dimarts, 11 de març del 2025

Clariana del Penedès

 

Vallfort de Castellvell de la Marca

Un castell de Clariana, avui en dia en ruïnes, existia a Argençola (Anoia) i està documentat al segle X. El monestir de Sant Cugat del Vallès posseïa drets sobre aquest castell. Els Clariana eren els castlans d’aquest castell i el senyor era l’abat de Sant Cugat. Un altre castell de Clariana es trobava sobre el riu Cardener (Solsonès) i està documentat al segle XI. Els primers castlans van ser Senfred Duran i la seva muller Rotruda. Els senyors del castell eren els nobles Descatllar. No consta en la documentació que els castlans fossin els Clariana.

Els Clariana

El 1277, Sibil·la, filla del cavaller Jaume de Clariana, que vivia a Vilafranca del Penedès, amb el consell dels seus germans, Guerau i Umbert de Clariana, fa donació al seu marit Guillem de Rubió del terme del castell de Castellet, en concepte de dot i aixovar, de la casa de Clariana, situada en el terme d’Olèrdola, i de la casa de Torolló, situada en el terme de Mediona, amb tots els seus béns, drets i possessions.

Posteriorment, els nobles Clariana també seran senyors de la casa de Vallfort, situada a Sant Jaume dels Domenys dins el terme castral de Castellví, en una donació que fa l’any 1335 el comte de Foix, Castellbó i Castellvell a Guillem de Clariana, que rep llicència per a construir molins i trulls d’oli en aquest lloc. Vallfort ja esmentat el 938 en el repoblament d’aquest espai, del qual el nucli era la casa forta de Vallfort. El senyor era el comte de Foix i els castlans eren els Clariana des de 1335.

Guillem de Clariana compra, al cap de tres anys, censos i horts a la parròquia de Sant Jaume. La seva vídua, Ricarda, el 1359, amb el seu fill Sadurní, serà l’hereu. Sadurní es casa amb Blanca, filla de Berenguer de Guardia, senyor de la casa forta de Banyeres, del mateix nom.

Clariana de Castellet

Clariana d’Avinyonet del Penedès i de Castellet  

Ricarda, la vídua de Guillem, es va retenir dels béns del seu marit la casa de Clariana, a la parròquia d’Avinyó, on encara hi ha les cases de Clariana d’Avinyonet, vora les Cabòries. A més, també posseïa els forns de pa que hi havia a la població de l’Arboç del Penedès. Per tant, com es veu, van tenir molts béns escampats pel territori penedesenc. Ricarda, a més, disposava del seu primer matrimoni amb Berenguer de Montoliu, 6.000 sous.

Sadurní de Clariana va tenir una activitat intensa de compres de béns i rendes, venda de censals, i adquisició de masos i cases fortes durant la segona meitat del segle XIV arreu del Penedès. Un dels exemples va ser quan, el 1338, Sadurní va fer una donació del feu de Font-rubí a favor del seu fill Guillem de Clariana, per a la seva manutenció, la de la seva esposa i fills.

El rei Joan I demana, el 1388, a Francesc de Clariana, notari de l’Arboç, que entregui al vicecanceller els capítols matrimonials que van fer Sadurní de Clariana, procurador general de tota la baronia de Castellví o Castellvell de la Marca, i Blanca, així com els del seu fill Guillem de Clariana i Maria, filla de Berenguer Ripoll.

Clariana d'Avinyonet del Penedès

També la venda d’un censal mort, feta pel botiguer de robes Pere Prats de Vilafranca a favor de Sadurní de Clariana, senyor de la casa de Vallfort, el 1385. O la venda, per part del seu fill, d’un altre censal mort el 1421, atorgada per Bernat de Clariana, senyor de la casa de Vallfort, la seva muller Elionor, Dalmau de Clariana i la seva muller Brieta, Marc de Miravalls i la seva muller Margarita, i Dalmau de Masdovelles, a favor de Lluís Castellet de l’Arboç. També, el 1423, el mateix Bernat, senyor de Vallfort, hipoteca una sèrie de censos sobre el feu de Castellet per pagar un cens anual a Margarita, muller de Marc de Miravalls, senyor de l’Arboç. Bernat de Clariana fou l’últim senyor de la casa de Vallfort.

Els Clariana, cap a mitjans del segle XV, marxaren a Barcelona i abandonaren el Penedès, que els va enriquir. Elionor, muller del donzell Bernat de Clariana del Penedès i filla del donzell Joan d’Argentona i d’Elionor, fa testament el 1430. Anomena marmessors al seu oncle Guerau de Gualba, al cavaller Lluís Marc i a les seves germanes Aldonça i Joana, monges del monestir de Sant Pere de les Puelles de Barcelona. Disposa ser enterrada en aquest monestir.

El 1533, Isabel, vídua de l’advocat Joan de Gualbes, amb els seus fills, venen el castell i el terme de Clariana (de Castellet) al cavaller Pere Mollet de Barcelona per 40 lliures. Els Gualbes el tenien per una venda que els va fer l’any 1496 el cavaller Bernat Ferrer.

El 1559, els administradors del Bisbat de Tarragona, entre els quals el sagristà Pere de Castellet, venen els drets que rebien de la quadra de Ses Gunyoles i del mas de Clariana (d'Avinyonet del Penedès) al batlle general de Catalunya, Lluís Icard, senyor de Torredembarra.