divendres, 5 d’agost de 2016

Els antropònims dels carrers medievals de Vilafranca del Penedès


                                                                                                                                



Més d’un carrer tenia nom de personatges de la vila als segles XIV i XV. Les famílies o els llinatges d’alguns noms d’aquests carrers van ser prou influents a Vilafranca en els aspectes social, polític i econòmic. En aquests passatges hi vivien, i també com a senyors feudals cobraven rendes de les terres, horts i cases que s’hi ubicaren. Fem un breu repàs d’alguns aspectes de la seva vida i poder a la ciutat.

Aiguaviva

Unes lloses de pedra de la senyora i el senyor d’Aiguaviva i de Tamarit estan exposades al claustre del monestir de Sant Francesc de Vilafranca del Penedès. Procedeixen de l’església de Sant Francesc, on eren soterrades.

L’any 1322 els senyors feudals d’Aiguaviva van ser castlans del castell de Montmell i del lloc de la Juncosa (Baix Penedès). L’any 1392 els Aiguaviva viuen a Vilafranca. Tenien dominis en terres del terme de Sant Martí Sarroca i Pacs. S’emparentaren amb els cavallers Masdovelles i els Avinyó. Més enllà del segle XV aquest llinatge noble s’apropià d’un dels masos més influents del terme de Vilafranca (Mas de l’Alzina) i fundà el monestir de les carmelites a la vegada que eren veguers de Vilafranca (segle XVII).

La seva presència a la vila començà a finals del segle XIV. El fet que s’hi quedessin –sense deixar de ser senyors de la quadra d’Aiguaviva, al Montmell–, es volguessin soterrar al monestir de Sant Francesc i posteriorment entressin en el camp polític, eren senyals que els beneficis que ja havien acumulat amb altres indrets conjuntament amb els d’aquí, que ampliaven el seu patrimoni, eren profitosos.

El carrer o carreró dels Aiguaviva estava situat molt a prop del vall del castell dels castlans.

Albareda

El nom del carrer d’Albareda surt poc en la documentació notarial; el veiem anotat fins al 1416. El nom pertany a una vídua, muller del terratinent Ramon Albareda, que posseïa terres a Cantallops (Alt Penedès). Podria ser el Ramon Albareda que cedeix l’any 1212 al seu cosí Pere la meitat d’una propietat anomenada d’Albareda, situada al castell de Foix (Alt Penedès) i que havia heretat del seu oncle Guillem d’Albareda. No tenim més informació d’aquesta família ni abans d’aquesta data ni després. Sabem que la casa fou derruïda, segurament per la construcció de la muralla a mitjans del segle XV, ja que estava situada davant del portal antic de la muralla, dels frares menors. En els documents es confonen sovint les partides tant de les cases com de les terres perquè també els situen al carrer de Sant Pere, que era al davant.


Berenguer Plana

Trobem dades del carrer de Berenguer Plana des de finals del segle XIV. A vegades també se l’anomena carrer de Ramon Corretger, però abunda més el de Berenguer Plana. El seu pare era mercader, es deia Bartomeu, i la seva mare, Constança. Llegint el testament del pare, ja es nota que la seva influència a la vila era important: tres fills eren advocats i tres germans seus, mercaders. La família Plana viu a Vilafranca des de mitjans del segle XIV, exercint de notaris, advocats o mercaders. Berenguer és advocat en un judici l’any 1336. L’any 1344 veiem que viu a Barcelona. Tot i això és l’advocat dels frares menors de Vilafranca en un afer contra ells. El 1367 és ja difunt.

Blanca, la muller de Berenguer, ven als preveres de l’església de Santa Maria alous que tenia a diferents llocs del terme de Vilafranca (1345). Va fundar el benefici de la capella de Sant Julià de Vilafranca (1344). El seu nom quedà durant tot el segle XV en aquest carrer, on també vivia part de la seva família. Durant diferents anys del segle XIV, són encapçalats com a àrbitres en diferents judicis els germans advocats Bartomeu i Berenguer Plana. Això podria suposar que els Plana deurien participar en molts afers jurídics relacionats amb la casa reial. Algunes filles eren monges de clausura al monestir de Santa Clara de Vilafranca i alguns fills, preveres de l’església de Santa Maria. Un Raimon Plana fou rector de diferents esglésies: la de Ribes (1344) i la de Sant Pere d’ Avinyonet (1381).

