El cognom Baltà o Valtà
a Vilafranca del Penedès es relaciona amb el Palau Baltà, situat al costat de l’església de Santa Maria. També cal esmentar
el serraller Melcior Baltà, que vivia a la plaça de la
Constitució de Vilafranca i que fou l’autor de les reixes de ferro forjat de
Santa Maria, la millor de les quals és la de la Capella del Sagrament. Tot i que quedaren deformades en
l’incendi del 6 d’octubre de l’any 1934, varen ésser restaurades en el mateix
taller.
També
es forjaren en aquell taller els llums penjats al carrer de Santa Maria, els
aplics col·locats a les pilastres de la dita església i uns canelobres que es
troben a la Cripta de Sant Fèlix, dins mateix de l’església.
Però
no volem parlar del Melcior; anem més enrere i veurem d’on provenien o on eren
els Baltà dels segles XIV i XV.
La
primera referència documental d’un Baltà al Penedès és de l’any 1325: un Bernat Baltà hi apareix com a testimoni en un
document notarial.
Posteriorment,
en un document datat a Perpinyà l’any 1345, el rei Pere el Cerimoniós ordena al veguer
de Vilafranca que actuï contra uns criminals del Penedès, entre els quals hi ha
Arnau Salelles de Terrassola,
Ramon Baltà i Bernat Gironella de Sant Pere de Riudebitlles, ja
que es barallaven contra els llinatges dels Torrents i els Mirons.
Els Baltà de Font-rubí
És l’any 1392 quan Berenguer Baltà
forma part de la Universitat del terme de Font-rubí com a jurat. Aquell mateix
any reconeixen haver rebut de Pere Febrer, senyor del castell, una quantitat
pels afers de la mateixa Universitat.
És
en aquest terme on els trobem bastant assentats. Al terme de Vilobí (Font-rubí)
hi viu el fill de Berenguer, l’artesà Bernat Baltà, amb la seva muller Elisenda
i la filla Maria.
L’any
1396, Bernat fa companyia i s’associa amb el també artesà Bartomeu Pujades, de
Guardiola. Els capítols d’aquesta companyia donen a entendre que Pujades estarà
a les ordres de Baltà: «…Bartomeu ha de servir a Bernat en tot allò que li
mani…», però també que «…Bernat hagi de servir en l’obrador de Bartomeu…». Tot
i així, «…Bartomeu tindrà la meitat de tot el que es guanyi en el taller… i
Bernat la meitat de tot el que es faci a l’obrador de Bartomeu». La companyia
començarà el dijous de Corpus i, de moment, durarà un any. Els capítols acaben
amb el jurament, fet amb les mans posades sobre la Bíblia dels quatre
evangelis.
Bernat
anirà a viure a Vilafranca, però al terme de Font-rubí hi continuen vivint els
Baltà, com Gerard i Pere Baltà, que figuren com a consellers de la Universitat
de Font-rubí l’any 1418, o Jaume Baltà, que obté una heretat situada al terme
de Sant Martí Sarroca, al lloc de Santa Maria de Bellver, tocant al de
Font-rubí. Un fill de Jaume serà Bartomeu Baltà, que es casà amb Antoni Batlle,
de Sant Martí Sarroca, l’any 1499. Pagava cens a la Seu de Barcelona per
aquesta heretat.
Els Baltà a Vilafranca
L’any 1404 veiem que l’artesà Bernat
Baltà viu a Vilafranca i compra terres situades en el terme de la vila. L’any
1407 és hereu del seu pare, Berenguer de Guardiola, de Font-rubí. La seva
muller es diu Agnès. En aquest mateix any ven la casa, situada a Guardiola, amb
totes les seves terres, honors i possessions que té en alou del senyor del
castell, Pere Febrer, a Montserrat Pinyol.
L’artesà,
ferrer de professió, participa en moltes de les obres que es duen a terme a
Vilafranca durant la primera meitat del segle XV.
Cap
a finals del segle XV, en la documentació hi trobem el paraire Gabriel Baltà,
l’any 1471, que viu al carrer de la Palma, abans anomenat dels Pintors.
Fins
a l’actualitat encara hi ha membres de la família Baltà que viuen en el terme
de Font-rubí i a Vilafranca del Penedès, lloc d’origen d’aquest llinatge.
.JPG)
El Palau de Baltà
El Palau de Baltà, o Cal Fraret, és
una construcció de principis del segle XIV, situada al costat de l’església de
Santa Maria de Vilafranca del Penedès. Posteriorment, l’any 1512, fou reformat
seguint l’estructura típica d’un palauet gòtic senyorial, amb pati central i
escala noble, i tres pisos amb una galeria d’arcs apuntats.
El
dia onze de gener de l’any 1859, el palau fou adquirit al comte de Solterra,
hereu dels Babau, per l’apotecari Josep Baltà Ferrer. El seu avantpassat més
llunyà fou el ferrer Simó Baltà, hereu dels artesans del terme de Font-rubí.
El
Palau Babau quedava dins d’un recinte emmurallat que tancava el castell de
Vilafranca, on vivien els castlans de la vila. En enrunar-se i vendre’s parts
dels terrenys que ocupava el castell a particulars, es va obrir un carrer
—l’actual carrer dels Escudellers— al costat del palau, que separa l’edifici i
l’aïlla entre el que havia estat el castell i l’església de Santa Maria.
Hem començat a parlar del ferrer Melcior
Baltà Tarrada. Fill d’un altre ferrer Melcior Baltà Capdevila. A la vegada fill
del ferrer Melxior Baltà Parrot que morí als 71 anys en una casa de la plaça de
la Constitució de Vilafranca del Penedès. Els avantpassats eren també els Baltà
ferrers de Font-rubí.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada