dimecres, 18 de desembre de 2019

L’origen del terme de Pontons



El terme de Pontons sembla organitzar-se a la meitat del segle X. Un document de l’any 996 ens diu que Hug de Cervellò adquireix els castells de Montagut, Querol i Pinyana. En aquesta venda són citats els castells de Vilademàger, Celma, Albà i Pontons. Cal indicar que s’esmenta un castell nou i un altre de vell al terme de Pontons, segons la interpretació d’un altre document de l’any 1067. El castell de Pontons devia ser el nou, i el vell potser caldria situar-lo a l’antiga quadra de Maspontons o en el lloc de Mas Solanes.
Els Òdena
El castell era de domini comtal i el 1067 va ser cedit en feu a Guillem Bernat d’Òdena. El mateix any, coneixem la venda que Bernat Audeger de Castellet i la seva muller Guisla, feren, als repetits comtes de Barcelona, del castell de Pontons. Els venedors declaren posseir-lo per herència. Realitzen la transacció percebent 100 unces d’or. Posteriorment el feu passà als Castellvell.
El 1066 el castell i el terme foren adquirits pels comtes de Barcelona, Ramon Berenguer I i Almodis a Guitart Guillem per 300 mancusos. L’any 1111 Guillem Ramon de Castellvell, i el seu germà Dorca, prestaven jurament de fidelitat a Ramon Berenguer III pel castell entre d’altres. El 1121, Guillem de Castellvell va encomanar els castells d’Odena i Pontons a Ramon d’Òdena, donant-li la meitat del domini i reservant-se ell l’altra meitat i el complet domini del castell de Castellvell.
El domini del monestir de Santes Creus en aquest terme durant els anys del segle XII es fa més evident l’any 1181 quant el prior del dit monestir fa un contracte de familiaritats signat entre Elisenda de Castluç i l’abat Pere de Santes Creus, mitjançant el qual i a canvi de l’onzena part dels esplets del pa i del vi de l’honor de Pontons, Elisenda i el seu fill Arnau gaudiran des béns espirituals del monestir com si fossin membres de la comunitat, tant en vida com després de morts.
Pel testament d’octubre del 1196, Ramon d’Òdena, indica entre altres un llegat de 10 sous a Santa Maria de Pontons, comunica que deix al seu fill Guillem, els castells d’Òdena, de Rabinat, de Montlleó i de Pontons.
Guillem d’Òdena, senyor de Pontons, va intervenir directament en les lluites civils del principi del segle XIII i signà el 1217 la constitució de Pau i Treva a Vilafranca. El 1260 Guillem d’Òdena vengué al monestir de Santes Creus el Mas de la Rimbalda. L’any 1273 el Mas Farreres i l’any 1280 el mas de Peralta. Per testament de Guillem Ramon d’Òdena de l’any 1271, el castell de Pontons va anar a parar a mans del infant Pere, fill del rei Jaume I, que el vengué al monestir de Santes Creus en qualitat de marmessor. Fou confirmada la venda pel rei Pere III el Cerimoniós el 1363.
Per decret donat a Lleida l’any 1297, el rei manava que ningú no impedís al monestir de Santes Creus d’operar a les muntanyes especialment en el terme de Pontons, en l’extracció de mineral per obtenir plom. Aquesta concessió es feta a perpetuïtat. A més, Pontons gaudia per concessió del mateix Jaume II del dret de tenir mercat el dimarts.
L’església de Sant Joan de la Muntanya
L’església s’esmenta per primera vegada l’any 1067, en la concòrdia entre Ramon Berenguer I, comte de Barcelona, i Guillem Bernat d’Òdena sobre el castell de Pontons. Els Ódena reberen en feu la meitat de la parròquia del castell de Pontons i la seva església.
El 1138 Ramon Guillem d’Òdena i la seva primera muller Sança van donar a l’orde de l’Hospital, l’església de Sant Joan del castell nou de Pontons, amb tots els seus drets, com també les sufragànies de Santa Maria o Santa Magdalena i Santa Fe, del terme d’aquest castell, la terra del Prat, cases, molins i horts. Ramon Guillem i la seva muller volgueren repoblar i assegurar la defensa del lloc de Pontons, en territori aspre i solitari, i cregueren que el millor per atènyer el seu propòsit era, concedir  als Hospitalers béns i altres drets en el dit lloc.