Els primers Plana podrien ser originaris del terme d’Olivella (Garraf), on a principis del

segle XIV –l’any 1306– eren pagesos al mas de la Trinillera o Crivellera. Participaren com a consellers i jurats de la universitat de la vila durant els anys dels dos segles.

El nom de carrer Berenguer Plana, durant aquests anys, s’intercalava amb el de la Fruita, nom aquest últim que encara perdura en l’actualitat.

Bordic

El nom del carrer del Bordic es deu a la família que tenim documentada des de l’any 1347 que vivia en aquest carrer: Pere i Francesc Bordic, pare i fill. Les mullers i les filles de cadascun estaven emparentats amb persones que exercien l’ofici de pellisser i reben terres i cases per part d’aquests en els seus testaments. Participaren durant els últims anys del segle XIV com a consellers de la universitat.

El carreró o carrer de Bordic era a prop del castell dels castlans.


Joan Clapers

El nom de Joan Clapers és també un altre dels noms del carrer de l’hostal del Rei, com també de Martí Clapers. Ja hem comentat que Joan era el propietari d’aquest hostal.

El llinatge Clapers el trobem vivint a Vilafranca a partir de l’any 1282. Són originaris del poble de Santa Fe del Penedès, anteriorment adossat al terme de la Granada. Tot i que una part del llinatge continua vivint a Santa Fe, també el trobem vivint a Sitges i a Barcelona. Molts són els censos que cobren de diferents espais de terra i cases de Vilafranca. Abunden diferents oficis entre ells: sabaters, sastres, hostalers, fusters i mercaders. També van ser preveres i terratinents. A finals del segle XIV el nom del carrer passa a ser de Martí Clapers, el fill de Joan. Martí es casà amb Agnès Martí, filla única del mas de Fangar (Alt Penedès), que passà a ser de propietat seva. Un Gabriel Clapers va ser batlle de Vilanova de Cubelles (1456). Tots participaren de les decisions de la universitat de la vila.

El carreró dels Clapers era a prop del portal principal de la muralla (Santa Maria). Conjuntament amb altres hostals situats a la zona fou un dels més importants en tant que també era un dels bordells de Vilafranca.

Claver

Els Claver són a Vilafranca des de l’any 1326. El sastre Ferrer Claver és qui vivia en l’espai d’un carreró o carrer. Tots els Claver posteriors continuen vivint en el mateix carrer. Notaris, advocats, pellissers, eren els oficis de la família. Podrien ser originaris de Tarragona: Bernat Claver l’any 1340 elegeix com a marmessor el seu nebot, Romeu Claver, advocat de Tarragona. Formaren part de la universitat de la vila durant tot el segle XV i els posteriors. El nom del notari Francesc Claver és un altre dels que té el carrer. El prevere Ferrer Claver va tenir una filla il·legítima, Agnès. Posteriorment fou legitimada pel rei. A ella i al seu marit Bartomeu Batlle els fa hereus de tots els seus béns l’any 1440.
El carreró era també molt a prop del portal principal de la muralla, al carrer de la Parellada.

Coll

Segons l’escriptor local Massanell, el mot coll significa també “muntanyola”, “ puig de poca alçada”. Devia ser-li donat per la seva situació al carrer del Coll. O sigui perquè es trobava al capdamunt d’una pujada.

Per a nosaltres no ens és molt evident el fet que la seva situació fos el que donés nom al dit carrer, perquè el lloc no té tanta alçada. Creiem que el cognom ve del llinatge Coll. Els Coll va ser una família important en el poble de Torrelles de Foix (Alt Penedès). Foren senyors del castell de Secabecs. Bernat Coll era cavaller i senyor del dit lloc i posteriorment ho fou el seu fill, Guillem. La seva relació amb Vilafranca ve de l’any 1220: Guillem Coll va ser qui aportà fons en la fundació de l’església de Sant Jaume de la Calçada, situada al costat del monestir dels frares menors.

El llinatge Coll també va formar part del patronat de l’hospital dels pobres, molt a prop de la mateixa església. Si sabem que l’actual carrer del Coll és situat al costat mateix de la porta de la muralla anomenada dels frares menors, és evident el perquè del seu nom. L’any 1296 Bertran Coll viu a Vilafranca. La seva filla Elisenda es casà amb un notari vilafranquí. Cobraven rendes de les taules de la carnisseria de la vila. Alguns Coll van ser frares de l’orde de Sant Joan de Jerusalem establert a Vilafranca (1301). Vivien a Vilafranca abans de l’any 1348.

Del mateix llinatge trobem també Guillem Coll com a frare de la comanda de Sant Joan de Jerusalem (1339). S’emparentaren amb el llinatge dels Pellissers de Vilafranca (1348) i els cavallers Castellví (1379). Pere Coll és algutzir i governador de Catalunya en la cort del rei Martí. Molt a prop de Vilafranca, durant els segles XIV i XV, el llinatge Coll és propietari d’un dels grans molins de l’època, el molí del Coll. El cavaller Gabriel Joan des Coll era veguer de Vilafranca l’any 1519. Participaren més d’un en la universitat de la vila com a jurats o consellers. Nicolau Coll, carnisser, també tenia un carrer al seu nom (1407). No assegurem la seva situació, encara que creiem que podria ser el mateix.


Colteller

La família Colteller nom probablement derivat de l’ofici de fabricar coltells, és a dir, ganivets o eines de tall, com el coltell d’arada o d’escloper–, a part de coltellers, foren advocats i notaris durant els segles XIV i XV. Algunes filles eren monges de Santa Clara; els fills, preveres de l’església de Santa Maria. Tenien el domini de cases de la vila situades a diferents indrets i cobraven pensions de censals morts a terratinents de la comarca. Tenien una capella de la família al monestir dels frares menors de la vila (1396). Formaren part de la universitat de la vila com a consellers i jurats.

El carrer és una prolongació del carrer de la Parellada, i al segle XV s’hi troben alguns coltellers que hi vivien i tenien el seu obrador al carrer.

Ferrer Alemany

L’any 1280 ja trobem vivint a la vila l’advocat Ferrer Alemany, participant en un procés del veguer de Vilafranca, Bernat Martí. El carrer amb el seu nom és present en la documentació durant el segle XV. Els Alemany van ser també notaris, apotecaris, mercaders, paraires i blanquers. Els trobem també com a terratinents i preveres de Santa Maria.

El fill de l’advocat Ferrer fou apotecari. Tenia la botiga i altres cases en el mateix carrer, que posteriorment es va dir carrer de Santa Maria. S’emparentaren amb els Pellisser de Vilafranca (1380) i altres notaris de la vila (1404). Formaren part de la confraria dels mercaders (1454). Gaspar Alemany fou franciscà a la vila (1472). Cobraven rendes tant de terres com de cases situades a la ciutat. El colomar d’Alemany era un dels noms de partides de terres a prop de la vila durant el segle XV, situat probablement a prop del mas originari del llinatge. Formaren part de la universitat com a consellers i jurats. El mercader vilafranquí Guillem Alemany va viure a Barcelona.


Guerau Pere

Els Grau era un llinatge que provenia del Baix Penedès, concretament de Banyeres del Penedès, en el lloc anomenat de Guerau, dins el terme de Castellví de la Marca, d’on cobraven censos i rendes. Francesc Grau és de Banyeres i viu a Vilafranca l’any 1476. El nom del carrer Graupere és una variant del notari Pere Grau, perquè sabem amb seguretat que el dit Pere vivia en aquest lloc durant el segle XV. Els Grau foren sastres, flassaders i teixidors, i participaven en la política de la vila, formant part de la universitat. Antoni Grau era rector de l’església de Sant Pere Molanta (Alt Penedès) el 1439. El seu germà, Bernat, vivia a Banyeres del Penedès. Formaren part de la universitat.

El carrer, actualment amb el mateix nom, però Graupere, és situat a prop de la plaça Major, de la carnisseria de la vila.

