D’entre els
llinatges que són representats a la universitat de Vilafranca del Penedès de cada ofici n’hi ha de
majoritaris –aquells que tenen més patrimoni de béns mobles i immobles– i
d’altres que són minoritaris o senzillament no en formen part. S’agafen com
a mostra els consells de l’any 1365 a l’any 1369.
Els Pellissers
Els
Pellissers són els més destacats. Des de l’any 1207 cobren ja diferents rendes
a la vila. Algunes d’elles van ser donades per concessió reial. El carrer
Pellissers, el pou dels Pellissers o el carrer Bernat Pellisser són alguns dels
topònims de l’època que vénen a demostrar la influència del seu poder. Obtenen
la senyoria del castell de Sant Pere de Ribes.
Personatges
del llinatge estan situats en diferents centres de poder, com ara Berenguer
Pellisser, majoral del monestir de Santes Creus (1311),[1] representants de la
Universitat de Vilafranca a les Corts (1342, 1362), Pere Pellisser, degà del
Penedès (1372), administradors dels drapers de Vilafranca (1391), clavaris de
la universitat de la vila (1397), rectors d’esglésies del Penedès (Francesc i
Joan Pellisser, de l’església de Sant Pere de Subirats el 1398, 1399, 1401), frares
menors del monestir de Sant Pere de Vilafranca (Joan i Valentí Pellisser el
1401), consellers i jurats a la universitat de la vila com a notaris, advocats
o mercaders durant ben bé tots els anys del segle XV, procuradors de les monges
de Santa Clara (1403), col·lectors dels drets de la Diputació del General
(1497), batlles de la vila durant els anys del segle XV i també Rafael
Pellisser el 1510. Pellissers mercaders van anar a viure a Barcelona i
Tarragona.
Altres es van
desplaçar a pobles del voltant de Vilafranca, a Sant Cugat Sesgarrigues i a
Fontrubí sobretot, cobrant també rendes com a senyors feudals en aquests llocs
i continuant ostentant alguns centres de poder, com l’exemple de Nicolau
Pellisser, síndic de Barcelona.
A finals del
segle XV en la documentació notarial són anotats com a burgesos de la vila.
Personatges del llinatge Pellisser els situem a València i a Mallorca a finals
del segle XV i a principis del XVI: el cavaller de València Gaspar Pellisser
(1493) i el celler Jaume Pellisser de Mallorca (1535). Els trobem anotats en
llibres de notaris de Vilafranca del Penedès, això ens fa pressuposar la
relació familiar amb els de Vilafranca.
Els Babau
La família
dels Babau la trobem en la documentació també al segle XIII: “Serenissimus. Rex Iacobus, 5 Idua
Augusti 1236. Francino de Palacio donavit palatium, seu domos, quals ipse
seríssimus Rex Villafranca Peniten. Possidebat, hacque inter alias a dicta
clausula...”. El palau en qüestió correspon a l’actual Vinseum. Bernat
Babau l’any 1282 compra rendes al castlà Pere de Vilafranca. Tres dels edificis
medievals més emblemàtics de la vila, que encara queden en peu, van arribar a
ser propietat dels Babau: el palau reial, ja anomenat, la Casa Baltà o Babau i
l’edifici de la Biblioteca Torras i Bages.
La importància
del llinatge en diferents centres de poder es dóna durant tot el segle XIV, XV
i posteriors. Formen part de la universitat, com a jurats, consellers o
batlles, lloctinents. Van arribar a conquerir altres centres de poder, com a
advocats i representant una quantitat important de nobles i cavallers del
Penedès, o com a procuradors d’altres espais potencials com Guillem Babau,
procurador de l’Orde de l’Hospital de Sant Joan de Jerusalem de Vilafranca del
Penedès (1341) o Jaume Babau, advocat dels frares menors de Vilafranca (1456).
