En aquest article us presentem una selecció
del capbreu de 1395 corresponent a les terres de Castellví de la Marca i del terme de Sant Jaume dels Domenys, on es documenten els alous, censos, rèdits, drets i serveis
que els pagesos devien al comte de Foix,
senyor feudal del castell i dels seus termes veïns durant el segle XIV.
Aquest recull ens permet conèixer de
primera mà com funcionava la relació senyorial en aquests territoris del
Penedès medieval.
Què és un capbreu?
Un capbreu és un document
que registra els drets senyorials sobre terres, masos i persones. Conté
informació sobre els pagaments, obligacions i prestacions que els pagesos havien de satisfer al senyor feudal,
sovint sota la fórmula de l’emfiteusi
(una cessió perpètua de terres a canvi de censos).
Alguns termes clau:
- Alou: Terres
hereditàries lliures de servitud directa.
- Cens: Pagament per
treballar la terra (en espècie o en diners).
- Jova: Prestació personal
o de treball obligatori.
- Tragi: Impost vinculat al
conreu.
- Cens de focs/lòcid: Tribut per llar
(no per persona).
- Afocat: Pagès que havia jurat fidelitat directa al senyor.
El Senyor i els seus representants
El comte de Foix, senyor del
territori, exercia el seu poder a través del procurador Sadurní de Clariana, senyor de Clariana, i del notari Francesc Morató (de Vilafranca
del Penedès). El castlà responsable en aquell moment era Guillem Ramon de Barberà, tot i que el
capbreu es redacta poc després de la mort del seu pare, Asbert de Barberà.
Els emfiteutes de Castellví i Sant Jaume dels Domenys
Molts pagesos reconeixen explícitament ser "homes propis, solius i
afocats" del comte de Foix i del castlà, i a canvi de la possessió de
les seves terres, pagaven diversos censos. Vegem alguns exemples destacats:
Cas exemplar: Pere Aguiló, del mas dels Arcs (Sant
Jaume dels Domenys)
Declara tenir el mas dels Arcs,
abans de Berenguer Roig, sota domini directe, i a canvi paga:
- 1/2 quartera de forment (Sant Pere i Sant Feliu, agost)
- 1 quartera + 3 punyerons d’ordi (mateixa festa)
- 1 gallina i mitja (Nadal)
- 4 diners (Sant Miquel). També ha de prestar una jova i un tragi
al castlà.
Altres emfiteutes i censos destacats
A continuació, un resum de pagesos i masos dels quals tenim constància
documental, amb censos específics:
Castellví de la Marca
- Maria (mas de Banyes) – Paga forment, ordi, gallina, diners, jova,
tragi i un cens per les oliveres.
- Guillem Rosell (mas Estalella) – Mas en domini del castlà.
- Bartomeu Carbó – Diversos masos; paga 8,5 gallines per Nadal.
- Miret Calabuig (mas de Ratera) – Censos a diversos destinataris, excepte per
les terres del corral de Bellanira.
- Berenguer Palau (mas Geto) – Paga cens pel domini, vinyes, horts i terres
campes.
Sant Jaume dels Domenys
- Pere se Cases Vallès (Arcs) – Ordi, forment, gallina, diners, jova, tragi.
- Pere Conillera (Arcs) – Afegeix cens per la palla i 18 diners al
castlà.
- Pere Pons (Arcs) – Idèntic als anteriors + 6 diners per l’ús d’aigua de reg.
- Bartomeu Francesc (Arcs Subirans) – Afegeix 2,5 gallines per Nadal.
- Nicolau Gerald (Gatell) – Censos per les garrigues.
- Pere Oller de Solicrup – Paga un cens de focs.
- Julià Sardà (mas del Gatell) – Fill de Jaume Sardà, amb els censos habituals.
- Berenguer Marti (mas Vives) – També paga a l’Hospital de Sant Joan de
Jerusalem.
- Bartomeu Figueres (mas Gomila) – Terres a Sant Jaume, paga com els anteriors.
Altres censos i masos del territori
Molts altres pagesos pagaven censos a diversos destinataris (castlà,
capella, ordres religioses...). Alguns exemples:
- Guillem Soval (mas Torrents) – Paga per tres masos, fins a 16 sous i 12 sous
al castlà.
- Guillem Cases Vallès (mas de la Torra) – Afegeix pagaments monetaris (fins a 12 sous i
mig).
- Berenguer Alegret, Pere Cases, Jaume Rosell, entre d’altres.
També hi ha constància de censos per
vinyes, horts, oliveres, bestiar, aigua de reg, i dècimes de la verema als següents
masos:
- Mas de la Torrella
- Mas Janer
- Mas Ferran
- Mas Marta
- Mas Curri
- Mas Guardiola
- Mas Garriga
La Conillera i Manlleu: altres quadres feudals
La Conillera
Diversos pagesos (Rosell, Martí, Martorell, Ferran...) apareixen registrats
com homes propis que paguen censos múltiples, sovint a:
- El castlà
- El comte de Foix
- La capella de Sant
Marc (Barcelona)
- El monestir de
Poblet
- El monestir de
Santes Creus
Manlleu
Hi consten emfiteutes com:
- Bartomeu Guim (mas Tristany)
- Guillem Joan (mas d’Aguiló i mas Tarascó)
- Pere Mercer (mas Martí Serra)
- Guillema (esposa d’Antoni Arbó) – Jura fidelitat davant del llibre dels
Evangèlics.
La signatura del capbreu
El document fou signat pels nobles
Joan de Montbui i Aimeric d’Espitlles, tutors dels fills del castlà
difunt Asbert de Barberà. S’hi confirma la presència del castlà Guillem Ramon de Barberà, que
actuava en el moment del registre.
Per saber-ne més
Si voleu aprofundir en la figura del comte de Foix, podeu visitar aquesta
altra entrada del blog: https://elpenedesmedievaljb.blogspot.com/2012/08/el-terme-de-foix-el-castell-i-lermita.html
Aquest capbreu de 1395
és una font històrica de gran valor. Tot i que no aporta una descripció extensa
de les terres, ens permet conèixer amb precisió quins censos
pagaven els pagesos, a qui els pagaven i com
s’articulava el poder feudal en terres del Penedès. Una
autèntica fotografia documental de la vida rural i les relacions de poder a la
baixa edat mitjana.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada