dissabte, 15 de febrer de 2020

Mas Porroig o Puig-Roig


La Masia Porroig (nom actual) o Puig-Roig (nom medieval) actualment és una masia del segle XVIII, ampliada i reformada al segle XIX, situada a l’extrem NW del terme. És de tipus basilical, amb dues galeries d’onze arcades a banda i banda del cos central. La Façana principal és neoclàsica, amb falses pilastres i frontó. La façana posterior és modernista, amb coronament ondulat i esgrafiat amb motius vinícoles. És voltada d¡un baluart, i té una glorieta amb estructura de ferro. Era l’antigua quadra de Puig-Roig.
Les primeres dades (segle XII-XIII)
L’any 1122 és la primera documentació que hem trobat d’aquest lloc, quan el mas amb les seves vinyes fou empenyorat per Pere Ramon a una tal Estefania, propietària del mas. El mas, diu el document, li pertanyia a Estefania per els seus pares. L’empenyorament es fa per dos anys per intentar cobrar un deute. Si passat els dos anys el deute continua, Pere Ramon es quedarà el mas i les vinyes en propietat.
L’any 1160 sabem que la masia de Puigroig pertany al noble Pere Amat, anomenat Pere de Puigroig, fill de Ramon Amat. Aquest mateix any va ser quan el noble Guerau Alemany conjuntament amb la seva muller Saurina li fan donació del feu (domini de què un senyor era investit pel sobirà o per un altre senyor de domini major, amb obligacions i drets determinats). El noble Guerau Alemany era senyor del castell de Querol (Alt Camp). En la donació s’afegeixen dues terres situades en els límits del castell de Farran del terme de Sant Pere Molanta. Entre altres situacions hi surt la :..via qui pergit ad Vilafranca... terres de Raimundi Amat, de Guerau Alemany, in carrera de Vilafranca...”
Els senyors de la Granada del Penedès, poble situat mol a prop de Puig-roig, que eren molt propers al rei Alfons, reben l’any 1170 el castell d’Avinyonet del Penedès amb els seus feudataris. Foren els germans Guillem de la Granada i Bertran, senyor de Castellet, aquest últim integrà les propietats que tenia entre La Granada i Puig-roig.
El noble Pere Amat o Pere de Puig-roig participa com a testimoni en documentació de l’època, com la de l’any 1179 en la concòrdia entre l’orde de Sant Joan de Jerusalem i el monestir de Santes Creus per la possessió de Sant Joan del Codony (Tarragona) a favor de Santes Creus.
L’any 1195 Pere de Puig-Roig fou senyor del castell de Terrassola, al Penedès. Aquest mateix any fa donació del drets que tenia sobre el castell a la comanda de Jerusalem, que tenia per la divisió de béns que foren de Guerau de Çavit (Lavit).
Els primers anys del segle XIII els senyors de la quadra de Puig-Roig inclosa la masia passen a ser de Ramon i Bernat de Puig-Roig fills de Pere. Ramon signa com a testimoni en un document de l’any 1217 en la donació del castell de Tamarit a Guillem fill de Ramon de Tamarit.
Els Canyelles de Puig- Roig al segle XIV
A partir d’ara la quadra/masia de Puig-Roig pertany als nobles Canyelles. Sabem que l’any 1281 fou del noble Bernat de Sant Vicens (nobles de Mataró) i Alamanda. La filla d’ambdós Sibilia signa capítols matrimonials amb el noble Bertran de Canyelles. Rep aquest per la dot divuit mil sous, hipotecant la casa de Puig-Roig. Passant posteriorment a mans del dit Bertran.
És en aquest moment que comencem a trobar ja moltes més terres que es treballen en aquest espai. Molt probablement perquè els Canyelles, que també van ser castlans de Vilafranca del Penedès, com a senyors d’aquest feu, hi volien cobrar censos/rendes.
L’any 1351 Bertran és difunt, els hereus són posseïdors de les vinyes i la masia. Aquest any paguen amb ordi els cens d’una terra al prevere Jaume Canyelles de Vilafranca, fill de Bertran. Encara que a la masia, en aquell any, de Puig-Roig hi viu el noble/cavaller Bartomeu de Vilafranca, familiar dels Canyelles.
Agnés i el fill Galcerà de Canyelles, muller i fill de Bertran estableixen terres que estan situades a Puig-Roi. A la casa “fortibus” de Puig-Roig l’any 1356 hi viu Jaume Moragues, que deuria ser el masover de la casa.
Els fills de Jaume, Antoni i Guillem Moragues, els succeeix vivint a la masia. Els senyors Canyelles continuen sent els que tenen el domini senyorial del lloc.
Compres i vendes de terres situades a Puig-Roig es sovint a partir de mitjans del segle XIV. Un exemple: l’advocat Pere Golet ven terra amb arbres a Guillem Miró situada a Puigroig. Els límits són la terra de Nicolau Talavera, un vierany, l’hort de Puig-Roig (1358). També ara forma part del domini senyorial de lloc, conjuntament amb els Canyelles, el monestir de Pedralbes de Barcelona.
La masia o casa moltes vegades està a prop de les terres: “...venta d’una terra prop la casa de Puig-Roig...”(1388).
Prop de la casa o a la mateixa casa deuria tenir un gran corral que es feia servir per tancar el bestiar que anava a parar a la carnisseria de Vilafranca: “...el bestiar del carnisser Bartomeu Soler, lo qual és nombre de 126 sigui tancat a Puigroig...” (1399).
La quadra de Puig-Roig el segle XV
Un camí que va de Puigciuró, un altre puig proper que en parlarem un altre moment, a la casa de Puig-Roig. també una via pública que va del Pont de la Tallada (Sant Pere Molanta) a la casa de Puig-Roig. Altres camins que comencen des de la casa son el camí o viarany va de la casa a Santa Maria dels Horts, el camí general que va a Sant Sebastià dels Gorgs, camí general que va a La Granada...
Galcerà de Canyelles continua sent el senyor de la casa/masia la primera meitat del segle XV.
Diferents nobles que en aquest segle son senyors de diferents llocs del Penedès en tenen també a la quadra de Puig-Roig: Pere Febrer (1429; Bernat de Foix (1433); Bartomeu de Puigmoltó (1435); Salvà (1435); Marc de Puigmoltó (1435); Montbrú (1439);
Els Lledó i els Bisbal de Puig-Roig
Els Lledó, originari de les Gunyoles (Avinyonet del Penedès) a partir de mitjans del segle XV son els que viuen al mas, com a masovers. L’any 1448 és Raimon Lledó. El 1453 el seu fill Pere Lledó. L’any 1498 es signen uns capítols matrimonials entre el sabater Salvador Cordella i Candia filla del senyor de la casa de Puig-Roig, Pere Lledó i Violant, que són difunts.
En aquests anys també hi cobra cens, per les terres que es cultiven, la comunitat de preveres de l’església de Santa Maria de Vilafranca.
La senyoria de la quadra de Puigroig però és del noble Andreu Bisbal, senyor del castell de Font-Tallada i de Cunit. Un inventari de Bisbal, l’any 1475, ens diu que a la casa de Puigroig hi ha tancades seixanta ovelles que són seves. De les terres que formen part de la gleva de la casa hi ha set jornals, dues vinyes i els tres-cents censos entre diners i ordi que rep el noble Bisbal.
El 1478 és el fill Guerau Bisbal, que viu a la casa. Just en aquest any a la sortida de la casa és atacat el criat del veguer de Cervera, Diego d’Avellana, per la qüestió de la guerra civil entre el rei Joan II i la Generalitat (1462-1472).
Els Bisbal al segle XVI continuen essent els senyors de la casa, que comença cada vegada més a tenir una importància de les cases fortes del Penedès, posteriorment van ser els Copons, un exemple:
L’any 1524 en un acte a la casa de Puig-Roig el noble Raimon d’Avinyó de les Gunyoles, ven al mercader Pere Colldesança un esclau de nació turca i de trenta anys pel preu de 24 lliures.
Per finalitzar aquest article, tot i que s’aparti una mica dels anys medievals resumirem un altre inventari de la casa anotat l’any 1530, en ells es diu:
“...entrant en lo pany obert de la casa o castell de Puig-Roig, abans de la porta hi ha dotze càrregues de llenya de pi, de roure i alzina, la qual servia pels habitants de la dita casa o castell...Hi havia l’obrador on hi ha una mica de civada. Dotze gallines i dos galls amb pollets petits, tres parells d’ovelles. També hi és anotat un llibre del historiador romà Titus Livi. Hi surt el celler amb diferents bótes de vi. Una botiga de la torra, que ens fa pensar, que hi havia una torre forta de defensa. Llances, espases i ballestes situades en una sala de la casa hi són llistades. Cambres de criats i minyones hi són presents. Continua el inventari fent un llistat dels objectes que hi ha a la cuina, a les golfes de la torra, a la cambra major...




Cap comentari:

Publica un comentari