El Mas de les Clotes

El Mas de les Clotes era al terme de Sant Martí Sarroca, així ens ho indiquen les afrontacions d’establiments de terres o compres per part de l’últim Gual del mas de les Clotes – trobat a la documentació - en Borràs Gual, fill de Borràs Gual. Amb data 22/9/1352 estableix a Guillem Mateu, del mas de la Riera vinya i arbres diversos a Sa Rovira. Les afrontacions són : riera de Sant Martí, seria l’actual riera de la Rovira, afluent del riu Foix i Arnau de Vernet, cavaller, referit a la Torre d’en Vernet. La Torre d’en Vernet, al límit del terme de Castellví de la Marca, és un nucli de població molt antic, també a prop de la riera de la Rovira.

Durant el segle XV, es continua esmentant a la documentació el Mas de les Clotes, però no sembla pertànyer als Gual sinó als Marroquí. El topònim de les Clotes al terme de Sant Martí Sarroca o també dins del terme de Pacs, el seguim trobant conjuntament amb una família anomenada Lledó que són mercaders, cirurgians ( barbers ), pagesos ... un Gabriel Lledó de les Gunyoles ( Avinyonet del Penedès ) es casà el 1430 amb una filla dels Gual. Els Lledó, van ser durant el segle XV propietaris de algun mas situat a prop del de les Clotes. Ho podem saber per les afrontacions del dit mas d’en Lledó que és situat a les Clotes.

L’hereu del Mas de les Clotes, després de la mort de Borràs Gual fill, va ser en Marc Marroquí l’any 1402. No hem trobat el testament de Borràs, ni sabem com va anar a parar el mas a les seves mans. Borràs Gual, pare, era fill i hereu d’en Marc Gual i Gueraldona. En Borràs, el 1388 era difunt. Els marmessors del seu testament són Bernat Gual del terme de Sant Martí i Pere Gibert de Vilanova de Cubelles. Deixava 40 lliures per misses a l’església de Sant Martí Sarroca, el 6 de desembre de l’any 1389 se li lliuraren al rector les 40 lliures. L’any 1392 la seva vídua Pericona es casà amb Nadal Ravell, del terme de Torrelles de Foix. Pericona i Nadal van tenir un fill de nom també Borràs, que va ser hereu del mas fins l’any 1392 i la filla de nom “Borrassiga”, que era menor d’edat. A la mort de Borràs li anomenen un procurador, en Pere Gibert, de Vilanova de Cubelles.

Sembla que Borràs pare, molt abans de la seva mort va fer hereu del dit mas al seu fill Borràs, a l’any 1352. Deurien conviure dins del mas el pare, - fins a la seva mort, l’any 1388- la mare, el fill i la filla fins l’any 1392, data de la mort del fill.

 La vídua Pericona

La vídua Pericona era filla dels Ferrer de Sitges, de Pere Ferrer i Francesca. El fet de parlar dels Ferrers, molt probablement hagi estat una nissaga sitgetana medieval important. No sabem l’ofici d’ells, molt probablement mercaders. La mare, Francesca, era nascuda a Vilanova de Cubelles.

Amb data del 31 de gener de 1392, Pericona dóna de dot al seu segon marit, Nadal Ravell, un censal mort de 255 sous anuals que el cobra de Pere de Fontanyes, mercader de Roda ( parròquia de Barà ) i n’és el fiador en Pere Mulner, cavaller de la Granadella, en un acte fet davant notari, a Ruart, (Pineda), Tarragona, el 1 de març de 1384. Podem doncs, així veure les relacions importants amb la noblesa que tenien els Gual del Mas de les Clotes a la comarca del Baix Penedès.

En Jaume Nadal, senyor de Puigciuró, quadra del terme de Sant Cugat Sesgarrigues, molt a prop de Vilafranca, forma part de la família de Pericona, no sabem de quin grau. En els documents només ens diu “parent meu”. En un acte davant notari al lloc de Puigciuró, ( Sant Cugat Sesgarrigues ), rep dels béns de Borràs Gual 50 lliures.

Per la seva banda Nadal Ravell, el nuvi, reconeix a Pericona la donació del censal mort de 250 sous i les 50 lliures, que rep de mans de Jaume Nadal.

Ja hem dit que Pericona deuria viure al mas conjuntament amb el seu fill i filla fins la mort d´aquest primer. És llavors quan es tornà a casar, no abans.

L’hereu Marc Marroquí

Un document fet davant de la “façana” de l’església de Pacs amb data del 19 de maig de l’any 1402 comença així : En nom de Deu, sia amen. En March Marroquí, hereu del mas de les Clotes del terme de Sant Martí, menor de XXV anys, en edat de XVII anys, signa...

