dimecres, 20 de novembre de 2019

Un procés de la carnisseria medieval de Vilafranca del Penedès (1391)



Les primeres dades de la carnisseria medieval a Vilafranca del Penedès ubicada a la plaça Major (l’actual plaça de la Constitució) les hem trobades en el segle XIV, l’any 1323. El franciscà Raimon Cuc paga un cens (renda) de sis diners per ser propietari d’una taula per vendre carn, situada en la carnisseria.
Al voltant de la carnisseria hi havia diferents albergs/hospicis. La carnisseria estava en una part inferior, s’havia de baixar uns graons per la part de la plaça i uns altres pel carrer del darrera,  l’actual carreró del campanar.
L’any 1405 Eulalia Mulner dóna de dot al seu futur marit Antoni Jofre un alberg situat després de la carnisseria o macellum de la vila. Els límits ens parla de la plaça del Blat (nom que també la plaça Major) i altres albergs.
L’hospici que era de Pere Massana en l’any 1406, que és difunt, es ven. Està situat a la plaça de la vila davant la carnisseria. La casa o hospici està edificat sobre dues voltes on hi ha dos carrers. En una banda és el carrer de la Sabateria antiga (el carrer actual del Campanar) i l’altra la mateixa plaça.
El divendres 28 d’abril de 1391, davant del batlle general de Catalunya, Bernat Serra es presenten el mercader Joan Esplugues i el carnisser Ramon Esperó. Aquests últims informen al batlle general sobre la qüestió i contradicció que hi ha entre alguns carnissers de Vilafranca per la venta de la carn a les seves taules. L’escrit consta de deu fulls, faltant-ne algun, i que per tant no podem saber com va acabar i les conclusions finals, però sí que ho podem intuir.
Diuen que no saben exactament quines taules de la carnisseria són les que sempre han tallat (crestar) carn i de quin tipus.
El mercader i carnisser exposen el que creuen que hauria de ser, aportant diferents testimonis:
Diuen que una taula que antigament era del mercader Jaume Prats ara és del carnisser Ramon Esperó. En aquesta taula sempre s’ha tallat carn de bochs (mascle de la cabra). Fa tant de temps que es talla aquesta carn que ja no es recorda quan va començar.
Continuen dient que una taula que antigament era del carnisser Bernat Calaf ara és del mercader Joan Esplugues. També, de sempre, s’ha tallat carn de bochs, des de fa molt de temps, que ja ni es recorda quan va començar.
Afegeixen dient que aquestes dues taules estan situades en la carnisseria de Vilafranca i entre els tres pilars que existeixen i en les altres taules, també situades en el mateix lloc, antigament també tallaven carn de bochs a més d’altres tipus de carn.
Especifiquen que entre el primer i segon pilar hi ha ( i de sempre, hi havia) unes taules que venien carn de moltó, ovella i vedell, bou, carn salada i carn de porc i no pas carn de bochs com ara volen fer. Les taules son dels carnissers Francesc Jofre i Bernat Brugueres. Aquesta última havia estat del notari Jaume Garrigues, en aquell temps també es venia carn de crestat (boc crestat). En quant a la taula del Jofre, sabem que l’any 1351 li venen el carnisser Pere Guitart i la muller Arsenda.
Entre el segon pilar i el tercer es venia/tallava carn de boc, crestat, anyells i de cabrits. No diuen de qui és o eren els propietaris d’aquesta taula.
Això era de veu i fama (tothom ho sabia i era de veu popular).
A prop  del tercer pilar hi havia les taules dels dits Joan Esplugues i Ramon Esperó. Aclareixen que en aquí hi havia hagut taules dels carnissers Bernat Coll, Francesc Jordà, Pere Munner, Arnau Urgell...que han estat enderrocades. Segueixen dient que les seves dues taules que tenen en propietat, són les úniques, on antigament i de sempre, s’han tallat carn de bochs. Després seguien les altres taules que venien carn de boch actualment en nombre de deu, i que com han dit, han estat enderrocades.
Els testimonis
Per reforçar les seves paraules, Joan Esplugues i Ramon Esperó, que volen ser ells els únics que han de tallar/vendre carn de bochs, presenten diferents testimonis.