Morell

La Parellada de Morell era un espai on la família Morell hi cobrava censos de terres i cases.  Era el tros final del carrer de la Palma, des del carrer de Sant Joan fins a la Rambla de Sant Francesc. No era aquí on ells vivien, sinó al carrer de la Cort, molt a prop de l’edifici on es reunia la universitat de Vilafranca. Els primers Morell van ser mercaders, notaris i advocats. Durant el segle XV els Morell barbers són molt coneguts dins de la vila. Formen part de la universitat, i signen com a testimonis en qualsevol acta notarial.

Pellisser

El llinatge dels Pellissers és un dels més importants que va acaparar tota la política de la vila i part de les tres comarques (Alt i Baix Penedès, Garraf) i que es va emparentar amb els castlans i altres diferents llinatges importants, com els Avinyó (d’Avinyonet del Penedès) o els Salbà (de la Bisbal del Penedès). Per tant, és lògic que més d’un carrer tingués aquest nom: el carrer dels Pellissers (actualment de la Font) i el de Bernat Pellisser (actualment de Puigmoltó). Tots dos van paral·lels. En els dos hi tenien cases on vivia la família i també cobraven censos i rendes de terres i altres edificis situats en el mateix indret i en altres carrers de la ciutat. Els Pellisser són veïns de la vila a partir de l’any 1207, on trobem un document que parla d’unes cases de Vilafranca que foren del difunt Pere Pellisser.

Per aquestes dades sabem de Pellissers que viuen a Barcelona i al voltant. Tot i que no hi hem pogut trobar relació familiar, no ens estranyaria que fossin del mateix llinatge i aquests llocs fossin el seu origen. No és fins a l’any 1340 que Guillem Pellisser rep com a herència per part dels castlans de la vila –que eren família– el terme de la Tallada amb la seva església, dins del terme de Santa Margarida (Alt Penedès), amb els seus masos, terres i homes.

Bernat Pellisser representa Vilafranca a les Corts de Cervera l’any 1342. Bernat era mercader, com la majoria dels Pellissers. Participaren molt en la política de la vila, fins al punt que el mateix edifici on es feien algunes de les reunions del consell, el llogaven ells mateixos. L’ajuntament actual està instal·lat en un dels immobles propietat dels Pellissers. El mercader Raimon Pellisser fou diputat de la Cort General de Catalunya (1365). Foren també clavaris de la universitat de la vila, és a dir, el tresorer de les inversions o pagaments dels homes de la universitat i també batlles de Vilafranca, durant el segle XV. En els anys posteriors són anomenats en la documentació com a burgesos de la vila.

Puigmoltó

El carrer de Bernat Pellisser s’intercalava amb el de Puigmoltó durant el segle XV. La família dels Puigmoltó tenia moltes possessions a Vilafranca i a tot el Penedès. Aquest llinatge sorgeix en la documentació notarial a partir de l’any 1344. Tenen propietats a la vila en l’anomena’t carrer i en altres llocs. Comencen a introduir-se en la política de la vila a partir de la reconstrucció de la muralla que es produeix per aquestes dades. El cavaller Marc de Puigmoltó compra censals morts a la universitat de Vilafranca perquè ajudi a la dita reconstrucció. S’emparentaren amb els cavallers Masdovelles de l’Arboç (1432), amb els cavallers Espitlles (de Santa Margarida, Alt Penedès) l’any 1434 i amb altres nobles, practicant diferents polítiques matrimonials, que feien ampliar el seu patrimoni.

El cavaller Marc de Puigmoltó posseïa el feu de Sant Pere de Riudebitlles l’any 1434. Participaren més del prestigi eclesiàstic que polític, ja que més d’una de les filles fou abadessa del monestir de Santa Clara de Vilafranca i entre els fills hi hagué preveres de l’església de Santa Maria. A més, Marc de Puigmoltó, frare del monestir dels frares menors de Vilafranca, va instituir la casa de la Pia Almoina l’any 1401. Una casa on fins a finals del segle XVII es van assistir els pobres que venien a la vila.

