A l’edat mitjana hi havia dues menes de
pobres: els captaires o pobres de Crist, és a dir, els que eren ostensiblement
pobres de solemnitat, i els vergonyats, que patien una pobresa amagada. Podem
dir, doncs, que existia una certa jerarquització en el món marginal.
Francesc Eiximenis en parlava en els seus
escrits i recomanava als prínceps que no desemparessin als pobres en moments de
crisi, en especial als vergonyats que s’havien vist abocats a la pobresa per
diverses circumstàncies, però que no sempre ho havien estat.
En aquest context contemplem la creació
d’institucions que pretenen, almenys, pal·liar en la mesura del possible les
necessitats dels més desfavorits. Així doncs, per solidaritat, per caritat
cristiana o per evitar possibles avalots, en el món medieval es van crear
institucions assistencials, entre elles les almoines i els hospitals.
A través d’aquestes fundacions i de les obres
de caritat de persones particulars s’intentava pal·liar els dèficits
alimentaris, cobrir les necessitats més bàsiques dels desvalguts, facilitar la
redempció de captius, oferir alberg als pelegrins, dotar les noies amb pocs
recursos. Tanmateix, amb independència de cada moment, el principal problema
era la pobresa: alimentar els afamats, donar aixopluc als sense sostre i tenir
cura dels malats pobres.
Pel que fa a les solidaritats privades i
institucionals, evidencien les necessitats socials que s’havien de cobrir,
abans i ara: l’alimentació, el vestit, el sostre, la cura dels infants i dels
malalts pobres de qualsevol nació i condició; tot plegat és prou eloqüent com
per tornar a subratllar-ho.
L’hospital dels captaires o pobres de Crist
de Sant Pere de Vilafranca
Entre tots els
hospitals que va tenir Vilafranca, hi va haver fins a vuit establiments
assistencials diferents : Sant Valentí (1141), Sant Llàtzer (s. XII), Sant
Esperit (s. XIII), Santíssima Trinitat (s. XIV), Blanca de Cervellò (s. XIV),
Santa Maria (s. XIV) i Sant Pere (segle XII), el més interessant és el de Sant Pere, fundat
abans de l’any 1200 per Bernat de Vilafranca, anomenat clergue, del llinatge
dels castlans de Vilafranca. En el segle XIII, es fa esment de l’hospital de
Sant Pere de la Calçada, nom aquest, posat per estar situat en el ramal de la
Via Augusta, (l’actual carrer de Sant Pere).
L’hospital fundat
per Bernat de Vilafranca, familiar dels castlans de Vilafranca, estaria situat
al costat del monestir dels franciscans que s’aixecà posteriorment, per allà
l’any 1230.
L’edifici
L’edifici podria
haver estat una estructura palatina, en la línia de les cases senyorials que en
aquells moments s’aixecaven arreu de Catalunya. Tan sols la façana principal
manté l’esperit original, si bé són igualment visibles els efectes del pas del
temps. La porta d’accés, de mig punt i situada al mig, roman parcialment
tapiada en la seva part inferior. Tampoc no sembla massa coherent el lloc que
ocupa la fornícula presidida per una imatge malmesa d’un sant -presumiblement
sant Pere-, desplaçada cap al cantó dret. Originàriament devia estar just a
sobre de la porta, però intervencions posteriors, com és el cas de les
finestres del primer pis, haurien condicionat el seu trasllat. En canvi, sí que
sembla original una altra finestra, en la planta baixa i a l’esquerra de
l’entrada, emmarcada per un guardapols i recolzada damunt mènsules amb motius
florals, segurament realitzada a la fi del segle XV o començament del XVI.
L’hospital tenia
una església, la de Sant Pere, la porta podria haver estat la comentada
anteriorment, on a sobre s’hi situava la figura de Sant Pere actualment
malmesa.
Alguns documents
del segle XIV ens recorda també una altra capella, la de Sant Jaume de la
Calçada, que era situada al costat de la de Sant Pere: Nicolau Oller i la
seva muller Bruneta, en el testament que fan conjuntament, volen ser enterrats
a la casa dels frares menors, davant la porta de la capella de Sant Jaume de la
Calçada (1348); Constança, muller del cavaller Bernat Coll, fa deixes en
el seu testament per ornaments a la capella de Sant Jaume construïda al costat
de l’església de Sant Pere...(1348); Blanca de Cervelló en el seu
testament ens diu que és patrona de l’hospital de Sant Pere i que té el
benefici de l’església de Sant Jaume construïda al costat de l’hospital,
(1396).
