dimecres, 29 de març de 2017

Els Canyelles, els Penyafel i els Banyeres (segles X al XIII)


Canyelles


L’ historiador de Vilanova, Albert Virella, ens comenta que s’ha pres el nom de Dalmau de Canyelles com el començament d’una nissaga de cert relleu, de la qual sobresurt el bisbe d’Osca, Vidal de Canyelles. Basant-se sobretot en el testament d’aquest bisbe, fet l’any 1252, insinua que el Dalmau de Canyelles i Vidal no eren familiars, tot i que afirma que Vidal Canyelles tenia origen penedesenc.

El testament de Vidal de Canyelles fou fet l’any 1252. Nosaltres, podem ben bé dir, que Vidal era fill de Dalmau de Canyelles, el castlà de Vilafranca del Penedès, l’any 1191.

Els Canyelles i els Penyafel

El lloc de Penyafel està situat dins el terme d’Olèrdola. Batejà l’indret com l’ermita de la Mare de Déu de Penyafel, i encara perdura amb aquest nom. A ponent s’hi trobava el topònim Vidrà - de Rafaguera, topònim exacte d’una masia al terme de l’Eramprunyà:

“...a ponent de Penyafel, quan el massís s’arqueja per deixar pas al riu Foix, el topònim Vidrà acabava perquè altre prengués la identificació del lloc. Aquí arrelà el nom de Rafeguera dintre el segle desè...”

Com a marmessors del testament de Vidal de Canyelles hi ha Guillem de Penyafel i el seu germà Bernardí, els dóna 300 i 100 morabatins respectivament, a més de deixar al seu nebot Guillemó de Penyafel la mula que tenia per costum muntar.
Penyafel


El març de l’any 1097 Gombau Ramon de Santa Oliva, castlà del castell d’Eramprunyà, dictà el seu testament. En ell, a més de parlar d’Eramprunyà i del castell de Candasens i d’especificar els drets que hi tenia, diu:

La fortalesa de Penyafel amb tots els seus alous, i els alous de Sant Martí i tots els alous del Penedès, excepte els de Santa Oliva (...) que siguin per al meu germà Guillem Ramon”. Després aclareix que els de Santa Oliva i altres que exposa, vol donar-los a la seva muller mentre visqui, i si ella no vol o no els pot tenir, també siguin per al seu germà.

Sabem que els Bonfill, repobladors de la plana del Penedès, venien també d’Eramprunyà. Seguin l’historiador de Sant Cugat Sesgarrigues, Antoni Margarit, i reafirmant el que ell diu, del topònim Penyafel en dóna testimoni per primera vegada Altimir i Feliu, originaris de Castelldefels. Passada la ràtzia d’Almansor, Feliu i Altimir estan establerts al terme d’Olèrdola. El mateix autor ens diu que els anomenats Feliu i Altimir són originaris de Castelldefels. I que d’ells derivaria el topònim Penyafel-

Si tenim en compte les propietats com a castlà que tenia l’anomenat Gombau Ramon sobre el castell d’Eramprunyà, podríem afirmar sense gaire dubte en equivocar-nos a què tornem a tenir gent vinguda a repoblar al Penedès i probablement familiars del Mir Geribert i, per tant, dels Bonfill, tenint en compte tots els béns que tenien a Sant Martí Sarroca i altres llocs del Penedès.

Els Penyafel sabem que eren familiars de Vidal de Canyelles, ja que així ens ho diu el seu testament, i devien ser també germans Guillem de Penyafel i el seu germà Bernardí, ja que ens parla del nebot Guillemó Penyafel, fill segurament del primer.

(L’any 1313 hi ha una disputa entre els cavallers Guillem de Penyafel, com hereu del seu pare Bernat de Penyafel, per la possessió del castell d’Olèrdola i Eimeric d’Espitlles, senyor del castell de la Bleda (Sant Martí Sarroca). Es presenta la queixa davant del veguer de Vilafranca, Berenguer de Canyelles. La filla de Guillem, Saurina, es casà amb el cavaller Berenguer de Sespujades, senyor de l’Almunia (Castellví de la Marca a l’Alt Penedès).
Banyeres del Penedès


Els Canyelles i els Banyeres

Fixem-nos encara en un altre nom que surt en el testament de Vidal de Canyelles, en què deixa als germans Arnau i Geraldó de Banyeres totes les pedres precioses que tenia, i al segon tots els llibres que tenia de dret civil.

Santa Oliva i Banyeres del Penedès són a tocar. En el precepte que Sant Cugat del Vallès rebé de Lluís d’Ultramar l’any 938, en el qual es concedeix l’alou de Santa Oliva, apareix per primera vegada anomenat el castell de Banyeres del Penedès. Sabem que Guadal, bisbe de Barcelona, l’any 1032, cedí a Mir Llop Sanç i a la seva muller el castell de Banyeres. Mir Llop el deixà en testament l’any 1045 a la seva muller Quixol i al seu cunyat Miró Seniofred (casat amb Eg, germana de Mir Llop Sanç). D’aquí passa per herència a Pere Mir de Banyeres, que fou el primer membre del llinatge que es cognominà Banyeres. Tornem, per tant, a trobar familiars de Mir Geribert en aquestes terres, i formen part de la branca original dels Bonfill, ja anomenats i estudiats en altres capítols d’aquest bloc medieval del Penedès.






Cap comentari:

Publica un comentari