dimecres, 18 de març de 2020

Els nobles Puigmoltó


Els Puigmoltó van ser nobles que van viure en quasi tot el Penedès medieval i també fora de les nostres comarques. El llinatge dels Puigmoltó té el seu origen a l’Alt Penedès, amb descendència a València i Alacant i al mateix Penedès. El seu lloc d’origen podria ser d’una masia del terme de Mediona. A finals del segle XII trobem documentat la “Torre de Puigmoltó” situada en el terme del castell de Mediona. També podria haver estat situada la dita “Torre” en el terme de Piera, on en l’any 1391 els Barberà, senyors del castell de Mediona, concretament Umbert de Barberà, viu a la “casa de Puigmoltó de Piera”. O el seu origen seria un petit llogaret del terme de Sant Pere de Ribes, que es troba molt a prop de Ribes. Es troba documentat l’any 1078, quan una donació feta pels primeres senyors de Ribes en la qual cedien una “quadra erma i deshabitada”, que per les afrontacions indicades podria ser la de Puigmoltó, que encara existeix actualment.
L’any 1204 el clergue Bernat de Vilafranca, fundador de l’hospital dels pobres situat al carrer de Sant Pere, per on passava la Via Augusta, i familiar dels castlans del castell de Vilafranca, en el seu testament, fa deixes al seu nebot Ramon Puigmoltó el mas de Vallmoll, situat en el terme de Vilafranca.
Els Berenguer de Puigmoltó
L’any 1186 en la documentació trobem el primer Berenguer de Puigmoltó conjuntament amb Ramon de Puigmoltó. Aquest últim era nebot de Berenguer, en el moment d’entrar com a  monjo en el monestir de Sant Cugat del Vallès, el seu oncle, ofereix unes terres al monestir situades a Sant Esteve de Castellet, al Penedès. També el seu origen podria haver estat el nucli  Casetes de Puigmoltó, situat en el terme de Castellet, que encara hi és avui en dia.
Un fill d’aquest Berenguer fou un altre Berenguer que va acompanyar com a cavaller a Jaume II en la conquesta del castell i ciutat d’Alacant l’any 1296. L’any 1320 el rei Jaume II anomena alcaid del castell d’Alacant a Berenguer. A partir de la conquesta, Berenguer va viure a Alacant on també hi morí per allà l’any 1330.
No podem assegurar que fos el d’Alacant, però amb data de l’any 1344 en la  documentació del Penedès hi trobem anotat un Berenguer de Puigmoltó difunt. Va casar-se dues vegades. La primera muller era Blanca, la segona Agnès. Aquesta última, una vegada viuda, va reclamar aquest mateix any la seva dot, que agrupava diferents rendes que cobrava, en el nom del seu marit difunt, els preveres de l’església de Santa Maria a Vilafranca del Penedès. Uns fills de Berenguer i Blanca, la primera muller, fou Bartomeu i Berenguer de Puigmoltó.
El Berenguer que acabem d’anomenar va ser hereu del notari de Vilafranca Arnau Massó l’any 1348. Un fill fou un altre Berenguer i Asbert de Puigmoltó. Una de les cases on vivien els hereus d’un Berenguer l’any 1350 era situada al carrer de Sant Pere de Vilafranca. Berenguer, germà d’Asbert es va casar amb Blanca, filla del noble Guillem de Penafidel (Penyafel), posteriorment en  segones núpcies amb Agnès, filla del noble Guillem Ronovi de Tortosa el 1389. És en aquest any quan comencem a veure el nom a Vilafranca del carrer Berenguer de Puigmoltó, l’actual carrer de Puigmoltó de Vilafranca. Espai on els Puigmoltó hi tenien el seu “palau” o casa: “...on antigament l’alberg major que solia ésser de Marc de Puigmoltó...” Un fill de Berenguer i Blanca fou Bartomeu de Puigmoltó que fou batlle de Vilafranca els anys 1410-1411.
Bartomeu posseïa les rendes d’un dels primers forns de pa que hi va haver a Vilafranca, situat al carrer de la Parellada. La filla de Bartomeu, Blanca de Puigmoltó, s’uní en matrimoni amb el poeta Joan Berenguer de Masdovelles de l’Arboç. El fill Francesc de Puigmoltó era casat amb Elionor
El carrer Puigmoltó de Vilafranca
Com hem comentat la primera vegada que veiem anotat el carrer Puigmoltó, un dels primers carrers medievals de la ciutat, és amb el nom “Berenguer de Puigmoltó” l’any 1389. En realitat, tenim una primera dada l’any 1383 on al carrer de Puigmoltó (sense el primer nom Berenguer) hi viu el sabater Berenguer Mas. El carrer també se l’anomenava de Bernat Pellisser abans d’aquesta data, en tenim dades ja l’any 1340, sembla ser, per tant, que va ser el primer nom que va tenir aquest carrer. Bernat havia estat veguer de Vilafranca a finals del segle XIII. A partir de 1366 també té el nom de Ramon Pellisser, fill del dit Bernat. Els Pellisser i els Puigmoltó van tenir molta relació tan social com econòmica durant els anys de la Baixa Edat Mitjana.
L’any 1496 l’advocat Marti Joan Terre, ordena fer obres en les: “...domos que fou de Marc de Puigmoltó...”. L’encarregat de les obres és un jueu convers de nom Pere Avinyó que tenia l’ofici de mestre de cases.
Una dada de l’any 1434 podem llegir que la casa havia estat de Guillem Huguet, el pare de Constança, muller de Marc de Puigmoltó. Podem quasi assegurar del tot, que la casa estava situada al darrera de la casa que avui es coneix com la Pia Almoina, del carrer de la Font (abans del Sant Esperit). En altres articles ho aclarirem molt més.
Els Marc de Puigmoltó
Potset un germà d’un Berenguer fou Francesc de Puigmoltó. Ell era nascut a Vilafranca aproximadament l’any 1310. Es va casar amb Saurina Sarrià de Barcelona. Un fill va ser Marc de Puigmoltó Sarrià que es casà amb Constança de Vilafranca, filla de Guillem Huguet, tresorer reial, col·lector de les rendes reials al Penedès, de primeres nùcpies casada amb el senyor del castell de Secabecs (Foix) Ramon Coll.  Després de la mort de Guillem, la feina de tresorer va a passar a mans del seu gendre Marc. A més va ser l’hereu del seu avi matern, Arnau Sarrià. Van tenir un fill de nom també Marc Puigmoltó Huguet que es va casar amb Clara Marc filla del cavaller i poeta d’origen valencià Jaume Marc.
Marc de Puigmoltó Huguet deuria viure sovint al lloc anomenat Casetes de Puigmoltó situades al terme de Castellet i la Gornal durant mots anys de la seva vida (finals del XIV i principis XV) i ho combinava amb viure també a Vilafranca del Penedès. A partir de la documentació ho sabem, per exemple, la compra de censals (préstecs) a la Universitat de l’Arboç (1378) i la participació en la construcció/ampliació de la muralla a Vilafranca (1378). Va participar en la venda i compra d’esclaus, aspecte normal en aquell temps entre la noblesa: l’any 1388 compra dues esclaves d’origen tàrtar de nom Caterina, mare i filla. Les cases de Puigmoltó a partir de la meitat del segle XV hi viu el cavaller Pere Lluis de Vilafranca, familiar dels Puigmoltó (com ja hem comentat, hi havia relació familiar amb els castlans de Vilafranca del Penedès). La segona meitat del segle XV era propietari de les cases de Puigmoltó els Espitlles, senyors del castell de la Bleda, pel casament d’Isabel filla de Francesc de Puigmoltó amb Guillem d’Espitlles.
Una filla de Marc, fou Catalina, que va casar-se amb Berenguer Cunit, alies de Canyelles, oriünd de Vilafranca, fill del cavaller Bernat de Canyelles. Un dels marmessors del testament de la seva muller Catalina, signat l’any 1392, és el cavaller Roger de Vilafranca, domiciliat en l’Arboç del Penedès i fa hereu a Guillem Galcerà de Canyelles.
El sogre Guillem Huguet signa el seu testament l’any 1393. El marmessor únic és el seu gendre Marc.
El 1419 el matrimoni Marc de Puigmoltó i Constança Huguet van fundar i edificar la capella de la Verge de Gràcia i Sant Miquel Arcàngel en el primer claustre al costat de la capella de Santa Bàrbara, anomenada del Capítol de la catedral de Barcelona. L’any 1425 Marc de Puigmoltó Sarrià era difunt. L’hereu fou el fill Marc de Puigmoltó Huguet. Totes les rendes que es cobraven a Vilafranca i al Penedès Marc pare van passar a la seva muller Constança Huguet i família.
Al cap de cinc anys el 1430 el fill Marc era també difunt. Tots els seus béns i rendes passen a la vídua Clara. L’any 1431 Clara anomena procurador per portar a terme l’herència del seu marit difunt al seu germà el cavaller Lluis Marc de Barcelona. Al morir Constança, els béns del Marc (pare) els reclama Clara. El 1433 una sentencia signada a Barcelona impedeix a Lluis Marc (en nom de Clara) reclamar res de l’herència del seu sogre excepte el cobrament d’una pensió (préstec) que pagava la Universitat de Mallorca i els drets que tenia el dit Marc pare en la quadra de Cardedeu. L’herència, és a dir les altres rendes que cobrava van totes dirigides al monestir de Santa Clara de Vilafranca, entre elles, per exemple tot el feu de Sant Pere de Riudebitlles.
Els Puigmoltó i el monestir de Sant Francesc
El monestir de Sant Francesc de Vilafranca era el lloc on decidien enterrar les seves despulles la classe noble del Penedès. En la sala capitular, hi havia els enterraments dels Avinyó amb les seves armes, lleó vermell, governadors de Catalunya, els nobles i cavallers Penyaforts, els mercaders Piquers i també els cavallers Puigmoltó. Posteriorment la sepultura dels Avinyó va estar situada entre les capelles de Sant Pasqual i Sant Francesc. El sarcòfag de Marc de Puigmoltó està situat en la part esquerra de l’altar de Nostra Senyora dels Àngels sostingut per dues mènsules en forma de lleó. D'execució molt simple. La decoració del frontis consisteix en una arcada ogival trilobada amb sengles columnes que formen compartiments on se situen quatre escuts de llinatge ogivals, amb un moltó a cada un. Els laterals presenten una decoració similar a la del frontis i a la part inferior i ha una sanefa de rosetes en relleu. La tapa és en forma de volta sense cap ornamentació. No presenta cap inscripció.
Però sabem que l’any 1421 hi havia una capella on deuria estar el sarcòfag de Marc de Puigmoltó. Aquest mateix any els nobles Gual paguen perquè es celebri una missa en dita capella.
Marc de Puigmoltó convers (abans jueu)
A principis del segle XV Marc de Puigmoltó fou batejat, abans era jueu. Recordem que al convertir-se molts jueus al cristianisme es cognominaven segons el cognom del padrí, que acostumava a ser una persona de prestigi social, la majoria de classe noble: Marc de Puigmoltó de professió sastre (1404) i la seva muller Eulàlia Sabater (conversa), més tard viuran a Barcelona. Era fill del sastre Joan de Puigmoltó (convers) de Vilafranca. Un esclau de Marc, es convertí i es posà de nom Joan de Puigmoltó (1448), que va continuar vivint en una casa que era propietat de Marc, situat en el carrer de Puigmoltó.
Monges Puigmoltó
Moltes filles de nobles del Penedès i arreu s’enclaustraven en diferents convents, a vegades per decisió dels pares o perquè estaven en situació de viuda. A les nostres contrades era el monestir de Santa Clara on entraven. Però també en el monestir de Pedralbes a Barcelona. Elionor de Puigmoltó, filla de Marc i Constança va ser monja del monestir de Barcelona el 1432 o Agnès de Puigmoltó filla de Berenguer i Agnès que fou monja del monestir de Santa Clara entre els anys de 1405 al 1427.
Fins aquí unes notícies d’altres nobles que eren originaris del Penedès medieval i que cal saber. Si voleu ampliar la història del Berenguer de Puigmoltó que va viure a Alacant podeu adreçar-vos a un article de Pedro Carlos Picatoste Navarro de la Universitat d’Alacant: http://www.cch.cat/pdf/puigmolto2.pdf


Cap comentari:

Publica un comentari