Al segle XV podem
saber que l’hospital tenia un hort diferent de l’hort del monestir dels
franciscans: Jaume Manresa ven a Nadal Marti un hort situat a prop de l’hort
del monestir dels frares menors i de l’hort de l’hospital de Sant Pere
(1401).
L’hospital al segle XVII
A partir d’uns
inventaris trobats de l’hospital de Sant Pere de diferents anys del segle XVII,
podem deduir com era i què hi havia en l’església de Sant Pere i de quins
espais disposava el dit hospital. Molt probablement eren els mateixos des de la
seva construcció inicial del segle XII. Tot i així, és en aquests anys, a
partir de la lectura d’aquests inventaris, és quan notem que s’hi fan reformes
i s’hi construeix un primer pis.
Sabem que en l’any
1616 els administradors de l’hospital protesten per la construcció d’una casa,
que limitava en una de les parets de l’hospital i que sense el permís de
l’hospital ni rebre cap indemnització l’han “carregada” sobre dita paret
i han fet “esclatar” unes arcades del dit hospital, “la volta de la
cambra de les dones ”. A més han construït la casa més alta que la del dit
hospital per por a caure sobre les dites cambres en un altre qualsevol moment i
el que és pitjor: “que no mate axi les malaltes com altres
persones que estaran en dit hospital ...”
Demanen els dits administradors que si de
cas, es pagui alguna cosa a l’hospital per haver carregat tot el pes de la casa
sobre la paret del dit hospital. I que a més la casa construïda té unes
finestres que miren dins l’hospital que també demanen que es tapin. Això ens fa
pensar en que aquest any encara no estava construït la planta de dalt i per
tant l’edifici constava solament d’una part baixa.
Les cambres tant d’homes com de dones estan compostes
de sis llits cadascuna, altre aspecte aquest, que ens diu que no era gaire gran
l’hospital. Quan es fa l’obra nova es fa una cambra a dalt amb vuit llits més.
Sabem que l’hospital l’any 1697 compra 12 flassades noves de Mallorca que s’ha
afegeixen a les que ja té.
 |
| L'hospital medieval dels pobres de Santa Coloma de Queralt |
Els
administradors de l’hospital
Segurament ja en el segle XIV, l’Hospital
depenia d’administradors sota la dependència del rector de la parròquia de
l’església de Santa Maria de Vilafranca. Aquesta organització sembla que existí
bastant de temps.
Acostumaven a ser dos preveres de l’església
de Santa Maria i quatre persones de la Vila. Entre aquestes últimes, hi havia sempre
un farmacèutic/apotecari/adroguer i un cirurgià/metge.
Els inventaris es fan pel canvi anual dels
administradors i era obligació que el fessin els nous administradors i el
comparessin amb el de l’any anterior i afegir coses noves o posar el que hi
faltava.
El buidat dels
inventaris van des de l’any 1672 fins l’any 1703. Consten de més de cinquanta
fulls. Si el que existeix en un any continua el següent a vegades es repeteix
el mateix o només es fa un resum. L’orde dels espais sempre és el mateix
començant per l’església i acabant amb la cambra de les dones. Les habitacions
anomenades : “Cambra d’Espuny” ide “Pelegrins” i del “Capellà”
desapareixen des de l’any 1683. Fet aquest, que ens fa entendre que hi va haver
en aquests anys la construcció del nou espai al primer pis i també s’hi afegeix
a partir de l’any 1697 el quarto nou del capellà.
També a partir
d’aquest any hi ha l’espai el cor de l’església de Sant Pere. El lloc
aquell de l’església en el qual estan els cantors.
L’església de l’hospital de Sant Pere
L’església era
petita si ens fixem en les coses que hi havia durant aquests anys. També sabem
que tenia el seu campanar amb una sola campana de coure.