A finals del
segle XV també la documentació els anota com a donzells, cavallers o burgesos
de la vila. Van emparentar-se amb nobles i senyors feudals de la comarca, com
els Puigmoltó (senyors de l’Arboç), els Vilafranca, els Espitlles (senyors de
la parròquia de Santa Margarida), els Far (senyors de Torrelavit), els Avinyó
(senyors d’Avinyonet i de Pontons), els Savall (senyors de Subirats) o amb
personatges influents tan econòmicament com políticament, que havien anat a mercadejar
fora de les nostres fronteres. Jaume Pasqual, mercader resident a Palerm, es
casà amb Elionor, filla de l’advocat Jaume Babau de Vilafranca (1466) i també
casà a filles amb altres llinatges importants de la vila: Clara amb Joan
Pellisser (1434).
Eren advocats
i sastres, però sobretot mercaders. Un inventari de l’any 1422 d’un dels
edificis anomenats anteriorment on vivia el mercader Francesc Babau ens relata
que havia format companyia mercantil amb un altre mercader de Vilafranca
anomenat Vicens Riba. Comerciaven amb Bruges, Flandes i Anglaterra enviant
safrà.
És
interessant llegir que el dit safrà el “trameteren
per terra per la via de Muntpelyer de Gènova” o “per la via de Mallorques per
les galeres de venessians dues bales de safrà de Balaguer”. També comerciaven
amb Tarragona i Montblanc enviant cuir per a sabaters d’aquestes dues ciutats.
Els beneficis que treien d’aquestes vendes i d’invertir en compra de rendes o
vendes de censals morts, i la representació constant que van tenir en la universitat
de la vila en els anys dels segles XIV i XV, els va repercutir en l’ampliació
del seu patrimoni i poder. La influència dels Babau en les resolucions dels
preveres de l’església de Santa Maria de Vilafranca va ser considerable. Hem
comptat més de deu persones del llinatge que van ser preveres durant aquests
anys.
Els dos
llinatges anteriors serien els més destacats de tots els consellers de la
universitat quant al fet de posseir influència i poder en les decisions de la
vila en els anys dels segles XIV, XV i posteriors.
Els Baró
El poder
d’altres llinatges és molt més important a partir del segle XIV i el XV. Més
enllà d’aquests anys ja no trobem dades de la família. Potser la raó és que el
seu origen no era vilafranquí o van entrar a viure a la vila més tard dels anys
del segle XIII. Per exemple, els Baró. La Pobla de Baró era un espai de la vila
on els Baró cobraven rendes per cases o terres durant els segles XIV i XV.
Tenim dades de la família des de l’any 1344, quan el prevere Bartomeu Baró era
l’escrivà de la vila. Eren originaris del terme de Subirats (Alt Penedès).
Majoritàriament eren ferrers, però també van ser sastres. El poder el van
aconseguir participant en la universitat, però també casant-se amb notaris de
la vila. Tenim a les nostres mans un procés llarg contra Geraldona, muller del
ferrer Berenguer Baró, acusada d’apropiar-se d’una casa que no li pertanyia. La
importància del procés i els més de vint-i-cinc testimonis que hi surten donen
a entendre la influència a la vila d’aquesta família (1376).
Els Bramon
La família
Bramon són procedents de Vilademàger (la Llacuna, Alt Penedès). Van ser
advocats. Pere Bramon, comissari reial (1376). Constança Bramona va ser monja
al monestir de Santa Clara durant els primers anys del segle XV. Morí el 1420.
A partir d’aquesta data se’ns perd la pista de la família a la vila.
Els Cabreny
Dels Cabreny
que van comprar en més d’un any, les rendes del rei. Aquest fet i les diferents
intervencions en la universitat donen fe del seu poder. Ja l’any 1294 els
trobem relacionats amb cavallers: Guillem Baulabó ven als germans Bernat i
Guillem Cabreny de Vilafranca terres i un mas situats a la parròquia de Santa
Margarida, i obté així homes propis, solius i afocats com a senyors feudals.
Mercaders, advocats, notaris i emparentats amb altres senyors feudals de la
comarca faran que el seu patrimoni sigui important.