L’església de Sant Salvador de la Balma
Poca cosa se sap d’aquesta església. Es tenen dades a partir del segle XIV, concretament l’any 1319. És just al davant de l’església de Sant Joan de la Muntanya, en una posició sota una balma.
Aspectes fortificats medievals del terme
La Torre de Cal Rei és una masia fortificada o casa forta del veïnat de Campdàsens de Pontons. Cal dir que estava inclosa dins el terme del castell de Pontons, documentat des del segle X.
Can Guixó és una altra casa forta situada al veïnat de Campdàsens, prop de les torres de Cal Xamanet i de Cal Rei. Molt probablement estigué sota la senyoria del monestir de Santes Creus, ja que molts dels termes del voltant, amb els masos de les Solanes, la Rimbalda, Valldosera...és segur que pertanyeren al dit cenobi.
Cal Xamanet, és una casa forta situada també al veïnat de Campdàsens. Fou construït entre les torres de Cal Rei i de Can Guixó. Probablement també era possessió del monestir de Santes Creus.
El mas de Solanes o Gironés
L’any 1149, Ramon Guillem d’Òdena i la seva esposa Berenguera, juntament amb el seu fill, Guillem d’Òdena, donen a Ricsend i als seus fills Pere, Bernat i Arnau, una part de l’alou, erm, que tenen al terme de Pontons, anomenat les Solanes. Al mateix temps els fan donació d’una peça de terra vora el riu perquè hi edifiquin un molí. Fan aquesta donació per tal que tot ho cultivin i ho treballin, a condició que quan les terres dels castells de Montagut, Selma i Pinyana siguin aprisiades i repoblades, ells se sotmetin als usatges dels repobladors d’aquests llocs. Els límits d’aquest alou són el coll Galinni, Gardia de Vultor i la Vall d’Oriola. Signa el document com a testimoni, Bernat de Vilademàger. Els Cervelló doncs, encara deurien tenir un cert domini en el lloc.
D’aquest mas, que ara pertany al terme de La Llacuna, tenim també la data de l’any 1188, en què Ramon d’Òdena i la seva muller Berenguera venen el mas de les Solanes, del terme del castell de Pontons a Gilabert de la Granada i la seva muller Mia per 300 sous barcelonesos. Aquest mas és prop dels honors de Pere Guitart, Joan Tallada i Bernat Carbó.
Sembla clar, que el lloc de les Solanes amb el seu mas, va ser uns dels primers poblaments del terme i potser el mas era el mateix castell vell de Pontons.
Deu dies després d’aquest mateix any 1188, Gilabert de la Granada i la seva esposa Mia, fan donació al monestir de Santes Creus, per la salvació de la seva ànima, la dels seus pares i la de tots els fidels difunts, del mas – que van comprar a Ramon d’Òdena i a la seva muller Berenguera – anomenat Gironès, al terme de Pontons i a la partida de les Solanes. Fan la donació perquè de les seves rendes es pugui alimentar i vestir un monjo. L’abat Hug promet rebre’ls com a germans i familiars de Santes Creus perquè puguin gaudir, mentre siguin vius i desprès de la seva mort, de les oracions i dels beneficis del monestir, i els concedeix el privilegi d’ésser sebollits al monestir. A més, els cedeix un altar dins l’església les despeses de la construcció de l’ornamentació i de la il·luminació del qual van a càrrec seu. S’hi podrà celebrar missa per la salvació de la seva ànima i de la de tots els fidels perpètuament.
Fins aquí unes dades més de l’origen del terme de Pontons, un dels llocs més defensius del Penedès en l’època medieval.

2 comentaris:

  1. Bon dia al setmanari la fura diuen que vos sou autor d’una tesi doctoral sobre el SXV al Penedès Es possible llegir la Gràcies

    ResponSuprimeix
  2. Bon dia al setmanari la fura diuen que vos sou autor d’una tesi doctoral sobre el SXV al Penedès Es possible llegir la Gràcies

    ResponSuprimeix