Enumerem alguns
altres aspectes relacionats en el fet de dir missa: un retaule de Sant Pere
daurat; un crist davant l’altar; un altre crist per ajudar a bon morir als
pobres; un calze de plata amb la seva patena; un missal amb la seva sacra (cadascuna de les tres posts o quadros que es
col·loquen una al mig i dues als extrems de la mesa de l'altar i contenen
certes oracions que el sacerdot ha de dir sense mirar el missal) i faristol; altre
missal vell; una casulla de dues cares, una blanca i encarnada i l’altra
morada; un camis (túnica blanca que cobreix el cos del sacerdot des del coll
fins als peus, per dir missa); dos candelers de llautó;
una esquelleta (campaneta
que penja prop de la sagristia i que es toca per anunciar que surt una missa);
quatre estovalles; un pal·li d’altar; un quadre de la Passió; el llibre de l’estada de l’hospital; dos
bancs llargs que estan arrambats a les parets de l’església; vuit tamborets, tres de rodons i els altres
plans que eren per les semmaneres (vuit dones voluntàries que feien captes pels
carrers de la Vila) ; una bacina de llautó amb la seva llàntia i corda; una
campaneta de coure que es fixada a la paret que serveix per lloar a Déu;
 |
| L'hospital medieval dels pobres de Jerez de los Caballeros |
La cambra de
baix
Aquest espai ens fa pensar en una mena de
subterrani que deuria existir molt petit. En ell hi trobem quasi tots els anys
tres llits de camp (el format de cordes o corretges, plegable, per a esser
transportat); un llit de monja (el que té una amplada de quatre a cinc pams,
apte per a dormir-hi còmodament una sola persona); un bressol pels tolits, és a
dir pels pobres amb mancança d’algun moviment del seu cos o d’algun membre i
finalment un cep amb pany i clau (un cep era com una argolla que podia posar-se
a un peu o al coll per fermar una persona). Hauria de servir molt probablement
per lligar algun pobre malalt i un fèretre o caixa d’àlber per a portar els
cadàvers a enterrar.
A l’Hospital de la Sta. Creu de
Barcelona, també hi consta que hi ha ceps per lligar als malalts. Ho sabem per
la denúncia feta pels metges en un informe presentat als administradors de
l’Hospital el 1747:
“Posen en notícia de V.S. que los
pobres malalts se vehuen castigats per qualsevol falta que cometian, per petita
que sia y rarament experimentan la pena ab intervenció nostra; perquè se pren
la llibertat de castigar-los lo Sr. Prior, infermers, infermeres, majors i
menors, llevantlos lo menjar y fent-los passar ab dieta o posant-los de peus o
de coll al sep, y algunes ocasions despedirlos y traurelos del Hospital: abús
tan irregular com insofrible”.
Creiem que és clar el perquè la cambra de baix està amagada i fora de
la vista de la gent que podia entrar a l’església.
La cuina de
l’hospital
En aquí hi trobem elements normals per poder
cuinar. Entre ells una caldera d’aram, cassons, una olla de ferro colat, un
bracet d’aram, un escalfador, una paella...
A més hi ha altres coses que no pertanyen a
la cuina com un cofre gran per posar la roba blanca i una campaneta de coure
per anar a captar per la Vila.
 |
| L'hospital dels Pelegrins medieval d'Olesa de Bonesvalls |
La cambra de
l’hospitaler
Hi trobem en els inventaris l’habitació on
dorm l’hospitaler. Sabem que des de com a mínim el segle XIV disposava
l’hospital de l’hospitaler que acostumava a ser pagès, per tant també deuria
treballar l’hort. Només el veiem canviat a partir de l’any 1683. En la cambra
només hi ha un llit de camp.
En una altra segona cambra al costat de
l’anterior hi ha un altre llit de camp.
La sala Gran
de l’hospital
Deuria estar molt a prop de l’entrada. En el
primer any 1672 només hi trobem una cadira de mà per a portar els pobres
malalts a l’hospital, la caixa del cirurgià i una bacina de llautó. A partir de
l’any 1697, hi podem llegir que hi ha un quadre amb el de
Nostre Senyor quant el volien clavar a la creu, un armari on els servicials
(servents) hi tenien la mel i l’oli per donar als malalts, una cullera de ferro
i un càntir d’oli amb el seu embut i mesura.
Cambra
d’Espuny
El cognom d’Espuny és degut a que deuria ser
un espai donat pel noble cavaller Josep Espuny que vivia entre Barcelona i Vilafranca
i que també posteriorment va deixar diferents deixes al monestir dels
franciscans. En aquesta cambra només hi ha un llit de monja amb el seu matalàs.
Desapareix en els inventaris a partir de l’any 1683.
Cambra dels
Pelegrins
L’origen de l’hospital dels pobres, com ja
hem comentat, suposava donar aixopluc també als pelegrins que passaven per la
Via Augusta. No deurien ser una quantitat gran en aquestes anys però si que creiem que en els
segles sobretot XIV i XV n’eren molts més, ja que en l’habitació només hi ha un
altre llit amb el seu matalàs i en aquesta hi trobem quatre cortines negres.
També desapareix en les obres d’ampliació durant el segle XVII.
Cambra dels
homes
En un principi (1675) hi ha cinc llits de mig
pilars, per després haver-hi sis llits
de ferro que donà a l’hospital el burgès Josep Pintor de Vilafranca, que tenia
l’ofici de teixidor de lli. Hi surt també vuit cortines de cordellat de color
verd amb les seves barretes per penjar-les i un quadre de Nostre Senyor amb el seu altar.
Cambra del capellà
Només hi ha un llit de bancs amb el seu
matalàs i una cortina verda amb la seva barreta de ferro.
Cambra de
les dones
Hi ha els mateixos llits que la dels homes,
que en són cinc en un primer moment i després sis, que donà també el mateix
Josep Pintor anomenat. Un retaule amb el quadre de Nostra Senyora de la Concepció, vuit cortines de cordellat de color
verd amb les barres per penjar-les i quatre tauletes amb els seus calaixos.
Cor de
l’església de Sant Pere
L’espai es comença a enumerar en els
inventaris a partir de l’any 1683. Apart de ser segurament el lloc on es deuria
cantar era també com les “golfes o
magatzem” de l’hospital. Deuria estar situat en aquell primer pis que van
construir. En aquí hi trobem
un cofre i dues caixes. Dins d’elles hi ha
diferents tipus de roba com 65 llençols, vànoves, dormidors, camises, dotzenes
de fil, 11 coixineres, benes de sangrar,23
matalassos, tres banderes amb les seves cordes per la festa de Sant Pere...
Les rendes
de l’hospital
L’hospital dels pobres de Crist de Sant Pere
de Vilafranca es finançava a part del recapte per la Vila, dels censals que
rebia de gent particular tan de Vilafranca com de la comarca. En els inventaris
hi consta el llibre major dels censals i rendes que rep l’hospital que està
tancat en un escó, és a dir un banc llarg tancat amb set panys i 14 claus que
son los actes de les rendes de dit hospital de les quals claus les set son en
lo dipòsit de la casa de la vila i les altres set tenen això és 4 una cada
majordom, altre lo jurat en cap, altre lo receptor de pecúnies de dit hospital
i l’altra lo notari de dit hospital/.
Només és en l’any 1675 que hi ha una relació/memorial
de tots aquests censals que rep l’hospital cada mes. El mes de gener és el més
extens. En total són més de 500 rendes entre particulars i universitats de llocs. Hi ha la quantitat de
lliures i sous.
Les rendes que cobra l’hospital el mes de
juny:
 |
| Full de l'inventari any 1672 |
Fa
lo general de Catalunya el 28/6/ - 22 lliures 27 sous sis diners/ fa Pere
Pasqual de Ribes avui Damià Pasqual de Vilanoveta el 24/6/ una lliure cinc
sous/ fan els hereus de Pere Castellví difunt, argenter de vila el 28/6 dos
lliures 20 sous/ fa Simeó Vilar paraire de vila el 24/6/ sis sous/ fa Joan
Martorell teixidor de lli de vila el 24/ una lliura cinc sous/ fa Jaume Garriga
botiguer de Barcelona avui Bonaventura Garriga de vila el 22/6 – dos lliures
deu sous/ fa Josep Escarrer hostaler per mitja anyada de l’hostal té llogat a
dit hospital el 21/6/ 13 lliures/ fa la senyor Riart senyor del terme de
Castellet el 24/6/ sis lliures 17 sous/ fa la universitat de vila per les
imposicions el 24/6/ tres lliures cinc sous/ fa Francesc Pujador i Francesc son
fill de vila..dos lliures deu sous/ fa Josep Dalorta pagès de vila el 15/6/ una
lliura/ fa Pau Pinyol de Guardiola terme de santa Maria de Bellver el 4/6/ cinc
lliures/ fa lo senyor Anton Llacuna de l’Arboç el 24/6/ 30 lliures/.
Sabem també que des del segle XII l’hospital
rep moltes deixes testamentàries per part de la gent de Vilafranca o comarca.
La lectura d’aquests inventaris, ens donen
una idea de la importància d’aquell hospital de pobres que es construí en el
segle XII i que encara en l’actualitat podem esbrinar algun element que es veu
en les seves parets antigues, al costat de l’església de Sant Francesc
(antigament la de Sant Jaume de la Calçada) i el monestir dels franciscans.