Ramon de Senyechs

El carrer anomenat de Ramon de Senyechs era el del mercader que formava part d’un llinatge que provenia del terme de Sant Martí Sarroca, concretament de la Torre de Vernet. Ramon fou oïdor de comptes del General de Catalunya, elegit a les Corts celebrades a Montsó i Barcelona (1367). Foren mercaders i carnissers. Aconseguiren l’herència del cavaller de Barcelona Rigonis de Gusiner (1413), adoptant el cognom Cosiner amb el de Senyechs. Aquest afer va ajudar que aconseguissin un gran poder feudal. El mercader Pere Senyechs l’any 1464 és senyor de la quadra de Giminells (Baix Penedès). Formaven part de la universitat de la vila i van ser uns dels que abastarien la carnisseria en l’època baixmedieval. El seu carrer estava situat just davant d’on hi havia l’anomenada carnisseria. Les possessions del llinatge per Vilafranca eren abundants, i cobraven els seus diferents censos.

Recasens

La família dels Recasens viuen a Vilafranca en els primers anys del segle XIV. Eren mercaders, originaris d’una masia de la parròquia de Santa Margarida. Tenien béns immobles repartits per tot el terme de la vila. La vídua Elisenda, muller del mercader Guillem Recasens, ven als preveres de l’església de Santa Maria molts d’aquests béns que posseïa com a tutora dels seus fills, nomenat pel batlle de la Vila (1354): cases situades a la vila i terres a la quadra de Tallada (Santa Margarida). Elisenda provenia de la família Llotger, també mercaders de la vila (recordem la pobla de Llotger). Arnau, Bernat i Francesc foren els fills que seguiren ampliant beneficis amb lloguer de terres i cases del nucli urbà de la vila.

El carrer Recasens era el que també tenia el nom de la Fruita, igual que en l’actualitat. Situat molt a prop de la celebració del mercat i de la carnisseria baixmedieval.

Roig i Roca

El carrer d’en Roig i també de Roca són altres noms que hem trobat pel carrer de la Fruita. En aquest hi trobem vivint l’any 1426 Bartomeu Roig com a forner del forn de la Fruita. Posteriorment és Francesc Roca el forner del mateix forn, de l’any 1433 a l’any 1456. No semblen dues famílies amb gaires recursos econòmics. Veiem, per tant, que l’exclusivitat de ser els forners d’un dels forns importants de la vila, situat a prop de la plaça Major, els fa tenir un prestigi social. Participaren tots dos de la política en la universitat sent-ne consellers.


Secabecs

Secabecs fou un antic castell del municipi de Torrelles de Foix que esdevingué després masia, situat al cim d’un turó que domina, per l’esquerra, el riu Foix. És esmentat ja al segle XIII. Al segle XVII pertanyia a Guerau de Peguera. Prop seu hi ha actualment la masia del Soler de Secabecs.

El llinatge Secabecs comença a viure a Vilafranca des de principis del segle XIV. El seu prestigi polític i econòmic a la comarca era evident. Com a cavallers i senyors feudals ampliaren el seu patrimoni amb cobrament de censos de cases i terres de la vila. S’emparentaren amb els cavallers Avinyó i Espitlles, amb els castlans Vilafranca del Montblanc i amb els mercaders vilafranquins Golet. Un Berenguer de Secabecs fou degà del Penedès (1333); trobem un altre Berenguer que és advocat (1345), tots dos vivint a Vilafranca, al carrer dels Pintors.
La plaça que hi ha entre el carrer de la Palma i la Rambla de Nostra Senyora era el carrer de Secabecs.

Segarra

Els Segarra foren advocats i notaris. En l’aspecte religiós, frares franciscans al monestir de Vilafranca i preveres a l’església de Santa Maria. Provenien del poble veí de Pacs del Penedès, d’una família de terratinents. Era a l’espai anomenat de les Clotes, situat entre Pacs i Vilafranca, on posseïen terres que establien. El nom del carrer de Segarra era intercalat amb els de Batipalmes i de Sarraïns. Durant la segona meitat del segle XV hi vivia el prevere Bartomeu Segarra, que a més portava l’administració de l’hospital de Santa Maria, situat en aquest carrer. Va ser durant aquests anys que el dit hospital passaren a regir-lo els preveres de l’església de Santa Maria. Els Segarra participaren en la política de la universitat, com a consellers.