Van ser interrogats el dia nou de maig. El primer fou el carnisser Bonanat Janer. Entre deu preguntes que li fan i les seves respostes assegura que en les dites dues taules sempre s’han tallat carn de bochs i que fou les primeres i les més antigues no ho sap ben bé, sí que sap que la taula que fou de Calaf i ara és de Joan Esplugues, es tallaven també carn d’ovella.
En quant a les taules derruïdes no recorda quins tipus de carn es tallava/venia. Però li sembla, que tallaven carn de moltó, de porc, de bou i vedell i carn salada.
Recorda, per una altra pregunta, que fa uns trenta anys que ha vist, durant tot aquest temps, vendre carns de moltó, bou i vedell al carnisser Senyechs a una de les taules derruïdes. Que el pare d’aquest Senyechs havia tallat carn de poc fresca i salada.
Finalment recorda, i que tothom també ho sap, que ha vist sempre que les carns d’ovella, d’anyells, de cabrits es tallaren també en les dues taules, la d’Esplugues i Esperó i també ho feien en les taules a prop del segon pilar.
El segon testimoni fou el carnisser Bernat Metge. Entre altres preguntes i respostes diu que en les taules d’Esplugues i Esperó des de fa setanta anys, sempre ha vist que es tallaven i venien la carn de bochs.
Al darrera d’aquestes taules recorda haver vist també altres que tallaven carns de bochs, de cabres i d’ovelles per molts carnissers, entre aquestes en Bernat Coll, en Jordà, el fill d’aquest i el seu germà i els carnissers Arnau Urgell, el fill d’aquest i Pere Munner.
Altres testimonis són el mercader Marc Cabreny. Contesta a una pregunta que fa cinquanta anys que ha vist tallar, en aquestes dues taules, carns de crestat i altres no les ha vist tallar. Afegeix que existeix,però, una ordinació que feu la Universitat de Vilafranca sobre quines carns s’havien de tallar en totes les taules.
Recorda també que un batlle general de Catalunya anterior, Pere Ça Costa, va prohibir que es tallés carn de bochs en aquestes taules.
Un altre testimoni fou el carnisser Bernat Senyechs, confirmant que les dites carns sempre les ha vist que es tallaven en les dites taules.
El deu de maig s’interroga al mercader Bernat Guardiola i ell diu que ignora moltes de les coses que se li pregunta. Tot i que diu que en les dites dues taules ha vist des de fa cinquanta anys es tallaven carns de bochs i de crestat.
Es continuar interrogant al mercader Arnau Urgell. Diu que de trenta anys cap aquí recorda haver vist tallar carn de crestat en les dues taules. Si que també fa memòria que calia posar ordre en la venta de les carns en la carnisseria, ja que cadascú feia el que volia. No recorda quines eren les primeres que tallaven les dites carns.
El disset de maig es continua el interrogatori al botiguer Guillem de Mans, que forma part del jurat de la Universitat de Vilafranca. Recorda que fa seixanta-cinc anys ha vist que en les dites dues taules es tallaven carn de bochs.
Finalment es interrogat el sastre Bernat Calopa. Recorda que des de fa cinquanta anys ha vist que en les dues taules ha vist tallar carn de bochs.
Fins aquí uns fragments d’aquest procés que van denunciar els nous venedors/propietaris de dues taules situades en la carnisseria de Vilafranca del Penedès. La raó era que en altres llocs es venia o es tallava carn de bocs i que només ho havien de fer les seves botigues o taules.
Sembla molt clar, la decisió del procés: Esplugues i Esperó continuarien tallant aquest tipus de carn perquè sempre s’havia fet.
Fins aquí un procés que ens ajuda a saber que la venta de carn era important en la Vilafranca medieval. Molts altres aspectes podem comentar sobre la carn però, de moment, ens quedem en qui la venia, quin tipus i a on.
La plaça de la Constitució en una imatge antiga

Una dada més. L’any 1350 (abans d’aquest procés) vint carnissers venien i tallaven carns de diferents tipus. Els seus noms eren: Bernat Coll, Pere Aguiló, Berenguer Jofre, Ferrer Cuch, Pere Soler, Bartomeu Pastor, Bartomeu Llaurador, Pere Gos, Francesc Jofre, Bartomeu Serra, Bernat Malet, Guillem Urgell, Pere Palnega, Bernat Mestre, Bartomeu Guardiola, Nicolau Coll, Berenguer Esperó, Berenguer Roig, Pere Bos i Pere Verdaguer,




Cap comentari:

Publica un comentari