Aquest document ens aclareix que després de la mort del fill Borràs, l’hereu del mas de les Clotes va ser en Marc Marroquí, fill d’una altra nissaga d’alouers del terme de Sant Martí Sarroca. En la documentació del segle XIV i XV hi trobem molts Marroquí al terme. Un Tomàs Marroquí figura al fogatge de 1497 i el de 1515 i en el de 1553 a la quadra de Vilobí a tocar del terme de Sant Martí hi trobem en Pere Marroquí de la Guixera. Marc Marroquí es probable – tot i que no en tenim documentació – que s´ emparentés amb els Borràs Gual del Mas de les Clotes, potser es casà amb “Borrassiga”?. El document en qüestió ens narra la venda de 15 lliures de censals mort de terres, és a dir, la venda de 15 lliures de rendes, anuals, perpetuals, a Berenguer Asbert, mercader de Barcelona per preu de 210 lliures barceloneses. És important ressaltar que el primer nom que hi figura és el d’en Marc Marroquí com a hereu del mas de les Clotes. Hi figuren altres noms fins un total de quinze. Entre ells, el rector de l’església de Pacs, els marmessors de Borràs Gual, en Pere Mateu del molí i pagesos del terme del castell de Sent Marthi Ça Rocha. Cap d’ells hi figura com a vivint en algun mas. Són persones que cobren censos de terres al terme de Sant Martí Sarroca. Hi ha drapers/mercaders. No hi surt cap Gual. S’havien de pagar – com hem dit – cada any a la casa d’Asbert, a Barcelona, el 20 de maig. Després de les clàusules de costum per si no es pagava, la muller de Berenguer Asbert, Rumia, és qui els hi dóna la quantitat fixada i ells fan una àpoca .

Tot seguit segueix una altra venda de 7 lliures, 2 sous i 10 diners de censal mort, a Bernat Gostemps, alies Sala, del terme de Sant Martí, per preu de 100 lliures, pagats a casa seva, a Vilafranca. També signen àpoca de rebuda.

També venen 71 sous i 5 diners de censal mort per preu de 50 lliures, a la vídua de Duran Martí, Romia, de Castellví de la Marca. Han d’aportar la dita quantitat cada any al mas “Des Vives”.

Veiem que els propietaris de terres del terme de Sant Martí Sarroca i Pacs necessiten demanar crèdit. Sembla, per tant, que en el moment de la possessió del mas de les Clotes, per part de Marc Marroquí, hi ha alguna “crisi” al camp. A la ciutat no sembla que li hagi d’afectar. Ells són qui donen el crèdit: sigui a Barcelona, sigui a Vilafranca del Penedès. Si diem que hi havia “crisi” al camp, els Gual, pagesos del mas de la Riba, ells no demanen crèdit?. Estem convençuts de que no els hi calia.

Mirem i comentem però el document d’en Marc:

Tots  los anomenats han feta semblant venda, i segueix :

 Jo, Marc Marroquí, degut al pagament de les deutes que tenia el mas, que era de Borràs Gual i del que en sóc l’hereu no puc pagar de moment les pensions de les vendes d’aquests censals morts. Per pagar aquestes deutes dona ple poder als honrats en Pere Gibert – de Vilanova – Joan Punyera, Antoni Marroquí i Bernat Gostemps perquè puguin vendre o establir en el seu nom los fruits i blats i vi i tots altres fruits del dit Mas de les Clotes . I quan en Marc pugui tenir el dret de possessió legal del dit mas i pagar els deutes, llavors pagarà les pensions d’aquest censals morts. Estem doncs, davant d’un exemple de que a Pacs i concretament al Mas de les Clotes hi va arribar la crisi i aquesta a més va impedir que el dit mas pogués ampliar el seu patrimoni.

A part de la confirmació ja dita, ens dóna informació de les propietats que tenia el mas: blat, arbres fruiters, vinya. No tenim però, l’extensió. L’any 1418 en Bartomeu Lledó, pagès està al molí d’en Clotes, es a dir que també hi havia un molí.

A partir d´aquest any es comença a trobar en la documentació gent que viu a les Clotes. Molt probablement s’anava fent una nova quadra presidida per la casa senyorial del mas de les Clotes, on sembla els Gual no van participar de la bona disposició d’aquestes terres. A més part de les Clotes surt inclòs dins els termes de Pacs

L’any 1423, Clara, filla de Bernat Gual de Pacs, que és muller de Bartomeu Marroquí del terme de Sant Martí ( a Vallformosa ) rep part de l’herència del seu pare. Ja tenim els Marroquí emparentats amb els Gual o ja ho havien estat abans d’aquesta data? És una recuperació per part del llinatge Gual d’un mas que havia estat seu? O en realitat no havia marxat de les seves mans i l’hereu en Marc Marroquí ja estava emparentat amb els Gual? no ho sabem per la documentació, però podem assegurar que així era.

Fins aquí una mica d’història d’aquest mas d’origen medieval que va continuar funcionant durant els segles següents amb altres propietaris com els Campanera (segle XVI) Fontanals (segle XVII i XVIII).