No acabarem aquest llistat sense comentar el nom i l'origen de quatre espais exteriors al nucli urbà de la vila, ja que els creiem importants. Els noms de persones d’aquests llocs van tenir molt a veure amb els usos de l’espai urbà.

Masdovelles

El carrer de Guillem de Masdovelles era situat a l’exterior de la muralla, a prop del monestir dels franciscans i de dos hospitals. Els Masdovelles eren originaris del terme de l’Arboç, famílies de poetes de la baixa edat mitjana.

Guillem estigué al servei del rei Martí l’Humà i de Ferran I, i intervingué en diverses accions guerreres. Era fill de Berenguer, de la casa de Castellet i Gornal –el mas d’ovelles–. La casa de Guillem estava situada en un lloc privilegiat quant a activitats econòmiques: la fira. L’espai o carrers/indrets on els Masdovelles –en Guillem i els seus successors– cobraven rendes de terres i cases era anomenat la “quadra de Masdovelles”.

L’any 1370 trobem en la documentació el cavaller Berenguer de Masdovelles vivint en aquest espai. Posteriorment molts Masdovelles es vinculen a Vilafranca sigui a través del cobrament de rendes o bé practicant polítiques matrimonials amb nobles de la vila i del Penedès.

Un altre dels llinatges importants i influents a Vilafranca, al Penedès i a tot el Principat, era els Cervelló. En aquests anys trobem edificat un hospital molt a prop del carrer dels Masdovelles. Era una casa hospital dedicada a acollir els pobres o peregrins que arribaven a la vila a participar en la dita fira medieval.

Blanca de Cervelló

Aquest indret se l’anomena en la documentació el carrer de l’hospital de Blanca de Cervelló. Blanca va ser muller de Guerau de Cervelló, senyor i baró de la Llacuna o de Vilademàger, al Penedès. La ceguesa que va agafar Blanca li va impedir continuar administrant el dit hospital a partir de l’any 1340. Tot i això el nom del carrer continuà fins a mitjans del segle XV, quan trobem dades que ens diuen que l’hospital ha desaparegut i amb ell, el nom. El carrer era situat a l'actual carrer Vidal i l'avinguda de Tarragona.

Espitlles

És també en aquest indret on es trobava el pou d’Espitlles. Un altre topònim, el de la creu d’Espitlles, era no gaire lluny del dit pou. Els dos noms són originaris dels nobles del lloc d’Espitlles, situat en el terme de Santa Margarida (Alt Penedès). En aquest lloc hi cobraven rendes de terres i cases. Els Espitlles van viure a Vilafranca durant els segles XIV i XV, encara que cap carrer va portar el seu nom. Ja l’any 1289 trobem vivint a la vila el cavaller Eimeric d’Espitlles. Van ser senyors també del castell de la Bleda, al terme de Sant Martí Sarroca. La política matrimonial portada per ells emparentant-se amb els castlans i nobles de la vila i d’altres llocs del Penedès va ser important pel seu prestigi tant social, polític com econòmic.

Espuny

Finalment, comentarem breument el paper del llinatge dels Espuny a la vila durant aquests anys. Eren originaris del poble de Santa Coloma de Queralt. Primerament van ser mercaders. A Vilafranca vivien en un casalot o masia a l’exterior de la muralla. Els seus voltants eren espais que dominaven i cobraven censos de terres. El prestigi no era durant aquests anys tan important com el que van agafar posteriorment, als segles XVI i XVII. Van ser fundadors d’una biblioteca de filosofia situada dins el monestir dels frares menors; es van emparentar amb els castlans de la vila i van aconseguir el domini dels espais dels voltants del seu castell, arrendant les cases i horts; foren canònics de la catedral de Barcelona i cavallers que van viure a Barcelona.

L’origen dels antropònims que hem comentat ens dóna una idea de com era aprofitat l’espai urbà per aconseguir ampliar els beneficis d’una majoria noble, feudal i poderosa. Tots ells formaven part de la burgesia que dominava la vila, fos políticament o econòmicament.




Cap comentari:

Publica un comentari