Els Ferrer
Els Ferrer
artesans era una de les altres famílies majoritàriament representades en la
universitat. Molts són els Ferrer que viuen a la vila durant el segle XIV. No
hem trobat dades anteriors. El notari, prevere de l’església de Santa Maria,
Guillem Ferrer, és el primer en la documentació (1344). Pere Ferrer és saig de
la vila (1346). Són originaris del terme d’Olivella (Garraf). Hi ha en la família
sastres, carnissers, sabaters, mercaders. Les relacions tant matrimonials com
polítiques amb nobles o senyors de la comarca són manifestes en els anys dels
dos segles (XIV i XV): són tutors de fills de senyors feudals. El físic
Berenguer Ferrer és un personatge conegut en l’esfera vilafranquina. Formà part
de la universitat durant anys (1420 i posteriors). Més tard ell i els seus
fills es desplacen a viure a Barcelona. A finals del segle XV alguns Ferrer de
la vila són nomenats burgesos.
Els Fuster
En la
documentació veiem anotat un Bartomeu Fuster, notari de l’escrivania de la vila
l’any 1344. Geralda i Francesc Fuster eren beguins, fill i filla del frare
beguí Bernat Fuster. Van ser acusats d’heretgia conjuntament amb altres beguins
(1344-1345): els Fuster van ser els principals acusats. Posteriorment van ser
mercaders, notaris (aquests seran els que participaran en la universitat) o
preveres, com Mateu Fuster, que era rector de l’església de Santa Magdalena de
Vilafranca (1399). Foren administradors d’herències de persones jueves
convertides al cristianisme (1409). A finals del segle XV van a viure a
Barcelona.
Els Marti
Bernat Martí
l’any 1280 era veguer de Vilafranca. Els Martí van ser una família molt estesa.
Formaren part de la universitat des de molt aviat: jurats, consellers, rectors
(de la capella de Sant Salvador de Vilafranca el 1344), preveres i filles
monges de Santa Clara de Vilafranca. Moltes branques vivien en pobles de la
comarca (Sant Pere de Riudebitlles, la Llacuna, l’Arboç). Un molí a prop de la
vila s’anomenava de Ramon Martí (1366-1489). Van ser notaris, mercaders,
teixidors, barbers, paraires. Els cirurgians Martí eren importants a la vila:
participaven en tots els afers polítics del segle XVI.
Els Roca
La família
Roca era originària de Sitges. Viuen a la vila a partir dels primers anys del
segle XIV. Van començar exercint l’ofici de sabaters. Posteriorment van ser
flequers del forn de pa del carrer de la Fruita (aquests són els que estaven a
la universitat). Més tard se n’anaren a viure a Sant Martí Sarroca. Una branca,
a Vilarodona, on el prevere Bernat Roca fou rector de l’església. Més enllà del
segle XV ja perdem el rastre de la família.
Els Soler
Finalment per
comentar les famílies que més vegades van estar exercint el càrrec dins de la
universitat durant els segles XIV i el XV tenim els Soler. Els trobem també als
anys del segle XIV vivint a la vila. Començaren com a notaris. Participaren com
a baners en la universitat. Els Soler carnissers són els consellers. Cent
vint-i-sis bèsties tenia el carnisser Bartolomé Soler l’any 1399.
S’emparentaren amb els castlans de Vilafranca i participaren dels seus béns,
com el de la casa Pujades (Castellví de la Marca). Foren rectors d’esglésies
(la Bleda, 1417). Compraren masies a pobles de la comarca (Mas de la Buadella i
Mas Bruguers a Sant Martí Sarroca, Mas Soler a Fontrubí). En els anys del segle
XV són advocats, sastres i cirurgians. L’any 1484 Joan Soler de Vilafranca és
col·lector de Barcelona. En els anys del segle XVI són anomenats burgesos en la
documentació i celebren matrimonis amb el llinatge dels cavallers Barberà.
Després
d’aquest breu repàs de les famílies més influents en la política vilafranquina,
que els va repercutir en la possessió d’un gran patrimoni de béns familiars i
privats. Tots els cognoms de les famílies que en el segle XIV participen com a
consellers, jurats o batlles, també ho fan els anys del segle XV. Això ens acaba confirmant que participar en
un centre de poder a l’època feia que es poguessin exercir d’altres càrrecs i
aconseguir més beneficis.
[1] Els anys escrits entre parèntesis són alguns dels anys trobats en la
documentació, però seria extens posar-los tots.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada