència del seu germà difunt Joan de Requesens. Com a alternativa, va oferir la donació de mil sous.

L’any 1467, hi va haver uns capítols matrimonials entre Gabriel Joan Icard, senyor de Torredembarra i Vespella, i Elisabet, filla del governador general de Catalunya, Galcerà de Requesens, i Elisabet Joan de Soler. Els Icard també estaven emparentats amb els senyors de Castellet. Caterina Icard es va casar amb Andreu Bisbal, senyor de Cunit, que va viure a Vilafranca del Penedès al carrer de Sant Joan. Aquest llinatge es va emparentar amb altres i van residir o van ser senyors d’algunes poblacions i viles d’aquest Penedès medieval.

 

 

 

 

 

dimarts, 11 de març del 2025

Clariana del Penedès

 

Vallfort de Castellvell de la Marca

Un castell de Clariana, avui en dia en ruïnes, existia a Argençola (Anoia) i està documentat al segle X. El monestir de Sant Cugat del Vallès posseïa drets sobre aquest castell. Els Clariana eren els castlans d’aquest castell i el senyor era l’abat de Sant Cugat. Un altre castell de Clariana es trobava sobre el riu Cardener (Solsonès) i està documentat al segle XI. Els primers castlans van ser Senfred Duran i la seva muller Rotruda. Els senyors del castell eren els nobles Descatllar. No consta en la documentació que els castlans fossin els Clariana.

Els Clariana

El 1277, Sibil·la, filla del cavaller Jaume de Clariana, que vivia a Vilafranca del Penedès, amb el consell dels seus germans, Guerau i Umbert de Clariana, fa donació al seu marit Guillem de Rubió del terme del castell de Castellet, en concepte de dot i aixovar, de la casa de Clariana, situada en el terme d’Olèrdola, i de la casa de Torolló, situada en el terme de Mediona, amb tots els seus béns, drets i possessions.

Posteriorment, els nobles Clariana també seran senyors de la casa de Vallfort, situada a Sant Jaume dels Domenys dins el terme castral de Castellví, en una donació que fa l’any 1335 el comte de Foix, Castellbó i Castellvell a Guillem de Clariana, que rep llicència per a construir molins i trulls d’oli en aquest lloc. Vallfort ja esmentat el 938 en el repoblament d’aquest espai, del qual el nucli era la casa forta de Vallfort. El senyor era el comte de Foix i els castlans eren els Clariana des de 1335.

Guillem de Clariana compra, al cap de tres anys, censos i horts a la parròquia de Sant Jaume. La seva vídua, Ricarda, el 1359, amb el seu fill Sadurní, serà l’hereu. Sadurní es casa amb Blanca, filla de Berenguer de Guardia, senyor de la casa forta de Banyeres, del mateix nom.

Clariana de Castellet

Clariana d’Avinyonet del Penedès i de Castellet  

Ricarda, la vídua de Guillem, es va retenir dels béns del seu marit la casa de Clariana, a la parròquia d’Avinyó, on encara hi ha les cases de Clariana d’Avinyonet, vora les Cabòries. A més, també posseïa els forns de pa que hi havia a la població de l’Arboç del Penedès. Per tant, com es veu, van tenir molts béns escampats pel territori penedesenc. Ricarda, a més, disposava del seu primer matrimoni amb Berenguer de Montoliu, 6.000 sous.

Sadurní de Clariana va tenir una activitat intensa de compres de béns i rendes, venda de censals, i adquisició de masos i cases fortes durant la segona meitat del segle XIV arreu del Penedès. Un dels exemples va ser quan, el 1338, Sadurní va fer una donació del feu de Font-rubí a favor del seu fill Guillem de Clariana, per a la seva manutenció, la de la seva esposa i fills.

El rei Joan I demana, el 1388, a Francesc de Clariana, notari de l’Arboç, que entregui al vicecanceller els capítols matrimonials que van fer Sadurní de Clariana, procurador general de tota la baronia de Castellví o Castellvell de la Marca, i Blanca, així com els del seu fill Guillem de Clariana i Maria, filla de Berenguer Ripoll.

Clariana d'Avinyonet del Penedès

També la venda d’un censal mort, feta pel botiguer de robes Pere Prats de Vilafranca a favor de Sadurní de Clariana, senyor de la casa de Vallfort, el 1385. O la venda, per part del seu fill, d’un altre censal mort el 1421, atorgada per Bernat de Clariana, senyor de la casa de Vallfort, la seva muller Elionor, Dalmau de Clariana i la seva muller Brieta, Marc de Miravalls i la seva muller Margarita, i Dalmau de Masdovelles, a favor de Lluís Castellet de l’Arboç. També, el 1423, el mateix Bernat, senyor de Vallfort, hipoteca una sèrie de censos sobre el feu de Castellet per pagar un cens anual a Margarita, muller de Marc de Miravalls, senyor de l’Arboç. Bernat de Clariana fou l’últim senyor de la casa de Vallfort.

Els Clariana, cap a mitjans del segle XV, marxaren a Barcelona i abandonaren el Penedès, que els va enriquir. Elionor, muller del donzell Bernat de Clariana del Penedès i filla del donzell Joan d’Argentona i d’Elionor, fa testament el 1430. Anomena marmessors al seu oncle Guerau de Gualba, al cavaller Lluís Marc i a les seves germanes Aldonça i Joana, monges del monestir de Sant Pere de les Puelles de Barcelona. Disposa ser enterrada en aquest monestir.

El 1533, Isabel, vídua de l’advocat Joan de Gualbes, amb els seus fills, venen el castell i el terme de Clariana (de Castellet) al cavaller Pere Mollet de Barcelona per 40 lliures. Els Gualbes el tenien per una venda que els va fer l’any 1496 el cavaller Bernat Ferrer.

El 1559, els administradors del Bisbat de Tarragona, entre els quals el sagristà Pere de Castellet, venen els drets que rebien de la quadra de Ses Gunyoles i del mas de Clariana (d'Avinyonet del Penedès) al batlle general de Catalunya, Lluís Icard, senyor de Torredembarra.