dilluns, 4 d’agost del 2025

Un Capbreu de Castellví de la Marca (1395): Els deutes i drets de la pagesia medieval

 

En aquest article us presentem una selecció del capbreu de 1395 corresponent a les terres de Castellví de la Marca i del terme de Sant Jaume dels Domenys, on es documenten els alous, censos, rèdits, drets i serveis que els pagesos devien al comte de Foix, senyor feudal del castell i dels seus termes veïns durant el segle XIV.

Aquest recull ens permet conèixer de primera mà com funcionava la relació senyorial en aquests territoris del Penedès medieval.

Què és un capbreu?

Un capbreu és un document que registra els drets senyorials sobre terres, masos i persones. Conté informació sobre els pagaments, obligacions i prestacions que els pagesos havien de satisfer al senyor feudal, sovint sota la fórmula de l’emfiteusi (una cessió perpètua de terres a canvi de censos).

Alguns termes clau:

  • Alou: Terres hereditàries lliures de servitud directa.
  • Cens: Pagament per treballar la terra (en espècie o en diners).
  • Jova: Prestació personal o de treball obligatori.
  • Tragi: Impost vinculat al conreu.
  • Cens de focs/lòcid: Tribut per llar (no per persona).
  • Afocat: Pagès que havia jurat fidelitat directa al senyor.

El Senyor i els seus representants

El comte de Foix, senyor del territori, exercia el seu poder a través del procurador Sadurní de Clariana, senyor de Clariana, i del notari Francesc Morató (de Vilafranca del Penedès). El castlà responsable en aquell moment era Guillem Ramon de Barberà, tot i que el capbreu es redacta poc després de la mort del seu pare, Asbert de Barberà.

Els emfiteutes de Castellví i Sant Jaume dels Domenys

Molts pagesos reconeixen explícitament ser "homes propis, solius i afocats" del comte de Foix i del castlà, i a canvi de la possessió de les seves terres, pagaven diversos censos. Vegem alguns exemples destacats:

Cas exemplar: Pere Aguiló, del mas dels Arcs (Sant Jaume dels Domenys)

Declara tenir el mas dels Arcs, abans de Berenguer Roig, sota domini directe, i a canvi paga:

  • 1/2 quartera de forment (Sant Pere i Sant Feliu, agost)
  • 1 quartera + 3 punyerons d’ordi (mateixa festa)
  • 1 gallina i mitja (Nadal)
  • 4 diners (Sant Miquel). També ha de prestar una jova i un tragi al castlà.

Altres emfiteutes i censos destacats

A continuació, un resum de pagesos i masos dels quals tenim constància documental, amb censos específics:

Castellví de la Marca

  1. Maria (mas de Banyes) – Paga forment, ordi, gallina, diners, jova, tragi i un cens per les oliveres.
  2. Guillem Rosell (mas Estalella) – Mas en domini del castlà.
  3. Bartomeu Carbó – Diversos masos; paga 8,5 gallines per Nadal.
  4. Miret Calabuig (mas de Ratera) – Censos a diversos destinataris, excepte per les terres del corral de Bellanira.
  5. Berenguer Palau (mas Geto) – Paga cens pel domini, vinyes, horts i terres campes.

Sant Jaume dels Domenys

  1. Pere se Cases Vallès (Arcs) – Ordi, forment, gallina, diners, jova, tragi.
  2. Pere Conillera (Arcs) – Afegeix cens per la palla i 18 diners al castlà.
  3. Pere Pons (Arcs) – Idèntic als anteriors + 6 diners per l’ús d’aigua de reg.
  4. Bartomeu Francesc (Arcs Subirans) – Afegeix 2,5 gallines per Nadal.
  5. Nicolau Gerald (Gatell) – Censos per les garrigues.
  6. Pere Oller de Solicrup – Paga un cens de focs.
  7. Julià Sardà (mas del Gatell) – Fill de Jaume Sardà, amb els censos habituals.
  8. Berenguer Marti (mas Vives) – També paga a l’Hospital de Sant Joan de Jerusalem.
  9. Bartomeu Figueres (mas Gomila) – Terres a Sant Jaume, paga com els anteriors.

Altres censos i masos del territori

Molts altres pagesos pagaven censos a diversos destinataris (castlà, capella, ordres religioses...). Alguns exemples:

  • Guillem Soval (mas Torrents) – Paga per tres masos, fins a 16 sous i 12 sous al castlà.
  • Guillem Cases Vallès (mas de la Torra) – Afegeix pagaments monetaris (fins a 12 sous i mig).
  • Berenguer Alegret, Pere Cases, Jaume Rosell, entre d’altres.

També hi ha constància de censos per vinyes, horts, oliveres, bestiar, aigua de reg, i dècimes de la verema als següents masos:

  • Mas de la Torrella
  • Mas Janer
  • Mas Ferran
  • Mas Marta
  • Mas Curri
  • Mas Guardiola
  • Mas Garriga

La Conillera i Manlleu: altres quadres feudals

La Conillera

Diversos pagesos (Rosell, Martí, Martorell, Ferran...) apareixen registrats com homes propis que paguen censos múltiples, sovint a:

  • El castlà
  • El comte de Foix
  • La capella de Sant Marc (Barcelona)
  • El monestir de Poblet
  • El monestir de Santes Creus

Manlleu



Hi consten emfiteutes com:

  • Bartomeu Guim (mas Tristany)
  • Guillem Joan (mas d’Aguiló i mas Tarascó)
  • Pere Mercer (mas Martí Serra)
  • Guillema (esposa d’Antoni Arbó) – Jura fidelitat davant del llibre dels Evangèlics.

La signatura del capbreu

El document fou signat pels nobles Joan de Montbui i Aimeric d’Espitlles, tutors dels fills del castlà difunt Asbert de Barberà. S’hi confirma la presència del castlà Guillem Ramon de Barberà, que actuava en el moment del registre.

 Per saber-ne més

Si voleu aprofundir en la figura del comte de Foix, podeu visitar aquesta altra entrada del blog: https://elpenedesmedievaljb.blogspot.com/2012/08/el-terme-de-foix-el-castell-i-lermita.html

Aquest capbreu de 1395 és una font històrica de gran valor. Tot i que no aporta una descripció extensa de les terres, ens permet conèixer amb precisió quins censos pagaven els pagesos, a qui els pagaven i com s’articulava el poder feudal en terres del Penedès. Una autèntica fotografia documental de la vida rural i les relacions de poder a la baixa edat mitjana.

 

 

 

 

 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada