diumenge, 21 de febrer de 2016

Les quadres dels Gual del Mas de la Riba (segle XV)


El Mas de la Riba (els Monjos)

Les quadres
Segons el diccionari d’història  una quadra és la demarcació especial, amb grau de llibertat jurisdiccional respecte al terme on es troba, sigui castell termenat o jurisdicció reial. Generalment se centra en una torre o casa forta. Es diferencia d’un alou, o terra lliure de prestacions feudals, perquè el senyor de la quadra ha de prestar jurament de no atacar el terme on es troba. Les quadres es formen en zones de població antiga, amb privilegis especials atorgats pel senyor del castell o el rei; es desenvolupen sobretot a la Marca.

Els Gual del Mas de la Riba ( Santa Margarita i el Monjos)
Els Gual de la Riba van ser senyors com a mínim de tres quadres durant el segle XV: la quadra de l’Ortigós,el Gatell i la quadra de Vallformosa. Les dues primeres situades a la comarca del Baix Penedès al voltant d’una torre forta. La segona a prop del terme de Sant Martí Sarroca i suposem situada a prop d’una fortalesa.
Els homes i dones d’aquestes quadres són considerats homes propis, solius i afocats. El concepte “d’afocat” no sempre indica servitud. Els homines proprii et solidi dels documents catalans medievals voldria dir que es trobaven lligats a una senyoria personal que es basava en l’encomanació o patrocini d’homes lliures, generalment petits cultivadors, a grans propietaris, els quals els oferien protecció i seguretat a canvi d’un cens. El fet que els homes siguin propis, solius i afocats fa pensar que eren de remença. Estaríem per tant, parlant de remences que hi havia a la Catalunya Nova. Tenen l’obligació de prestar jurament als seus senyors segons els documents que hem trobat de les primeres dues quadres. No tant la  quadra de Vallformosa, de la que el senyor només es reté diferents fruits o drets d’aquella.
Els drets que en Guillem Gual de la Riba va comprar en les dues primeres quadres, no era la totalitat de la jurisdicció de les dites quadres, sinó tan sols l’anomenat mixt imperi, la jurisdicció civil, mentre que la criminal mer imperi la tenia un altre senyor. La suma d’aquestes dues jurisdiccions  al segle XIV pertanyien exclusivament al rei en tots els territoris on estan situades les quadres.
La Torre de l'Ortigós


La Quadra de l’Ortigós i els Gual
 L’Ortigós és actualment un caseriu agregat a la Bisbal del Penedès i situat a uns 2 km del casc del poble. La seva naixença, documentalment parlant, fou al segle XI, que és quan es redactà el text del testament sacramental que Adalbert, fill del vescomte Guitart de Barcelona va fer abans d’anar a la conquesta de Córdova amb l’host del comte Ramon Borrell. Això passava l’any 1010. En un document que consta al cartolari  de Sant Cugat diu : ...deixo vi a Moja, blat a Sant Esteve de Castellet...i disposo a favor del monestir de Sant Cugat del Vallès, la torre de Moja i les pertinences que posseeixo a Albinyana i que són a tocar de Santa Oliva, Villa Artigos, Albornar, Mont Marcell, castell de Calders...
L’any 1378 el caseriu de l’Ortigós pertany a Berenguer dez Guarnesch.

Abans de l’any 1411 un Bartomeu Gual vivia i tenia en propietat un mas a la quadra de l’Ortigós. Ho sabem per un document de l’any 1417 on Joan de Far, senyor de la dita quadra, ens diu que l’any 1411 va fer una crida als hereus de Bartomeu – ell era difunt – perquè es fessin càrrec del mas i de les seves possessions : ...que com lo mas qui fou d’en Barthomeu Gual, ab tots drets e pertinències d’aquell, situat a la quadra de l’Ortigós, stiga en stat d’abandó, en tant, que lo dit senyor no ha lo fruyt que·n hauria, çò és lo cens que sol fer, ni tascha, en la quantitat que·m hauria...segons se pertany... Com que ningú va respondre, en Joan de Far va vendre el mas amb les seves possessions i la jurisdicció civil de la quadra a Raimon Marquet, senyor de la quadra de Canyelles. Podem deduir de tot això que els Gual, l’any 1417, encara no eren senyors de la dita quadra i també que en Bartomeu.

L’any 1420 en Guillem Gual de la Riba, compra els drets de la dita quadra es va assabentar-se de la crida que va fer en Joan de Far? És doncs, l’any 1420 quan Raimon Marquet ven els drets de la jurisdicció civil, mixt imperi, a Guillem Gual de la Riba pel preu de 13.000 sous. En Joan del Far encara havia de cobrar de Raimon. Guillem havia de portar 11.500 sous a casa seva, a Vilafranca. Els altres 1.500 els cobrà Raimon amb censals. Es signaren uns pactes entre Raimon i Guillem que no permetien que a ..los homens de la dita quadra, no puxen ésser maltractats per lo dit comprador, ne per los seus, çò que no puxen ésser forçats per ells, ne per sos hereus...emperò sí graciosament, los dits homens, volien fer algun do o servey al dit comprador o als seus, que en aquest cas...ho puxen pendre... però sí que els hi podia demanar ...als dits homens lealtat, per rahó del sagrament e del homenatge per los dits homens prestador...çò és que sien tenguts defendre e a cuidar e seguir al dit comprador he als seus... En aquests pactes també es concreta que qui té el dret de jurisdicció criminal és en Raimon : ... Ramon Marquet ho los seus haguen rahó de defendre los homens de la dita quadra...exercint la jurisdicció que lo dit senyor ha en la dita quadra...També Raimon demanava als homes que li prestessin jurament per aquesta raó.                                                                                                                                                                         
L’any 1426, la vídua Caterina, muller de Guillem Gual de la Riba, ratifica a Bartomeu Calaf, de l’Ortigós a ser el seu procurador/batlle per cobrar els censos. L’any 1476, Joan Gual, pagès de la Bisbal del Penedès signa un rebut a Bartomeu Busquet, pagès de l’Ortigós com a procurador de Joan Gual del mas de la Riba.

L’any 1570 els Gual ja no eren senyors de la quadra de l’Ortigós, però quedà un topònim : torrent anomenat riu d’en Gual.    
La Riba


La Quadra del Gatell i els Gual de la Riba
La Quadra del Gatell Gatell és un caseriu i antiga quadra del municipi Sant Jaume dels Domenys, al nord del poble. Amb data del 11 de juny de l’any 1425 i en un acte a Barcelona, Esperandeu  Cardona, advocat, ven la jurisdicció de dita quadra amb tots els homes i dones, jurisdicció civil, censos i rendes, pel preu de 7.200 sous, a Guillem Gual de la Riba. Aquest, el dia 30 d’agost envia a la quadra de Gatell a un notari i al procurador Pere Ferran, sabater, perquè prengui possessió en nom seu i  rebi sagrament i homenatge dels homes de la quadra. Anomena batlle del lloc a Joan Ventosa. L’any 1430 la vídua Caterina ordena procurador i batlle perquè li cobri les rendes de la quadra a Asbert Ventosa, fill de l’anterior. L’any 1487 Joan Gual, com a senyor de la quadra d’en Gatell, canvia els censos d’espècies.

L’any 1490 constituïts a la quadra de Gatell, Francesca vídua de Joan Gual i el seu fill Joan, amb dos notaris, notifiquen a Joan Palau com a batlle de la quadra, que han de fer el sagrament i homenatge al seu fill, com hereu de Joan Gual de la Riba. Al mateix temps demanen al batlle de la quadra de l’Ortigós, en Bartomeu Busquets, i a Antoni Ferrer i Bartomeu Esteve, que facin el mateix jurament. Sembla que aquestes persones no havien jurat fidelitat a en Joan i se’ls obligà a fer-ho. 
La parròquia de Santa Maria de Vallformosa (Vilobí del Penedès)


La Quadra de Vallformosa i els Gual de la Riba
La quadra de Vallformosa, al segle XIII corresponia a la parròquia de Santa Maria de Vallformosa, la qual depenia de la de Santa Maria de Sant Martí Sarroca. Els Castellbisbal van ser els senyor del lloc fins ben entrat el segle XIV. Formava part de la quadra de Vilobí del Penedès. L’any 1322, el cavaller Berenguer de Castellbisbal,  vengué la quadra de Vilalbi amb la fortalesa de la parròquia de Santa Maria de Vallformosa, als administradors de la Pia Almoina del capítol de la catedral de Barcelona.167 No sabem com va anar a parar a mans dels Gual.  No és fins l’any 1462 que trobem en Jaume Gual, mercader de Vilafranca del Penedès, que estableix a Joan i Guillem Rovira, de Sant Jaume dels Domenys, la quadra de Vallformosa amb totes les terres i possessions. Fa un llistat dels censos que li han de pagar i els drets que es reté i han de complir els nous emfiteutes.

El  patrimoni dels Gual, els beneficis que els hi devia donar la possessió jurisdiccional d’aquestes quadres des de mitjans segle XV fins – com a mínim- a finals de segle. En Guillem de la Riba va ser el precursor i els seus hereus van conservar el patrimoni que els hi deixà.  
El Mas de la Riba i el seu moli, estan situat al terme dels Monjos i dins la parròquia de Santa Margarita. És un mas i un molí d’origen medieval. Des del segle XIV fins a la primera meitat del segle XVI van pertànyer al patrimoni dels Gual, un llinatge terratinent originari de Sant Vicens de Calders. (Mirar el llibre: Evolució patrimonials d’un llinatge terratinent al Penedès al segle XV: Els Gual. Josep Bosch Planas. 2009. Institut d’Estudis Penedesencs).


Cap comentari:

Publica un comentari