dissabte, 15 de setembre de 2018

El convent de Sant Francesc (any 1230)



El probable temple romà, que podria haver estat el lloc on s’assentà el convent de Sant Francesc de Vilafranca, ha anat perdent pes durant els anys. A partir d’unes descobertes de l’any 1959 de sota el paviment d’una de les capelles que hi ha a l’església de Sant Francesc, al costat del convent, ens descobriren uns murs subterranis fets amb carreus, a una profunditat de 1,40 metres. També es creia d’origen romà el que aparegué sota un dels altars laterals: una escala que comunica amb una àmplia volta subterrània que abraça tota la paret central de l’altar que queda al damunt. Les parets d’argamassa de cal o guix, i l’habitació, estaven plens de diferents materials de detritus. Hom els atribueix els  murs com a romans i la sala seria una cripta romana. No s’han trobat altres restes que demostrin aquesta teoria.
Segons la Crònica Franciscana, el convent de Sant Francesc de Vilafranca del Penedès és molt semblant al convent gran de Sant Francesc de Barcelona. En quant al seu origen, ens diu la mateixa Crònica que no se sap del cert. Més endavant ens anota que el cronista general de l’orde Gonzaga i l’analista de la religió Uvadingo en el tom.2 dels seus Anals, assegura que l’origen d’aquest convent és d’abans de l’any 1291, perquè en aquest mateix any, el 2 d’octubre, el papa Nicolau IV, va enviar una carta a petició del guardià i religiós menor del convent de Vilafranca, dirigit a l’arquebisbe de Tarragona. En aquesta Butlla, dóna permís perquè el prelat de Tarragona que posseïa a cens una terra veïna al convent el pogués vendre i fer un convent més capaç.
El temple era d’estil gòtic i d’una sola nau en aquell any 1291.

L’origen del convent de Sant Francesc de Vilafranca ens diu Pere Sanahuja que ens pot ajudar a saber-ho un antic sepulcre de marbre on diu : “Anno Domini millesimo ducentesimo quadragesimo primo obiit dominus de Ecubol”. La traducció seria que l’any del senyor de 1241 va morir el senyor d’Ecubol. La crònica Franciscana ens situa a l’any 1738 aquest sepulcre dins de l’església i en la capella major a la part de l’epístola i ens amplia dient que és un sepulcre de marbre ben treballat i que té de llarg quatre pams i dos d’ample. A la cobertura hi ha una estàtua de relleu, d’un cavaller armat, amb un escut a la mà esquerra, amb un dibuix d’un cérvol i allà és on hi ha l’anomenada inscripció.
Ens diu la Crònica que abans d’aquest any del 1241 estava feta l’església (l’actual de Sant Francesc). Tothom està d’acord en què fou abans de l’any 1241. Tot i que Mn. Planas el posa construït el 1283.
Els tres convents al sud de Barcelona, Vilafranca, Montblanc i Tarragona, es troben estretament lligats a la visita de sant Francesc a la zona, com deiem abans, les primeres referències a la fundació de convents en aquesta zona daten de la dècada dels anys 1230.
López i Sanahuja, citant un document publicat a la Revista de Estudios Franciscanos, afirma que la casa de Montblanc ja existia l’any 1238. (A. Lòpez, La provincia..., p.206; P. Sanahuja, Historia..., p.96 )Tant Montblanc com Vilafranca foren cases franciscanes importants, i el rei i el seu seguici sovint s’allotjaven a la de Montblanc, de vegades sent responsables de provocar-hi seriosos danys.
A Vilafranca era habitual que les eleccions dels governants de la ciutat o dels consellers (jurats) se celebressin dins el convent, i Sanahuja el descriu com d’estil ojival però amb alguns trets romànics. Per sobre de l’altar hi havia retaules que mostraven escenes lligades a l’espiritualitat franciscana. (P. Sanahuja, Historia..., p. 77).
La casa de Vilafranca esdevingué famosa per una raó diferent: va ser la casa de molts franciscans espirituals i beguins i al final del segle tretze, començaments del catorze fou el centre d’aquestes activitats (Vegeu J. Perarnau i Espelt, “L’alia informatio beguinorum” d’Arnau Vilanova, Barcelona, 1978.)
Gairebé en seguretat les cases de Vilafranca i Montblanc ja existien cap a la dècada dels 1230, però no hi ha documentació que confirmi o rebati aquestes dates.
El que si sabem, però, és que a partir de l’any 1248 comencen a fer-se donacions en els testaments diferents persones de Vilafranca i el Penedès:
El 30 d’abril de 1248 el cavaller Bernat de Corbins en el seu testament llega a favor dels framenors de Vilafranca.
El 12 d’abril de 1258 és el cavaller Pons de Ribes en el seu testament que deix a la taula dels mateixos religiosos de Vilafranca 10 sous.
El 1273 és Bernat Roig, familiar dels Corbins, qui deix a la casa dels frares menors 12 diners.
El cavaller Berenguer de Lorda el 1290 de la Torrella de Pacs deix als frares menors 10 sous per misses.
El 1294 és el castlà Bernat de Vilafranca que vol ser enterrat a la casa dels frares menors de Vilafranca, deix a la taula dels frares menors 20 sous. A l’altar de santa Maria de la dita església dels frares menors deix 10 sous.

El convent als segles XIII, XIV i XV
El 1279 el convent no deuria ser molt gran, en un principi, ja que una ordre del rei Pere el Gran, disposà en aquest any que els franciscans del convent de Vilafranca prediquin en la sinagoga del call jueu de Vilafranca.
El 1323 el rei Jaume ordena als jurats de la Universitat de Vilafranca que el voltant del convent dels franciscans estigui protegit. És a dir que les obres d’edificis que es facin es tingui en compte que no vulnerin la privacitat dels frares, les finestres que no donin  vistes al convent o als horts ja que van en contra del detriment del monestir.
El 1352 el rei Pere III el Cerimoniós, concedeix permís al convent per fer una sèrie de reparacions. Entre elles el terrat que suporta l’edifici, les celes on s’allotgen la gent sana o que va de trànsit per la vila. Els diners per les reparacions mana al batlle que surtin dels impostos que ha de pagar la Universitat al rei. En total 500 sous.
El rei Joan I en l’any 1388 concedeix als frares menors del convent immunitat i ser exemptes de pagar cap impost reial o local. Ho fa saber a la Universitat de Vilafranca.
El mateix rei, l’any següent, els hi dóna privilegi per tenir procurador perquè els pugui representar en qualsevol tipus d’ornament jurídic o assumptes de vendes i compres.
Bartomeu Mestre mercader de Vilafranca l'anomenen com al seu procurador.
L’any 1453 els franciscans protesten a la Universitat de la Vila per una prostituta que s’exhibeix davant del monestir, al carrer de Sant Pere, demanant que intercedeixi per fer-la fora.
Sabem que davant hi havia un hostal, lloc segurament on també s’hi devia practicar la prostitució: el 10 de febrer del 1461 s’hi allotjà en aquest hostal que era de Joan Sabater, el gerent del vicegovernador de Catalunya el noble Galcerà de Recasens que s’hi havia amagat pels aldarulls que hi va haver aquell any a Barcelona.
Obres al convent  (segle XIV)
La cambra del rei: El convent disposava d’una cambra pel rei quan venia a la vila o s’hi celebrava corts en la sala capitular. Disposem d’unes obres que es van fer en el monestir al costat de la cambra del rei. El document ens diu que l’any 1384 el fuster Guillem Torra i el mestre de cases Raimon Berart construeixen una grada (reixa, un portal tancat) al costat de la cambra on el rei dormia. També van arreglar el teulat de la cambra del rei posant canyes i fusta.
L’any 1388 sabem també que hi va haver obres, però no en quina part del convent es van fer.

L’hort del convent de Sant Francesc

Tant l’hospital de Sant Pere com el convent disposaven d’horts per separat. Una data de l’any 1401 ens assenyala els dos horts situats al davant de la cantonada del carrer de Sant Pere amb la Rambla de Sant Francesc.
De fet, el convent ja tenia ja hort contigu el 1306. D’aquest any, apareix una provisió reial prohibint que la citada finca fora utilitzada per camí públic. Ordena el rei que en lo successiu el trànsit es faci per un altre terreny proper al mencionat hort, el que també havia comprat els frares.
El 1435 en l’hort del monestir s’hi celebren els capítols matrimonials entre Guillem Gual de La Riba i Angelina Masdovelles.
Cap a finals del segle XV l’hort del monestir s’amplià o canviar de lloc per la part del darrera, cap al carrer Vidal i també en el lloc on avui hi ha el col·legi de Sant Josep (segle XVII). Així ens ho indiquen els documents. 

Un contracte de l’hortolà (1408)
El divendres dia 28 de juny de l’any 1408 en un acte fet al monestir dels frares menors es signen uns capítols entre Tomàs Alzina, mestre in sacra pàgina del monestir general de l’ordre dels frares menors i els frares conventuals del monestir següents: Pere Çavila guardià del monestir, Gabriel Bartaró vicari, Blas Serra mestre natural, Guillem Martí, Martí de Molpia, Joan Sunor, Tomàs Marquès, Guillem Sunor, Guillem Boter, Blas Filera, Joan de Berga, Gerard de Casanova i Martí Miquel, que són convocats i congregats en la sala capitular de dins del monestir per manament del dit Tomàs Alzina, per negocis dels dits frares i l’hortolà Guillem Martorell de Vilafranca per pactar i signar els capítols per l’arrendament de l’hort del dit monestir al dit Guillem, des de la festa de Tots Sants passada fins a cinc anys. Els acords són els següents:
Primer, que el dit hortolà ha de proveir al convent d’hortalisses totes les quaresmes i dejunis tot l’any que fan els frares. Sinó n’hi ha en l’hort, que ell en procuri, comprant-ne, però si hi ha aigua en el pou per regar una taula (mesura d’aigua de la regada, que és la quantitat d’aigua que cap de cavalló –llom de terra entre dos solcs de sembradura o regadiu, o entre dues taules d’hort- a cavalló sense córrer molt, i equival a uns 900 litres per minut), en el temps de carnaval tingui de donar hortalisses dos dies a la setmana.
També ha de proveir als frares que vinguin al convent de pas, en cas que ells vulguin.
També que en temps de carbasses, un dia a la setmana ha de proveir i donar al convent.
També en temps de raves, donar-ne a sopar dos dies a la setmana.
També ha de tenir arreglada amb el seu cost la sínia, el pou i l’aljub – dipòsit quadrangular, ample i de poca fondària, excavat en la terra, revestit de pedres i tapat de volta, que serveix per recollir en el camp l’aigua de la pluja que corre per terra-.
També ha de cuidar la bèstia que la faci anar, però si l’aljub actualment necessita reparació, que del lloguer s’arregli i si altra vegada ho necessita que el convent pagui la meitat i l’altre l’hortolà.
...també que haia adobar la casa de l’hort qui li serves e lo porxo cum mester sia/ ...també que haia a tenir encondret les parres de l’hort e podar e ligar e fermar e cascun haia e plantar en l’hort 10 arbres entre figueres e altres bons arbres...

Fins aquí un saber més d’aquest monestir/convent que tenim a Vilafranca del Penedès i que li caldria donar-li més valor històric.


Cap comentari:

Publica un comentari